Joan Carretero: 'Qui digui que dins d'Espanya podem ser alguna cosa més que una simple comunitat autònoma està enganyant la gent'

L'única alternativa és la independència.

L'impulsor del moviment Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha dit a cinc dies de la celebració de la Conferència Nacional d'ERC que el polític català que digui que, a dins d'Espanya, Catalunya pot ser alguna cosa més que una autonomia està enganyant la gent. 'Ens ho han dit per activa i per passiva, tant la dreta com l'esquerra progressista del senyor Zapatero, que nosaltres no som més que una autonomia de règim comú com pot ser Múrcia', ha indicat Carretero, que diu que l'única alternativa és la independència ja que altres opcions sobiranistes o federalistes no serien permeses per cap partit espanyol, sigui de la orientació que sigui. Carretero ha defensat a Girona les tesis independentistes del seu moviment, creat dins la mateixa ERC, i ha denunciat també irregularitats a l'hora d'inscriure militants a la Conferència Nacional del pròxim dissabte. 'Sabem que hi ha molta gent que ha tingut dificultats per rebre la targeta groga necessària per inscriure's', ha declarat.

'El màxim que ens dóna l'Espanya democràtica, d'esquerres i federal que ara diuen que governa és el mateix que ens donava l'Espanya cutre i casposa del PP', ha dit Carretero en la seva intervenció davant de més d'un centenar de simpatitzants.

Per això, Carretero aposta perquè es faci un referèndum en què la gent pugui expressar la seva voluntat. 'No passa res si es perd, és com jugar la Champions, el més important és esser-hi perquè vol dir que almenys la pots guanyar', ha declarat fent un símil futbolístic Carretero qui ha defensat que la independència és 'necessària i imprescindible'.

La via per obtenir la independència passa, segons Carretero, per augmentar la massa social que cregui en la independència i, per mobilitar-la, no es pot estar al Govern. 'Després de l'Estatut, ERC s'hauria d'haver quedat a l'oposició i liderar un projecte social des d'allà', ha manifestat Carretero qui ha carregat durament contra el text estatutari. 'Tant de bo el Tribunal Constitucional Trinxi l'Estatut i no quedi altra opció que els catalans puguin decidir', ha dit.

Ibarretxe: "Estem a l'inici d'un camí"

Ibarretxe ha conclós: "El poble basc és un poble de 7.000 anys. El poble basc és molt tenaç. I el lehendakari, també". Juan José Ibarretxe ha insistit en presentar un "Downing Street a la basca" en el ple del Parlament del juny del 2008 per aprovar i presentar, conjuntament amb el govern espanyol, una consulta popular el 25 d'octubre de l'any que ve, sense vinculació jurídica. "Estem a l'inici del camí", ha dit en sortir de la reunió a La Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero.

Amb aquest projecte, el lehendakari pretén que sigui la societat basca, amb la seva resposta a la consulta popular, qui indueixi al possible referèndum sobre el seu futur ja l'any 2010. Tot plegat, "en un debat tranquil i assossegat, sense nervis ni espasmes, perquè queden molts mesos per endavant".

Dit això, Ibarretxe ha assegurat que ha estès la seva mà a Zapatero "abans i després de les eleccions per parlar i pactar", i que espera que el tarannà "no es transformi en una mala positura al diàleg". "No li demano a ningú que comparteixi la proposta que he presentat, només demano que es respecti i que respectin el lehendakari" perquè, segons ha afirmat, és una proposta "plenament legítima i legal". Segons ha detallat, "la seva legalitat no admet cap discussió perquè per poder elaborar un referèndum necessita l'aprovació del govern espanyol". I és que, en aquests moments, Ibarretxe proposa una consulta popular sobre la que no diu res l'article 149 de la Constitució, que regula el referèndum.

Ibarretxe ha conclòs: "El poble basc és un poble de 7.000 anys. El poble basc és molt tenaç. I el lehendakari, també".

Minuts després, el president del govern espanyol ha assegurat: "Li he dit al lehendakari que les propostes polítiques en aquest país, que és Espanya, només té un camí: el de la legalitat i la Constitució". Això es tradueix, segons José Luis Rodríguez Zapatero, en què "qualsevol consulta popular l'ha d'autoritzar l'Estat", tot i que no tinguin valor jurídic. I, segons tot això, en paraules de Zapatero: La consulta d'Ibarretxe "no es produirà".

