Han descobert la sopa d'all !!!
Dirigents de quaranta-set estats van començar ahir a Washington una cimera sobre seguretat nuclear, convocada pels EUA, per mirar de prendre mesures per reforçar la seguretat i controlar l'accés a material atòmic. La intenció del president nord-americà, Barack Obama, és que la reunió internacional acabi amb 'mesures específiques i concretes que estableixin un món un xic més segur'. Per fer-ho, hi ha previst que, d'una banda, cada estat prengui mesures individuals per millorar la seguretat nuclear, i d'una altra, es concretin mesures en l'àmbit multilateral.
Un dels missatges que volen donar els estats reunits en al cimera és l'avís de perill que alguns territoris, com seria l'Iran, facin servir el material atòmic amb finalitats militars.
També la van donar al Millet!!!
El Govern ha atorgat aquest dimarts les Creus de Sant Jordi d'enguany, uns guardons que premien cada any les persones i entitats que destaquen pel servei prestat a Catalunya. Entre els premiats hi ha Alberto Aza, el cap de la casa del rei espanyol, de qui es destaca la sensibilitat envers la llengua i la cultura catalanes. Al costat d'Aza, també s'ha distingit a l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Porta; els fiscals Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena; el president de La Caixa, Isidre Fainé, i el president del Consell Consultiu i de l'Associació Independentista Sobirania i Justícia, Agustí Maria Bassols. En total, s'han premiat un total de 32 personalitats i 13 entitats, entre les quals destaca Escola Valenciana.
L'exresponsable del Palau de la Música, Fèlix Millet, presideix una fundació que gestiona un col·legi d'educació especial de Barcelona que hauria estat utilitzat presumptament per desviar grans quantitats de diners, segons han denunciat els pares dels alumnes.
Un grup de pares del col·legi Sant Gervasi, que atén uns 30 alumnes amb discapacitat intel·lectual, han assegurat aquest dimarts, en declaracions a Catalunya Ràdio, que en la comptabilitat del centre apareixen múltiples partides que no responen a l'activitat real i que portaven a tancar tots els exercicis amb dèficit.
"Cada any ens deien que l'escola tancava amb un dèficit de 60.000 o 70.000 euros i després hem vist que apareixien reparacions per 30.000 euros que no s'havien fet", ha explicat a l'emissora un dels pares, que no ha volgut revelar la seva identitat.
Els pares denuncien que s'havien adjudicat al centre factures de fins a 120.000 euros per unes suposades despeses financeres, i de 56.000 per assessories inexistents, entre d'altres.
"Mesquinesa" és una de les paraules que han utilitzat els pares per descriure l'actuació de la fundació Esmen, el vicepresident de la qual és Josep Maria Camps, veí de Millet a l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), al qual atribueixen que en una ocasió es va negar a aportar els 200 euros necessaris perquè els alumnes poguessin menjar fora durant una excursió d'un dia.
Els pares han denunciat que ara han tingut accés als números de la comptabilitat del centre, després que Camps els anunciés al mes de gener la decisió de tancar el col·legi sense acceptar cap de les alternatives –incloses ajudes externes buscades per les famílies– per mantenir-lo obert.
La fundació Esmen, que té com a objectiu la promoció de l'educació i l'atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual, compta entre els seus patrons amb les dones de Millet i de Jordi Montull, l'exdirectora general del Palau, Rosa Garicano, i l'exdiputada del PSC Anna Balletbò.
Entre d'altres presumptes irregularitats detallades per l'emissora, destaca la retirada dels comptes de la fundació a favor d'una empresa de consultoria d'entre 4.000 i 13.000 euros cada trimestre. Aquesta empresa –Matraz Consulting– tindria com a administradora única la dona de Josep Maria Camps.
A més del col·legi d'educació especial, que té un concert amb el departament d'Educació de la Generalitat, la fundació Esmen gestiona una residència de dia per a persones discapacitades, un centre de treball especial i un taller ocupacional.
