Protestes perquè una empresa vinculada a l'extrema dreta vigilarà monuments històrics

Una campanya d'internet va impulsar ahir una tramesa massiva de cartes a la Generalitat en protesta per l'adjudicació de la vigilància de tres monuments de la demarcació de Tarragona a una empresa valenciana, la propietat del qual està vinculada a l'extrema dreta. L'empresa és Levantina de Seguridad SL, propietat de José Luis Roberto Navarro, fundador del partit feixista España 2000. Els monuments que, segons els promotors de la campanya, vigilarà a partir de demà l'empresa són la cartoixa d'Escaladei, el castell monestir d'Escornalbou i el castell de Miravet, que gestiona el Museu d'Història de Catalunya. A les cartes es demana al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que reconsideri l'adjudicació a l'empresa de José Luis Roberto, a qui es relaciona amb activitats feixistes, violentes i xenòfobes al País Valencià i Catalunya. Pels promotors de la campanya, aquests antecedents no són compatibles amb els valors dels tres monuments «ni amb els del mateix govern de la Generalitat de Catalunya, que es defineix com catalanista i d'esquerres». radioCatalunya.ca: CAL IMPEDIR QUE L'EMPRESA D'EXTREMA DRETA "LEVANTINA DE SEGURIDAD" VIGILI MONUMENTS DEL CAMP DE TARRAGONA

Té la mà Maria: LEVANTINA DE SEGURETAT (GOSSOS SENSE MORRIÓ)

ElPaís: ERC lamenta que la Generalitat contrate a la empresa de un ultra

Reagrupament.cat: L'empresa contractada per Cultura té nombroses condemnes judicials al País Valencià

El cabal de l'Ebre es multiplica per 5 en una setmana

La Direcció General de Protecció Civil va activar ahir un avís per risc de desbordament a Aragó a causa de l'enorme crescuda de l'Ebre i la possibilitat de noves precipitacions. Les recents pluges a Euskadi i Cantàbria han contribuït a fer que el riu passi per Saragossa a una altura de 4,02 metres i amb un cabal de 1.460 metres cúbics per segon, cinc vegades més que la setmana anterior. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), però, va insistir que es tracta d'una situació relativament habitual cada any i va recordar que els problemes greus s'esdevenen a partir dels 2.200 m/s. A Saragossa, el riu podria seguir diverses hores al voltant dels 1.400 m/s, va subratllar la CHE, però difícilment pujarà perquè ja està de baixa en el tram del riu situat aigües amunt. L'abril del 2007, l'Ebre va arribar als 2.100 m/s a la capital aragonesa.

El vendaval del cap de setmana va tenir un profit zero per als parcs eòlics

El vendaval del cap de setmana passat no va generar cap profit per als parcs eòlics catalans, que van haver de parar els generadors per la força del vent. Segons han confirmat fonts de Red Eléctrica de España (REE), els 17 parcs que funcionen a Catalunya van parar la producció dissabte i part de diumenge.

A més, els desperfectes causats pel vent a la xarxa elèctrica catalana van impedir el trasllat de l'energia en alguns parcs quan podien tornar a l'activitat. Alguns dels principals operadors d'instal·lacions eòliques a Catalunya, com Acciona i Comsa, han explicat que la força del vent va obligar a desconnectar els generadors gairebé tot el cap de setmana. Han afegit que a part de la parada de la producció, la maquinària no va patir danys "ressenyables" pel vent.

Montilla reconeix que la negociació sobre el finançament "està durant massa temps"

Montilla 310109 CATr

Click To Play

El president de la Generalitat, José Montilla, ha reconegut aquest dissabte que la negociació amb el govern de l'Estat sobre el nou model de finançament s'està allargant de manera imprevista.

"Hi ha unes converses en marxa que, certament, estan durant massa temps per tractar d'arribar a un acord que ens proporcioni un model de finançament que sigui més just, que ens doti de més recursos i de més autonomia per administrar aquests recursos", ha comentat Montilla, de visita al nou edifici judicial de la Bisbal d'Empordà. Tot i això, Montilla s'ha mostrat convençut que s'arribarà a un bon acord.

