'En el cas espanyol, tot apunta que ja s'han sobrepassat els temps en què es creia possible d'arribar a acords que acomodessin constitucionalment els diversos col·lectius nacionals que conviuen a l'Estat', considera. Requejo dóna cinc consells al moviment independentista: aconseguir 'una majoria social a favor de la independència'; elaborar 'un projecte transversal basat en els valors, dades empíriques i projecció de futur'; aconseguir 'un pacte entre les forces polítiques catalanes i de la societat civil favorables a la independència'; disposar d''un lideratge clar del procés que sigui identificable en termes sòlids i creïbles', i organitzar un referèndum que 'la legalitat espanyola no permetrà', motiu pel qual 'no s'haurà d'organitzar a través d'aquesta legalitat, sinó malgrat aquesta, comptant amb complicitats i observadors internacionals.'
A banda d'aquestes cinc recomanacions, també assenyala cinc punts que el moviment independentista 'hauria de mirar d'evitar': 'L'independentisme emotiu de reacció'; 'l'independentisme adolescent'; 'el minifundisme organitzatiu'; 'l'independentisme amb adjectius' i 'que el Parlament implementi iniciatives populars de referèndums immediats que no comptin amb la necessària complicitat dels partits catalanistes ni amb garanties d'èxit electoral'.
2 comentaris:
Desaconsella "l'independentisme amb adjectius". Heu pensat com us afecta això a "l'esquerra independentista" o "l'independentisme d'esquerres"? Sempre he trobat ridícul que per ser independentista s'hagi de ser necessariament d'esquerres. I més ara que ser d'esquerres o dretes ja no vol dir res. Feu-vos-ho mirar i potser entendreu perquè mentre l'independentisme puja ERC baixa...
Au revoir
Pos això, Voltaire:
Primer, la INDEPENDÈNCIA !!*!!
Després, si sou més valtros, ja parlarem, si convé, de la monarquia catalana.
Així que ja saps cap a on has d'empènyer.
Salut,
lo llaguter
Publica un comentari a l'entrada