La Lanzarote que no veu Zapatero

Les associacions que troben lenta l’aplicació de la llei de la memòria històrica a Catalunya se’n farien creus, si fossin a les Canàries. Almenys a Lanzarote. Una de les normes emblemàtiques de Rodríguez Zapatero ni s’aplica ni preocupa a l’illa on estiueja i que el president espanyol promou en un vídeo. A Teguise, el poble triat pels inquilins de la Moncloa, l’Ajuntament s’alça al costat de la plaça Francisco Franco. Unes cantonades més amunt hi ha el carrer 18 de Julio. N’hi ha més. A Femés, una placa indica un edifici aixecat per l’obra social de la Falange “bajo el signo de Franco”. I la via principal d’Arrecife, capital de l’illa amb alcalde del PSOE, es diu Primo de Rivera. “Amb el terratrèmol polític que tenim, els carrers no ens preocupen gaire”, al·legen a l’alcaldia d’Arrecife.

A Teguise són més clars. Ha estat l’epicentre del terratrèmol, amb una moció de censura de Coalició Canària (CC) i el PSOE –durant l'estada de Zapatero– que ha provocat la ruptura de totes les aliances dels socialistes amb el Partit Independent de les Canàries (PIL). Però un portaveu de la corporació reconeix que “mai hi ha hagut voluntat” de retirar els símbols franquistes. “Amb la llei de memòria se’n va parlar, però cap entitat ni cap partit ha demanat que es tiri endavant el canvi”, admet.

El conseller d'Economia troba a faltar la veu del PSC a Madrid

Antoni Castells PSC 060909 CATinfo

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha admès que troba a faltar una veu més "forta" del PSC a Madrid quan els socialistes catalans governen a Catalunya.

En declaracions a Catalunya Informació, Castells, protagonista de les negociacions amb el govern espanyol pel nou sistema de finançament, ha reconegut que hauria volgut un perfil més marcat del socialisme català a les institucions espanyoles: "Moltes vegades he trobat a faltar força de la veu del PSC a Madrid".

"Quan Catalunya negocia amb l'Estat i quan al govern de Catalunya hi ha el PSC com a partit central i té el president de la Generalitat, la veu del PSC a Madrid s'ha de fer sentir amb gran força. És fonamental. I ha de ser una veu que ha d'expressar-se sempre a favor dels interessos de Catalunya, en plena coincidència amb allò que defensa el govern de la Generalitat", ha afegit.

VilaWeb: Castells creu que l'estat espanyol no fa prou per sortir de la crisi econòmica

Avui: Castells dispara contra Zapatero mentre el president espanyol anuncia un altre increment de les pensions

L'advocat i diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà defensarà la legalitat de la consulta d'Arenys de Munt davant la jutgessa

L'advocat i diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà acompanyarà aquest dilluns l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, davant la jutgessa per defensar la legalitat de la consulta del dia 13. La jutgessa ha anul·lat l'acord de ple de suport a la convocatòria del referèndum independentista després d'estimar el recurs presentat per l'Advocacia General de l'Estat. Considera que l'Ajuntament 's'ha extralimitat en les competències' i ha faltat al principi de la 'lleialtat constitucional'. La magistrada ha convocat per demà al matí representants del consistori i l'advocat de l'Estat per escoltar les seves versions.

Salvador Milà ha explicat que esgrimirà arguments relacionats amb la 'llibertat ideològica' del consistori, a més que l'Ajuntament no organitza en cap cas la consulta, sinó que 'es limita' a cedir un espai a una entitat privada i a donar-hi suport a partir d'una votació majoritària del ple municipal, entre altres consideracions 'més polítiques'. De fet, el despatx d'advocats de l'exconseller –Milà Advocats- ja fa anys que assessora a l'Ajuntament d'Arenys de Munt en temes jurídics.

L'independentisme intel·ligent de Salmond

La llei per a la celebració d'un referèndum sobre la independència el 2010 és el plat fort de l'any polític a Escòcia. El primer ministre, Alex Salmond, va anunciar dijous que aquest any presentarà la llei al Parlament. Per tant, d'aquí a menys d'un any es podria celebrar una consulta sobre l'autodeterminació a Escòcia. Això sí, només si ho accepten els partits de l'oposició, ja que Salmond encapçala un govern en minoria.

