Getafe 0 - Barça 2

Puyal 120909

El Barça ha guanyat el Getafe, molt superior als blaugranes a la primera part, gràcies a la sortida providencial de Lionel Messi al segon temps, que ha aplacat la seva ràbia procedent de l'Argentina amb una actuació excel·lent que ha acabat amb les esperances madrilenyes de mantenir el liderat. El Getafe ha fet molta por al seu rival a la primera part. Dos xuts als pals, un de Roberto Soldado i un altre d'Albín, a punt han estat de posar l'enfrontament costa amunt al Barça. Les dues ocasions han estat les més rellevants abans del tancament de la primera part. Abans també ho ha intentat Pedro León amb un xut enverinat des de fora de l'àrea. Víctor Valdés l'ha parat amb algun problema. En la represa, Míchel ha avançat les línies del seu equip i ha presentat una proposta més atrevida. La nova tàctica del tècnic del Getafe ha convertit el partit en un enfrontament d'anada i tornada, en què el Barça tenia més coses a guanyar i menys a perdre. Llavors Guardiola ha tret la seva artilleria pesant i ha posat la por als aficionats del Getafe amb Leo Messi i Andrés Iniesta sobre la gespa. I així ha arribat el primer gol del Barcelona. La por sobtada dels madrilenys ha donat fruits als blaugranes. Una pilota que Messi ha obert a l'esquerra cap a Abidal, i que aquest ha dirigit a l'àrea al primer toc, ha estat suficient perquè Ibrahimovic empenyés la pilota a la xarxa. La galleda d'aigua freda ha caigut molt malament al Getafe, que ha perdut tota l'empenta de la primera part. Els pupils de Michel s'han amagat en la seva àrea amb l'esperança d'un contraatac salvador. No ha funcionat. Després han intentat de nou ser els amos de la pilota. Tampoc ha estat efectiu. I en aquestes de nou Messi ha sentenciat el partit. El Getafe ha estat un mort vivent. Messi s'ha encarregat de ferir els madrilenys i després, ell sol, els ha rematat. I el Barça, mentre, ja és líder. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Laporta també votaria 'sí' a la consulta d'Arenys

'Si jo fos ciutadà d'Arenys aniria a votar, i donaria el meu suport al sí' El president del FC Barcelona, Joan Laporta, té ben clar que la consulta de demà a Arenys de Munt suposarà un moment clau per a l'esdevenidor del país. És per aquest motiu que ahir no va tenir cap inconvenient en afirmar: 'Si jo fos ciutadà d'Arenys aniria a votar, i donaria el meu suport al sí'. Laporta va ser ahir el protagonista de la Diada, tant al matí en l'homenatge a Rafael Casanova com a la tarda, quan va participar a la manifestació de la Diada sostenint una pancarta que deia: Som una nació, volem estat propi.

Laporta va encapçalar la marxa conjuntament amb l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Va rebre constantment senyals de simpatia i complicitat per part dels milers de manifestants i va afirmar que era la 'millor manera' que té el poble de Catalunya d'expressar-se 'per reclamar les seves llibertats'.

Els assistents a la manifestació van fer crides en favor seu, als quals el president del FC Barcelona -que va aclarir que hi havia acudit a títol individual-, va respondre aixecant el braç i agraint els missatges de suport.

Joan Rabasseda: 'I la consulta es farà. I guanyarem de carrer!'

El cap de llista d'ERC a Arenys de Munt, Joan Rabasseda, que encapçala el principal grup de l'oposició al consistori arenyenc, es mostra refiat que la consulta sobiranista de demà serà un èxit. En una entrada al seu blog, es pregunta irònicament: 'A quin demòcrata li fan por les urnes i les paperetes de vot?'. I sentencia: 'I la consulta es farà. I guanyarem de carrer!'.

Rebat l'acusació que no és competència municipal consultar els ciutadans sobre la independència amb l'argument que 'també ens extralimitem quan ens emboliquem amb la construcció d’una escola bressol, que no és competència municipal, d’un geriàtric...', i no pas per això ningú es posa les mans al cap. Rabasseda assenyala la incongruència que suposa que si la consulta s'hagués fet telefònicament, la iniciativa no hauria tingut pas tant de ressò, perquè considera que l'estat espanyol tem 'la foto de com els veïns dipositem una opinió en una urna'.

