lo carrer del riu

lo carrer del riu

05 de gener, 2009

Més de la meitat dels espanyols, convençuts que el nou finançament equival a “més diners per a Catalunya”

Portem, permanentment penjada, la "llufa" Xavier Graset 050109 Finançament CATr Ni més diners per a totes les comunitats autònomes, ni més solidaritat entre elles. Un 52,3% dels espanyols creu que les negociacions encetades per José Luís Rodríguez Zapatero i José Montilla sobre la reforma del finançament autonòmic redundaran bàsicament en més diners per a Catalunya. Un convenciment que ascendeix fins un 72,9% en els votants del PP, però que també impera entre les files del PSOE (38,7%) i entre les d’Izquierda Unida (49,2%). Així ho revela una enquesta realitzada entre el 22 i el 26 de desembre.

Escòcia declara el 2009 Any de la Tornada a Casa

Vol atraure turistes de la diàspora escocesa, més de cent milions escampats pel món El govern escocès ha declarat el 2009 Any de la Tornada a Casa per atraure turistes de la diàspora escocesa, més de cent milions, segons les estimacions que fa. Durant tot l'any hi haurà centenars d'activitats per a posar en relleu les principals contribucions escoceses a la història, des de la poesia del poeta Robert Burns al whisky. 'Serà una meravellosa celebració de tot allò que és escocès', ha dit el cap de govern, Alex Salmond. L'acte central de l'any serà el 25 de gener, coincidint amb el 250è aniversari del naixement de Burns. Com que va ser l'autor del conegut poema Auld Lang Syne, durant tot l'any se'n faran recitacions i cantades, per exemple al festival Celtic Connections. Durant l'any hom recordarà que Escòcia ha estat el bressol d'importants pensadors, com el filòsof David Hume (1711-1776) i l'economista Adam Smith (1723-1790), i que el país és la 'llar del golf', perquè n'hi ha més de cinc-cents camps de categoria.

04 de gener, 2009

Israel assetja la ciutat de Gaza

NO al genocidi 040109 CATr L'exèrcit israelià ha dividit la franja de Gaza en dos per a aïllar la ciutat de Gaza de la resta del territori i ara l'assetja per a combatre amb més facilitat els responsables de llançar coets cap a territori israelià. No pas menys de trenta palestins i un soldat israelià han mort des d'ahir, quan va començar la invasió terrestre, quantitat que fa augmentar fins a més de cinc-cents el balanç total des del primer dia del conflicte, ara fa nou dies. El primer ministre israelià, Ehud Olmert, ha dit que l'operació era inevitable per a garantir la seguretat del sud del país. El govern egipci ha convocat els ambaixadors al Caire dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU per a comunicar-los el seu malestar per l'immobilisme de l'ens. L'ONU ha estat incapaç anit d'arribar a cap acord per a emetre una declaració conjunta sobre la invasió. Algunes delegacions, com les de Líbia i Nicaragua, han acusat directament els Estats Units d'impedir que s'arribés a cap entesa perquè l'ONU emetés un comunicat de condemna. No obstant, el secretari general, Ban Ki Moon, sí que ha demanat a Israel un alto-el-foc immediat. Avui: Més de 2.000 persones es manifesten a Barcelona contra la incursió d’Israel a la franja de Gaza

Zapatero ara té pressa

Zapatero ha decidit que si Solbes fa de policia dolent, ell és el millor per fer de policia bo, i amb l'objectiu d'un pacte ràpid ha fet començar a desfilar tots els presidents autonòmics per la Moncloa. Fins a quatre de cop, Castella i Lleó, Múrcia, Aragó i Castella-la Manxa, en veurà dilluns, i probablement no s'acabarà la setmana sense que el president hagi rematat la feina amb els altres quatre que falten (Balears, Canàries, Rioja i Cantàbria).

No vol que tot es barregi amb el sempre viciat joc polític de campanya electoral, que té les seves primeres cites enguany a Galícia i a Euskadi l'1 de març vinent. La campanya, amb tot, ja estarà oficialment en marxa el 13 de febrer.