Amb la voluntat de Salmond no n'hi ha prou, i és força probable que la celebració d'una consulta sobre la independència a Escòcia sigui rebutjada per l'oposició, que deu considerar que val més perdre la legitimitat democràtica que no pas Escòcia. Però tot plegat no seria necessàriament una derrota per a Salmond. Ja fa mesos que el primer ministre escocès insta intel·ligentment els partits unionistes a permetre el dret a decidir i a demanar el «no» en el referèndum. Salmond desplega molt bé el seu joc. Sap que sortirà reforçat de l'actitud negativa i obstruccionista de l'oposició, especialment tenint en compte que els ofereix totes les possibilitats per integrar-los en el debat. Fins i tot si se celebrés un referèndum i l'opció independentista no fos majoritària, la imatge de Salmond continuaria sent la d'un polític íntegre i fidel als seus ideals nacionals i democràtics. Amb el precedent del primer referèndum, podria intentar celebrar-ne d'altres més endavant sense gaires problemes, com ja passa al Quebec. Per a l'oposició, en canvi, tots els escenaris són especialment difícils. I això, sigui quin sigui l'estatus d'Escòcia d'aquí a dotze mesos, podria resultar tot un èxit a llarg termini per al nacionalisme d'Alex Salmond.

La plataforma acusa el govern de «castigar» Horta amb el parc dels Pesells

Ep, que aquí també en tenim de paisatge!!! La Plataforma en Defensa de la Terra Alta, en un comunicat, acusa el govern de la Generalitat de «castigar» Horta de Sant Joan amb la declaració d'interès general del parc eòlic dels Pesells. Segons la plataforma, el motiu del càstig és que l'alcalde d'Horta de Sant Joan denunciés que s'havien produït errors durant l'extinció de l'incendi del juliol, en què van morir cinc bombers i es van cremar més de 1.100 hectàrees del massís dels Ports. «És per això que acaben d'anunciar que el parc eòlic dels Pesells és d'interès públic, i que ja es poden obrir les portes a un procés d'expropiació massiu i de desintegració del teixit social del poble», afirmen. El col·lectiu també posa en dubte que els polítics que van visitar Horta per l'incendi ara tornin al poble per justificar per què el parc dels Pesells és d'interès públic. A més, la plataforma critica que el referèndum sobiranista d'Arenys de Munt tinga «tot el suport institucional i mediàtic», mentre que la Generalitat va ignorar la consulta en què un 80% de la població d'Horta va rebutjar el projecte de l'empresa Orta Eòlica. La promotora preveu instal·lar a la serra dels Pesells 16 aerogeneradors, amb una potència de 49,6 megawatts.

Salvem l'Empordà inicia una recollida de signatures contra el projecte d'instal·lar 32 parcs eòlics a l'Alt Empordà

Salvem l'Empordà ha engegat una recollida de signatures en contra del projecte de Gamesa d'instal·lar en 32 municipis de l'Alt Empordà 64 aerogeneradors, de 184 metres d'alçada. Al seu entendre, el projecte, que té el vistiplau de la Generalitat, no només suposaria 'la destrucció de l'entorn paisatgístic' sinó que tindrien conseqüències negatives per l'agricultura i el turisme. La seva portaveu, Montse Pascual, ha denunciat que darrera aquest projecte, que l'ha qualificat de 'macro central eòlica', s'amaguen interessos econòmics ja que l'energia no serviria per ser consumida per la població de la comarca sinó que s'abocaria a la MAT. Des de l'entitat s'ha defensat la microgeneració descentralitzada.