El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha avisat aquest dilluns que el partit no secundarà cap resposta unitària a la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que impliqui acceptar una nova retallada del text. Pels republicans, la unitat inequívocament s'haurà de construir per 'anar endavant i donar una resposta contundent, un nou desafiament a l'Estat'. Ridao ha exigit una vegada més al TC que no allargui més aquesta 'agonia' i emeti la sentència d'una vegada per superar l'actual situació de 'precarietat'. Ha advertit al TC que si toca l'Estatut, serà la primera vegada que l'alt tribunal 'revoca' allò aprovat pel Parlament i el Congrés i que els catalans han aprovat en referèndum. Ridao també s'ha compromès a 'ajudar' en la IP que promou la Coordinadora Nacional de Consultes per promoure un referèndum independentista utilitzant la nova Llei de Consultes.
Que n’aprenguin”, va dir una vegada un novençà Joan Laporta davant la càmera discreta d’un equip de televisió que el seguia en l’aterratge a Can Barça. A molts no els va agradar. Però la història li ha donat la raó.I no n’aprenen. Per segona vegada consecutiva la premsa de Madrid, la paraesportiva i la parapolítica, ha tornat a caure de centpeus al mateix parany. Han inflat el moment i s’han inflat ells. S’han inflant tant que, amb la pell tan prima i tibada, n’hi havia prou només amb una punxa per resoldre la qüestió. I no es tractava només dels neofalangistes desbocats d’Intereconomia o dels patriotes eternament escaldats d’El Mundo Somos Nosotros. Tota la capital de l’Estat i tota la premsa que supura entonaven la mateixa cançó guerrera. “A por ellos, oe”. Anaven dient i s’ho anaven creient. N’anaven amollant i cada vegada més pagats. “Este año, sí”.
És curiós. Els papers s’han invertit. Ara és el Madrid el que salvaria la temporada només guanyant el Barça. I ara és el Barça el que apunta títols amb mirada serena. Ara són ells els provincians. Amb una diferència: la cerimònia prèvia. Com les hordes bàrbares, es donen valor bramant. Però, una vegada i una altra, s’estavellen contra la fila ordenada. Ha tornat a passar. I ara proclamen: “Colorín, colorado, Pellegrini se ha acabado”. A pagar-ho, l’obrer. I tornem-hi, que ha estat molt. No n’aprendran mai.
FOTOGALERIA del Mundo Deportivo
Ameeeennn !!!
El president de la Generalitat, José Montilla, ha dit avui que el tripartit no necessàriament tornarà a formar govern encara per més que els tres partits que l'integren, PSC, ERC i ICV-EUiA, tornin a sumar els escons necessaris després de les eleccions de la tardor. En unes declaracions a RAC1, Montilla ha tornat a declarar-se renuent a la 'sociovergència': un pacte CiU-PSC és 'poc probable, sinó en situacions d'emergència'.
Els sindicats de l'ensenyament, USTEC·STEs, CC.OO., FETE-UGT i ASPEPC-SPS, anunciaran aquest dimecres el nou calendari de mobilitzacions en protesta contra la política educativa del conseller d'Educació, eMaragall.
El plat fort serà una nova vaga de l'escola pública convocada per al 18 de maig. Els representants dels docents catalans planegen, a més, una altra vaga per l'inici del curs vinent, concretament el 28 de setembre.
El calendari començarà el 27 d'abril, amb concentracions de professors davant els ajuntaments catalans per a demanar que augmentin les plantilles de docents i descendeixin les ràtios d'alumnes per aula. Entre el 29 d'abril i el 22 de maig, els sindicats celebraran un referèndum contra les polítiques de la conselleria d'Educació que lidera el socialista eMaragall i per sol·licitar una gestió "democràtica i participativa" dels centres.
La secció primera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha absolt avui els cinc directius del diari Egunkaria acusats de pertànyer a l'organització terrorista ETA per impulsar la constitució del diari, que va ser clausurat el 2003 per ordre del jutge Juan del Olmo.