Comparant la lluita entre l'estat i la comissió pro-referèndum amb la lluita bíblica de David contra Goliat, augura una clara victòria del primer. A més, espera que la de demà sigui una 'una jornada festiva i pacífica' i convida els demòcrates d'arreu d'anar demà a Arenys de Munt.

Joan Rabasseda: 13-S Comencem a decidir!

Interior podria desplegar fins a 800 Mossos a Arenys de Munt

El Departament d'Interior està ultimant aquests dies el desplegament policial que vetllarà per la seguretat en la Consulta per la Independència d'Arenys de Munt, el plebiscit que centrarà l'atenció informativa del Principat aquest diumenge i que pot registrar moments de tensió arran de la manifestació falangista finalment autoritzada a la vila. Als feixistes caldrà sumar-hi els possibles grups antifeixistes que vulguin respondre a les provocacions, així com la presència de milers d'independentistes d'arreu del Principat que viatjaran al municipi del Maresme per donar suport als arenyencs en el seu exercici lliure del dret de decidir la independència. Segons fonts de la conselleria, el nombre de Mossos d'Esquadra desplaçats a Arenys de Munt podria enfilar-se fins als 800, entre recursos operatius i antiavalots per tal d'assegurar que no hi hagi incidents.

Carod-Rovira: 'Catalunya continuarà sent una nació diguin el que diguin una dotzena de juristes a 600 km d'aquí'

El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va al·ludir ahir a l'Estatut afirmant que Catalunya 'va ser una nació molt abans que ho reconegués cap text legal' i que ho continuarà sent 'diguin el que diguin una dotzena de juristes a 600 quilometres d'aquí'. Carod-Rovira va dir-ho durant l'acte institucional per commemorar la Diada Nacional de Catalunya que va tenir lloc a Reus.

En el seu discurs, el vicepresident del Govern també va reiterar la seva aposta per una nació moderna i inclusiva. En aquest sentit, feu referència a la globalitzatzació, un fenomen del qual Catalunya no se'n escapa. 'Les identitats complexes son totalment assumibles i necessàries per a la regeneració de Catalunya', va manifestar el vicepresident, que afegí que la nació com a punt de partida només inclou a una part de la gent, però 'com a punt d'arribada ens pot incloure a tots'.

Reagrupament supera amb nota el seu primer acte públic nacional

L'associació cultural i futur partit polític impulsat per l'exconseller Joan Carretero, Reagrupament, va superar amb nota la seva presentació en societat, ahir a Barcelona. Va aplegar més de 500 assistents a l'homenatge al general Moragues, al Pla de Palau. Carretero hi va anunciar que 'cal fer política per canviar la política', motiu pel qual va reiterar la voluntat d'impulsar una candidatura independentista de cara al 2010. 'Volem que aquesta candidatura independentista sigui el més àmplia possible; volem que hi sigui tothom, però no esperarem a ningú', va exposar Carretero. L'exconseller va criticar un cop més el sistema electoral vigent i va advocar per un basat en districtes electorals petits, 'en què l'escollit hagi de passar comptes amb els seus votants, no pas amb la cúpula del partit'. Durant l'acte es va criticar impetuosament el monument d'homenatge a Moragues. Carretero el va arribar a qualificar de 'supositori de fusta' i l'historiador Francesc Xavier Hernàndez va criticar l'oblit a què s'han condemnat els principals protagonistes de l'Onze de Setembre.

Rosa Estaràs dimiteix com a presidenta del PP balear

"Este barco se hunde" Rosa Estaràs ha dimitit avui a la tarda com a presidenta del PP balear. Estaràs, que ha explicat que prenia la decisió per motius de salut, ha ocupat aquest càrrec des de la dimissió de Jaume Matas el 2007, quan no va aconseguir de ser reelegit com a president del govern balear i va abandonar la política. Precisament la dimissió d'Estaràs coincideix amb la previsible imputació de Matas en el cas Palma Arena per presumpta malversació de fons públics.

El batlle de Marratxí, José Ramon Bauzà, ha estat designat nou president del PP balear. Estaràs l'ha proposat i l'executiva l'ha elegit, tot i que alguns membres han expressat la preferència pel batlle d'Inca, Pere Rotger.

L'efecte 'gafe' de la MdlPau Janer encara plana pel PP de ses Illes.