Isabel-Clara Simó: Sud ençà

La nova primera ministra d'Islàndia, Johanna Sigurdardottir, és dona i és lesbiana. És una gran notícia, perquè és un altre dels símptomes que els prejudicis van fent algun pas enrere. Però la bona notícia de debò no és el gènere ni les opcions sexuals de la senyora Sigurdardottir, sinó la naturalitat amb què l'elecció ha estat rebuda pels islandesos. I què?, deien als periodistes: el que compta és com governi. Això ens torna a recordar les meravelles del nord enllà. Un nord enllà inabastable, perquè hi ha molts punts negres dins d'aquest Estat (al qual, ai!, acabarem assemblant-nos): per una banda, hi ha una dreta que utilitza totes les travetes, il·legalitats i argúcies per devorar-se entre ells; i no sols això, sinó que un dels seus adalils, l'inefable José María Aznar, és el màxim defensor de la inexistència del canvi climàtic, en la mateixa línia que, en altres llocs, hi ha els antievolucionistes. Galdós espectacle. Però és que l'esquerra practica una neteja política sense precedents democràtics al País Basc. El govern de Madrid vol governar a Euskadi i ficar les seves ansioses mans en les sucoses caixes tributàries basques; ho va intentar endebades l'inenarrable Mayor Oreja, i ara ho repeteix Patxi López, mitjançant un procediment espectacular: eliminar via judicial els contrincants. ¿No s'han preguntat com podran governar un país al qual prèviament han tapat la boca? Necessitem la independència. Més que mai. I ara és una ocasió d'or, car els espanyols sembla que volen plantar cara als israelians. És fàcil imaginar que una de les nacions més poderoses de la terra estaria ara al nostre costat. Però no tinc cap dubte que no aprofitarem l'ocasió, oh salvatge sud!

El govern espanyol continua sense anul·lar el judici a Companys

Lluís Companys 300109 RAC1

Click To Play

El Ministeri de Justícia espanyol ha dit que faria un acte de reparació moral del president de la Generalitat Lluís Companys, després d'haver acceptat la petició de la seva néta, Maria Lluïsa Gally, i el conseller d'Interior, Joan Saura. El govern espanyol continua sense pronunciar-se, doncs, respecte l'anul·lació del judici sumaríssim que sentencià a mort el president, tal com demanen diverses entitats i organitzacions polítiques.

Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió per la Dignitat, ha dit que, tot i que no sabien si aquest gest ajudaria o no, no és el que esperava l'entitat. 'De declaracions morals no en necessitem; el que necessitem és que s'anul·lin els processos i no estarem satisfets fins que això no passi.' Lluís Companys 300109 COMr

Click To Play

Cruanyes també ha dit: 'l'anul·lació del judici a Companys ha de ser el començament de l'anul·lació de molts altres processos. Fins que no es faci aquesta anul·lació, no estarem satisfets.'

El portaveu de la Comissió per la Dignitat també ha recordat que Suïssa va anul·lar, l'u de desembre, tots els processos oberts contra brigadistes suïssos: 'Si ha estat possible fer-ho a altres llocs, aquí també ho ha de ser.' Avui: El govern espanyol aprova la declaració de reparació i reconeixement de Companys i de 41 represaliats més

No pot ser que el 9% del PIB català se'n vagi !!!

finançament CAT 290109 CATinfo

Click To Play

El conseller d'Economia, Antoni Castells, va dir ahir en una conferència a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que Catalunya havia de poder decidir sobre els seus impostos, perquè 'no pot ser que el 9% del PIB se'n vagi'. Sense donar detalls de les converses amb el govern espanyol, va dir: 'Ara també hi ha en joc el pacte constitucional de fa trenta anys.' I va reiterar que no acceptaria un mal acord.

'Amb el finançament ens juguem el futur de l'autogovern, perquè el finançament és allò que millor mesura la salut de l'autogovern', va dir el conseller. I va afegir: 'Ara negociem un nou model de finançament i d'ací a poques setmanes hi haurà la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut. En aquestes qüestions, ens hi juguem si és possible de fer allò que volíem quan es va fer el pacte constitucional l'any 1978.' Aquest pacte, va explicar, 'volia establir una relació profunda entre l'autogovern de Catalunya i la democràcia a Espanya.'

