L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall va tancar ahir al vespre amb un sopar prou concorregut la visita de dos dies al sud del país. Ahir va retrobar-se amb les seves arrels maternes de Monòver, on havia nascut la seva mare i on encara hi conserva algun familiar. Va visitar la Casa Azorín i, basant-se en les cartes que es van intercanviar el seu avi i el novel·lista, va reflexionar que el debat sobre l'encaix a l'Espanya plural ha evolucionat ben poc des de fa vuitanta anys.
També va entrevistar-se amb la corporació municipal de Monòver i amb l'agrupació local del PSPV, tot i ja no ser militant del PSC.
Al vespre, va assistir a la representació teatral 'De Monòver a Barcelona, dels Mira als Maragall', a càrrec del grup del casal Jaume I SudTeatre, i va sopar juntament amb l'alcalde de Xixona, el regidor de Cultura de Mutxamel, la diputada Mireia Mollà i el president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entre d'altres.
Divendres, a Elx, assegurà que votaria en contra dels pressupostos espanyols perquè Madrid no havia respectat l'estatut de Catalunya. També assegurà que els entrebancs existents per emetre TV3 al País Valencià eren tant o més importants que no pas el finançament i demanà als governs implicats que s'esforcessin per solucionar la situació actual.
Flix, Ascó i Riba-roja es plantegen accions contundents de protesta si Adif no fa marxa enrere en la seva pretensió de deixar sota mínims el servei a les estacions dels tres municipis, entre les quals hi ha talls de vies o fins i tot concentracions a l'entrada de la central nuclear d'Ascó. Tot i això l'alcalde flixanco, Pere Muñoz, va deixar clar que abans de fer aquest pas esgotaran la via del diàleg.
La pròxima data clau serà el 15 de setembre, quan Muñoz, que també és membre del Senat, presentarà una queixa formal a la ministra Magdalena Álvarez a la comissió de Foment. El pal de paller de la protesta serà el fet que la zona està inclosa en els plans d'emergència nuclear i químic. Una cinquantena de persones es van concentrar ahir a l'estació de Flix, convocades per SFF-CGT.
L'alcalde flixanco, Pere Muñoz, va mostrar als concentrats la seva indignació per la falta de transparència de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif). «Encara no hem rebut cap notificació sobre els canvis que es faran. I no només això, sinó que fa temps que demanem una reunió amb els dirigents d'Adif i encara no ens han donat resposta. És vergonyós que ens tractin així, i ens sentim totalment impotents», va manifestar Muñoz. També va apuntar que la decisió s'ha pres a l'estiu, per fer-ho «amb nocturnitat i traïdoria.» D'altra banda, el batlle i senador va voler mostrar el seu agraïment al sindicat CGT, ja que «han estat ells qui ens han donat l'alerta i ens han anat informant de tots els passos en tot moment». Muñoz va recordar també que el 18 d'agost passat es va reunir amb la subdelegada del govern estatal, Teresa Pallarès, que «va demostrar una sensibilitat especial» pel cas, tot i que fins llavors tampoc en tenia coneixement.» Muñoz espera que Pallarès faci també gestions en aquest sentit.
VilaWeb/ElPunt: Flix, Ascó i Riba-roja amenacen de tallar la via si redueixen el servei a les estacions
Membres del Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE) van anunciar ahir la seua intenció de començar unes reformes al museu amb un recorregut més didàctic i, posteriorment, construir-hi un auditori. El CEBE va aprofitar la inauguració d'una exposició de maquetes de tancs i avions de guerra per exposar aquestes reformes.
Maurici Ruiz va presentar ahir les seues maquetes de tancs i avions de guerra, a la nova exposició de Gandesa.
Els lligams entre el franquisme i el nazisme és un tema que encara està per esgotar en el camp de la recerca. El llibre de l’historiador Xavier Deulonder Els nazis a Catalunya (Llibres de l’Índex) dóna molta informació sobre un aspecte escabrós que esquitxa figures intocables de la cultura catalana.
Segons l’autor, «Franco va ser una creació de Hitler. Sense el suport alemany no s’entén la victòria franquista, però tampoc la consolidació de Franco dins del seu bàndol». Deulonder creu que «s’ha volgut presentar Franco com un aliat forçat de Hitler. Alguns franquistes fins i tot han volgut presentar-se com aliadòfils en els anys de la Segona Guerra Mundial. La realitat és que parlar de franquistes aliadòfils és com fer-ho de cercles quadrats».