La sentència de la sala penal de l'Audiència Nacional, presidida pel magistrat Javier Gómez Bermúdez, considera que "el tancament provisional o cautelar d'Egunkaria, únic diari que existia en euskera, no tenia cap cobertura constitucional directa ni cap norma legal especial i expressa que la permetés". La resolució de la sala penal de l'Audiència remarca que la línia informativa "permetia descartar que el diari fos instrument per a la comissió de delictes" i que la seva clausura el 2003 "no tenia habilitació constitucional directa".
Durant el judici, que va quedar vist per a sentència el passat 1 de febrer, les acusacions populars de Dignidad y Justicia (DyJ) i l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) van sol·licitar penes d'entre 12 i 14 anys de presó per als directius del diari Juan María Torrealdai, José María Auzmendi, Iñaki Uría, Martxelo Otamendi i Xabier Oleaga, en entendre que ETA estava darrere de la constitució del diari.
La Fiscalia havia sol·licitat la lliure absolució dels acusats "amb treva o sense treva", segons ha exposat en el seu informe definitiu de conclusions el fiscal Miguel Ángel Carballo, el qual ha assegurat que en els seus 13 anys de vida el diari no va publicar ni un sol article que demostrés el suport "ideològic" del rotatiu a la banda.
El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha reiterat aquest diumenge al diari AVUI que el referèndum d'independència serà 'el primer dels seus compromisos' després de les eleccions. Pel líder d'ERC ara toca 'fer un pas més' per assolir 'una Catalunya independent'. Respecte a les paraules de José Montilla a Pinós, el republicà considera que el primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 'no ens ha explicat res'. En la seva intervenció, Montilla reivindicava el seu compromís personal i polític amb Catalunya i demanava confiança per tornar a ser president. 'Ens ha dit els seus sentiments i això és legítim' ha dit el líder d'ERC 'es considera català, catalanista, espanyol i europeu' ha afegit. 'No n'hi ha prou de dir això, hem de dir quina Catalunya volem' ha sentenciat el republicà.
El president del FC Barcelona i possible candidat a les properes eleccions al Parlament, Joan Laporta, té una opinió molt clara sobre la situació política actual a Catalunya: “Ens estan matant”. Així ho ha dit aquest diumenge a la nit al programa de RAC1 ‘Tu diràs’, precisant-hi que només hi ha una solució per evitar aquesta “mort” de Catalunya, “un Estat propi”, perquè “només així pots tenir poder”.
La coordinadora nacional per la consulta sobre la independència acompanyada de les comissions organitzadores locals ha aprovat per unanimitat presentar una iniciativa popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui un referèndum vinculant. Els impulsors de les consultes sobiranistes es basen en un dictamen jurídic que demostra que Catalunya disposa del marc legal necessari per celebrar un referèndum oficial a partir de la llei de consultes aprovada pel Parlament el passat 10 de març, i recollint 220.000 signatures, però sempre amb l'autorització prèvia de l'Estat. El responsable de la coordinadora, Uriel Bertran, explica que 'ara ja tenim una estratègia a seguir després de les consultes populars'.
L’Auditori-Palau de Congressos de Girona acull avui a migdia l'acte nacional d’inici de campanya de les consultes populars sobre la independència del 25 d’abril, que es preveu multitudinari. Comptarà amb la presència de l'actor Joel Joan, l'escriptor Alfred Bosch, l'eurodiputat flamenc Jan Jambon (N-VA) i la la Companyia Elèctrica Dharma. Diversos portaveus d'algunes comissions organitzadores d'arreu del país també intervindran a l'acte amb un breu parlament.
Cançons catalanes tan tradicionals com En Joan petit, Marrameu torra castanyes o Iupi, ia! van ressonar ahir a l'espai històric del castell de Móra d'Ebre. El cantant per a públic infantil Toni Giménez va ser l'encarregat d'homenatjar el seu amic Xesco Boix, pedagog i pioner de l'animació infantil a Catalunya. Les tonades infantils de Boix, que ja fa 25 anys que va morir, perduren, i el seu material és encara una eina de treball per a mestres i educadors. Per això, tots els nens i nenes que ahir no es van voler perdre aquest espectacle no van dubtar a l'hora de cantar el balla-balla d'en Joan petit o de fer el compte enrere en la cançó de les cinc ampolles a dalt de la paret, com també ho van fer els seus pares i avis.
