Una gran avinguda del riu va sorprendre les Terres de l'Ebre ara fa 100 anys, durant els dies 21, 22 i 23 d'octubre de 1907. Els fets de la riuada van esgarrifar la societat de l'època i van marcar durant dècades la memòria col·lectiva dels ebrencs.
Després d'uns dies d'intenses pluges, les primeres notícies de la importància de la riuada, per la crescuda i desbordament dels rius Segre i Cinca, van arribar a Tortosa a les cinc de la tarda del 21 d'octubre. L'alcaldia havia rebut un telegrama d'alarma des de Móra d'Ebre.
A Miravet l'aigua va arribar fins al carrer de la Mare de Déu de Gràcia. Encara es conserven les plaques que indiquen el nivell de les aigües al carrer del riu, ajuntament i carrer major.
El seu retorn com a president va servir per restaurar l'única institució republicana que va sobreviure al franquisme. L'arribada va ser aclamada als carrers de Barcelona per milers de ciutadans. Historiadors i polítics qüestionen el paper que va jugar des de l'exili.
Josep Tarradellas dóna la medalla de la Generalitat a Pla. Quin iu-iu !!! No sabia res del passat franquiste del Pla ? Era un dels peatges que va haver de pagar ?
L'exvicepresident dels EUA i flamant premi Nobel de la pau, Al Gore, s'ha mostrat a favor de plans, com el de la Generalitat, de reduir el límit de velocitat a l'àrea metropolitana de Barcelona per reduir la contaminació, tot que és "més partidari" d'altres mesures, com la de redefinir el sistema de transport públic per evitar embussos.
L'autor del documental "Una veritat Incòmoda" ha afirmat a Barcelona que la limitació de la velocitat pot ajudar "una mica", però que no és la solució definitiva i a més, pot ser poc popular, motiu pel qual "a la llarga serà necessari un redisseny del trànsit en general", en favor del transport públic.
Josep-Lluís Carod-Rovira, ha rebut un gran nombre de peticions per ser entrevistat en cadenes de televisió d'àmbit estatal després del seu èxit d'audiència en el programa de TVE Tengo una pregunta para usted.
La nit de dimarts de la setmana passada, Carod va superar en audiència el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, i el coordinador d'IU, Gaspar Llamazares, en el programa de TVE que dirigeix Lorenzo Milá, i va arribar a tenir en el minut d'or un total de 5.291.000 espectadors, i una quota de pantalla del 32,7%. Va ser l'únic que es va acostar una mica als shares de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.
-No us asgarrifeu ! Ankara no l'han trukat de Gran Hermano ni de Mira quien baila.
El vicesecretari general d'ERC Xavier Vendrell, ha aprofitat el concert a favor del retorn de tots els Papers per a demanar la publicació de les balances fiscals. "Hi ha una solució molt fàcil perquè els ciutadans espanyols ens entenguin, un dels grans temes de debat és el tema del dèficit fiscal i sabem que volgudament no s'han volgut publicar les balances fiscals. Per què no s'han volgut publicar? Perquè senzillament hi ha voluntat d'amagar l'expoli fiscal, si es volgués començarien a entendre que els catalans no som els usurers, els que prenem, els que robem, els que ens emportem els diners de l'Estat, sinó els que mantenim l'estructura de l'Estat, els que paguem". "Som la mamella de l'Estat" ha insistit.
El Palau Sant Jordi s'ha omplert gairebé del tot en l'acte reivindicatiu organitzat per la Comissió de la Dignitat per reclamar el retorn de tota la documentació espoliada pel franquisme que encara és a l'arxiu de Salamanca. El filòsof Josep Maria Terricabras ha llegit el manifest; ha dit que la paciència democràtica també es podia acabar, i ha insistit que el problema de l'estat espanyol és que no considera il·legal el franquisme.
Així, segons Terricabras, hi ha la concepció que el franquisme tan sols fou una legalitat diferent de l'actual.
L'acte ha comptat amb una nodrida representació política: hi havia el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, la de Justícia, Montserrat Tura, i el d'Habitatge, Francesc Baltasa. També hi ha anat el president de CiU, Artur Mas, el d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el d'ICV, Joan Saura, així com alguns membres del PSC i l'ex-consellera Caterina Mieras. Precisament Mieras s'ha endut alguns xiulets; Mas n'ha rebut molts més i per a Carod hi ha hagut una barreja d'aplaudiments i de xiulets. Ara, la xiulada més gran s'ha sentit quan s'ha esmentat el nom del ministre de Cultura espanyol, César Antonio Molina. En canvi, no hi ha hagut cap moment de l'acte que s'hagi esmentat el nom del president de l'executiu espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero.