La recerca de Deulonder inclou una anàlisi del tractament que feia la premsa catalana dels moments més importants de l’ascens dels nazis al poder, l’estudi de les associacions progermàniques que van proliferar a l’Estat espanyol després del triomf franquista, i de la trajectòria de diversos personatges afins a l’ideari nazifeixista.
eldebat.cat: Els catalans de Hitler
La Muixeranga torna a sortir al carrer per la festa major d'Algemesí (Ribera Alta), la població on aquesta tradició centenària té més arrelament. Entre avui i demà, els muixeranguers erigiran prop de tres-centes torres, dins les processons de la Mare de Déu de la Salut. La Muixeranga va davant de la creu perquè no és una tradició religiosa sinó que té orígens profans, probablement d’una dansa morisca, segons l'historiador Raül Sanxis.
La incorporació a la processó ve del 1724, quan l'església, diu Sanxis, va provar, sense èxit, d'apropiar-se-la.
Sanxis és membre de la Nova Muixeranga, la primera colla que, el 1997, va obrir-se a la participació de dones i nenes. Al cap de poc, el sector femení era més nombrós que el masculí. La Muixeranga és avui una tradició viva i participativa, que fins i tot té un canal a YouTube. Als anys setanta, va patir una davallada forta i li va faltar poc, el 1973, per desaparèixer, perquè se li havien atribuït connotacions negatives, com que era una activitat de 'classe baixa'.
Però avui la tradició té bona salut, sobretot a Algemesí, on 400 dels 28.000 habitants hi participen. De la Muixeranga en trobem molta informació a internet: el Museu Valencià de la Festa hi dedica una secció, també hi trobem arxius mp3 amb música i programes de ràdio dedicats a la festa, i vídeos i fotografies. Festes.org i la Viquipèdia també en parlen.
Puguem amunt, alcem la veu
i mirem valents la plaça de la nostra força.
Que l'espurna del nostre foc,
enmig de l'equilibri i el seny,
ens augure una bona pinya.
De l'esglai hi farem un ressorgir a nostra passió,
a l'aliança rebel.
Amunt s'ha dit! (Jordi Manyes i Sans, Alçador de la Muixeranga de Sueca)
Barcelona és l'única ciutat de Catalunya on s'hauran celebrat corridas de toros durant aquest 2008, 17 en total, fins a la del pròxim 21 de setembre, que clourà la temporada. Malgrat l'èxit que tenen entre els turistes de l'Europa de l'Est, el recinte continua sense omplir-se ni de bon tros. I a fora s'hi han fet habituals les manifestacions d'activistes que demanen l'abolició d'aquests espectacles.
El cap de setmana dels pròxims 20 i 21 de setembre tancarà oficialment la temporada taurina a Barcelona, amb una doble corrida a la plaça de braus Monumental en la qual brillarà, un cop més, el nom del matador José Tomás. Tomás, que ja va ser cap de cartell en la inauguració del curs taurí, el passat mes d'abril, s'ha convertit en tot un símbol per als qui clamen per la pervivència d'aquest espectacle a la capital catalana, que d'uns quants anys ençà –en concret, des que el consistori barceloní va fer aquella proclama de «ciutat antitaurina», l'any 2004– han posat en marxa una operació de rearmament i resistència davant de les cada cop més visibles protestes dels grups defensors dels animals i contraris a la fiesta.
Isabel-Clara Simó: Els toros i Europa
L'esquerra independentista li organitza un multitudinari acte de rebuda
El portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, que la setmana passada va ser excarcerat després d'haver passat quinze mesos a la presó, ha dit que era convençut que hi hauria un nou procés de negociació que culminarà amb l'alliberament dels presos d'ETA. En el seu primer acte públic, un homenatge organitzat per l'esquerra independentista de Elgoibar (Guipúscoa), ha dit que Europa sabia que la solució passa pel diàleg, però que l'estat espanyol encara no ho ha assumit.
Centenars de persones l'han homenatjat a la seva ciutat natal. Un militant independentista ha llegit una carta enviada pel cap del Sinn Féin, Gerry Adams, en què el considerava un 'home de pau', el felicitava per l'excarceració i pel treball que feia a favor de la justícia.
GARA: Arnaldo Otegi reitera su compromiso para trabajar por la solución del conflicto
"Hi ha el perill que ens converteixin en una cosa residual. Fa segles que ho busquen"
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, analitza en una entrevista concedida al diari Avui els reptes de Catalunya davant la negociació del finançament. Considera que actualment existeixen unes bones condicions per pressionar en la negociació però, de l’altra, adverteix de l’oposició contra Catalunya que es produeix a la resta de l’Estat i del perill que, en aquest procés, la identitat catalana quedi minvada. Per evitar-ho reclama unitat, fermesa, reforç del patriotisme per demostrar “que als catalans no se’ls pot fer qualsevol cosa”.