El Consell de Ministres aprova en plena Diada la llei que regula el nou model de finançament

Això va per lo d'Arenys. A veure si us entereu de qui mana aquí! El Consell de Ministres va aprovar ahir, en plena Diada, el projecte de llei de reforma del finançament autonòmic acordat el 15 de juliol passat pel Consell de Política Fiscal i Financera amb l'abstenció de les autonomies governades pel PP. El projecte passa ara a les Corts, que l'hauran de ratificar. El govern espanyol va instar el PP a no votar-hi en contra.

El projecte de modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i el projecte de llei que modifica la normativa de règim fiscal de les ciutats amb estatut d'autonomia i de les comunitats de règim comú ja han estat enviats a les Corts.

Montilla força TV3 a demanar disculpes per la paròdia en acabar el discurs de la Diada

El Montilla de Sergi Mas va aparèixer just després del president. Que no s'enfadi si, també, els hem posat massa a tocar! El departament de presidència ha empès TV3 a demanar disculpes després que dijous, en acabar el discurs institucional del president de la Generalitat, José Montilla, s'emetés sense anuncis ni cap cortina diferenciadora una parodia del president amb Sergi Mas caracteritzant-lo. La parodia del Polònia, que anunciava la Nit 10 que s'emetia a continuació, no ha agradat al PSC, que consideren l'actuació una falta de respecte al president. Des de la televisió pública catalana ha estat la presentadora del Telenotícies migdia, Núria Solé, qui ha demanat disculpes per la possible 'vinculació' entre el missatge presidencial i la paròdia.

En les disculpes de la televisió pública enmig del TN migdia d'aquest 11 de setembre, Solé ha 'demanat disculpes' a presidència, assegurant que 'Televisió de Catalunya no va distanciar adequadament el missatge presidencial del contingut humorístic', un error que 'en cap cas' era intenció de TV3.

Entre 15.000 i 20.000 persones es manifesten per la independència de Catalunya

Raimon - Inici de càntic en el temple

La manifestació en favor de la independència de Catalunya que acostuma a recórrer els carrers del centre de Barcelona cada 11 de setembre, ha congregat enguany entre 15.000 i 20.000 persones sota el lema ‘Som una nació. Volem un Estat propi’. Encapçalant la manifestació es trobava el president blaugrana, Joan Laporta, que ha atret l’atenció de tots el mitjans per davant de diferents polítics que també hi participaven com el secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan; el líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero, o l’eurodiputat Oriol Junqueras. A la marxa també s’hi han adherit nombroses plataformes cíviques i personalitats del món de la cultura i l’espectacle. És el cas de l’actor i president de la Plataforma Sobirania i Progrés, Joel Joan o l’actriu Anna Sahun a més dels periodistes Màrius Serra, Miquel Calzada; l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra; el president de la Plataforma pel Dret a Decidir, Josep Cruanyes, o el president de l’associació Nous Catalans Joves, Èric Bertran. Avui: La manifestació de la Diada

VilaWeb: La manifestació més gran de la Diada en les últimes dècades

Carod-Rovira no troba bé l'escridassada de la Diada

Josep-Lluís Carod-Rovira ERC 110909 RAC1

“Avui em preocupa la imatge deplorable que estem donant com a país. La presidència de l'Assemblea Nacional del Parlament del Quebec estaven atònits. En cap país del món, el dia de la seva festa nacional, quan se sent l’himne nacional del país, la gent crida, esbronca, xiula, insulta, etc. No passa enlloc del món.”

“Nosaltres fem-nos-ho mirar, perquè quan no és un nap, és una col. La imatge que estem donant, per mi, és deplorable. Em moria de vergonya.”

“Estem queixant-nos que potser el TC ens tombarà l’expressió ‘nacional’ de l’himne, la Diada, i de no sé quantes coses més, i quan se sent l’himne nacional aquí tot Déu crida, la gent xiula, insulten, escridassen… Ho trobo deplorable. I avui ho he contrastat amb els diputats quebequesos. Em moria de vergonya.”

“No ens hem d’inventar cap cosa nova en l'ofrena. Hem de funcionar com un país madur, educat i respectuós amb les seves institucions. I si resulta que, en el moment en què les institucions que el govern van a fer les seves ofrenes florals, resulta que hi ha un grup de persones que volen fer sentir la seva reivindicació, ho sento molt. Tenen tot el dret de manifestar el que vulguin, però que ho facin en un altre lloc.”

La crisi canvia les reivindicacions sobiranistes pels crits contra els acomiadaments en l'ofrena floral de la Diada

Les xiulades i els crits contra els polítics de totes les formacions parlamentàries han estat una constant durant les ofrenes. Unes reivindicacions que han estat majoritàriament en clau laboral per part dels treballadors recentment acomiadats de Nissan i Roca.