L'ex-president del Parlament, Joan Rigol, ha llegit (en absència del president de la cambra, Ernest Benach) un text per exigir la devolució de la documentació espoliada. Però el moment més emotiu ha estat quan els familiars de Lluís Companys i de Joan Peiró i les germanes de Salvador Puig Antich han pujat a l'escenari; se'ls ha homenatjat en representació de totes les víctimes del franquisme. D'aquesta manera es vol visualitzar que la requisa de documents fou conseqüència d'una persecució política.
A l'acte, conduït pel periodista Antoni Bassas, han actuat Maria del Mar Bonet, Raimon, Pep Sala i Toni Albà. Tots ells han pujat a l'escenari acompanyats de representants de partits, d'entitats i d'associacions que tenen documentació espoliada a Salamanca i han cantat plegats els Segadors per cloure l'acte. A més, diferents intel·lectuals s'han adherit a la convocatòria, entre els quals José Saramago, Federico Mayor Zaragoza, Josep Benet, Paul Preston, Antoni Tàpies, Jordi Coca i molts altres.
...Fer-se estimar i fer-se perdonar és un error en què han caigut, una vegada i una altra, els dirigents polítics catalans des de la Transició, començant pel mateix president Josep Tarradellas, que mai va deixar de fer gestos de docilitat i resignació davant el poder de debò, que ell situava a Madrid...
...Hi ha molts catalans que no combreguen de cap manera ni amb l’ideari, ni amb l’estratègia, ni tan sols amb l’estil de Josep-Lluís Carod-Rovira. Però dimarts a la nit, per un moment, abans i després del minut d’or, li van perdonar tots els seus pecats. S’hi van sentir representats. Un punt orgullosos. Hi ha una Espanya desafiadora, agressiva i bèstia que només vol humiliar la diferència nacional. N’hi ha una altra aparentment més tolerant que l’accepta com a mal menor sense dissimular gaire la contrarietat que li provoca fer-ho. Hi ha una Catalunya disposada sempre al pacte i a buscar-se els pecats com si fossin polls. N’hi ha una altra, més trabucaire, més pocatraça, que pot arribar a fer-se trampes al solitari, però que, malgrat tot això, es fa respectar perquè és sincera. La del factor José Luis.
Dimarts a la nit Josep-Lluís Carod-Rovira no va contribuir precisament a resoldre el litigi que envesca les relacions entre Catalunya i Espanya de fa segles. No va fer regeneracionisme ni va ensucrar la tensió. Però va parlar clar i es va fer respectar. Un punt excessivament tens i un pèl excessivament descarat, però davant la sinceritat, els seus oponents més primaris li van haver de reconèixer allò que neguen als catalans de sempre: el valor i el joc net...
...Els altres polítics catalans, els que es capbussen a la recerca de fórmules federalistes, els que proclamen la seva diferència però només la concreten a través del pacte sempre justet, els que senzillament accepten l’assimilació però remarcant una diferència de matís “regional”, tots ells, haurien de copiar-ne el model: dir en veu alta i amb orgull, en el moment necessari, allò que es pensa, ni que resulti dur...
La frase no és gaire afortunada, però és molt plàstica... Milers de britànics l'han llegit a la portada del Mail on Sunday juntament amb altres perles de la nova versió de la biografia de l'exprimer ministre Tony Blair, actualitzada minuciosament per Anthony Seldon a partir de nombroses entrevistes. En el llibre es revelen les tenses converses i bronques entre Blair i l'actual premier Gordon Brown.
A jutjar per l'avançament que ofereix avui la premsa, el llibre és un sucós recompte de les ganivetades d'anada i tornada que van envoltar Blair al final del seu mandat, enfonsat en els sondejos i cada vegada més assetjat per les amenaces del seu ministre d'Economia, Gordon Brown, àvid d'heretar el seu càrrec. Brown va arribar a dir-li a Blair: "Tot el que he de dir és: '¿Quan te n'aniràs d'una puta vegada d'aquí?"
¿Quan i per què va confessar Blair als seus assessors que se sentia com una dona maltractada? L'incident es remunta al setembre de l'any passat, quan un grup de joves aliats de Brown van arrencar a l'encara primer ministre l'anunci que es retiraria la primavera del 2007. Allò va ser una mena de cop incruent que va acabar arruïnant la ja per si mateix tensa relació entre els dos pesos pesants del Nou Laborisme i va precipitar la sortida de Blair el juny d'aquest any.