Pujol valora molt positivament el moment polític actual perquè Catalunya pugui pressionar en la negociació del finançament i ho compara amb la seva etapa al capdavant del Govern català quan era titllat de “victimista” per les mateixes reclamacions. L’expresident de la Generalitat considera que l’existència de l’Estatut, “on s’accepten uns compromisos que abans no existien”, i el fet que “tothom vulgui el finançament” són avantatges encara que “poden fracassar a Madrid si no hi ha voluntat” de respectar els compromisos.
“Nosaltres necessitem que Espanya no tingui la sensació que als catalans se’ls pot fer qualsevol cosa: enganyar-los, ridiculitzar-los, discriminar-los, etcètera (...) si tenim pocs diners i som seriosos, anirem més endavant que si tenim més diners i no som seriosos”, conclou Pujol.
Avui: "El país ha de dir prou a l'engany i al perjudici sistemàtic" (Jordi Pujol)
El Casal Jaume I d'Elx fou visitat ahir per l'ex-president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. Després de ser rebut per les autoritats, es dirigí als mitjans de comunicació, als quals assegurà que ell votaria en contra dels pressupostos espanyols perquè Madrid no havia respectat l'estatut de Catalunya. També assegurà que els entrebancs existents per emetre TV3 al País Valencià eren tant o més importants que no pas el finançament.
Sobre aquest tema, Maragall demanà als governs implicats que s'esforcessin per solucionar la situació actual.
Durant la visita a les instal·lacions del Casal, Pasqual Maragall fou acompanyat en tot moment pel president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent i l'alcalde d'Elx, Alejandro Soler, a més d'altres càrrecs municipals.
Catalunya no ha sabut mai negociar amb Madrid, si exceptuem la posició d'estar agenollada; Espanya no ha sabut mai encaixar Catalunya en el seu projecte, i, com a conseqüència, mai no ha atès Catalunya. Catalunya era, és, i em temo que serà, un problema per a Espanya, en la mateixa mesura que Espanya ha estat, és, i em temo que serà, un problema per a Catalunya. L'actitud del govern socialista és fer promeses falses; la del PP és clavar cops de puny sobre la taula, i, en el pitjor dels casos, recordar-nos que tenen sempre una metralleta rere la porta quan es tracta de Catalunya, com va dir l'immarcescible Manuel Fraga Iribarne. La població en pes, a Catalunya, els uns dissimulant i els altres mortificant-se (i uns tercers insultant, que és una altra manera de dissimular), inclòs el PP local, saben que ens estan enredant, i Solbes sap que ens està enredant.
Quina és la solució? Doncs la de sempre: que si Catalunya perd, guanya Espanya. És a dir, serem cornuts i pagarem el beure, si em permeteu la grolleria de la frase feta. Si de cas, ens permetrem unes engrunes d'honor, i no sols fent manifestacions, que n'hi ha que són utilíssimes per allò dels recomptes que tant els agrada als uns i als altres, sinó qualsevol mena d'acte simbòlic, com les oficines de recaptació d'impostos que no serveixen de res i el lloguer de les quals paguem nosaltres. De tot plegat, però, el més curiós és que en una crisi econòmica espaterrant, i donat que els polítics amb poder prioritzen sense vacil·lar els vots eventuals abans que el nostre benestar, la solució mediàtica de Zapatero sigui fer muntanyisme. Coi, Zapatero: ¿que no ho sap, que això ho va inventar Pujol? No s'hi val a copiar els deures del nen més aplicat de la classe!
El ministre de l'Interior Alfredo Pérez Rubalcaba es va comprometre aquest dijous a revisar el protocol d'actuació en cas d'incidents a les nuclears perquè no es tornin a produir retards a l'hora d'informar els ajuntaments propers, segons informa un comunicat del PSC.
El ministre va respondre així a la intervenció del senador i portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés a la comissió d'interior del Senat, Joan Sabaté, que va traslladar-li la preocupació pel retard amb què s'havia informat els alcaldes sobre l'incendi que s'havia produït a la central nuclear Vandellòs II.
Els grups parlamentaris del PP i el PSOE de Castella-la Manxa han acordat avui, durant el debat de l'estat de la regió, de mantenir l'exigència al govern espanyol que derogui el transvasament Tajo-Segura el 2015, tal com ja van pactar per a la reforma estatutària. Tant el govern valencià com la Unió de Llauradors són ferms partidaris de mantenir-lo 'sine die', perquè és necessari per a abastir d'aigua bona part del camp de l'extrem sud del país.