Zapatero només ha volgut afegir que ha tingut la impressió d'estar davant la segona part del Pla Ibarretxe, i "igual que en el primer, aquest no serà ni acceptat ni posat en pràctica".

L'Aragó discrimina el català

La nova Llei de Llengües de l'Aragó no permetrà l'oficialitat del català, i el seu ús serà només de caràcter voluntari. Una notícia que sorprèn, tenint en compte que el president de la Chunta Aragonesista, Marcelino Iglesias, és nascut a la Franja de Ponent, i parlà el català perfectament. Un fet que evidencia la realitat de la llengua catalana en territori aragonès.

Aquest odi envers la llengua catalana per part del govern aragonès que evidencia aquesta llei, sembla que no acaba aquí, ja que el web de l'Expo 2008, que se celebrarà a la capital aragonesa, no inclou una versió en català del web, sinó que la llengua catalana queda rebaixada a la categoria de 'Otros idiomas'. I és aquí on tenim la sorpresa de debò.

En aquesta categoria trobem les llengües menys importants, que només es mereixen un PDF explicatiu en la seva llengua. Entre d'altres, en català i en valencià.

Molt malament per la Chunta si posa en pràctica mètodes lingüístics secessionistes, sabent que la comunitat filòloga, la que de debò entén de llengües, ha manifestat en diverses ocasions que català i valencià són una sola llengua amb noms diferents.

Només cal contrastar els dos documents PDF's per adonar-se'n. Tampoc era tan difícil, no?

Unió va perdre el 60% dels seus ingressos

El partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida, soci de Convergència a la federació CiU, va perdre el 61% dels seus ingressos l'any 2004 coincidint amb l'arribada del tripartit a la Generalitat, segons informa El País. Així ho indica l'últim informe del Tribunal de Comptes, corresponent a l'exercici 2004. Segons el tribunal, els donatius anònims i opacs, principal font de finançament d'Unió, van baixar el 66% aquell any, cosa que explica el descens generalitzat del conjunt dels ingressos del partit de Duran.

L'any 2004, Unió va rebre 884.716 euros en forma de donacions anònimes. Donacions que no consten en cap registre oficial, però de les quals el receptor coneix la seva procedència. El 2003, últim any de CiU a la Generalitat, els donatius arribaven als 2.6 milions. Els donants anònims del partit eren tres vegades més generosos quan el partit estava al Govern que quan va passar a l'oposició. La caiguda dels ingressos va motivar que el partit de Duran veiés créixer el seu deute en 900.000 euros.

Els responsables d'Unió Democràtica no van voler respondre si aquest descens dels ingressos està directament relacionat amb la seva sortida de la Generalitat. "L'informe encara no s'ha editat formalment i no ho hem pogut estudiar", va afirmar un portaveu del partit. El document es troba penjat a la pàgina web del Tribunal de Comptes i és consultable des del passat mes de juny.

Els responsables financers del partit de Duran ja preveien un descens dels ingressos quan van abandonar la Generalitat. Però les seves previsions s'han vist àmpliament superades per la realitat. El gerent d'Unió, Antoni Isaac, va declarar l'any 2005 que preveia un descens del 12% dels donatius anònims després de la seva sortida de la Generalitat. El Tribunal de Comptes ha acabat per certificar que el descens va ser cinc vegades més elevat.

Una autora denuncia "el nacionalismo excluyente"

L'escriptora catalana en castellà, Nuria Amat, considera que el Govern de la Generalitat "por un afán de cerrazón, mantenimiento de poder oficial y pureza identitaria, han decidido utilizar la lengua como bandera única de su ideología" i denuncia que "un sector minoritario del gobierno, en un nacionalismo excluyente que cree tener en su país a un gran enemigo hereditario, al punto de no poder seguir viviendo ni existiendo sin este enemigo en casa, real o imaginario".

En un article a El País, l'autora explica que "para el catalán, la lengua catalana forma parte de la continuidad de un país que es hoy en día un país de países. En esta pluralidad consiste la gran fortuna de la Cataluña de los últimos años. Por razones históricas de todos conocidas, este país "de acogida" ha sabido enriquecer su cultura esencial, su lengua propia, con la lengua castellana que siempre se ha hablado en Cataluña, especialmente, en Barcelona; ciudad que mantiene su bilingüismo como una de las grandes riquezas que la caracteriza. Donde no se habla un catalán perfecto ni tampoco un castellano inmaculado. Las dos lenguas son felizmente impuras. Conviven. Se casan o aparean. O bien se divorcian para procrear de nuevo".