L'exprimer ministre va pronunciar la frase en qüestió després d'una tensa conversa amb Ed Balls, llavors número u de Brown i avui ministre d'Educació. No és l'única exquisidesa que s'extreu de l'avançament del llibre, un sinistre repàs per les misèries de la lluita pel poder a Downing Street. Seldon retrata Gordon Brown com un polític tan impacient com dubitatiu, entestat a prendre el poder però incapaç de donar el cop de gràcia en més d'una ocasió al seu rival polític.
Pel que deixa entreveure el llibre de Seldon —que ha parlat amb uns 300 alts càrrecs i funcionaris de Downing Street, gairebé tots pròxims a Blair—, les bronques entre els dos titans del laborisme van arribar a proporcions de tragèdia shakespeariana.
El Daily Mail promet noves entregues que sens dubte seran nous maldecaps per a Brown, que en només un parell de setmanes ha vist evaporar-se la imatge de sòlid líder nacional que amb tant d'afany va cisellar durant l'estiu.
La Conferència Nacional de Esquerra Republicana de Catalunya s'ha convertit en el acte de confirmació de l'actual estratègia de gestió de la junta directiva. Tot i que s'han presentat dues esmenes a la totalitat, per censurar l'actual pla d'actuació del republicans i més de 20 esmenes parcials, cap d'elles ha obtingut el suport necessari dels més de dos mil militants que han assistit aquest dissabte al Palau de Congressos de Catalunya per a participar a la conferencia.
La primera intervenció del matí l'ha protagonitzat Joan Puigcercós, que ha presentat l'acte d'obertura de la conferència. Ha expressat la necessitat dels catalans per a "defensar amb responsabilitat però amb contundència una Catalunya independent i una Catalunya Justa", per això, ha dit, s'han reunit per decidir junts una estratègia per "conformar un partit més fort i cohesionat que es el que necessita la gent i el que necessita el país". Després d'ell ha intervingut Carod-Rovira per donar pas a la intervenció del Conseller de Justícia del País Basc Joseba Azcarraga, que ha fet una crítica a la negativa del Govern Espanyol a la proposta de referèndum de Ibarretxe i la possibilitat de un referèndum a Catalunya el 2014.
Les presentacions de les dues esmenes a la totalitat s'han fet a porta tancada, Peró el seu resultat ha estat comunicat en roda de premsa. El sector crític Esquerra Independentista, encapçalat per Uriel Bertran, ha donat un toc d'atenció a la direcció del partit a l'aconseguir un suport del 43% en la seva esmena per renegociar el pacte de govern. Un 48% dels vots s'han mostrat contraris a revisar el paper d'Esquerra al govern de la Generalitat. Per la seva banda, l'esmena presentada per Ragrupament.Cat, sector de Joan Carretero, ha obtingut el suport d'un 22%, però ha estat rebutjada per un 69% dels vots.
Així mateix cap de les més de vint esmenes parcials presentades no ha estat recolzada per un nombre suficient de militants i per tant han estat rebutjades, tot i que els seus promotors han considerat que el recolzament rebut obligarà la direcció del partit a prendre en consideració les seves propostes. La ponència oficial s'ha aprovat plàcidament amb un 83% de vots a favor i un 12% de vots en contra.
Durant el discurs de tancament de la conferencia Carod-Rovira ha assegurat sentir-se orgullós de tenir uns militants "tan actius, inconformistes, transgressors i democràtics, com els nostres". Ha assegurat que tot i que cap de les esmenes hagi estat aprovada seran tinguda en compte.
La revista Sàpiens desvetlla en el número de novembre el nom d'alguns catalans amb influència que van col·laborar amb el franquisme durant la Guerra Civil Espanyola.
Entre el prop de centenar de noms que apareixen als llistats hi ha l’escriptor Josep Pla, a qui un informe policial francès datat el 1938 assenyala com un dels organitzadors més actius del centre d’espionatge, una dada que, fins ara, cap document oficial mai no havia provat.
D’altres noms que surten als llistats són el fundador de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, Josep M.Sentís, Manuel Vidal-Quadras, Josep Bertran i Musitu i Jorge Utrillo.
En un extens reportatge d’investigació realitzat per la periodista Sílvia Marimon i l’historiador Jordi Guixé, Sàpiens explica quina mena de detalls van filtrar aquests espies a l’èxercit franquista i com aquestes informacions van ser decisives a l’hora de bombardejar les ciutats catalanes i decidir el desenllaç de la guerra.
Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya i exlíder del PSC, ha anunciat avui públicament que pateix la malaltia d'Alzheimer "des de fa uns mesos".