Generalitat: 650 anys

La creació de la Generalitat de Catalunya data del desembre del 1359 quan, durant les Corts Catalanes convocades a Cervera pel rei Pere III de Catalunya i Aragó, dit el Cerimoniós. Es va crear com un òrgan permanent de les Corts i va nomenar el seu primer president, Berenguer de Cruïlles. Va néixer, doncs, de les antigues Corts Catalanes -formades pels tres estaments de poder de la societat medieval: el braç eclesiàstic, el militar i el reial-, una assemblea de representació parlamentària que compartia el poder amb el monarca, i va ser un dels primers òrgans d'aquesta mena a Europa. La Generalitat va anar guanyant pes polític fins que durant el segle XV es va convertir en la principal institució de govern del país, encarregada de vetllar que la monarquia i les autoritats reials respectessin les Constitucions i els altres drets de Catalunya. Consumada la derrota catalana a la Guerra de Successió espanyola, el Decret de Nova Planta del 1716 per al Principat del rei castellà Felip V va abolir la Generalitat i la resta d'institucions catalanes. El Principat va passar a ser governat per un capità general i una Reial Audiència, supeditats al Consell de Castella. Amb tot, com fa notar l'historiador Solé i Sabaté, en la consciència del poble va perviure "el record i el dret a l'autogovern arrabassat per la força de les armes", expressat en memorials, queixes i reivindicacions del fet català. Unes reivindicacions que des del foralisme o carlisme fins als corrents polítics i socials vuitcentistes -liberalisme, republicanisme, federalisme-, tot passant per la Renaixença, el catalanisme i el nacionalisme explícit del primer terç del segle XX reflectien una "voluntat d'autogovern permanent". Ja en l'actual període democràtic, la Generalitat es va restablir provisionalment el 29 de setembre de 1977, amb el retorn del president Josep Tarradellas de l'exili. Amb la promulgació de l'Estatut de 1979 i els primers comicis al Parlament el 20 de març de 1980, la Generalitat va tornar a quedar constituïda, sota la presidència de Jordi Pujol.

Concentració de suport a Núria Pòrtulas a Girona

Un centenar de persones van participar ahir a Girona a la concentració de suport a Núria Pórtulas i per denunciar la sentència del passat juliol que condemna la noia de Sarrià de Ter a dos anys i mig de presó per temptativa de col·laboració amb banda armada. Aquest mes es presentarà un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència 'que no es basa ni en proves ni arguments fonamentats, sinó en tergiversacions i manipulacions'.

Des del grup de suport a Pòrtulas segueixen denunciant el caràcter polític i criminalitzador d’aquest procés i en reclamen la seva absolució. Una altra de les convocatòries previstes és la manifestació, també davant la subdelegació del govern espanyol a Girona, el dissabte 19 de setembre.

Pòrtulas, de Sarrià de Ter, fou detinguda fa dos anys per ordre de l'Audiència espanyola a petició dels mossos d'esquadra, que li havien confiscat una llibreta amb informació sobre la campanya de suport a Juan Surroche, anarquista català pres a Itàlia, i ara ja absolt de pertinença a una organització armada: 'Acusen la Núria d'haver col·laborat amb una organització que, com s'ha provat, no existeix'.

Oriol Junqueras: Do you see why Catalonia needs independence?

"Veieu perquè Catalunya necessita la independència?" Aquest dimecres a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, els europarlamentaris han vist com la sessió s'encallava degut als retrets que es llençaven socialistes i populars espanyols arran d'una petició sobre residus industrials a Andalusia.

La petició, procedent de Huelva i signada per unes 25.000 persones, denuncia els abocaments de residus industrials en un abocador proper, i a Estrasburg els socialistes espanyols s'esforçaven per treure-li importància, atès que tot plegat s'ha fet amb el beneplàcit de la Junta d'Andalusia des de fa dècades. A la vegada, el PP i IU (que tenen a Carlos Iturgaiz i Willy Meyer com a vicepresidents de la Comissió) aprofitaven per pressionar els socialistes espanyols i traslladar a Europa una qüestió estrictament local. El debat s'ha allargat una bona estona entre reiterats gestos de desaprovació de la resta de diputats europeus. Tal com ha explicat al seu bloc, tant bon punt ha tingut opció d'expressar-se, l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras ha aixecat la veu, indignat amb les baralles provincianes dels espanyols, i ha comentat a la resta de col·legues europeus: 'Do... you see why Catalonia needs independence? Three centuries within Spain, it's more than enough! (Veieu perquè Catalunya necessita la independència? Tres segles dins Espanya és més que suficient!) al que una diputada danesa ha contestat 'No wonder why Catalonia wants independence!' (no m'estranya que Catalunya vulgui la independència!).