L'espectacle d'ahir forma part de la Mostra d'Espectacles de Memòria que ha iniciat el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe), i l'objectiu del qual és difondre aquests espais a través de propostes artístiques. Un objectiu ben assolit, ahir, ja que alguns xiquets i xiquetes van aprofitar l'ocasió per explorar aquest espai històric amb les cançons de fons, i molts veïns de Móra hi van acudir tot fent un passeig pels voltants. La d'ahir va ser la primera activitat celebrada al castell de Móra d'Ebre, i el pròxim espectacle d'aquesta mostra serà a Vilalba dels Arcs, al Centre d'Interpretació Soldats a les Trinxeres, el dia 17 d'abril, en què es representarà l'obra de teatre Alícia ja no viu aquí.
El Barça s'ha imposat per 2-0 al camp del Reial Madrid, en un partit que s'ha destacat per la força física i per l'aprofitament per part dels barcelonistes de les poques ocasions clares que han tingut.
Messi, en la primera aproximació a l'àrea de Casillas, ha obert el marcador al minut 34. I al principi de la segona (minut 55), ha estat Pedro qui ha superat el porter madridista.
El Barça ha disposat d'un parell d'ocasions clares més, mentre que el Madrid ha intentat intimidar Valdés sense èxit.
Amb la victòria d'avui, la segona consecutiva del Barça al Bernabéu, l'equip de Guardiola recupera el lideratge i se situa a tres punts del Madrid quan falten set jornades per al final de la lliga.
Més enllà del resultat i la igualtat de tots dos equips a la lliga, el partit d'avui també ha estat un xoc esportiu entre dues concepcions de futbol. A una banda, un grup de jugadors confeccionat a cop de talonari; i a una altra, un equip.
El Barça ha anat confeccionant un equip amb una columna vertebral forjada al planter i amb una mentalitat clara de joc espectacle, primer toc, possessió de pilota i atac total. Deu dels vint-i-un jugador de la plantilla provenen de la Masia, incloent-hi algunes de les estrelles com Messi.
En canvi, el Madrid ha comprat un catàleg de futbolistes a cop de talonari (260 milions d'euros gastats aquesta temporada). Només tres dels vint-i-dos jugadors del primer equip blanc han passat per les categories inferiors del club.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit
El director de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, va afirmar ahir que els serveis territorials no han rebut cap sol·licitud dels ajuntaments del Pinell de Brai i Riba-roja d'Ebre, ni tampoc de les empreses que hi voldrien fer els nous abocadors de bales de residus de l'àrea metropolitana de Barcelona. A més, Gimeno també va recordar que els dos projectes difícilment complirien els criteris del govern català, que aposta perquè cada territori del país siga responsable dels residus que genera.
«Medi Ambient no ha participat en cap conversa, ni ha rebut encara cap sol·licitud de cap ajuntament ni de cap empresa que vulga iniciar els tràmits.» Així de categòric es va manifestar Gimeno, que va explicar que dijous va estar comprovant que no hi hagués alguna novetat sobre la reactivació del projecte per rehabilitar l'argilera del Pinell de Brai amb bales dels ecoparcs. En aquest sentit, en el projecte Pansa es preveu reomplir, durant els pròxims 25 o 30 anys, el forat de la mina d'argila del Pinell amb més de sis milions de tones de bales dels ecoparcs. El projecte és promogut per les empreses Puigfel SA, Pàndols SA i Suministros de Arcillas SA, amb el suport de l'Ajuntament, que a final del 2008 va signar un conveni que estableix que cada any arribaran a l'argilera un màxim de 150.000 tones. A canvi, el consistori cobraria dos euros per cada tona dipositada a l'argilera, si bé en el projecte també es preveu l'entrada d'un màxim de 800 tones de bales cada dia.