Maragall ho ha explicat a les portes de l'Hospital de Sant Pau després de visitar la Unitat de Memòria i el Laboratori d'Investigació d'Alzheimer del servei de Neurologia del centre barceloní.
Segons que ha explicat, "fa uns mesos em van diagnosticar un principi de la malaltia d'Alzheimer", per la qual cosa ha decidit fer-ho públic avui davant "els rumors" que ja circulaven sobre el seu estat de salut, alhora que ha expressat el seu desig d'ajudar a derrotar aquesta malaltia, al que pensa dedicar una part de la seva activitat.
El Barça purga la seva fragilitat al migcamp encaixant la primera derrota de la temporada davant un bon Vila-real
Tots els temors que inspirava aquesta jornada estaven justificats. El Barça va anar a Vila-real a patir les adversitats d’un camp poc propici, un rival en ratxa i dues setmanes de ‘Virus FIFA’, però ni les va superar, ni s’hi va acostar. Bojan va ocupar el buit deixat per Ronaldinho i va fer el seu primer gol, però va ser mal dia per debutar.
El Vila-real van fer un bon partit, els va tocar la loteria arbitral i van fer encaixar al Barça la primera derrota de la temporada (3-1).
Els de Pellegrini van sortir desbocats i els va sortir bé.
Bé no, perfecte, perquè amb tres xuts a porta en van tenir prou per fer els tres gols, dos d’ells de penal.
El Barça no va tenir temps ni de prendre-li la mida al partit, que ja anava a remolc al marcador.
Ni la Teresa de Ventdelplà ni la Pepa i l’Avelino d’Escenas de matrimonio ni Patricia Conde, ni tan sols José Coronado. Ningú va poder superar dimarts Josep-Lluís Carod-Rovira
El líder d’Esquerra va ser l’estrella televisiva de la programació amb la seva intervenció al programa Tengo una pregunta para usted, de TVE. Les respostes del dirigent independentista van ser seguides per gairebé 4,5 milions de persones (4.491.000) amb una quota mitjana de pantalla del 25% a l’Estat.
El minut d’or, però, va arribar a dos quarts i cinc de dotze. Com si es tractés de la pròrroga o del llançament de penals d’un partit de futbol, 5.291.000 persones van quedar abduïdes al sofà sense deixar-se seduir pel comandament a distància. No hi hagué temptativa de zàping. Va ser l’instant en què una administrativa madrilenya, María José Álvarez, li va preguntar què representava per a ell Espanya. Curiosament, es tractava de l’última pregunta adreçada al polític republicà. La resposta de Carod va assolir una quota de pantalla rècord del 32,7%.
A principis del 2007, Luz Casal va suspendre precipitadament la seva gira europea perquè l'operessin d'urgència d'un càncer de mama. "Des del 23 de febrer he après a conviure amb el verí i la toxicitat... Les meves venes estan cremades. Els meus ulls, vagues i plorosos. Els meus ossos, adolorits. Els meus músculs, lents. El meu cervell, mandrós", explicava la cantant en un impactant comunicat. Nou mesos després, i sota l'explícit títol Vida tóxica, l'artista gallega tornarà el 21 de novembre amb el que serà l'onzè disc de la seva carrera. Un àlbum forjat entre la quimioteràpia i la radioteràpia, i amb un primer senzill que és tot un cant a l'optimisme, Sé feliz.
El Dalai-Lama va desestimar la reacció de disgust de la Xina pels actes realitzats en el seu honor als Estats Units, de manera que segons el partit Comunista Xinès podrien empitjorar les relacions bilaterals entre els dos països, després de reunir-se amb el president d'aquest país, George W. Bush.
"Sempre passa això", va comentar el líder exiliat dels budistes del Tibet, entre rialles. El Dalai-Lama va parlar amb la premsa reunida davant de l'hotel en el qual s'allotja, al centre de Washington. La Casa Blanca ha defensat la realització de la trobada a la residència presidencial, i ha desestimat l'advertència de la Xina, que assegura que les converses i l'acte previst per avui, que es lliurarà al Dalai-Lama la Medalla d'Or de Congrés, podrien empitjorar les relacions entre Washington i Pequín.
El Dalai-Lama és considerat en bona part del món una figura d'autoritat moral, però Pequín ha condemnat diverses vegades al líder espiritual, Premi Nobel de la Pau el 1989, i afirma que busca destruir la sobirania xinesa al buscar la independència del Tíbet, on se li considera un monarca d'encarnació divina.