Amat es pregunta, "¿en qué idioma escriben o escribimos estos escritores sin tierra, que nos presentan como castellanos en Cataluña y catalanes en todas partes? En la misma lengua que, casualmente, muchos presidentes y diputados de la Cataluña actual hablan en su entorno familiar. Un castellano naturalmente periférico".

Per últim, manifesta que "en el caso catalán o español, este sutil proceso hace que no llame atención alguna que escritores catalanes, castellano-escribientes hayan sido tenuemente marginados de sus puestos de trabajo en la Universidad catalana. Proceso igualmente vivido, acaso de modo más evidente, en la comunidad vasca. A lo que se añade la manipulación patente de libros de texto, reglamentos universitarios y demás documentación burocrática o empresarial".

El jutge acusa alts càrrecs de CiU de cobrar comissions

Exigien el 20% a constructores

Un jutge de Barcelona considera que l'any 2003 un constructor va pagar comissions del 20% quan treballava per Adigsa, una empresa de la Generalitat que rehabilita habitatges socials. Tots els directius d'Adigsa d'aquella època estan a un pas d'asseure's a la banqueta després que el jutge els hagi acusat de malversació de cabals públics, frau, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat en document oficial i mercantil, segons informa El País. El fiscal en cap de Catalunya de l'època, José María Mena, va obrir diligències i va sol·licitar al tripartit tota la documentació necessària per a verificar l'acusació del 3% realitzada per Maragall. Al final, la investigació va quedar limitada a l'empresa pública Adigsa, que havia passat a mans d'ICV amb el canvi de Govern.

La fiscalia es va querellar i ara, al cap de dos anys, el Jutjat d'Instrucció número 3 de Barcelona ha donat per finalitzada la investigació i ha dictat un acte que aprecia l'existència d'indicis de diversos delictes. El jutge responsabilitza vuit persones, entre elles els màxims responsables d'Adigsa entre el 2002 i el 2004, quan van succeir els fets. Ferran Falcó i Josep Antoni Fondevila, en aquella època president i conseller delegat d'Adigsa, respectivament, figuren entre aquesta relació d'imputats. Falcó és actualment primer tinent d'alcalde per CiU a l'Ajuntament de Badalona. De la mateixa manera, el jutge imputa l'arquitecte Jordi Huguet, director tècnic d'Adigsa, així com al responsable econòmic de la companyia, Xavier Sala.

L'acte judicial, al que ha tingut accés El País, relata nombroses irregularitats en el procés administratiu de concessió de les obres per a rehabilitar els habitatges d'Adigsa. En teoria, havia de triar-se entre tres ofertes possibles, però a la pràctica es van concedir a dit a petits constructors a canvi del pagament de comissions i sense emplenar el tràmit administratiu necessari i legal. El jutge descriu que José María Penin era "la persona al voltant de la qual giraven tots els fets objecte d'investigació, així com les irregularitats que es produeixen en relació als expedients de contractació". Penin mai va estar contractat per Adigsa, però era qui "contactava amb els empresaris" i simulava tenir "cert poder" en l'empresa, afirma el jutge. Era Penin qui duia els empresaris a veure els pisos a rehabilitar i qui els lliurava les claus perquè s'iniciessin les obres "sense realitzar cap tipus d'expedient previ".

La resolució judicial explica que Penin feia començar les obres als empresaris amb caràcter d'urgència dintre del marc de l'anomenat Pla Jove. Quan les obres s'estaven acabant o ja estaven acabades, segueix relatant el magistrat, "es feia tota la documentació de l'expedient de forma fictícia, com si hi hagués hagut ofertes de diverses empreses amb la finalitat de donar-li aparença legal". Seguint el seu relat dels fets, el jutge precisa que va ser precisament Penin qui li va demanar al constructor autònom Juan Antonio Salguero Sánchez "que carregui en les factures que confeccioni un 20% més del que correspondria". D'aquesta manera, el jutge assegura que Penin i el seu cunyat, el també imputat Jordi Honrubia, van cobrar a Salguero "comissions per import de 60.000 euros". També assegura que Honrubia va facturar 48.000 euros per una obra realitzada per Salguero i que es va intentar que el també constructor A. Jiménez abonés 3.000 euros en concepte de comissió per cadascun dels pisos que se li adjudicaven per a rehabilitar.

Quan la fiscalia va obrir diligències, Penin va declarar que el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, ara portaveu de CiU al Parlament català estava al corrent del que succeïa a Adigsa. També va explicar que els fets eren coneguts per Oriol Pujol i Ferrusola, fill de l'expresident de la Generalitat. No obstant això, quan mesos després va comparèixer davant el jutge, Penin es va desdir i va exculpar Puig.