Castells va prosseguir dient que Catalunya no tenia actualment prou autonomia tributària. I va repetir que el model actual era esgotat: 'No s'acosta a cap model mínimament apropiat per a un govern que vol tenir autonomia i és dolent per al conjunt.' Segons que va dir, si hi ha estat de les autonomies és perquè es va decidir que hi hagués autogovern i, per tant, calia adoptar un model de finançament conseqüent. 'El models federals que hi ha pel món són molt més senzills, clars i efectius. És molt difícil d'explicar a ningú el model actual que tenim aquí', va dir.

Quant a la solidaritat: 'No és acceptable que Catalunya aporti més del 20% de recursos per sobre de la mitjana i que, un cop fet l'anivellament, rebi el 6% per sota de la mitjana.' Cal, doncs, 'un gran pacte per la solidaritat', en el benentès que la solidaritat tan solament té sentit 'si aquells qui la reben la reconeixen i aquells qui l'ofereixen l'accepten'. Ara, va dir lamentant-se'n, la primera d'aquestes condicions no es compleix.

'Les enquestes diuen que el 75% dels espanyols pensen que Catalunya és la comunitat més insolidària. Això vol dir que molt irresponsablement des de l'altra banda de la taula en la qual negociem es dediquen a excitar els ànims contra Catalunya.' I va afegir: 'Si no hi ha una percepció mínima de la realitat, és molt difícil de pactar.'

Vídeo: Conferència del conseller d'Economia, Antoni Castells, sobre el nou model de finançament (VilaWeb/ElPunt)

Bargalló tractarà les universitats espanyoles igual que les estrangeres

Josep Bargalló 300109 RAC1

Click To Play

El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, ha explicat que el fet que s'estudiï el català a més universitats alemanyes, franceses, angleses, o d'EEUU, que espanyoles es deu, en part, als 'dubtes' de la Generalitat sobre com afrontar aquesta situació. 'Fins ara', ha recordat, pensaven que 'no calia pagar' a les universitats espanyoles perquè l'estat ja se 'n'encarregaria' de fer-ho per potenciar una llengua que és oficial a l'estat. Però 'això no ha estat així', ha lamentat. A partir d'ara 'tractarem les universitats espanyoles igual que les estrangeres i pagarem per veure si la situació canvia'.

Bargalló ha aclarit que si a Alemanya es parla català es 'perquè allà es concentren la majoria d'estudis de filologies romàniques d'Europa. En el cas de França i Anglaterra, l'explicació es troba en l'emigració de professors durant el Franquisme que van acabar exercint en aquests països. I els EEUU 'és molt gran i allà s'estudien totes les carreres'.

L'IRL paga a aquestes universitats perquè ofereixin estudis de català. 'Si no paguéssim també hi hauria universitats que ensenyessin català, però n'hi hauria menys', ha resumit. Les quantitats que s'aporten a aquests centres 'de mitjana' són de 12.000 euros però varien molt en funció de si allà hi ha 'només un professor o hi ha un centre de recerca on es duen a terme, per exemple, tesis doctorals centrades en el català'.

Bargalló ha explicat que fins ara es creia que 'com que els catalans ja paguen els seus impostos es podia esperar que l'estat donés diners a les universitats espanyoles per potenciar el català', però això 'no ha estat així', ha lamentat. A partir d'ara, el president de l'IRL ha assegurat que tractarà les universitats espanyoles igual que les estrangeres i pagaran 'aquests 12.000 euros' per veure si així s'aconsegueix que s'estudiï el català a l'estat espanyol.

ETA assegura que continuarà lluitant fins a la independència d'Euskal Herria

ETA 300109 RAC1

Click To Play

ETA ha avisat en sengles comunicats als diaris Berria i Gara que continuaria lluitant amb les armes fins que els estats espanyols i francès no reconeguin la independència d'Euskal Herria. Aquests dies fa cinquanta anys que es va celebrar la primera reunió de militants d'ETA i, en un text de balanç, el grup fa una crida als abertzales a unir forces 'perquè Euskal Herria tingui el seu lloc i veu pròpia en el món'.

Per ETA, 'l'adhesió a la independència és més gran que fa cinquanta o trenta anys' dins la societat basca, i creu que un dia 'sense imposicions dels estats, aquest poble emprendrà el camí de la independència per vies pacífiques i democràtiques'. Però, mentrestant, diu el comunicat, continuarà lluitant 'amb totes les forces i vies, perquè els estats enemics no donen el més mínim senyal de voler respectar la paraula d'Euskal Herria'.