Celebrem que, més enllà de fer política, l'Oriol aprofiti els anys a Estrasburg per fer pedagogia entre els europeus.

Joan Puigcercós critica De la Vega per utilitzar la Constitució com un Codi Penal contra els catalans

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha acusat a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega "d'exhibir la Constitució espanyola com si fos el Codi Penal" en referència a la consulta sobre l'autodeterminació convocada a Arenys de Munt.

En un acte a Sant Joan de les Abadesses, al Ripollès, Puigcercós ha dit que aquesta és "la targeta vermella que ensenya l'Estat espanyol a Catalunya quan considera que ens passem de la ratlla".

Pel president d'ERC, la consulta d'Arenys de Munt, prevista per al dia 13 de setembre, és totalment "legítima i democràtica" i ha dit als ajuntaments que no tinguin por d'emprendre iniciatives com aquesta perquè "és un dret dels ajuntaments i de les entitats i associacions catalanes".

Puigcercós ha lamentat que el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, estigui més pendent de la consulta popular que de combatre la prostitució als carrers de Barcelona.

Sobre les declaracions del president de CiU, Artur Mas, que ahir va dir a títol personal que votaria a favor de la independència de Catalunya, Puigcercós creu que Mas va quedar desautoritzat pel seu propi partit, ja que el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va dir que ara no tocava pronunciar-se sobre aquesta qüestió.

El catalanisme polític recupera la unitat per donar suport a la consulta d'Arenys

La sala on s'ha de fer el referèndum s'omple de gom a gom per a un acte previ amb representants de CiU, ERC, ICV i la CUP Unitat, unitat i unitat. Aquesta ha estat la crida més repetida durant l'acte amb què, efectivament, el catalanisme polític ha recuperat la unitat perduda fa temps per donar suport a la consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt. El mateix Àngel Colom, exsecretari general d'ERC i dirigent ara de CiU, ha recordat que "feia temps que no hi havia una mostra d'unitat com aquesta". Assegut al costat de la diputada i portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, Colom ha participat en aquest acte en una sala plena de gom a gom, amb unes 600 persones, amb gent dreta als passadissos. També hi eren Jordi Fàbrega, coordinador de l'Entesa de Progrés Municipal que aixolpuga sota el paraigua d'ICV moltes candidatures municipals –una dels quals és Arenys 2000, la de l'alcalde Carles Móra– i, en representació de la CUP, el músic Francesc Ribera, Titot, la cara més coneguda d'aquesta formació de candidatures assembleàries que encara no tenen representació al Parlament però sí en molts ajuntaments. Durant l'acte, s'han llegit també poemes: Assaig de càntic en el temple, de Salvador Espriu, una peça de Miquel Martí i Pol i una de l'arenyenc Jordi Bilbeny, titulada Campanes de llibertat i convertida en himne de la consulta. Al final, Els segadors cantats per tots els assitents.

VilaWeb: Clam unitari a Arenys de Munt en favor de la consulta per la independència de Catalunya

directe.cat: CiU, ERC, AM2000 i la CUP, junts per la independència i les consultes d'autodeterminació

Avui: CiU i ERC s’uneixen a Arenys a favor de la independència

Avui: Figueres, Argentona, Seròs i Sant Pere de Torelló hi donen suport

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh!, que cansat estic de la meva covarda,

vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà, on diuen que la gent és neta,

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç!

Aleshores a la congregació,

els germans dirien desaprovant:

-Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que abandona el seu indret-,

mentre jo ja ben lluny, em riuria,

de la llei i de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble.

Però no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins la mort,

car sóc també molt covard i salvatge,

i estimo a més amb un desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria. (S.Espriu)

La consulta d'Arenys de Munt aconsegueix ressò i suport, també a nivell internacional

Voluntaris del País Basc faran d'observadors per impulsar iniciatives similars a Euskadi. Suport del Partit Quebequès i el Sinn Féin Per a molts ja era important, però la intervenció de l'Estat espanyol ho ha magnificat. La polèmica per la consulta per la independència de Catalunya que se celebrarà el 13 de setembre a Arenys de Munt ha sortit més enllà de les fronteres dels Països Catalans i de l'Estat espanyol. Tal i com aquest divendres apuntaven les CUP del Maresme l'acte s'ha convertit en una 'votació èpica'. Els organitzadors de la consulta reben mostres de suport d'arreu del món. Així els ho han fet saber el Partit Quebequès i el Sinn Féin. A més, una televisió gal·lesa hi serà per fer-ne un reportatge. I això no acabarà aquí. A banda dels municipis que ja s'han interessat per reeditar l'experiència en altres punts dels Països Catalans, hi haurà voluntaris del País Basc actuant com a observadors per tirar endavant iniciatives similars a Euskadi.

