05 de gener, 2009
Més de la meitat dels espanyols, convençuts que el nou finançament equival a “més diners per a Catalunya”
Escòcia declara el 2009 Any de la Tornada a Casa
04 de gener, 2009
Israel assetja la ciutat de Gaza
Zapatero ara té pressa
No vol que tot es barregi amb el sempre viciat joc polític de campanya electoral, que té les seves primeres cites enguany a Galícia i a Euskadi l'1 de març vinent. La campanya, amb tot, ja estarà oficialment en marxa el 13 de febrer.
Hi ha una derivada encara en l'interès de Zapatero de fer passar els líders territorials per Madrid: que el debat sobre el segon document no es torni a convertir en una olla de grills com el primer. La consigna del president, en tot cas, és la de sempre: tothom hi guanyarà amb el nou finançament.
Un llibre d'un professor de la URV analitza i reprova els acords entre l'Estat i l'Església catòlica
03 de gener, 2009
Barça 3 - Mallorca 1. BON ANY NOU!!!
Puyal 030109
El conjunt blaugrana ha estat el que ha portat el pes del partit i que més ocasions ha tingut de marcar, si bé només en l'últim tram del matx ha trobat l'encert que li havia estat advers. El segon gol, el que ha desnivellat l'empat, ha estat molt protestat pels mallorquinistes, que han vist fora de joc de Gudjohnsen.
El Mallorca ha tingut un inici esperançador inici i ha sorprès el Barça durant molts minuts, en què els jugadors de Guardiola han estat negats en la creació del joc. De fet, amb la pilota lluny dels voltants de Lux, el Mallorca ha viscut amb cert assossec durant molts minuts.
El Barça havia provat un experiment, com era la col·locació de Víctor Sánchez en l'eix de la defensa al costat de Márquez, amb Puyol i Abidal en les bandes. En una de les primeres oportunitats clares del Mallorca, a un error de Touré n'ha seguit un altre de Víctor Sánchez i una carrera insuperable d'Aduriz, que s'ha plantat sol davant Valdés i l'ha batut per alt.
El Barça, que podia haver-se avançat en un remat d'Etoo, ha vist com un enfonsat Mallorca guanyava i amb molt futbol, ja que al darrere ha amarrat bé el seu rival mentre que els seus contraatacs eren amenaçandors, com un altre que ha tallat Abidal.
Una altra vegada una oportunitat clara d'un equip ha tingut una resposta en el rival en forma de gol, ja que en el minut 27 el Barça ha empatat per mitjà d'Henry, que ha aconseguit marcar, en xut ben dirigit, a la sortida d'un córner, el primer del Barça.
Han estat a partir de llavors els millors minuts del Barça, però molt lluny del futbol veloç i artístic que és capaç de generar el conjunt de Guardiola. Malgrat la tècnica i seguretat que han mostrat Hleb i Gudjohnsen, la lentitud de tots dos feia que la pilota no sorprengués gairebé mai els de Gregorio Manzano.
Etoo ha tingut una bona oportunitat en el 49, però aquesta vegada un defensa del Mallorca ha repel·lit la pilota. L'equip insular ha fet un pas enrere clarament i ha començat a veure-les venir.
Llavors el Barça ha pres el control absolut del partit, però sense eficàcia. La pilota anava i venia de banda a banda però sense profunditat. Els de Manzano es limitaven a tapar forats i a robar alguna pilota per ser letals en el contraatac, com en el minut 53, en què el Mallorca ha desaprofitat una clara acció de superioritat dins de l'àrea del Barça.
Guardiola ha realitzat un parell de canvis que li han donat un altre tarannà al Barça. Han entrat Alves i Iniesta i el Barça ha guanyat profunditat, però el segon gol barcelonista, obra d'Andrés Iniesta, reaparegut després de dos mesos de baixa, ha arribat precedit d'un possible fora de joc de Gudjohnsen.
Malgrat les irades protestes, que s'han saldat amb una groga a Scaloni (ha estat canviat immediatament perquè Manzano temia l'expulsió), el gol ha estat validat per l'assistent i el Barça ha trobat més assossec en el partit.
La cirereta del partit l'ha posat Touré Yaya en una acció en què ha regatejat tothom qui li ha sortit al pas i ha marcat un gran gol d'un xut contundent.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
Puigcercós: "Si el govern no ha acceptat fins ara un model de finançament és perquè ERC ha estat exigent en tot moment"
Puigcercós ha respost així a la crida que divendres va formular CiU, a través del seu diputat al Parlament Francesc Homs, perquè ERC rebutgi l'última proposta del govern central en matèria de finançament i forci la Generalitat a negociar només en base a l'Estatut. "Li demanem a CiU prudència i que estigui tranquil·la, perquè per part d'ERC el nivell d'exigència serà total, com ha estat fins ara", ha garantit.
Segons Puigcercós, "CiU sap perfectament que si el govern de la Generalitat no ha acceptat fins ara un model de finançament és perquè ERC ha estat exigent en tot moment".