El Congrés espanyol debat la devolució dels papers de Salamanca

ERC, CiU i ICV presenten una moció perquè el govern espanyol restitueixi els documents abans d'acabar l'any El Congrés espanyol debat avui una moció de CiU, ERC i ICV, que demana a l'executiu espanyol que lliuri els dos milions de documents, confiscats a entitats i particulars catalans i encara retinguts a l'arxiu de la Guerra Civil de Salamanca. La moció, impulsada per la Comissió de la Dignitat, insta el govern de Zapatero a tornar els papers abans de fi d'any, perquè el president espanyol s'havia compromès a fer-ho en aquesta legislatura.

El ministre de Cultura, César Antonio Molina, ha ajornat indefinidament la restitució dels papers, adduint que abans s'havia de constituir el Centre de Documentació de la Memòria Històrica. Recordem que l’article 4.1 la llei de devolució dels papers de Salamanca, del novembre del 2005, preceptuava que es formés una comissió govern espanyol-Generalitat en un termini de dos mesos. Doncs bé, encara és hora que es constitueixi.

La incògnita és saber què faran els diputats del PSC, que s'han manifestat favorables al retorn, però que voten amb els diputats del PSOE. Segons fonts socialistes, PSC i PSOE negociaran fins a l'últim moment per acostar posicions, però no asseguren el vot favorable de tots els punts de la moció. Per això el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha incitat els diputats del PSC a plantar cara al PSOE votant favorablement tota la moció.

Diumenge, concert per la devolució

Per urgir el retorn dels papers durant la present legislatura la Comissió per la Dignitat convoca tothom al concert de diumenge al Palau Sant Jordi de Barcelona. L'acte començarà a les cinc, amb la participació de Maria del Mar Bonet, Raimon, Pep Sala, Toni Albà i Josep M. Terricabras, que hi farà un parlament.

De moment, el govern espanyol ha tornat cinc-cents lligalls a la Generalitat de Catalunya, però cap dels dos milions de documents que l'exèrcit franquista va arrabassar a particulars i entitats.

Catalunya demana un referèndum d'autodeterminació

El 58,6% dels catalans és partidari de celebrar la consulta

Més dades confirmant el que ja sabíem: que els catalans desitgen celebrar un referèndum d'autodeterminació per tal de decidir per ells mateixos quina ha de ser la futura relació entre Catalunya i l'Estat espanyol. Sis de cada deu catalans són partidaris de celebrar la consulta, segons les dades del baròmetre de tardor que avui publica El Periódico. Malgrat que la constitució no permet aquesta mena de consultes ni reconeix el dret d'autodeterminació -només cal veure com carreguen els partits centralistes contra Ibarretxe- el poble català està convençut que el sentiment democràtic està per sobre la constitució, per molt que els espanyolistes l'esgrimeixin com si fossin les taules de la llei. Catalunya vol decidir el seu futur, encara que el seus propis polítics defugin la realitat autodeterminista. La població està convençuda: cal fer el referèndum. Hi estan a favor fins i tot aquells que votarien contra la independència. Ara només cal posar data a la consulta i, com els bascos, començar a treballar perquè sigui una realitat ben aviat.

El baròmetre de tardor que publica El Periódico també pregunta als catalans sobre la independència, i un 33% dels enquestats es mostra partidari d'escindir-se d'Espanya i formar un Estat propi, mentre que el 43% no ho faria.

Els enquestats creuen majoritàriament (54,1%) que durant aquests darrers tres anys s'ha incrementat el sentiment independentista, degut, en gran part, a la política de promeses incomplides que ha practicat el president espanyol Zapatero, així com al lamentable estat de les infraestructures catalanes, que aquest estiu s'han ressentit de valent després de tants anys de desinversió.

La diferència entre ambdues opcions és mínima, i en qualsevol cas el clam dels catalans pel referèndum hauria de fer replantejar als partits catalans aquest tema, ara per ara tabú, per tal que la consulta popular entri a debat al si de la societat catalana i aquesta pugui acabar decidint el seu futur sense complexos.

Marlaska deixa en llibertat amb càrrecs 9 joves més que van cremar fotos dels reis

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ha deixat en llibertat sense mesures cautelars a altres nou joves que van cremar fotografies dels reis el passat 22 de setembre en una concentració antimonàrquica celebrada a Girona, segons van reconèixer durant el seu interrogatori amb el magistrat. La Fiscalia decidirà ara si els imputa un delicte d'injúries a la Corona o sol·licita l'arxiu de la causa.