Hi ha una derivada encara en l'interès de Zapatero de fer passar els líders territorials per Madrid: que el debat sobre el segon document no es torni a convertir en una olla de grills com el primer. La consigna del president, en tot cas, és la de sempre: tothom hi guanyarà amb el nou finançament.

Un llibre d'un professor de la URV analitza i reprova els acords entre l'Estat i l'Església catòlica

Va ser a petició de l'associació Cristianisme al Segle XXI que Santiago Castellà, professor de dret de la URV, va estudiar a fons els "acords concordataris entre l'Estat i la Santa Seu", és a dir, els acords que marquen el règim de les relacions entre l'Església catòlica i el govern espanyol, renovats l'any 1979. D'aquí n'ha sortit el llibre que tracta d'aquest marc concordatari i que posa de manifest els privilegis que té l'Església catòlica, explica l'autor del treball, que conclou que un estat aconfessional ha de col·laborar amb totes les entitats religioses, a més de garantir la llibertat de creences en la mesura, això sí, de la magnitud que tinguin. I, al contrari del que passa ara, una situació d'autèntic pluralisme religiós facilitaria la integració dels immigrats.

VilaWeb/ElPunt: «L'Estat manté els privilegis a l'Església per por de repercussions electorals negatives»

03 de gener, 2009

Barça 3 - Mallorca 1. BON ANY NOU!!!

Puyal 030109 El Barça continua la seva ratxa triomfal i ha estrenat l'any amb una nova victòria, aquesta vegada davant un batallador Mallorca que ha lluitat d'allò més però que s'ha agenollat davant el líder, que ha tancat el matx amb un gran gol de Touré. El conjunt blaugrana ha estat el que ha portat el pes del partit i que més ocasions ha tingut de marcar, si bé només en l'últim tram del matx ha trobat l'encert que li havia estat advers. El segon gol, el que ha desnivellat l'empat, ha estat molt protestat pels mallorquinistes, que han vist fora de joc de Gudjohnsen. El Mallorca ha tingut un inici esperançador inici i ha sorprès el Barça durant molts minuts, en què els jugadors de Guardiola han estat negats en la creació del joc. De fet, amb la pilota lluny dels voltants de Lux, el Mallorca ha viscut amb cert assossec durant molts minuts. El Barça havia provat un experiment, com era la col·locació de Víctor Sánchez en l'eix de la defensa al costat de Márquez, amb Puyol i Abidal en les bandes. En una de les primeres oportunitats clares del Mallorca, a un error de Touré n'ha seguit un altre de Víctor Sánchez i una carrera insuperable d'Aduriz, que s'ha plantat sol davant Valdés i l'ha batut per alt. El Barça, que podia haver-se avançat en un remat d'Etoo, ha vist com un enfonsat Mallorca guanyava i amb molt futbol, ja que al darrere ha amarrat bé el seu rival mentre que els seus contraatacs eren amenaçandors, com un altre que ha tallat Abidal. Una altra vegada una oportunitat clara d'un equip ha tingut una resposta en el rival en forma de gol, ja que en el minut 27 el Barça ha empatat per mitjà d'Henry, que ha aconseguit marcar, en xut ben dirigit, a la sortida d'un córner, el primer del Barça. Han estat a partir de llavors els millors minuts del Barça, però molt lluny del futbol veloç i artístic que és capaç de generar el conjunt de Guardiola. Malgrat la tècnica i seguretat que han mostrat Hleb i Gudjohnsen, la lentitud de tots dos feia que la pilota no sorprengués gairebé mai els de Gregorio Manzano. Etoo ha tingut una bona oportunitat en el 49, però aquesta vegada un defensa del Mallorca ha repel·lit la pilota. L'equip insular ha fet un pas enrere clarament i ha començat a veure-les venir. Llavors el Barça ha pres el control absolut del partit, però sense eficàcia. La pilota anava i venia de banda a banda però sense profunditat. Els de Manzano es limitaven a tapar forats i a robar alguna pilota per ser letals en el contraatac, com en el minut 53, en què el Mallorca ha desaprofitat una clara acció de superioritat dins de l'àrea del Barça. Guardiola ha realitzat un parell de canvis que li han donat un altre tarannà al Barça. Han entrat Alves i Iniesta i el Barça ha guanyat profunditat, però el segon gol barcelonista, obra d'Andrés Iniesta, reaparegut després de dos mesos de baixa, ha arribat precedit d'un possible fora de joc de Gudjohnsen. Malgrat les irades protestes, que s'han saldat amb una groga a Scaloni (ha estat canviat immediatament perquè Manzano temia l'expulsió), el gol ha estat validat per l'assistent i el Barça ha trobat més assossec en el partit. La cirereta del partit l'ha posat Touré Yaya en una acció en què ha regatejat tothom qui li ha sortit al pas i ha marcat un gran gol d'un xut contundent. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Puigcercós: "Si el govern no ha acceptat fins ara un model de finançament és perquè ERC ha estat exigent en tot moment"