«Aquest tipus de projectes no forma part de la nova política de residus de la Generalitat, que aposta per la minimització i el reciclatge», va recordar Gimeno. «A més, cada territori ha de buscar solucions de proximitat quant a abocadors, ja que són més barates i eficients», va precisar.
Un altre per a la Ribera
Riba-roja d'Ebre i l'empresa Urbaser van signar el seu conveni el desembre del 2008, només un mes després que el Pinell de Brai formalitzés el seu acord amb les empreses que volen rehabilitar l'argilera amb bales de residus dels ecoparcs. Ara, coincidint amb la reactivació del projecte del Pinell, també s'ha posat en marxa la tramitació del futur abocador de Riba-roja. Segons publicava ahir Diari de Tarragona, el dipòsit del nord de la Ribera d'Ebre –al sud de la comarca ja funciona el macroabocador de Tivissa– tindria just la mateixa capacitat que el del Pinell: sis milions de tones de residus.
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha criticat avui la "resistència al canvi" del PSC i CiU davant el "nou cicle polític" que s'obre a Catalunya, que "haurà de decidir" si continua lligada a Espanya o per contra s'independitza com a Estat integrat a la UE.
A la presentació de la campanya "Esquerra, especialistes a ciutat", emmarcada en el projecte de les eleccions municipals de 2011, Puigcercós ha dit que ERC és l'única formació que garanteix una "Catalunya nacional i cohesionada, tal com ha demostrat impulsant les consultes sobiranistes".
El líder republicà ha estat crític amb CiU per no donar suport ni a la Llei de Vegueries ni a la Llei de Consultes, a l'hora que ha recriminat al PSC "que no se sumi al camí del país cap a la independència".
En el seu discurs, Puigcercós ha assegurat que ERC ha "soldat" la societat catalana i és, per tant, "l'única garantia d'una Catalunya nacional i cosmopolita" davant la "malenconia rural de CiU i l'aposta urbana desnacionalitzada del PSC".
El president del Parlament, Ernest Benach, va suggerir ahir un govern d’unitat de partits catalanistes després de les eleccions si l’alt tribunal retalla el marc d’autogovern. Benach, en declaracions a TVE, va alertar que és complicat gestionar i digerir que una llei sancionada pel poble en referèndum pateixi després transformacions. El president de la cambra catalana va apuntar que voldria que no s’hagués arribat a aquesta situació, que segons ell respon a interessos electorals i que ha provocat a Catalunya situacions “no desitjables des del punt de vista de la convivència”, en referència a la presentació dels recursos contra el text.
El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, va assegurar ahir des de Roquetes (Baix Ebre), que 'una retallada significativa de l'Estatut' per part del Tribunal Constitucional espanyol (TC) suposaria 'un conflicte polític evident i un trencament del pacte entre Catalunya i Espanya'. Miralles defensa que l'Estatut de Catalunya és constitucional, ha estat pactat entre les institucions catalanes i espanyoles i referendat pel poble de Catalunya, motiu pel qual cap tribunal està legitimat per posar-lo en qüestió, i menys encara el TC, al que va definir com a 'tribunal caduc'.
L'historiador Jaume Sobrequés i l'actor Xavier Serrat apadrinaran dimarts la presentació pública de la plataforma Rubí Decideix, constituïda amb l'ànim d'organitzar una consulta per la independencia de Catalunya al municipi. Sobrequés ja va apadrinar la presentació de Martorell Decideix, mentre que Serrat és la primera vegada que es manifesta públicament a favor de les consultes.
El popular locutor de ràdio Justo Molinero, d'origen andalús i militància convergent, ha defensat avui la participació a les consultes sobre la independència que tindran lloc el 25 d'abril i el 20 de juny. 'Jo vull tenir dret a decidir', ha proclamat en un acte de Cornellà Decideix al barri de Sant Ildefons, un dels més humils del municipi, davant d'un centenar d'oients. 'Ens estan prenent el pèl amb l'Estatut, i ho estan fent perquè vam anar a votar tres i mig', ha assegurat Molinero, que ha afegit que si la participació en les consultes és més alta no es podrà ignorar la reclamació del dret a decidir.