Els nou manifestants han reconegut en català que van incendiar les fotografies com un acte emparat per la llibertat d'expressió i en rebuig de la Corona. Els interrogatoris han començat dues hores més tard del previst per l'absència d'un intèrpret de llengua catalana i la negativa dels imputats a expressar-se en castellà.

Durant la compareixença, el fiscal Luis Barroso ha rebutjat la possibilitat de presentar una acusació contra aquests nou joves, encara que aquesta podria concretar-se quan finalitzin totes les declaracions. Fins avui han comparegut a l'Audiència Nacional 19 joves que van participar en la concentració del dia 22, encara que aquesta xifra podria augmentar en les pròximes hores si, com va indicar Salellas, la Policia catalana realitza noves identificacions.

Mayor Oreja diu que no condemna el franquisme perquè "representava un sector molt ampli dels espanyols"

Afirma que al País Basc hi havia una situació d'"extraordinària placidesa"

L'eurodiputat del Partit Popular Jaime Mayor Oreja afirma que no condemnarà la dictadura franquista perquè "representava un sector molt ampli dels espanyols" i es mostra molt crític amb la llei de la memòria històrica que qualifica de "disbarat". Segons l'exministre, al País Basc, després de la guerra civil, hi va haver una situació d'"extraordinària placidesa".

En una entrevista concedida a La Voz de Galicia, Mayor Oreja és preguntat sobre les causes que al PP li costi condemnar el franquisme, i l'exministre de l'Interior respon: "Perquè això forma part de la història d'Espanya. Jo no l'he condemnat, jo elogio i alabo la transició democràtica. ¿Com vol que condemni el que, sens dubte, representava un sector molt ampli d'espanyols?".

Acte seguit, el periodista li replica que, per aquesta mateixa lògica, tampoc condemnarà el nazisme o l'estalinisme, "perquè molts alemanys i soviètics els van recolzar". Davant d'això, Mayor diu que el franquisme va ser la "conseqüència d'una guerra civil en què hi va haver dos bàndols". "No és el mateix que el règim nazi, on hi havia un sol botxí", afirma.

Insisteix que no considera pertinent condemnar la dictadura de Franco i en aquest sentit exposa: "No, per moltes raons. ¿Per què hauré de condemnar jo el franquisme si hi va haver moltes famílies que el van viure amb naturalitat i normalitat? A la meva terra basca hi va haver uns mites infinits. Va ser molt pitjor la guerra que el franquisme".

"Alguns --argumenta-- diuen que les persecucions als pobles bascos van ser terribles, però no devien ser-ho tant quan tots els guàrdies civils gallecs demanaven anar al País Basc. Era una situació d'extraordinària placidesa. Deixem les disquisicions sobre el franquisme als historiadors".

"A Catalunya només li queda la independència"

El vocal del Consell del Poder Judicial i un dels promotors del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, ha manifestat que Catalunya està "bloquejada sota España, maltractada a España, insultada per España, farta d'España" i creu que només "li queda un camí: la independència". En un article al diari Público, considera que d'aquesta forma "España té molt a guanyar, amb un Estat català perdria un membre descontent i problemàtic però guanyaría un bon veí i amic, i podria superar els bloquejos que pateixen les llibertats i la democràcia a causa d'una estructura institucional concebuda i practicada per assegurar el domini d'una mayoria nacional española sobre les minories nacionals. Com ja va advertir Burke, és aquest domini la causa de les pitjors corrupcions de l'orde constitucional".

López Tena sosté en l'escrit que "el problema de Catalunya s'anomena España, que es dedica, mitjançant l'aparell de l'Estat que els catalans paguen, a bloquejar tots els seus projectes: ni connexió ferroviària del port amb Europa, ni serveis públics que funcionen, ni inversions en infraestructures, ni TGV a Europa, ni presa de control d'empreses españoles, ni aeroport intercontinental, ni res de res" i afegeix que "ja s'han aconseguit els objetius modernitzadors comuns a catalans i españoles, España ja és democràtica i europea, però tan contrària a la diversidat com sempre, no es concebeix com a plurinacional sinò com a unitària, i perceb als ‘diferents’ no com un actiu a promoure, sinò com una molèstia a eliminar. Proclama que Catalunya és España, pero pensa i actua com al què Catalunya és d'España: Una possessió.