Puigcercós 030109 CATr El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha demanat a CiU que estigui "tranquil·la" davant la negociació sobre el nou model de finançament, ja que ERC serà qui garantirà que el govern de la Generalitat només accepti un acord amb el govern espanyol si es respecte l'Estatut català.

Puigcercós ha respost així a la crida que divendres va formular CiU, a través del seu diputat al Parlament Francesc Homs, perquè ERC rebutgi l'última proposta del govern central en matèria de finançament i forci la Generalitat a negociar només en base a l'Estatut. "Li demanem a CiU prudència i que estigui tranquil·la, perquè per part d'ERC el nivell d'exigència serà total, com ha estat fins ara", ha garantit.

Segons Puigcercós, "CiU sap perfectament que si el govern de la Generalitat no ha acceptat fins ara un model de finançament és perquè ERC ha estat exigent en tot moment".

Puigcercós ha explicat que el govern català plantejarà una "contraproposta" a l'oferta presentada pel ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes, de la que es desprendran les "xifres i percentatges" que la Generalitat exigeix amb el nou model.

Puigcercós ha fet una crida a "no caure en la trampa del PSOE" i a mantenir cert "escepticisme" respecte a les intencions de Solbes. "A Madrid sempre fan de trilers. Si abans ja era difícil saber on està la boleta, ara amb l'increment de fons encara ho és més", ha alertat. També ha instat a no caure en la "trampa del PP", que busca la "provocació permanent". Puigcercós ha qualificat d'"insult a Catalunya" les paraules de la consellera d'Hisenda de Castella i Lleó, Pilar del Olmo, que va dir que la proposta del govern espanyol sobre finançament li "segueix sonant a sardana catalana".

"És tot al contrari. La proposta recull tot allò que demanava el president andalús. Aquest és el model de Manuel Chaves", ha afirmat.

eldebat.cat: Puigcercós demana "no caure en les trampes" del PSOE

El tripartit fa pinya i enviarà a Madrid un memorial de greuges

La proposta de finançament del ministre Pedro Solbes no incompleix l'Estatut, però tampoc en garanteix el compliment. Aquesta és la lectura consensuada del govern, que ahir va escenificar una posició conjunta després d'una reunió de la part catalana de la comissió mixta Estat-Generalitat d'afers econòmics. El conseller Antoni Castells va insistir que hi ha hagut avenços, però no prou. El republicà Josep Huguet va secundar les paraules de Castells, que contrasten amb les declaracions de dimarts del secretari general d'ERC, Joan Ridao, que va afirmar que el model del ministre «dinamita l'Estatut». Les observacions de la Generalitat a la proposta quedaran recollides en un document que remetran a Solbes per continuar negociant, «sense pressa».

VilaWeb/ElPunt: El tripartit reacciona ara en bloc a la proposta de finançament de Solbes

La Terra Alta exigeix millores en transports i en comunicacions

El consell d'alcaldes de la Terra Alta ha decidit presentar al·legacions a l'avantprojecte del pla territorial de les Terres de l'Ebre, que ara està en fase de consulta pública prèvia a l'aprovació inicial. Els alcaldes de la Terra Alta no comparteixen la previsió de creixement demogràfic que fa el pla per a aquesta comarca fins al 2026, quan situa la població en poc més de 13.000 habitants i preveu que la major part de municipis no creixeran en nombre d'habitants. També reclamen millores en el transport públic fins a Gandesa, Móra d'Ebre i Tortosa, així com millores en la xarxa de carreteres que travessen la comarca. VilaWeb/ElPunt: La Terra Alta reclama millores en el transport públic i la xarxa viària

Isabel-Clara Simó: Què val un vot?