La crisi econòmica que pateix Catalunya s'ha fet notar aquest any en la tradicional ofrena al monument a Rafael Casanova, a Barcelona, on les habituals esbroncades d'independentistes a les delegacions dels partits s'han transformat en crits de treballadors d'empreses afectades pels acomiadaments.

L'esbroncada més gran i més llarga ha estat per a les delegacions dels sindicats CCOO i UGT, en què s'han sentit crits de "Comissions i UGT, la mateixa merda". Per altra banda, els representants de les entitats culturals han estat aplaudides pels assistents a l'acte. Empar Moliner: L'ofrena d'ous

Jordi Porta: 'No defensem l'Estatut, defensem els valors democràtics'

Jordi Porta-Òmnium 110909 CATr

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut plana sobre la celebració de la Diada d'enguany. Després d'un estiu en què s'ha discutit sobre quan i com respondre a una eventual sentència negativa s'ha evidenciat que hi ha posicions contraposades. Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, defensa més el respecte a la voluntat del poble que no pas el propi Estatut rebregat d'allò més.

En declaracions a Catalunya Ràdio diu: 'Crec que no s'ha entès quin és el sentit de la manifestació. No considerem que s'hagi de defensar l'Estatut, el que creiem que s'ha de defensar és el respecte a la voluntat que democràticament ha expressat el poble de Catalunya. Defensem els valors democràtics, davant la possibilitat que el Tribunal Constitucional modifiqui un text aprovat pel Parlament de Catalunya i referendat pel poble, més encara tenint en compte la desacreditació del TC. Entenem que a això hi ha de respondre políticament el Parlament i el Govern per una banda, i per l'altra hi ha d'haver una resposta popular, i una de les maneres que hi ha de fer-ho és amb una manifestació. Encara hem d'acabar de discutir amb partits, sindicats i entitats per decidir si la manifestació serà abans o després de la sentència tot i que probablement serà després perquè creiem que així hi haurà més participació i assentiment'.

L'alcalde d'Arenys assegura que se sent "trist" perquè es permet la protesta falangista

Carles Móra 110909 COMr.mp3

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, ha assegurat que se sent "trist" per la decisió de la justícia de permetre a la Falange Española de las JONS manifestar-se el pròxim dia 13 a Arenys de Munt, el mateix dia que se celebra la consulta popular sobre la independència de Catalunya.

En declaracions a COM Ràdio, Móra assegura que les decisions judicials "s'han d'acatar", però considera que cal remodelar les lleis que "dónen aixopluc a entitats i grups com la Falange".

A més, ha recordat que dos bars de la plaça de l'Església, al costat de la qual és on es concentraran els seguidors del partit ultra el pròxim diumenge, han rebut amenaces. La Falange ha intensificat la seva campanya contra la consulta d'Arenys de Munt amb un nou repartiment d'octavetes en què "conviden tots els espanyols bennascuts" a sumar-se a la manifestació ultra.

Salvador Cot: Arenys, el cap d'un carrer

Les polèmiques decisions judicials al voltant del referèndum d'Arenys de Munt reboten a Europa

La manifestació de la Falange contra la consulta independentista d'aquest diumenge a Arenys de Munt ha arribat al Parlament Europeu.

Eurodiputats alemanys i italians dels principals grups polítics han reclamat que la prohibició de la simbologia nazi i feixista s'estengui també a l'estat espanyol i han criticat que la justícia autoritzi la protesta de la Falange. 'Aquesta manifestació reivindica un sistema totalitari brutal i inhumà que ha mort milers d'europeus, i cal prohibir-la arreu', ha dit el vice-president dels populars, Manfred Weber.

'No em puc creure que l'Espanya democràtica d'avui permeti una manifestació així', ha lamentat el verd Michael Cramer.

L'Eurocambra no té competències per obligar el govern espanyol a fer el mateix que Alemanya o Itàlia i prohibir la simbologia feixista, però el líder dels eurodiputats socialistes alemanys, Bernhard Rapkay, diu que 'cal castigar qualsevol europeu que faci servir els símbols relacionats amb el feixisme'.