El vocal del Poder Judicial explica que "intentem de bona fe una correcció de l'expoli fiscal, el domini polític i la discriminació econòmica i cultural. Allarguem la mà, per a tan sols rebre insults, boicots, enganys, i un Estatut que no s'aplica ni cumpleix, doncs aquest Gobierno español, como els precedents, no té por d'incumplir la llei quan afecta a Catalunya. No passa res. Ja ho avalaran com sempre els Tribunales Supremo i Constitucional, que per a això els nomenen el PP i el PSOE".

Jo també pujo al carro !!!

Puig augura que "Catalunya es veurà lliure" aquest segle.

El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha augurat que la "gran oportunitat s'està obrint" i "aquest segle, Catalunya es veurà lliure" durant l'acte d'homenatge a Lluís Companys convocat per aquesta formació i la JNC. El número dos de Convergència ha reafirmat també "la voluntat de fer de Catalunya un país normal a Europa i al món". L'acte ha estat precedit per una marxa de torxes a càrrec de militants de la Federació de Barcelona de la JNC i un parlament del secretari general, Jordi Cuminal. Cuminal ha recordat la figura del president Companys de qui ha recordat "no va morir per ser d'esquerres com avui segurament recordarà el Partit Socialista, sinó per ser el President de la Generalitat de Catalunya".

Carod diu que a Companys el van matar "per Catalunya"

El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha assegurat que l'afusellament del president Lluís Companys, del qual aquest dilluns se'n celebra el 67è aniversari, va ser un "crim d'estat absolutament il·legal" i ha recordat que el van assassinar "per Catalunya". Carod ho ha dit coincidint amb el debat sobre la llei espanyola de la memòria històrica, a la qual ERC no hi dóna suport. ERC ha obert amb la seva tradicional marxa de torxes al Castell de Montjuïc, els diferents actes que partits i institucions faran al llarg del dia en record del president màrtir. El líder republicà ha fet un parlament al Castell de Montjuïc, on des de les sis del matí, ERC celebra la tradicional marxa de torxes des de l'entrada del recinte fins als glacis de Santa Helena, on Companys va ser afusellat. A l'acte hi ha participat una seixantena de persones, entre les quals diversos dirigents del partit, com el mateix Carod, Joan Puigcercós, Xavier Vendrell o Oriol Amorós.

Carod-Rovira ha dit que la figura de Companys "continua provocant una incomoditat evident en sectors ideològics pretesament variats" i ha lamentat que "hi ha qui ha volgut reduir la seva vida només en la seva mort". El líder d'ERC, que ha recordat que el president va ser torturat a l'actual seu de la comunitat autònoma de Madrid, ha reconegut que Companys "no era un estadista", perquè per ser-ho necessitava "temps i estat". En tot cas, ha afegit que es va convertir en un "heroi nacional", sobretot per a la Catalunya de l'exili. En ple debat sobre la llei espanyola de la memòria històrica, a la qual ERC no hi dóna suport, Carod ha recordat que després de 30 anys de democràcia "encara costa d'accedir a determinada documentació oficial de les estructures de l'estat relatives al president Companys, a algunes de les seves detencions, a la plenitud de la documentació al voltant del consell de guerra".

A més, ha assegurat que "no es tracta només de decisions il·legitímes", sinó que l'afusellament de Companys "va ser un crim, un assassinat, d'estat, d'estadistes dels que sí que tenien estat contra una nació que a poc a poc anava adquirint la consciència que també volia tenir-ne". Per això, Carod creu que "ha arribat el moment de deixar de parlar d'il·legitimitat per dir que aquell crim d'estat va ser absolutament il·legal", perquè "totes les dictadures, començant per la franquista, són absolutament il·legals".

El president d'ERC ha afegit que a Companys "el van matar per Catalunya", tot recordant les seves últimes paraules abans de ser afusellat per "aquells que mai van pair i que continuen sense pair que Catalunya existeixi".

Zapatero tampoc compleix amb Lluís Companys

La vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va dir durant l'homenatge a Lluís Companys l'any 2004, on assistia com a presidenta en funcions, que el nom del president afusellat quedaria "rehabilitat amb honor" quan es commemorés el 65è aniversari del seu afusellament. Així ho va afirmar en una declaració institucional pronunciada a la Generalitat abans d'assistir a l'acte d'homenatge a Companys organitzat pel govern de Catalunya al castell de Montjuïc de Barcelona.