Un nou escàndol relacionat amb la pederàstia esquitxa l'Església catòlica. El Papa va ser responsable d'aturar l'acció de l'Església contra un sacerdot acusat d'abusar menors. Aquesta seria la primera vegada que el Papa estaria relacionat amb un tema de pederàstia de forma directa.
Les acusacions provenen d'una carta signada per Joseph Ratzinger el 1985, que ha difós els advocats de les víctimes dels abusos comesos per aquest sacerdot. En el document es pot veure clarament la signatura de Ratzinger, aleshores cardenal i al capdavant de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
La carta recomanava paciència amb el cas d'un capellà, Stephen Kiesle, condemnat per abusos sexuals a menors. Redactada en llatí, Ratzinger demanava al bisbe d'Oakland (Califòrnia) més temps per considerar "el bé de l'Església" abans de prendre una decisió sobre l'expulsió del sacerdot.
Avui: El Papa va frenar l'expulsió d'un capellà pederasta
Les corrides de toros poden quedar prohibides a Catalunya, però amb una moratòria que podria arribar als 15 anys. Els partits han començat a fer contactes en el tram parlamentari ja decisiu de la ILP, i analitzen aquesta hipòtesi. Està tot just a les beceroles, però és la possibilitat de què es parla. En paral·lel, tant CiU com el PSC estan en converses amb els promotors de la ILP sobre quin pot ser el contingut final de la llei.
Després de la compareixença de representants protaurins i animalistes abans de Setmana Santa, han quedat clares dues coses: les corrides sense mort del toro, a la portuguesa, no satisfan ningú. I la supressió immediata de les corrides, d’un dia per l’altre, no té un suport majoritari de les direccions del partits.
Les iniciatives legislatives populars (ILP) tenen una negociació molt complexa, perquè els promotors la poden retirar si creuen que els seus objectius es desvirtuen en el tràmit parlamentari. Això vol dir que qualsevol acord fonamentat en una moratòria hauria de ser acceptat prèviament pels autors de la ILP.
La directora de Televisió de Catalunya (TVC), Mònica Terribas, ha fet saber aquest divendres, en la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al Parlament, que el reportatge Monarquia o República? està en fase de postproducció perquè necessita un enfocament diferent del que s’havia previst.
El treball inclou entrevistes a Gregorio Peces-Barba i Gabriel Cardona, entre altres personatges que la directora va qualificar de “testimonis molt interessants”. Segons Terribas, “el debat és legítim i la televisió pública ha de plantejar-lo de manera que respecti la llibertat del teleespectador”.
Aquest anunci ha provocat les queixes de la Comissió de la Dignitat per "la suspensió de l’emissió del reportatge". "Denunciem el greu atac contra la llibertat d’expressió i els drets polítics per la suspensió de l’emissió del reportatge Monarquia o República?, realitzat pel prestigiós i premiat equip de TV3 format per Montserrat Armengou i Ricard Belis, Premi Dignitat 2008.
Per la comissió, aquesta nova postproducció anunciada per Terribas va "contra els drets d’informació dels professionals de TV3", i per això l'entitat exigeix la rectificació i l’emissió del programa "tal com ha estat realitzat per l’equip responsable, sense cap mena de censura".
Com a protesta, la comissió convoca als ciutadans a la plaça Sant Jaume de Barcelona el proper dimecres 14 d’abril, a les vuit del vespre, per brindar pel 69è aniversari de la proclamació de la república Catalana per part de Francesc Macià.