'El problema no és si restringir o no la llibertat a manifestar-se, del que es tracta és de no ofendre la memòria de les persones que se senten profundament ferides si veuen aquests símbols', adverteix el vice-president dels liberals europeus, Niccolò Rinaldi. L'eurodiputat italià proposa 'fer un debat en sessió plenària amb la Comissió Europea i preguntar-li si considera que el comportament de l'estat espanyol, que autoritza aquest tipus de manifestacions, s'adequa o no als estàndards europeus'.

Avui: Eurodiputats alemanys i italians reclamen prohibir les manifestacions de la Falange

directe.cat: Junqueras confia que l'Eurocambra contribueixi a 'liquidar la impunitat en què viu el franquisme'

Un altre policia que no entén el català

Que una sudamericana parli en català? El que més els cou!!! Va entrar a una comissaria del Cos Nacional de Policia (CNP) de Barcelona per tramitar el DNI del seu fill de 4 anys i en va sortir denunciada per haver alterat l’ordre públic. El motiu, segons consta a la denúncia que posteriorment l’afectada va presentar als Mossos d’Esquadra, va ser haver parlat en català a un dels agents. Els fets van passar ahir a mig matí a la comissaria d’Horta Guinardó, al carrer Sant Antoni Maria Claret.

Rosario, una veïna del Camp de l’Arpa d’origen peruà, es va quedar fent cua, mentre en Francesc, la seva parella, es va endur el seu fill de 4 anys perquè la criatura no s’atabalés. Quan ja estava a punt de tocar-li, ella va trucar-lo perquè anessin cap allà. En aquell moment, un policia uniformat li va cridar l’atenció perquè parlava per telèfon. Ella va penjar i li va dir que tampoc calia posar-se així. “No le entiendo”, va contestar-li l’agent. “Jo tampoc”, va dir-li ella. La reacció del policia va ser demanar-li el DNI i dir-li que estava detinguda. Pensant que la situació no aniria a més, Rosario va sortir al carrer per trucar la seva parella i va ser llavors quan tres policies la van agafar pel braç i la van fer tornar cap a dins. “La meva dona fa un metre cinquanta. Només això dóna una idea de què fan tres policies per impedir-li que marxi”, va explicar ahir en Francesc. Per més inri, quan ell es va adreçar també en català al policia, aquest li va contestar amb gallec. La parella, dos coneguts psicòlegs, van denunciar als Mossos d’Esquadra el Policia Nacional per abús d’autoritat.

Total, que el petit podrà explicar quan sigui gran com va costar als seus pares fer-li el seu primer document nacional d’identitat (DNI).

Joan Margarit - Meditació de Vila Joana

Joan Margarit - Meditació de Vila Joana

Aquí, on comencen tots els poemes que jo pugui escriure, sento el fred d’aquell foc on Verdaguer va anar cremant la seva vida. La superstició i la caritat el van arrossegar, cansat i trist, amb la sotana llòbrega, lluent de tant portar-la, per carrers pobres i palaus sinistres.

En Verdaguer he trobat la por de perdre aquesta llengua que és feta a mida de la poesia, aquesta llengua que li dec a ell, sòrdid home d’església, el meu Baudelaire sense “L’albatros”, primera alzina fosca cremada al foc d’aquest país difícil.

-Cent anys de guerres-, repetia l’àvia.

Va ser una nena en un poble on cada nit sentia com lluitaven als carrers. I m’explicava, com si fos un conte, el dia que els soldats es van endur la seva mare per afusellar-la, a l’alba, contra el mur del cementiri. Quan l’escoltava, jo també era un nen i el meu pare, un soldat en un penal.

Des d’aquells dies no m’arriba ja cap amenaça. Són uns morts llunyans, cansats de fer de morts. Hem escollit ser un poble sense herois. Just aquesta és, avui, la nostra força.

Cal esborrar tants mites amagats dessota la mirada impertorbable de les aus de rapinya que vigilen encara. Tota la vida les he hagut de veure, de pedra o bronze, en els escuts enormes presidint les façanes de l’estat. El cos posat de front, el cap, de rigorós perfil, les ales, un capot damunt l’espatlla. Un ull maligne, el bec cruel a punt d’arrencar les entranyes. Dominar sense dormir.

-Quin aire respiràveu, aus colossals amb urpes, per decidir el que en dèieu “Unitat de Destí”?

Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles. Que la vostra mirada ja no és ni severa, ni ferotge, ni rapinyaire. Però, encara se sent aquella olor de corral, de gallinassa, aquell himne... la història d’Espanya! (*) (*)Transcripció directa de la lectura que n'ha fet l'autor a l'acte central de la Diada al Parc de la Ciutadella de Barcelona. És molt probable que la puntuació no coincideixi amb l'original.