Davant la presència de Maragall, així com del Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, i el llavors ministre d'Indústria, José Montilla, De la Vega va declarar que "en un castell de Montjuïc ja propietat definitiva de la ciutat, Barcelona podrà, el pròxim 15 d'octubre, homenatjar de nou al president Companys i fer-ho amb el seu nom rehabilitat amb honor davant tots els seus conciutadans".

Tres anys després, aquesta promesa encara no s'ha complert i en la commemoració de 67è aniversari del seu assassinat, el president del Parlament, Ernest Benach, ha reclamat que s'anul·li el judici al president màrtir. Benach ha recordat que aquest va ser un compromís adquirit pel govern espanyol l'any 2004 i, per això, ha demanat "que es compleixi el que es va prometre". Per a Benach, "és una qüestió de dignitat personal". El president de la Cambra ha fet aquestes declaracions després que la mesa del Parlament hagi fet l'ofrena floral a la tomba del president al cementiri de Montjuïc.

Partits i institucions homenatgen Lluís Companys, afusellat avui fa seixanta-set anys

Memòria Històrica 151007 CATr

Click To Play

Esquerra ha fet avui a les sis del matí la tradicional marxa de torxes per homenatjar a l'ex-president de Catalunya Lluís Companys, afusellat per l'exèrcit franquista al castell de Montjuïc de Barcelona avui fa seixanta-set anys. Hi ha participat el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira i l'historiador Joan B. Culla.

Parlament Joan B. Culla en homenatge al president Companys

Jordi Savall-El cant dels ocells

Click To Play

A les nou, ha estat el govern de la Generalitat qui ha fet una ofrena floral a la tomba de Companys, amb la presència de José Montilla, Joan Saura i el mateix Carod.

Montilla ha definit Companys com un home generós, honest, coratjós i amb ideals; i n'ha destacat el compromís amb la defensa del país i de les institucions catalanes, i la seva fidelitat amb els principis de democràcia, llibertat i progrés social.

Una delegació del Parlament també ha fet una ofrena floral, amb el president Ernest Benach al capdavant, qui ha aprofitat per a reclamar, una vegada més, la nul·litat del judici contra Companys, ara que el congrés espanyol debat la llei de la memòria històrica. Per Benach, el judici fou una burla a la democràcia i a la llibertat i cal que s'anul·li 'per dignitat nacional'.

Pel què fa als partits, a més d'Esquerra també ha fet un homenatge CiU i és previst que el PSC i ICV facin el mateix.

Discurs del president de la Generalitat.

Viquipèdia: Lluís Companys i Jover.

Baltasar Porcel fa un cant a la cultura mediterrània

Avui escriptors i lectors han tingut un dia atapeït a la Fira. És l'últim. Els editors que queden recullen l'estand, mentre molts lectors omplen les bosses de llibres regalats o a preus mòdics. Hi ha altres lectors que s'instal·len a l'auditori del Fòrum. Escolten fragments d'obres de Josep M. Fonalleras, Francesc Serés, Antònia Vicens, i més tard d'Albert Sánchez Piñol. Al mateix espai, a dos quarts de quatre de la tarda, l'escriptor Baltasar Porcel ha llegit el discurs de cloenda.

Porcel ha donat la benvinguda a l'escriptora Elif Shafak, que ha recollit el testimoni perquè la cultura turca serà la convidada d'honor el 2008. Elif Shafak és una escriptora polèmica a Turquia. Arran del seu llibre 'La bastarda d'Istambul' (que en català es pot llegir al nou segell Amsterdam, del Grup Ara) va ser acusada pels integristes i absolta d'insultar el poble turc, per les referències que fa en la novel·la al genocidi armeni.

Porcel ha titulat el seu discurs 'El Llibre,el Cel i la Terra' i ha vinculat turcs i catalans des de la literatura i des del món mediterrani: 'I què som, turcs i catalans, Elif Shafak i jo mateix? Moltes coses i molts constants, ja que tot el que fem no adorm els somnis, sinó que els estimula. És la crida de la vida intensa, de la frondosa diversitat, la que estira amb força de nosaltres, en definitiva dos escriptors inscrits en el món dels mons mediterranis, Turquia i Catalunya, a cada banda d’aquest mar ple de suggeriments.'

També ha parlat de la llengua com a casa de l'ànima, ha citat Empèdocles, Protàgores i Pèricles, fonaments de la cultura Mediterrània, que són en l'origen dels grans valors de l'actualitat: 'El món i l’esperança més lliures, llavors, articulen el gran fruit universal i universalista de la Mediterrània. I trobant-nos com ens trobem a Alemanya, d’on prové la filosofia, des de Kant a Nietzsche, sinó del ferment mediterrani atenenc?'