El portaveu d'ERC al Parlament, Joan Ridao, ha manifestat que "segurament aquella senyora que deia que no té cap interès en saber català i probablement no cal", però considera que "segur que sap dir David Beckham si viu a Madrid i ho diu amb tota la normalitat i correcció". En aquest sentit, el dirigent independentista ha afirmat que "es demostra que quan hi ha gent a tot arreu que diu que la identitat no importa i que no interessa, segurament el que interessa és una altra identitat que és la espanyola" i ha afegit que "en el món global cada dia té més sentit defensar la identitat d'un país". Ridao ha qualificat de "correcta" la intervenció de Carod a TVE i que es va limitar "a demanar respecte".
L'Institut d'Estudis de la Seguretat ha presentat un informe de l'Observatori del Risc que diu que el canvi climàtic pot fer desaparèixer els deltes de l'Ebre i del Llobregat.
L'estudi "Canvi climàtic: Estem a temps d'aturar-ho?" senyala que la costa catalana es troba en un equilibri molt fràgil i presenta un alt valor natural, però les aportacions sedimentàries de les quals depèn l'estabilitat de les platges s'ha reduït pels embassament i altres infraestructures barrera.
Les mateixes dades indiquen que els principals problemes del canvi climàtic a la costa es relacionen amb un possibles ascens del nivell mitjà del mar que pot generar una modificació del patrons de les ones i dels transports de sediments, fet que pot suposar una amenaça pel Delta de l'Ebre i del Llobregat, entre d'altres.
Josep-Lluís Carod-Rovira va tenir ahir a la nit l'oportunitat d'explicar-se davant de l'opinió pública de tot Espanya. Una ocasió sense intermediaris i en primer time televisiu, per triturar la imatge d'encarnació del Mal edificada per la dreta espanyola.
El líder independentista català va atendre les 15 preguntes que va rebre dels ciutadans. No va amagar la indignació que li van causar alguns dels seus interlocutors ni es va privar de renyar-los. Es va oposar amb gran vehemència que un home i una dona de Valladolid li diguessin José Luis. Atès que els seus interlocutors partien de prejudicis combatius contra la llengua catalana (tenint en compte el menyspreu pel català que va explicitar la dona), Carod va dimitir de la pedagogia i va optar per la batalla dialèctica. Ni tan sols es va estalviar una ironia sobre la capacitat intel.lectual de l'home, que havia dit que no coneixia cap més idioma que el castellà.
A aquest, que va ser el primer a dir-li José Luis, el vicepresident del Govern català li deixar anar: "Jo em dic així aquí i a la Xina, i vostè no té dret a modificar-me el nom". Quan una altra convidada, minuts més tard va insistir i, a més a més, va confessar que no tenia "gens d'interès" a aprendre que José Luis, en català, és Josep Lluís, igual que Schwarzeneger és Schwarzeneger tant aquí com a Califòrnia o Valladolid, Carod es va rebel.lar contra "aquest menyspreu per la llengua catalana en una cadena pública de televisió que també paguem els catalans".
"No els estranyi --va afegir-- que a Catalunya creixi la desafecció per una Espanya que, com a projecte plural, ha fracassat".
Minuts abans, en resposta a una ciutadana balear, havia estat menys contundent. Aleshores no havia parlat de fracàs, sinó de la necessitat que Espanya "tingui la valentia de sortir de l'armari i admetre que és plural, que inclou diversos pobles i llengües i que cap d'ells té hegemonia sobre els altres". "Si això no és possible en el marc d'Espanya --va afegir--, és normal que ens busquem la vida en un altre marc, en l'europeu". Va aprofitar aquest moment per preguntar a l'audiència si considerava normal que a Alemanya s'ensenyi català en 29 universitats, mentre que a Espanya això només es pugui fer en cinc universitats fora de les comunitats de parla catalana.
Carod va insistir que ell no és nacionalista, sinó independentista. I va fer èmfasi en el fet que el seu independentisme no admet la més mínima expressió de violència. Potser va ser l'únic moment en què va relaxar el to i va donar prioritat a la pedagogia: "Cap idea política val una sola gota de sang humana". I va tancar la seva intervenció defensant la seva entrevista amb ETA, de la qual es va congratular si va servir perquè hi hagués menys morts.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Després d'uns dies d'intenses pluges, les primeres notícies de la importància de la riuada, per la crescuda i desbordament dels rius Segre i Cinca, van arribar a Tortosa a les cinc de la tarda del 21 d'octubre. L'alcaldia havia rebut un telegrama d'alarma des de Móra d'Ebre.
A Miravet l'aigua va arribar fins al carrer de la Mare de Déu de Gràcia. Encara es conserven les plaques que indiquen el nivell de les aigües al carrer del riu, ajuntament i carrer major.