La comissió interministerial per a la selecció de l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d'alta radioactivitat ha determinat ja l'àrea dels termes municipals de les nou candidatures presentades, inclosa la d'Ascó, que queden excloses per situar-hi el cementiri nuclear. L'existència d'espais naturals protegits, zones de protecció per a les aus, vies pecuàries o llocs d'importància comunitària són incompatibles amb el cementiri de residus nuclears. Ascó, juntament amb Albalá (Extremadura), Villar de Cañas (Castella-la Manxa) i Yebra (Castella-la Manxa) tenen només una part del municipi afectada per aquestes figures de protecció, mentre que la resta de candidats ho tenen més complicat amb múltiples casos d'espais protegits.
Primers passos perquè les Terres de l'Ebre acullin dos nous dipòsits de residus, un al Pinell de Brai (Terra Alta) i un a Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre). Mentre que les tres empreses que impulsen el projecte del Pinell, on l'abocador s'ubicarà a l'antiga argilera, ja han presentat i explicat les característiques tècniques de la instal·lació als membres de l'Ajuntament, a Riba-roja d'Ebre l'empresa impulsora del dipòsit ja ha demanat la llicència ambiental al consistori i actualment està obert el període d'al·legacions a l'expedient. Es preveu que els dos dipòsits de residus tinguin una capacitat total d'uns 6 milions de tones, que s'hi emmagatzemaran i soterraran en forma de paquets o bales.
El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha assegurat aquest matí a Santa Coloma de Farners que les consultes sobre a la independència del proper 25 d'abril han de servir com a resposta a una possible sentència negativa per part del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut de Catalunya. El republicà considera que tres anys de deliberacions per part dels magistrats són suficients per a arribar a una conclusió i que 'ja estan tardant massa' en dictar sentència. Puigcercós s'ha mostrat convençut que la sentència comportarà una retallada de l'Estatut i, en aquest sentit, ha recordat que el proper 25 d'abril 'una part molt important de catalans diran ben clar que cal crear una nova legalitat'.
L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha valorat positivament les consultes sobre la independència de Catalunya que s'estenen pel Principat des del 13 de desembre a Arenys de Munt. Després de constatar que l'esperança que durant la democràcia Catalunya podria participar 'en plenitud' amb una autonomia i finançament 'correcte' en un Estat espanyol 'canviat' ha fracassat, Pujol es pregunta 'com volen que jo digui que no estic a favor dels referèndums per a l'autodeterminació?'. Tot i això, es mostra 'escèptic' amb els resultats que puguin tenir i considera que no li correspon a ell posar-s'hi al capdavant. L'expresident també ha valorat que l'important és que 'el tema de la independència no sigui tabú' perquè 'la obtenció de la independència per Catalunya és terriblement difícil'.
Els partits catalans han reaccionat fent crides a la unitat per una possible sentència del Constitucional espanyol la setmana vinent sobre l'estatut, o bé, alguns altres, han qüestionat que finalment n'hi hagi. El president de CiU, Artur Mas, demana al TC que acabi 'un espectacle lamentable'; el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha dit que, quan més aviat hi hagi la sentència, millor, i el d'ICV, Joan Saura, dubta que finalment es desencalli la sentència. En tot cas, Saura ha fet una crida a la unitat, tal com ja va fer ahir José Montilla.
El Tribunal Constitucional espanyol es reunirà els dies 14 i 15 d'abril per aprovar la sentència sobre l'estatut, que ha de tancar el model d'estat de les autonomies. La publicació de la sentència, molt dura contra l'estatut, marcarà un abans i un després del moviment sobiranista, que ja té la vista posada en un referèndum oficial convocat pel parlament.
La proximitat de la sentència amb la tercera tanda de consultes sobre la independència, el 25 d'abril, la pot convertir en un índex de l'opinió ciutadana. Tinguem en compte que la del 25-A és la tanda de consultes més important, perquè hi ha convocats més d'un milió de votants d'uns dos-cents municipis de tot Catalunya.