Maragall reclama un nou referèndum si el Tribunal Constitucional retalla l'estatut

L'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall ha demanat avui al Parlament de Catalunya durant l'acte de commemoració del 150è aniversari del president Macià, davant del president Montilla, un nou referèndum sobre l'estatut si el Tribunal Constitucional retalla el text. En l'acte també han parlat l'ex-president Pujol, que ha qualificat el moment actual de 'perillós' i ha reclamat 'respecte al poble català i a la seva dignitat', el president Montilla, que ha glossat la figura de Macià i ha centrat la major part del seu discurs en la crisi, el president del Parlament, Ernest Benach, que ha lamentat que l'autogovern de Catalunya es trobi 'limitat i freqüentment assetjat'.

Avui: Els expresidents demanen que Catalunya reaccioni en l'acte del Parlament per la Diada

Avui: Montilla diu que liderarà la resposta catalana a les "resistències i incomprensions" contra l'Estatut

La PDD fa una crida a celebrar un vermut diumenge a Arenys de Munt per defensar la llibertat d'expressió

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) ha fet una crida a participar en un vermut a Arenys de Munt diumenge vinent, 13 de setembre, a les dotze del migdia, en defensa de la llibertat d'expressió. La PDD també ha manifestat el seu 'profund desacord' amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de donar permís a la Falange perquè es manifesti el mateix dia 13 a Arenys. La Plataforma considera que la revocació de la decisió del Departament d'Interior d'ajornar la protesta és 'bastant sorprenent' tenint en compte que, 'per evitar aldarulls, s'han prohibit manifestacions d'altres grups polítics de signe completament diferent en altres punts de l'Estat'.

Es presenta la comissió avaluadora de la consulta d'Arenys de Munt per la independència de Catalunya

La presideix Agustí Bassols, ex-conseller del govern La comissió organitzadora de la consulta d'Arenys de Munt per la independència de Catalunya ha presentat avui la comissió avaluadora i ha especificat i esclarit les funcions que tindrà l'òrgan en el decurs de la votació. Val a dir que podran votar tots els majors de setze anys empadronats a Arenys de Munt, sempre que ho justifiquin. El president de la comissió serà Agustí Bassols, ex-conseller del govern. També han estat presentats els vocals. Els vocals seran: Uriel Bertran, diputat al parlament; Montserrat Candini, senadora; Oriol Junqueras, diputat al parlament europeu.; Alfons López Tena, ex-vocal del Consell General del Poder Judicial; Antoni Marpons, jutge de pau d'Arenys de Munt; Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB; Jaume Renyer, ex-membre del consell consultiu de la Generalitat i secretari de l'Ajuntament de Reus; i Joan Tardà, diputat al congrés.

La comissió exercirà les funcions que s'atribueixen a una junta electoral en procediments de consulta popular per via de referèndum, tot agafant com a base les que preveu per a la junta electoral central. Els membres de la comissió hauran de fer-se càrrec de la transferència del material necessari i l’assessorament tècnic per a la celebració del referèndum; de la resolució de queixes i reclamacions que se li adrecin en qualsevol fase de celebració del referèndum; d'exercir la potestat disciplinària sobre totes les persones que intervinguin en la celebració del referèndum i corregir les infraccions sempre que no siguin constitutives de delicte; d'aprovar les actes de constitució i escrutini del referèndum; i de certificar el resultat final del referèndum.

directe.cat: Una 'Junta Electoral' de luxe per a la consulta d'Arenys de Munt

Les JERC protesten davant el Tribunal que ha prohibit el suport institucional a la consulta d'Arenys

Les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han dut a terme una acció de protesta davant el Jutjat del Contenciós Administratiu número 14 de Barcelona, el mateix jutjat que aquest dijous va anul·lar el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta per la independència de Catalunya que se celebrarà aquest diumenge. Les JERC han desplegat una pancarta amb el lema 'Qui té por de la democràcia? Justícia espanyola, justícia franquista' i han plantat davant del jutjat quatre ninots de mida real que representaven jutges identificats cadascun amb els logotips del PP, el PSOE, la Falange i la bandera espanyola franquista. El portaveu de les JERC, Gerard Coca, ha explicat que 'resulta escandalós que es pretengui restringir el dret dels ciutadans d'expressar la seva opinió per la via judicial'.