Les CUP del Maresme agraeixen a l'Estat i La Falange que hagin convertit el 'joc' del referèndum en una 'votació èpica'

L'exemple s'hauria d'estendre a altres pobles perquè aquest és l''únic camí cap a la independència' Les CUP del Maresme defineixen com a 'fita històrica' la jornada del pròxim 13 de setembre, quan es preveu celebrar la consulta sobre la independència de Catalunya, a Arenys de Munt. Els independentistes ja es consideren guanyadors, després que grups com La Falange, Ciutadans o el mateix Estat espanyol s'hagin posicionat contra el referèndum. L'historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt, Jordi Bilbeny, diu que gràcies als detractors de la consulta, el que inicialment s'havia plantejat com 'un joc de desinhibició mental' es convertirà en una 'votació èpica'. Les CUP també afirmen que no tenen por de la manifestació de La Falange i que faran responsable el Departament d'Interior dels possibles incidents.

La PDD tanca les ferides amb Josep Cruanyes com a nou president

Josep Cruanyes, advocat i representant de la Comissió de la Dignitat –que s'ha destacat en la demanda pel retorn dels papers de Salamanca–, és el nou president de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i encapçala una junta, amb Carme Forcadell com a vicepresidenta i Elisenda Romeu com a secretària, que espera tancar les ferides obertes per un any de conflicte intern.

La nova secretària de la PDD ha dit que treballaran per a què es facin més consultes per la independència de Catalunya com la d'Arenys de Munt. A més, Romeu ha respost a les paraules de la vice-presidenta espanyola Maria Teresa Fernández de la Vega i ha dit que per alguns la Constitució espanyola sembla un dogma. 'Amb aquesta consulta s'està exercint el dret a la llibertat d'expressió, que fins i tot, surt recollit en la constitució que defensen'.

Joan Rangel qüestiona que la consulta d'Arenys tingui a veure amb el dret a expressar-se

El dret a la llibertat d'expressió no inclou opinar sobre la independència de Catalunya. Així ho creu el delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel, que ha defensat aquest divendres l'actuació de l'Estat espanyol contra la consulta per la independència de Catalunya d'Arenys de Munt (Maresme). Rangel ha instat a les institucions a que donin senyals de 'normalitat' i que els valors que transmetin siguin els que representa el 'respecte a l'estat de dret', i no els valors que poden interessar en un moment determinat en funció de la ideologia política que pot tenir una determinada formació, que són valors 'espuris'.

El delegat ha opinat que si una entitat vol realitzar una consulta, això no té més transcendència. 'Com si volen fer un ball de bastons', ha afirmat.

Rangel: "Si una entitat fa un referèndum, com si vol fer un ball de bastons"(Avui)

Sílvia Barroso: Ball de bastons a Arenys

Els ajuntaments que volen acollir una consulta com la d'Arenys es coordinen per fer-la conjuntament

L'escletxa que hauria trobat Arenys de Munt per tirar endavant una consulta sobre la independència de Catalunya comença a veure's com una via per fer quelcom semblant a una consulta a nivell nacional. Són molts els ajuntaments que s'han interessat per acollir iniciatives com la d'Arenys als seus municipis, però volen aprendre de l'experiència del 13 de setembre i després anar més enllà. L'objectiu no és reeditar una consulta aïllada com la d'Arenys a Seròs, Sant Pere de Torelló, Argentona, Figueres i altres indrets sinó que a través de la plataforma Decidim.cat s'estan coordinant perquè tots els municipis interessats facin la consulta el mateix dia per tenir 'més sentit, més força'. Així ho ha explicat a directe!cat Jordi Fàbrega, el president de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM), la força municipalista a què pertany l'alcalde d'Arenys (AM2000) i l'Entesa per Argentona.