El que està passant a Gaza és un dels més sagnants i estúpids actes del darrer mig segle, i mira que hem comès estupideses en tant de temps. Les mentides que s’hi han vessat són d’antologia. Vaig sentir una ministra israeliana que deia que els palestins volen matar nens, i que en canvi els israelians els maten com a víctimes col·laterals. De moment hi ha 400 morts palestins i 4 d’israelians. Crida l’atenció que el nombre de ferits, que sempre són molts més, siguin la meitat, 200. També diuen que la massacre és per causes defensives, però, si és així, la desproporció és tan gegantina que ho fa difícil de creure, com també passa amb l’argument que és la resposta als coets casolans que ha llançat Hamàs contra Israel. Un altre argument: la superpoblada Gaza (on és impossible disparar míssils sense matar població civil) està plena de terroristes i cal ser contundents contra el terrorisme. I tanmateix, ¿hi ha algú que dubti que la terrorífica intervenció a Gaza produirà més terrorisme a tot arreu? Recordo quan l’absurda guerra de l’Iraq que deien que era pel petroli i/o contra la dictadura. Discrepar equivalia a crear-te molts enemics –us en puc donar testimoni–, i sempre justificat pels horribles atacs a les Torres Bessones. Era però un acte de poder, de fatxenda amb míssils, era un acte de prepotència, no de justícia, i les disculpes actuals, l’augment del terrorisme, la misèria i els disturbis no ho desmenteixen. A Gaza hi ha de teló de fons unes eleccions i l’ambició de guanyar vots sent el més dur de la pel·lícula. En un bombardeig han matat un líder de Hamàs, Nizar Rayyan. I també quatre dones, vuit fills i els seus veïns. Quin preu té un vot? ¿És il·limitat, aquest preu? Avui: L'exèrcit israelià envaeix Gaza

e-noticies.cat: ERC, l'únic partit que condemna els atacs

02 de gener, 2009

Els preus dels serveis s'apugen per sobre de la inflació malgrat la baixada del petroli

Els preus dels serveis bàsics regulats per l'administració pública es tornaran a incrementar aquest gener, practicament tots per sobre de la inflació, que aquest any es manté en el 2% tot i que el govern central no descarta que sigui inferior, fins a un 1%. Crida l'atenció que malgrat la baixada espectacular del preu del petroli (que ha passat dels 147 dòlars, el juliol, el seu màxim històric, als 40 d'aquests darrers dies), les tarifes elèctriques s'apugen una mitjana d'un 3,4% el primer trimestre i hi ha previst nous increments al llarg de l'any fins a l'11%. Uns altres serveis bàsics com són els bitllets de tren i els peatges de les autopistes també s'apugen aquest gener, però, en canvi, el preu del butà i el gas natural s'abaixarà un 1,88 i un 3,6%, respectament.

Castells farà arribar a Solbes una contraproposta sobre el nou finançament. Ja tremolo!!!

El conseller d'Economia i Finances català, Antoni Castells, ha anunciat que el govern faria arribar al Ministeri d'Economia espanyol un document amb tots els punts de desacord amb la proposta de reforma del sistema de finançament de la Generalitat que va fer pública dimarts. Ha reiterat que, ara per ara, no hi ha acord: 'Hem rebut una proposta de bases, ara farem saber la nostra voluntat al govern espanyol. Negociarem tan a fons com calgui.'

Castells ha fet una llista dels sis avenços que constata en la proposta espanyola i de les vuit discordances principals que hi manté el govern català. Ha destacat que la proposta espanyola no concreta com s'aplicarà el nou model que proposa i ha dit: 'Hem de tenir la garantia que es compleix l'estatut. És veritat que no l'incompleix, però d'aquestes bases no es desprèn necessàriament un model congruent amb l'estatut.'