Puigcercós ha explicat que el govern català plantejarà una "contraproposta" a l'oferta presentada pel ministre d'Economia espanyol, Pedro Solbes, de la que es desprendran les "xifres i percentatges" que la Generalitat exigeix amb el nou model.
Puigcercós ha fet una crida a "no caure en la trampa del PSOE" i a mantenir cert "escepticisme" respecte a les intencions de Solbes. "A Madrid sempre fan de trilers. Si abans ja era difícil saber on està la boleta, ara amb l'increment de fons encara ho és més", ha alertat. També ha instat a no caure en la "trampa del PP", que busca la "provocació permanent".
Puigcercós ha qualificat d'"insult a Catalunya" les paraules de la consellera d'Hisenda de Castella i Lleó, Pilar del Olmo, que va dir que la proposta del govern espanyol sobre finançament li "segueix sonant a sardana catalana".
"És tot al contrari. La proposta recull tot allò que demanava el president andalús. Aquest és el model de Manuel Chaves", ha afirmat.
eldebat.cat: Puigcercós demana "no caure en les trampes" del PSOE
El tripartit fa pinya i enviarà a Madrid un memorial de greuges
VilaWeb/ElPunt: El tripartit reacciona ara en bloc a la proposta de finançament de Solbes
La Terra Alta exigeix millores en transports i en comunicacions
Isabel-Clara Simó: Què val un vot?
El que està passant a Gaza és un dels més sagnants i estúpids actes del darrer mig segle, i mira que hem comès estupideses en tant de temps. Les mentides que s’hi han vessat són d’antologia. Vaig sentir una ministra israeliana que deia que els palestins volen matar nens, i que en canvi els israelians els maten com a víctimes col·laterals. De moment hi ha 400 morts palestins i 4 d’israelians. Crida l’atenció que el nombre de ferits, que sempre són molts més, siguin la meitat, 200. També diuen que la massacre és per causes defensives, però, si és així, la desproporció és tan gegantina que ho fa difícil de creure, com també passa amb l’argument que és la resposta als coets casolans que ha llançat Hamàs contra Israel. Un altre argument: la superpoblada Gaza (on és impossible disparar míssils sense matar població civil) està plena de terroristes i cal ser contundents contra el terrorisme. I tanmateix, ¿hi ha algú que dubti que la terrorífica intervenció a Gaza produirà més terrorisme a tot arreu?
02 de gener, 2009
Els preus dels serveis s'apugen per sobre de la inflació malgrat la baixada del petroli
Castells farà arribar a Solbes una contraproposta sobre el nou finançament. Ja tremolo!!!
Castells ha fet una llista dels sis avenços que constata en la proposta espanyola i de les vuit discordances principals que hi manté el govern català. Ha destacat que la proposta espanyola no concreta com s'aplicarà el nou model que proposa i ha dit: 'Hem de tenir la garantia que es compleix l'estatut. És veritat que no l'incompleix, però d'aquestes bases no es desprèn necessàriament un model congruent amb l'estatut.'
L'1 de març, eleccions a Euskadi
En una compareixença pública, Ibarretxe ha explicat que el 5 de gener firmarà el decret de convocatòria de les eleccions i de dissolució del Parlament basc, que es publicarà l'endemà en el Butlletí Oficial del País Basc. La campanya electoral tindrà lloc del 13 al 27 de febrer.
El president basc ha assegurat que la legislatura ha estat "intensa", ha demanat "perdó" pels errors que pugui haver comès el tripartit en els últims quatre anys i ha afirmat que no està frustrat per no haver pogut celebrar una consulta a Euskadi.
Oriol Junqueras: Un llarg camí sindical
En els anys 50, el rebuig cap a la dictadura franquista s'expressava a través d'un ampli ventall que anava des de l'acció directa dels maquis anarquistes fins a les vagues de 1951 i de 1956, passant per la feina discreta -i decisiva- d'intel·lectuals i mestres, i també de centenars de milers de mares i pares (sense els quals resultaria inexplicable el compromís democràtic, social i nacional de les successives generacions). Evidentment, però, els opositors a la dictadura no ho van tenir mai fàcil, perquè cal tenir sempre present que el franquisme no només era un règim assassí, sinó que, a més, va assassinar molt i va assassinar fins al final.
En aquest sentit, cal recordar les figures de Jaume Terribas com a primer secretari general, i de Xavier Casassas i Miralles, que va ocupar els càrrecs de president o de secretari general des del naixement de l'organització (1958) fins a la seva desaparició (1983). En concret, el 1980, el SOC va confluir amb altres sindicats en la formació de la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya i, el 1983, va fondre's definitivament a l'interior d'aquesta nova CSTC.
Posteriorment, aquest espai -en què resulten indestriables els vincles entre les llibertats individuals, els drets socials i el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya- ha estat ocupat per la Confederació Sindical de Catalunya (CSC) i, en l'actualitat, per la Intersindical-CSC.



































































