La plataforma Decidim.cat aglutina a més de 1.200 càrrecs electes en favor del dret de decidir d’arreu dels Països Catalans, entre els que hi ha més de 170 alcaldes i 450 municipis.

El Punt: 25 alcaldes i més de 170 regidors de la demarcació de Tarragona, a favor del referèndum d'Arenys

Diables i dimonis surten avui al carrer per fer l'última defensa de la cultura del foc

El Congrés espanyol debat les al·legacions al text de transposició de la Directiva Europea sobre l'ús de material pirotècnic La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona han convocat per aquest dissabte, 5 de setembre a les 18 h la plaça Urquinaona de Barcelona, una manifestació en favor de la cultura del foc. Amb aquesta acció volen aconseguir prou ressò en el moment en què el Congrés espanyol debat les al·legacions al text de transposició de la Directiva Europea sobre l'ús de material pirotècnic. Asseguren que aquesta és 'l'única i darrera forma de fer pressió' que tenen. L'acte comptarà amb la presència de representants de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

Tractorada a Tortosa per reclamar preus més justos

Un miler d'agricultors i 140 tractors s'han manifestat a Tortosa per reclamar preus més justos, en una concentració que hi han donat suport les cooperatives agràries adscrites a Cobem i representants d'associacions com Unió de Pagesos, Jarc i Asaja.

El coordinador territorial de les Terres de l'Ebre d'Unió de Pagesos, Joan Montesó, ha dit que el sector està en una situació "molt crítica" per això ha reclamat preus "justos i dignes" i una llei de comerç que redueixi el número de marques comercials. Montesó també ha assenyalat que han demanat al Parlament que celebri un ple monogràfic per tractar la situació de l'agricultura catalana i perquè posi les eines que permetin al sector sortir-se'n. També ha carregat contra la conselleria d'Agricultura perquè no destina prou recursos a la promoció dels productes agrícoles catalans, i ha assegurat que el sector està "desmoralitzat".

Els manifestants han circulat per l'Eix de l'Ebre i pels carrers de Tortosa fins arribar a la delegació d'Agricultura de les Terres de l'Ebre. Amb aquest acte volen alertar l'administració de la seva situació i exposar les seves propostes de canvi, com la reducció de mòduls a l'IRPF i la de marques comercials.

Criden al boicot anticatalà en un acte de l’Església espanyola

El boicot anticatalà ja no és exclusiu de grups d’extrema dreta o d’organitzacions blaveres del País Valencià. En un curs de formació d’agents de pastoral de família i vida, organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a mitjans de juliol a El Escorial, el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo García va fer una crida a boicotejar productes i empreses catalanes.

Segons va revelar ahir Josep Matamala, col·laborador de la delegació de pastoral familiar de l’arxidiòcesi de Barcelona i present al curs de formació, el professor universitari va iniciar la seva intervenció parlant, “emulant Franco”, d’un “contuberni maçònic” que posava en perill la unitat d’Espanya. Galindo va prosseguir el seu discurs “carregant contra Catalunya i el català amb l’excusa de l’Estatut”.

El catedràtic va posar com a exemple d’empresa que cal boicotejar els supermercats Mercadona, i monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe d’Alcalá de Henares i president de la mesa, només es va limitar a aclarir que aquesta cadena era valenciana. Galindo va replicar aleshores “Llavors aquesta, no”, davant les rialles del públic.

Matamala explica que hi havia un centenar de delegats de tot l’Estat –amb l’excepció del País Basc, que “ja no hi assisteixen pels atacs constants que reben”– i que, tot i haver-hi dues delegacions catalanes –la de Barcelona i una altra de Terrassa–, l’ambient que es respirava era “clarament hostil contra els catalans”.