Les marxes de torxes obren els actes de la Diada

'El poble català viu un moment de la seva història en què ha de decidir definitivament quin vol que sigui el seu futur nacional', afirma el manifest de la Marxa de Torxes per la Independència, un dels primers actes que inauguren la Diada del Principat i que es portarà a terme avui al vespre a vint-i-quatre poblacions del país. I és que enguany l'Onze de Setembre arriba marcat per aquesta idea: el dret de decidir sobre el futur del nostre país.

Artesa de Segre, Barcelona, Berga, Bigues i Riells, Blanes, Castellbisbal, la Cellera de Ter, Esplugues de Llobregat, Hostalric, Manresa, Molins de Rei, Mollerussa, Montcada i Reixac, Olesa de Montserrat, Reus, la Roca del Vallès, Terrassa, Vic i Vilafranca del Penedès són algunes de les ciutats i viles que tiren endavant aquesta iniciativa que vol ser un clam social per la sobirania nacional 'sense cap mena de manipulació ni d’utilització partidista'.

En totes aquestes poblacions els participants caminaran amb torxes a les mans i s'hi llegirà el manifest centrat en tres eixos: 'Unitat d'acció, dignitat nacional i una sola nació'. Una crida a sortir al carrer 'sota l’única bandera de la llibertat nacional' que els organitzadors resumeixen citant Vicent Andrés Estellés: 'No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa-hi. No podran fer res davant d'un poble unit, alegre i combatiu'.

Manifest: TORNEM A CAMINAR!

Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència, considera "irresponsable" l'autorització de la manifestació de la Falange

Pel magistrat Santiago Vidal, de l'Audiència de Barcelona, la sentència que ha autoritzat la manifestació de la Falange coincidint amb la consulta d'autodeterminació és "sorprenent" i "irresponsable".

"La decisió és legal, també ho he de dir. La sala podia optar entre mantenir el canvi de data proposat per Interior o tornar a la primera resolució, i és una decisió que a mi em sembla absolutament irresponsable. Ja que tens dues opcions perfectament normatives, escull la que tingui més sentit comú", ha advertit Vidal, membre de la secció 10a de l'Audiència de Barcelona.

Segons el jutge, la secció segona de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha demostrat que tenen "poca confiança en la capacitat de rectificar del govern", ja que el departament d'Interior havia autoritzat inicialment la protesta, amb un canvi de lloc, i després va demanar el canvi de data, decisió impugnada per la Falange en un recurs que ha acabat en la sentència que dóna la raó al partit feixista.

En canvi, pel que fa a l'altra resolució judicial, la que ratifica la prohibició a l'Ajuntament de donar suport logístic a la consulta, Vidal ha assegurat que estava "cantada". El magistrat ha afirmat que la decisió és totalment lògica, tenint en compte el marc normatiu existent. Vidal també ha recordat que no prohibeix la consulta, que es pot fer de manera "totalment legal", sense la intervenció municipal, ja que l'organitza una entitat privada.

Carod considera que el Quebec i Catalunya comparteixen un concepció 'moderna i cívica de la nació'

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha participat aquest dimecres a la tarda en la commemoració del 10è aniversari de l’obertura de l’Oficina del Quebec a Barcelona, on ha destacat que tres dècades després de l’inici de les relacions entre el Quebec i Catalunya, s’ha passat de les 'relacions fraternals als fets concrets'. I és que 'tots tenim experiències positives per compartir i negatives per no repetir', ha afegit. També, Carod ha posat de manifest que el Quebec i Catalunya comparteixen un concepció 'moderna i cívica de la nació'. L’han acompanyat la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, i el director general de Relacions Internacionals, Àngel Cortadellas.

Montilla creu que la consulta d'Arenys 'només serveix per donar arguments a la caverna de la dreta'

Just el dia abans de la Diada, el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha afirmat que les consultes sobre la independència de Catalunya com la que s'ha de celebrar diumenge a Arenys de Munt 'només dóna arguments a la caverna de la dreta' que no veu bé ni el desplegament de l'Estatut ni l'augment de l'autogovern de Catalunya. Montilla també ha parlat de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut. En aquest sentit, n'ha relativitzat els tres anys d'espera ja que ha recordat que hi ha altres lleis que ja fa vuit, nou i deu anys que esperen sentència i, per tant, la situació en què es troba l'Estatut 'no és tan excepcional'.