Avui: ETA avala la violència mentre el futur del País Basc no es pugui decidir "seguint les regles democràtiques"

Gara: ETA pide «unir fuerzas para entrar en la era de la independencia» tras saludar los avances de estos 50 años

Berria: ETA-ren agiria, sorreraren 50. urtemugan

Barça 3 - Aspanyol 2. Uiiiiiiiiiiiiiiii !!!

Puyal 290109

Click To Play

Quan el derbi ja semblava mort, l'Espanyol ha ressuscitat i ha deixat el Camp Nou a un pas de l'infart. I en això s'ha quedat, però els culers n'han passat de tots colors quan ja s'anaven passejant camí de les semifinals. Al final, han acabat fent aquest pas, que els portarà a enfrontar-se al Mallorca, però ho han fet enmig d'un inesperat patiment. Dos gols periquitos han deixat en no-res el 3-0 del Barça, que ha passat de ballar entre "olés" a mirar desesperadament el rellotge. Tota una lliçó per als uns i els altres. Si l'Espanyol jugués cada setmana contra el seu veí no tindria res a témer a la Lliga. Si el Barça comença a mirar-se el melic, ho acabarà pagant car. La Copa ha despertat el Camp Nou com només ho havia fet el Madrid fins ara. Just ahir, quan una enquesta entre els aficionats britànics de Barclays el qualificava com la segona meravella esportiva del món --la primera és el circuit de Mònaco-- per davant, entre altres, de l'Estadi Olímpic de Pequín, Maracaná i el Bernabéu, el coliseu blaugrana ha presentat un aspecte envejable. Gairebé 79.000 espectadors, la tercera millor entrada de la temporada, propiciada per la venda massiva de localitats a bon preu. En aquest escenari imponent, l'Espanyol, lluny d'acovardir-se, ha sortit amb el pit inflat, disposat a plantar cara a pesar que Pochettino ha posat en dansa un equip de reserves. Un equip amb què no pensava jugar-se la salvació a la Lliga --potser ara canviarà d'idea-- , un calvari que els culers no han deixat de recordar-los des del principi fins al final, amb crits de "a Segona, a Segona". Sánchez Llibre s'ha estalviat el mal trangol i no ha aparescut per la llotja, en un gest més del divorci que viuen els dos presidents. No es poden ni veure. Com el partit per TV-3. Ni rastre. Ha estat el primer pas de la guerra oberta pel club contra la Corporació pel contenciós que mantenen sobre el pagament d'uns drets televisius de la temporada de Lliga (2007-2008). Hi ha una demanda i 29 milions d'euros ballant. El Barça ha exercit avui la màxima pressió. No ha permès la retransmissió, que sí que ha pogut oferir Tele 5, i els jugadors no han lluit el logo de TV3 a la màniga de la samarreta. Un doble senyal que el club està decidit a anar a fons en aquest pols. Si no es resol el conflicte, tot just és el principi. El pols al camp ha tingut color blaugrana, tot i que l'Espanyol no s'ha arronsat. És inferior, però s'ha resistit a rendir- se i, quan més mort semblava, s'ha aixecat en una reacció que hauria de servir-li d'exemple a la Lliga. La mà de Pochettino es nota almenys en qüestió d'actitud i autoestima. Res a veure amb els temps de Mané. Quan tot estava perdut, l'equip ha continuat lluitant. Ara, a més a més, tindrà algun reforç. Oscar Ahumada, centrecampista del River Plate, i el davanter uruguaià Iván Alonso, del Múrcia, són els primers de la llista. Amb 3-0, després de dos gols de Bojan i Piqué, un gol de rebot de Torrejón i un altre de Callejón, amb l'ajuda de Pinto, han provocat un calfred al Camp Nou. El Barça s'havia anat trencant a poc a poc i, sense adonar-se'n, s'ha trobat en una situació tremendament incòmoda, que ha portat Guardiola a aixecar de la banqueta Iniesta i Etoo. S'han acabat els olés i el passeig s'ha convertit en un suplici, amb els culers mirant el rellotge i creuant els dits cada vegada que l'Espanyol atacava. El record del gol de Tamudo i aquella Lliga perduda han planat per la grada, com una inquietant amenaça que creixia amb el pas dels minuts. Lluny d'asserenar-se, el Barça ha temut perdre-ho tot. I així fins a l'últim sospir. Com un derbi de veritat. La Copa segueix per al Barça. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