Joan Laporta encapçalarà la manifestació per la independència de l'Onze de Setembre

Endarrare aquesta gent... !!*!! El president del Barça, Joan Laporta, serà a la capçalera de la manifestació per la independència de l'Onze de Setembre convocada per Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret de Decidir, Deumil.cat i el Club FNEC amb el lema 'Som una nació, volem un estat propi'. A més de Laporta, s'hi han adherit l'actor Sergi López, l'historiador Enric Vila, el bateria d'Els Pets Joan Reig, el cantant Francesc Ribera 'Titot' i els escriptors Víctor Alexandre, Marius Serra i Mathew Tree. La convocatòria, que compta amb l'adhesió de desenes d'entitats independentistes, ha de ser el primer acte d'un programa d'acció conjunta de 'resposta a les agressions espanyoles' entre la PDD, Sobirania i progrés i Deumil.cat. Malgrat el caràcter festiu de la convocatòria, aquesta també tindrà un marcat to reivindicatiu que trenca amb les crides a una manifestació per a defensar l'estatut. Segons van deixar clar en un comunicat, els organitzadors de la manifestació no es manifestaran 'en defensa de l'estatut no darrere dels polítics que no demostrin amb fets que defensen un estat català independent'. Defineixen l'estatut com una llei espanyola i diuen que qualsevol mobilització de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol ha de donar per acabada la via autonomista i l'acceptació de la legalitat espanyola. Per tant, diuen que aquesta manifestació només pot ser per la defensa del 'dret a l'autodeterminació i de l'estat propi com a projecte'. Avui: Entitats sobiranistes convoquen una manifestació per la Diada

Carod-Rovira creu que la decisió de la justícia de bloquejar el referèndum d'Arenys de Munt està "fora de lloc"

El vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha conegut la decisió de la justícia de bloquejar el referèndum d'Arenys de Munt només aterrar a l'Argentina procedent de l'Uruguai, on realitza aquesta setmana un viatge oficial.

El número dos del govern català creu que tot plegat es tracta "d'una decisió fora de lloc, exagerada" però ha demanat que es respectin les decisions judicials. "Els marcs legals s'han de respectar, i els ha de respectar tothom, tot i que sovint algunes administracions no ho facin", ha afirmat Carod-Rovira des de Buenos Aires. El vicepresident català ha animat "tots els demòcrates a no tenir por de la democràcia", i ha deixat clar que "s'han de regular els marcs de participació ciutadana democràtica".

Josep-Lluís Carod-Rovira és a l'Argentina, després de signar acords bilaterals amb l'Uruguai, on diumenge tancarà la Trobada de Casals Catalans del Con Sud d'Amèrica, regió del món on més catalans i descendents de catalans resideixen.

Artur Mas votaria 'sí' en la consulta d'Arenys i veu ridícul que l'Estat hi intervingui

Sí, però... El president de CiU, Artur Mas, ha dit que si pogués participar en la consulta popular sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt es decantaria "a títol personal" pel sí, i ha carregat contra l'Estat espanyol per dedicar-se a vetar el referèndum.

Després que ahir dijous el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, afirmés que si fos veí d'Arenys de Munt escolliria la papereta favorable a la independència de Catalunya, avui Mas, en declaracions a TV3, ha explicat que la seva elecció personal seria igualment el sí, encara que és conscient que lidera un projecte polític d'ampli espectre catalanista.

"A títol personal, jo votaria que sí, ho he dit moltes vegades, però jo encapçalo un projecte polític que és el de CiU, i nosaltres no estem fent referèndums d'independència cada dia, sinó intentant agrupar en el món catalanista el màxim de gent possible, treballant per la construcció nacional de Catalunya, per l'autogovern de Catalunya i perquè Catalunya sigui un país de primera fila", ha subratllat.

Els mitjans de comunicació 'enterren' la consulta d'Arenys

Ja ho esperàvem. Per no fer propaganda, no en van parlar fins que no va sortir la interlocutòria. A veure què diran dilluns!!*!! La interlocutòria de la jutge Emilia Giménez que anul·la preventivament l'acord del ple d'Arenys de Munt que donava suport a la consulta per la independència ha provocat una reacció sorprenent en la majoria de mitjans de comunicació. Sigui per desinformació o sigui per voluntat de manipular tot 'enterrant' el referèndum, molts diaris i digitals publicaven que la jutge 'prohibia' o 'suspenia' la celebració de la consulta, quan la jutge només ha anul·lat l'acord del ple, de manera que la consulta es podrà celebrar però no a les instal·lacions municipals. Mitjans espanyolistes com La Vanguardia, El País, El Mundo, El Periódico, digitals com l'e-notícies o fins i tot el 3cat24.cat -el portal de la CCMA- mentien a l'hora d'explicar un auto judicial que no admetia dobles interpretacions. Només alguns mitjans catalans com l'AVUI o Vilaweb interpretaven correctament la interlocutòria. Segons la Comissió organitzadora de la Consulta, aquests intents de desinformar són lògics i previsibles per part dels sectors espanyolistes: 'si tenen mitjans de comunicació propers per desestabilitzar la consulta els utilitzaran'.