Ambdós partits han pactat un text únic que ratifica la petició que ja van fer el gener de l'any passat. El president castellano-manxec, José María Barreda, ha dit que aquest era el principi de la fi del transvasament. Socialistes i populars castellano-manxecs argumenten que el transvasament no deixa gens d'aigua per a regar els camps de la regió.
El PP valencià creu que frenar el transvasament és tancar l'aixeta de l'aigua a Alacant i la Unió de Llauradors és partidària de mantenir-lo, perquè és una canalització ja realitzada i perquè, si desaparegués, causaria un abandó total de l'agricultura del Baix Vinalopó.
El ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí espanyol gestiona el transvasament, decideix la quantitat d'aigua transvasable i a quins usos s'ha de destinar. Si als embassaments de la capçalera del Tajo hi ha menys de 240 hectòmetres cúbics d'aigua, no se'n pot transvasar cap, perquè es considera que és el volum necessari per a garantir les demandes de la conca del Tajo.
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha advertit avui que en la negociació del nou sistema de finançament per a Catalunya entre el Govern i l'executiu central està en joc "la fortalesa del pacte constitucional" que es va renovar el 2006, coincidint amb la reforma de l'Estatut.
En intervenir en una trobada de diputats i senadors del PSC aquesta tarda a Barcelona, ha assegurat que aquesta negociació és "clau per al futur" dels socialistes catalans, i que són una "prova de foc" per a les relacions entre PSC i PSOE. "Per tot el que està en joc, em preocupa que la negociació sigui presentada com una pugna en la qual pugui haver-hi vencedors i vençuts" –ha dit–, uns conceptes que no poden existir quan es tracta de les relacions "entre els diferents nivells de l'administració".
Així, ha instat els diputats i senadors del PSC a les Corts a "refredar" aquest debat, que serà "acalorat i apassionat", amb la finalitat de "jugar amb intel·ligència i amb certa audàcia" aquesta negociació entre Generalitat i Estat. Tot això passa per evitar la "testosterona, cops d'efecte i amenaces" ja que aquests moments són l'"hora de la política, del compromís lleial i de la reciprocitat", tot això amb la finalitat d'"afrontar la crisi econòmica" i aconseguir un millor finançament per a Catalunya per "raons històriques". "La justícia i la llei estan de la nostra banda", ha conclòs.
En versos de Jacint Verdaguer, un dia, a trenc d'alba, per contemplar ben bé la seva estimada Catalunya, Jaume I va pujar al cim de Sant Jeroni: "Quin pedestal per l'estàtua! / Pel gegant, quin mirador!". I, des d'allí, la pàtria va aparèixer completa davant dels seus ulls: "Ell gira els ulls a Mallorca, / l'obira com un colom / nedant entre cel i aigua, / vestida d'un raig de sol: / a València no l'obira, / mes obira sos turons, / que de l'hort de la sultana / són muralla i miradors".
Més enllà de la bellesa literària d'aquestes imatges, no hi ha cap dubte que el Conqueridor va tenir un paper decisiu en la conquesta d'ambdós territoris. Segons sembla, a finals del 1228, un grup de prohoms catalans encapçalats pel mateix monarca es van reunir en un banquet a la casa del comerciant Pere Martell a Tarragona, per traçar les línies generals de l'expedició que els havia de dur cap a Mallorca, "el regne dins la mar".
Sigui com sigui, però, atès que -com a mínim des del 1214- el Principat presentava un règim de sobirania compartida, la decisió va ser adoptada per les Corts, després de tres dies de deliberacions. En concret, el monarca i els representants dels braços eclesiàstic, militar i popular van aprovar una constitució de Pau i Treva, van establir la cessió de l'impost del bovatge per finançar l'esforç de guerra i van fixar les seves respectives aportacions en diners, vaixells, cavalls i homes.
El 5 de setembre de l'any següent, l'estol va sortir de Salou. I, encara que la conquesta definitiva de l'illa es perllongaria durant molts mesos, el pas més determinant es va donar el darrer dia de l'any, en entrar a Madina Maiurqa. I, d'aquesta manera, la mirada del rei començava a esdevenir una realitat política.
L’exlíder del PCE Santiago Carrillo es va mostrar ahir preocupat, perquè considera que estem vivint una nova Guerra Freda en què “de mica en mica, sense que ens n’adonem, es van preparant les condicions d’un nou enfrontament mundial”.