La PDE i UP fan una crida a la ciutadania ebrenca per donar suport als afectats pels pous de Vinallop

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) han fet una crida a la ciutadania de les Terres de l'Ebre perquè acudeixin el proper dimarts, 3 de febrer, a les vuit del matí a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa per donar suport al centenar de veïns afectats pels pous de Vinallop. Els propietaris dels terrenys han estat convocats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre en aquesta data per signar les actes prèvies d'ocupació forçosa. La PDE i UP han reclamat que els terrenys expropiats els siguin retornats un cop finalitzin les tasques de descontaminació del pantà de Flix i han exigit 'transparència, tècnica i política' en el procés de neteja del riu. VilaWeb/ElPunt: Els veïns de Vinallop reben el suport de la PDE i dels pagesos per mobilitzar-se

"Cal centrar-se en la crisi en lloc de lluitar per la independència"

i tu, de què vas? El president d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat aquest dijous que ara toca donar resposta a la crisi econòmica en comptes de dedicar-se a lluitar per la independència i per la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació.

Duran ha indicat que a ell li preocupa la morositat de les empreses, la liquiditat del sistema i l'atur, i no "si Catalunya ha de ser o no independent i si s'ha de convocar o no un referèndum per a la independència".

Uns 2.000 catalans van ser deportats als camps nazis, segons un estudi

El departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, la Universitat Pompeu Fabra i l'Amical de Mauthausen han presentat aquest dijous el cens dels deportats espanyols als camps nazis, en el qual s'eleva a prop de 2.000 els deportats catalans. La base de dades apunta que dels 9.000 espanyols deportats la majoria procedien de Catalunya amb el 22%, el 19% d'Andalusia i el 12% d'Aragó. Per la seva elaboració s'han accedit a arxius inexplorats fins ara i s'han descobert 450 noms de deportats espanyols inèdits. Segons el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, aquest cens és el més complert que s'ha elaborat fins el moment. El cens inclou informació sobre l'itinerari anterior i posterior dels deportats, documentació, fotografies, així com dades sobre les famílies. La base de dades conté 112 espais diferents organitzats en vuit finestres amb dades dels deportats, camps francesos, empresonament, camp de concentració, Kommandos, situació del deportat, parents, indemnització, fotografies i audiovisuals. En concret, la base de dades, fruit d'una investigació iniciada el 2007, eleva a 8.964 la xifra de deportats republicans als camps nazis i a 1972 els catalans deportats. El 59% dels deportats espanyols van morir en els camps de concentració. Vendrell ha remarcat, com ja ho va fer el conseller d'Interior, Joan Saura aquest dimarts, que les dades ressalten que el nazisme i els camps d'exterminis no són aliens a Catalunya. "Tenim una responsabilitat concreta que és donar a conèixer i explicar què van suposar els camps d'extermini nazis", ha declarat. "S'ha de donar a conèixer perquè no es torni a repetir i com a societat estiguem alerta", ha afirmat.

El CSN diu que la incidència en la refrigeració d'Ascó II del desembre passat no va suposar cap risc

i tan panxos!!! Ascó 290109 CATinfo

Click To Play

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha anunciat que la incidència en el sistema de refrigeració de la central d'Ascó II que va tenir lloc el desembre passat no va suposar 'cap risc per la població ni per al medi ambient'. Les anàlisis que el CSN va fer el 2008 van revelar que el cabal d'aigua d'alguna bomba d'aigua d'alimentació auxiliar havia estat per sota del nivell normal. Tot i això, en tot moment havia estat en un nivell que es considera segur. El CSN ha classificat en el nivell 1 (anomalia) aquest incident en l'escala INES, composada per set nivells, de menor a major. El succés va tenir lloc el 13 de desembre passat, pel qual el CSN va fer una inspecció aquest gener.

