Joan Carranza era l’alcalde d’Ascó (Ribera d’Ebre) quan van entaforar al municipi els dos reactors de la central nuclear. És històrica la lluita de Carranza contra el projecte fins al punt que entre les companyies elèctriques, el Govern espanyol –llavors en mans de la UCD– i la Generalitat –amb el pujolisme nou de trinca– van fer diversos tripijocs per imposar la planta i allunyar-lo de l’alcaldia. La pluja de diners va servir perquè l’Ajuntament omplís les arques a vessar –es va construir un nou edifici consistorial amb tots els luxes de nou ric– però no van servir per corrompre Carranza, que va prioritzar els interessos col·lectius de salut i mediambientals als econòmics. Finalment es va autoexiliar a Santa Coloma de Farners, on va morir el 1997 sense sospitar –o sí?– que al seu poble encara li cauria una altra amenaça atòmica.
Aquesta apel·lació a la història no és gratuïta. L’Ajuntament d’Ascó és a punt d’oferir-se per acollir el magatzem temporal centralitzat (ATC en la sigla en castellà), que és el projecte que impulsa el Ministeri d’Indústria per tenir un lloc on guardar els residus radioactius d’alta intensitat que les centrals nuclears espanyoles han generat des que la primera planta –la de Zorita, a Guadalajara– va entrar en funcionament el 1968. A canvi, el consistori tornaria a rebre una pluja de milions per acceptar una instal·lació que el Govern espanyol va boig per trobar-li un emplaçament.
Aquesta situació torna a posar sobre la taula una de les crítiques que el moviment ecologista ha expressat contra l’energia nuclear, que és la manca de solució als residus que generen les centrals, especialment els d’alta intesitat radioactiva. Pep Puig, portaveu de Tanquem les Nuclears i enginyer industrial de professió, assegura que «quan estudiava, ja em deien que aquest problema estaria resolt en uns 25-30 anys. N’han passat 40 i encara estem igual».
La polèmica sobre l’emplaçament de l’ATC –conegut popularment com a cementiri nuclear– es va activar recentment quan enmig de les passades festes de Nadal, el 29 de desembre , el BOE publicava l’anunci de l’obertura del concurs perquè els ajuntaments interessats a acollir aquesta planta, presentessin candidatura. Era la plasmació de la resolució adoptada el 23 de desembre pel Ministeri d’Indústria que obria la caixa dels trons.
Sense consens
Aquest anunci ha provocat moviments, tant entre els ajuntaments com en el sector ecologista. Els municipis intenten jugar les seves cartes de manera discreta i sense fer soroll, tot i que no se n’acaben de sortir. Al contrari que els opositors al projecte, que intenten fer-se sentir per tots els mitjans. Dues candidatures es perfilen per quedar-se l’ATC que el ministre Miguel Sebastián vol posar en algun lloc. Una és la d’Ascó i la segona a Yebra, a la província de Guadalajara, municipi situat dins l’àmbit territorial de la central de Trillo. Totes dues opcions han generat una maregassa política considerable.
El País: La guerra de Ascó (14/06/1982 )
El Triangle: L'alcalde d'Ascó torna a 'vendre' el municipi
El socis del PSC al govern tripartit, ERC i ICV, han incrementat aquest diumenge les crítiques i la pressió davant el silenci de José Montilla sobre el magatzem nuclear d'Ascó. El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha lamentat "l'ambigüitat" del president català davant la possibilitat que el poble de la Ribera d'Ebre acabi allotjant el cementiri nuclear. Des d'ICV, el seu secretari general, Joan Herrera, ha demanat a Montilla que no miri a una altra banda, i el conseller d'Interior, Joan Saura, ha defensat que la postura del govern sigui la del rebuig total a ubicar un dipòsit nuclear en territori català. Mentrestant, el PSC i Montilla guarden silenci.