Segons Carrillo, els Estats Units, secundats pels països europeus, estan “assetjant” Rússia amb el pretext de la defensa antimíssils americana, quan a la pràctica estan instal·lant armes a les fronteres de Rússia, i en països que històricament van estar integrats a l’òrbita russa. Carrillo es referia a l’escut antimíssils ubicat a Polònia, molt ben acceptat per les autoritats d’aquest país.
L’exlíder del PCE va lamentar que Europa, en comptes d’actuar com “un pont entre Orient i Occident”, com pensa que hauria de fer per la seva situació geogràfica i les seves tradicions, està “procedint en moltes coses com un protectorat nord-americà”.
Carrillo es va declarar sorprès que hi hagi qui s’estranya que els russos estiguin preocupats per la situació. “Els russos van tenir més de 20 milions de morts a la II Guerra Mundial i és clar que tenen una sensibilitat a flor de pell”, va afegir acostant-se al parer del govern rus.
El president de la Federació Catalana de Futbol (FCF), Ricard Campoy, ha rebut "llum verda" de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), per mitjà del seu president Ángel María Villar, para celebrar la primera edició d'una nova competició futbolística, el Torneig de Nacions, l'any 2009. L'espanyola també ha autoritzat la celebració d'un partit amistós pels volts de nadal.
La federació catalana prepara ja els tràmits necessaris per organitzar el torneig, començant per la realització d'un estudi que definirà les característiques de la nova competició, que podria organitzar-se al mes de novembre. A més, el format de la competició s'haurà de decidir en els propers mesos, encara que tot apunta que es tractarà d'una competició reduïda, amb la participació de tres equips més. La celebració d'aquest torneig podria portar a la suspensió, el 2009, de l'amistós de nadal.
La FCF també haurà d'escollir el perfil dels participants, que tant podrien ser equips de nacions sense estat, com Escòcia o el País Basc, o bé seleccions de prestigi internacional, com Argentina, França o Itàlia. Pel que fa a la seu de la competició, les opcions més viables serien el Camp Nou i l'Estadi Lluís Companys, tot i que no es pot descartar el nou estadi de l'Espanyol a Cornellà-El Prat, que al novembre del 2009 ja podria estar a ple rendiment.
La secretària General de l'Esport, Anna Pruna, ja va anunciar al mes de maig que es treballava en la realització d'un campionat de futbol "reconegut i organitzat per la UEFA" de característiques similars al que avui ha autoritzat la federació espanyola.
El Programa de l'ONU per al Medi (UNEP) ha posat a la xarxa tot un seguit d'imatges preses des de satèl·lits que proven els efectes del canvi climàtic i el deteriorament ambiental en més de 200 punts d'arreu del món. Gràcies a Google Maps, l'usuari pot veure com era una glacera de Grenlàndia el 1991 i com és ara, com ha crescut Kuala Lampur des de 1974, a força de talar boscos, o com s'ha malmès l'ecosistema de Florida de 1973 ençà.
El director executiu del programa, Achim Steiner, ha dit que la iniciativa pretén de mostrar les realitats del canvi climàtic amb tota la seva cruesa per fomentar un canvi de mentalitat entre els internautes.
El recurs també ha de ser disponible per a Google Earth, però la web oficial de la UNEP no permet de descarregar-se el fitxer necessari per a poder-lo visualitzar correctament.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall va tancar ahir al vespre amb un sopar prou concorregut la visita de dos dies al sud del país. Ahir va retrobar-se amb les seves arrels maternes de Monòver, on havia nascut la seva mare i on encara hi conserva algun familiar. Va visitar la Casa Azorín i, basant-se en les cartes que es van intercanviar el seu avi i el novel·lista, va reflexionar que el debat sobre l'encaix a l'Espanya plural ha evolucionat ben poc des de fa vuitanta anys.
També va entrevistar-se amb la corporació municipal de Monòver i amb l'agrupació local del PSPV, tot i ja no ser militant del PSC.
Al vespre, va assistir a la representació teatral 'De Monòver a Barcelona, dels Mira als Maragall', a càrrec del grup del casal Jaume I SudTeatre, i va sopar juntament amb l'alcalde de Xixona, el regidor de Cultura de Mutxamel, la diputada Mireia Mollà i el president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entre d'altres.
Divendres, a Elx, assegurà que votaria en contra dels pressupostos espanyols perquè Madrid no havia respectat l'estatut de Catalunya. També assegurà que els entrebancs existents per emetre TV3 al País Valencià eren tant o més importants que no pas el finançament i demanà als governs implicats que s'esforcessin per solucionar la situació actual.