De la Vega: "L'autodeterminació no hi cap, a la Constitució, no hi ha lloc per als dubtes"

Li agafarà un cobriment!!*!! M.Teresa F. de la Vega PSOE 040909 CATr

No en vol ni sentir a parlar, perquè està "clar" que "l'autodeterminació i la independència no caben a la Constitució". La vicepresidenta primera del govern espanyol, la valenciana María Teresa Fernández de la Vega, ha rebutjat contestar les dues preguntes que dos periodistes li han fet aquest divendres al migdia en la roda de premsa posterior al consell de ministres, retransmesa per televisió des de la Moncloa. Ha contestat amb sequedat i lacònicament la primera vegada i amb un to més alt i irritat, la segona. "Ja hi ha hagut alguna declaració sobre aquests referèndums, jo no tinc gaire més a dir", ha sentenciat en el primer intent, amb una frase seguida d'un silenci durant el qual hi ha hagut dubtes de si hi afegiria alguna cosa. Dos o tres torns més tard, ha tornat a rebutjar entrar en el fons del tema, però s'ha esplaiat més, tot i que de manera abrupta. "Ja hi ha intervingut un jutge, hi ha una resolució. No hi cap a la Constitució, l'autodeterminació, ni la independència. L'Advocacia de l'Estat ja ha expressat la posició del govern, ratificada per l'autoritat judicial. No hi ha lloc per a cap dubte". I prou. El periodista li havia preguntat què farà el govern espanyol si el referèndum d'Arenys es fa igualment, com han anunciat els organitzadors, sense utilitzar la sala municipal o pagant-ne un lloguer. I no hi ha hagut resposta per a aquest dubte.

David González: Lleig, molt lleig, vicepresidenta

Empar Moliner: Com queda això d’Arenys?

Diu el diari que la jutgessa “ha prohibit la consulta sobre la independència de Catalunya que l’Ajuntament d’Arenys de Munt tenia previst de celebrar el 13 de setembre” perquè considera que “aquesta mena de consultes són competència exclusiva de l’Estat”. La pregunta prohibida deia així: “Esteu a favor que Catalunya sigui un Estat sobirà, social i democràtic?”.

Arran de la consulta, que va ser una iniciativa, si no m’equivoco, de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i del Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació, la Falange Española de la JONS va convocar una manifestació per al dia 13, el de la consulta, que després la Generalitat ha ajornat, per evitar els aldarulls. Ja sabem tots la sensibilitat a flor de pell que tenen els de la Falange, i els jutges, quan es tracta de fer preguntes. Home. Una cosa és que el papa et prohibeixi anar al cine sol, i l’altra és que el papa et prohibeixi dir que t’agradaria anar al cine sol. Això fa que moltes persones gandules, com ara servidora, comencin a veure amb bons ulls els referèndums d’autodeterminació.

Suposo que els organitzadors de l’acte deuen tenir alguna acció preparada per al dia de la prohibició. Per exemple, llogar uns mims que facin una acció parateatral, com ara fer veure que voten un referèndum d’autodeterminació (si no és que això també és il·legal). Jo, mentrestant, començo a estalviar per enviar-li un pernil a la jutgessa que troba poc democràtic que es faci la consulta i que, per tant, l’ha prohibit. D’aquesta manera ha aconseguit una acció, també parateatral. Que l’única cosa que es produeixi a Arenys en els pròxims dies és una manifestació de la Falange per protestar per un referèndum que no es farà, perquè l’han prohibit. L’activitat de la Falange no li ha passat pel cap que s’hagi de prohibir, tot i que sigui no res més que la manifestació d’una colla de fatxes.