L'1 de març, eleccions a Euskadi

El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha convocat una reunió extraordinària amb el seu consell de govern per anunciar la data de les eleccions a Euskadi, que serà l'1 de març. Els últims comicis es van celebrar el 17 d'abril del 2005.

En una compareixença pública, Ibarretxe ha explicat que el 5 de gener firmarà el decret de convocatòria de les eleccions i de dissolució del Parlament basc, que es publicarà l'endemà en el Butlletí Oficial del País Basc. La campanya electoral tindrà lloc del 13 al 27 de febrer.

El president basc ha assegurat que la legislatura ha estat "intensa", ha demanat "perdó" pels errors que pugui haver comès el tripartit en els últims quatre anys i ha afirmat que no està frustrat per no haver pogut celebrar una consulta a Euskadi.

Oriol Junqueras: Un llarg camí sindical

En els anys 50, el rebuig cap a la dictadura franquista s'expressava a través d'un ampli ventall que anava des de l'acció directa dels maquis anarquistes fins a les vagues de 1951 i de 1956, passant per la feina discreta -i decisiva- d'intel·lectuals i mestres, i també de centenars de milers de mares i pares (sense els quals resultaria inexplicable el compromís democràtic, social i nacional de les successives generacions). Evidentment, però, els opositors a la dictadura no ho van tenir mai fàcil, perquè cal tenir sempre present que el franquisme no només era un règim assassí, sinó que, a més, va assassinar molt i va assassinar fins al final. I, sens dubte, el 1958, el passat continuava sent ben present. I un dels primers símptomes de futur va ser la creació de la Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya que, tres anys després (1961), adquiriria la denominació definitiva de Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC), el primer sindicat obrer antifranquista nascut durant la dictadura.

En aquest sentit, cal recordar les figures de Jaume Terribas com a primer secretari general, i de Xavier Casassas i Miralles, que va ocupar els càrrecs de president o de secretari general des del naixement de l'organització (1958) fins a la seva desaparició (1983). En concret, el 1980, el SOC va confluir amb altres sindicats en la formació de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya i, el 1983, va fondre's definitivament a l'interior d'aquesta nova CSTC. Posteriorment, aquest espai -en què resulten indestriables els vincles entre les llibertats individuals, els drets socials i el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya- ha estat ocupat per la Confederació Sindical de Catalunya (CSC) i, en l'actualitat, per la Intersindical-CSC.

Una campanya publicitària promourà l'ateisme als autobusos de Barcelona

Albert Ribas 020109 Bus Ateu CATr Una campanya publicitària promourà l'ateisme als autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) a partir del 12 de gener. Amb el lema Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida, la Unió d'Ateus i Lliurepensadors i Ateus de Catalunya vol "sensibilitzar els ciutadans" sobre la "necessitat de fer-se visibles, de sentir-se orgullosos de les seves conviccions i de reivindicar per a ells els mateixos drets i llibertats que es reconeixen a altres ciutadans pel sol fet de posseir o manifestar unes creences religioses". Aquesta iniciativa del Bus Ateu ha provocat la reacció de l'Arquebisbat de Barcelona, encapçalat pel cardenal Lluís Martínez Sistach, que ha remarcat que per als creients en Déu, la fe en la seva existència "no és motiu de preocupació, ni és tampoc un obstacle per gaudir honestament de la vida". La campanya procedeix de Londres, on la flota d'autobusos circulava amb el mateix lema per la ciutat, gràcies a la inversió publicitària d'un grup d'ateus configurat per membres d'una associació humanista subvencionada amb fons de particulars, que va recaptar 10.000 euros. Després la campanya es va ampliar a Birmingham, Edimburg i Manchester, i ara, a Barcelona, on es vol recaptar donatius a través de la web www.busateo.org. Si la resposta dels ciutadans és tan positiva com ho ha estat en altres països, l'associació assegura que la campanya Bus Ateu "aviat" s’estendrà a Madrid i a d'altres ciutats de l’Estat.