Manifestació multitudinària a Perpinyà contra la política social i econòmica del govern francès

Unes 15.000 persones segons la policia i més de 20.000 segons els organitzadors s'han manifestat aquest matí a Perpinyà, responent massivament a la convocatòria unitària dels sindicats dels sectors privat i públic que denuncien la política social i econòmica del govern francès per fer front a la crisi mundial. El president Sarkozy ha estat el blanc dels manifestants que han cridats lemes a favor de la defensa del poder adquisitiu, dels llocs de treball i de la funció publica.

La manifestació que ha sortit i acabat a la plaça de Catalunya, ha recorregut sense incidents durant dues hores les rondes i avingudes de Perpinyà. "La crisi és d'ells, no volem pagar la factura" era el lema de la pancarta que encapçalava la manifestació i que era firmada pel conjunt dels sindicats.

Malgrat l'important participació de treballadors del sector privat, particulars d'empreses de la gran distribució i del sector bancari, els manifestants més nombrosos han estat els funcionaris i agents d'empreses públiques com els treballadors de la societat francesa de Ferrocarrils alguns dels quals s'han fet notar amb bengales.

En canvi els grans absents d'aquesta mobilització han estat els treballadors de les empreses eléctriques que no han fet vaga avui per continuar les obres de reparació de la xarxa malmesa pel temporal de dissabte.

També han participat a la manifestació els partits polítics d'esquerra com ara el Partit Socialista Francès, el Partit Comunista Francès, Esquerra Republicana de Catalunya, l'extrema esquerra i els anarquistes.

VilaWeb/ElPunt: Catalunya Nord es mobilitza per reclamar mesures per encarar la crisi econòmica

L'independant: UNE FORTE MOBILISATION DANS L'AUDE ET LES P.-O.

El Tribunal Constitucional confirma la il·legalització d'ANB

El Tribunal Constitucional ha confirmat aquest dijous la sentència del Tribunal Suprem que va acordar la il·legalització d'Acció Nacionalista Basca (ANB) en rebutjar el recurs d'empara que va presentar aquesta formació.

La sala segona de l'alt tribunal considera que la sentència del Suprem no va infringir els drets d'associació política i llibertat ideològica i d'expressió com havia al·legat la formació il·legalitzada, i que els fets declarats provats estan recollits en les causes d'il·legalització previstes a la llei de partits.

Isabel-Clara Simó: O no ens volen o no ens accepten

Benvolgut senyor Hans-Gert Pöttering, president del Parlament Europeu i membre del Partit Popular Europeu: he llegit les seves declaracions sobre Catalunya i sobre la llengua catalana i m’han cridat l’atenció algunes contradiccions. Diu en un lloc que Catalunya i la seva llengua són una “Spanish question”, però no s’està d’opinar, en un exercici d’intrusisme que em recorda aquells que prediquen el bilingüisme però no el practiquen. Diu també que la independència de Catalunya debilitaria Europa, però afegeix que seria bo per als ciutadans tenir el poder més a prop, una altra contradicció, que revela que, els dies que tocava lògica quan era estudiant, vostè feia campana. No diu, però, com seria de catastròfic per a Europa l’operació contrària: ¿s’imagina França i Anglaterra formant un sol Estat? ¿No se li ericen els pèls del clatell en pensar-ho? ¿O s’imagina Espanya, França, Itàlia i Portugal formant els Estats Units Mediterranis i disposats a menjar-se, si més no econòmicament, els bàrbars del nord? Diu també que ja tenen 23 llengües, però no el vaig sentir rondinar amb la incorporació del serbo-croat, per exemple, que és un idioma tan bo com qualsevol altre però que parlen poques persones a Europa. Disculpi’m per haver-lo molestat; potser estava immers en un curset sobre Com fer-se solidari. Perquè, ¿sap què passa, Pöttering (res a veure amb Harry Potter, imagino)? Que als catalans, per una vegada, ens agradaria que algú fos solidari amb nosaltres i no passar-nos la vida sent nosaltres solidaris amb els altres. Pel que fa a la seva recomanació que anem a Madrid a dilucidar aquestes qüestions, li asseguro que sí que hi anem. Ja ho crec que hi anem. Massa i tot. VilaWeb/ElPunt: L'autodeterminació entra al Fòrum Social Mundial