Un llibre d'imatges antigues recorda l'Ascó prenuclear
Els historiadors Biel Pubill i Josep Maria Raduà acaben de publicar Perxes i asgorfes, un recull de fotografies antigues d'Ascó, que s'inclou en la col·lecció La Galvana. Segons els autors, el títol evoca les asgorfes de les cases d'Ascó, que ofereixen «magnífiques vistes» del poble. De fet, uns dels objectius de l'obra ha estat trobar fotografies curioses de carrers i places, vistes generals de la població, i també instantànies dels esdeveniments històrics i festius que van marcar el dia a dia d'aquest poble de la Ribera d'Ebre. D'altra banda, les perxes –que és com a Ascó s'anomenen els porxos– s'han convertit en una referència del patrimoni arquitectònic de l'anomenada Vila Closa del poble, i un tret d'identitat d'Ascó. És el cas de les perxes de Pere Sans, del carrer de Santo Domingo, de les Portetes o de Cal Cavaller. De fet, una imatge de la perxa de Cal Cavaller dels anys vint del segle passat és la que ha servit per il·lustrar la portada del llibre. Perxes i asgorfes es presentarà el 15 d'abril a les 19.30 h, a la sala d'actes de l'Ajuntament d'Ascó.
De Perxes i asgorfes se n'ha fet una edició de 600 exemplars, gràcies al suport de l'Associació Cultural Lo Llaüt, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, de la Diputació de Tarragona, de «la Caixa» i de l'Ajuntament. El volum tanca el cicle que els autors van iniciar fa 10 anys, tot aplegant més de 1.000 fotografies i reescrivint els passatges de la història local amb la recollida d'informació oral i escrita. En l'obra hi han col·laborat unes 30 persones que han cedit prop de 300 imatges.
Lo nou diccionari Lleidatà-Català recull més de 3.000 paraules i expressions pròpies de la forma de parlar el català a Lleida. Durant dotze anys, des de l'any 1998, els tres autors del diccionari, Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, s'han dedicat a recollir tota mena de paraules i expressions que només es poden sentir a les terres de Lleida com ara 'escatxigar', 'aspentejar', 'acotxar-se' o 'noa' entre altres. Ferran Montardit explica que han recollit la forma de parlar de molts pobles i que allí on no han arribat han comptat amb l'ajuda de persones que han actuat com a corresponsals. Montardit explica que la zona on més característica és la forma de parlar lleidatà és el Baix Segrià.
La Comissió Europea desmenteix CiU i l'Ajuntament de Vic i assegura que no ha pres partit sobre l'empadronament d'immigrants en situació irregular a l'Estat Espanyol. Aquesta puntualització sorgeix perquè una resposta de la comissària d'Interior, Cecilia Malmström, a l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ha reobert la polèmica de Vic.
De fet, el text de Malmström ni tan sols esmenta Vic ni els empadronaments, malgrat que la pregunta de Tremosa se centrava en aquest cas. Tanmeix, l'alcalde de la capital d'Osona, Josep Maria Vila d'Abadal l'ha interpretat com un aval de la seva negativa a empadronar sensepapers, que va desencadenar una gran mobilització de l'aparell estatal per impedir-ho.
El Consell de Ministres espanyol ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de Mesures de Protecció i Revitalització del Conjunt Històric de la Ciutat de València, que deroga un Decret Llei ja recorregut pel govern espanyol. L'Executiu busca que es produeixi la suspensió de la vigència i aplicació de la norma recorreguda i aconseguir així aturar els enderrocs del Cabanyal. El govern espanyol creu que l'executiu valencià vulnera les competències que ostenta l'Estat en matèria de patrimoni històric, particularment en el que fa referència la seva protecció contra l'espoli, i en la infracció de les exigències de seguretat jurídica, proporció i col·laboració, recollides a la Constitució.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Dirigents de quaranta-set estats van començar ahir a Washington una cimera sobre seguretat nuclear, convocada pels EUA, per mirar de prendre mesures per reforçar la seguretat i controlar l'accés a material atòmic. La intenció del president nord-americà, Barack Obama, és que la reunió internacional acabi amb 'mesures específiques i concretes que estableixin un món un xic més segur'. Per fer-ho, hi ha previst que, d'una banda, cada estat prengui mesures individuals per millorar la seguretat nuclear, i d'una altra, es concretin mesures en l'àmbit multilateral.