L'escriptor ha tancat el discurs dient: En fi, benvolguts amics, escric perquè he llegit, llegeixo perquè visc. I crec, així, en tots nosaltres, dimensió i ardor del cel i de la terra.< /p>

Text íntegre del discurs, en format pdf

Homenatgen els afusellats pel règim franquista al fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc

Fossar de la Pedrera 141007 CATr

Click To Play

Un centenar de persones s'han reunit al fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, per recordar els republicans afusellats pel règim franquista. En aquest fossar es calcula que hi ha enterrades unes 25.000 persones. Memòria Històrica 121007 COMr

Click To Play

El president de l'Associació Pro Memòria dels Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, ha rebutjat el projecte de llei de la memòria històrica que es debat al Congrés dels Diputats. Fortuny ha dit que amb aquesta llei els judicis no s'han anul·lat i, per tant, "els afusellats encara estan classificats com a delinqüents".

Catalunya s''independitza' d'Espanya a Venècia 2009 ?

Frankfurt 141007 CATr

Click To Play

Catalunya ha estat convidada a participar amb pavelló propi a la Biennal de Venècia 2009, segons han anunciat avui a Frankfurt el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló.

Carod-Rovira, ha fet balanç de la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, que tanca portes avui, acompanyat del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Josep Manuel Tresserras, i el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló. En la seva doble condició de president de l’Institut Ramon Llull i de la Comissió Executiva Frankfurt 2007, Carod-Rovira ha destacat que “amb la Fira de Frankfurt, la cultura catalana ja ha iniciat el camí definitiu de la internacionalització. A partir d’avui serà el símbol de la normalitat de la cultura catalana al món”.

El vicepresident ha manifestat que el Govern de Catalunya tanca la Fira amb tots els objectius acomplerts i amb un missatge d’“orgull i satisfacció per haver fet les coses ben fetes”, una felicitació que ha fet extensiva a tots els departaments de la Generalitat que han participat en l’organització de la presència catalana al certamen. Ha insistit que Frankfurt ha estat un èxit i “la clau que ha obert tots els panys de la internacionalització de la cultura catalana”. Prova d’aquest èxit és la invitació de Catalunya a participar l’any 2008 al Festival de Música i Teatre de Guanajuato (Mèxic), el més important de l’Amèrica Llatina, i a la Biennal de Venècia al 2009 amb pavelló propi. La invitació a l'art contemporani català a Venècia suposa la tercera vegada que no és un Estat l'invitat, després dels casos d'Escòcia i Gal·les. Segons Carod, "després que la cultura catalana hagi arribat a la maduresa en la literatura, ara li toca el torn a altres gèneres com la música i les arts escèniques el 2008 i l'art el 2009". En aquest context, Josep-Lluís Carod-Rovira ha ressaltat que mai com ara la cultura catalana havia aconseguit una repercussió internacional a tanta escala. Ho avalen, segons ha destacat, les 80 ciutats alemanyes en què ha estat present la cultura catalana. En aquest sentit ha recordat la participació de la cultura catalana a la Fira de Leipzig, el seminari de multilingüisme que s’ha fet a Hamburg, les més de 100 lectures que s’han fet a instituts d’educació secundària, la representació d’obres de teatre o d’actuacions musicals, així com també les exposicions que s’han fet a Berlín, ciutat on també s’ha fet la trobada internacional de catalanística.

Com a prova que la feina de l'Institut Ramon Llull no s'acaba a Frankfurt, Carod ha anunciat que algunes de les exposicions presentades s'exhibiran a d'altres ciutats. L'exposició "Visualkultur.cat" es mostrarà a la seu de l'Institut Cervantes a Madrid i està previst que s'exhibeixi en altres centres de la seva xarxa en el món. Ciutats com Estocolm, París, Nova York, Tòquio i Mèxic D.F., han mostrat el seu interès per altres exposicions de les presentades als museus de Frankfurt, entre elles la d'Arquitectura catalana i la del còmic català.

El vicepresident del Govern ha destacat que la cultura catalana ha estat recolzada per tres governs –Andorra, Balears i Catalunya– i amb la presència dels presidents del Parlament de Catalunya i del Balear. També s’ha felicitat per la participació a la Fira de la resta de territoris de llengua catalana, amb els ajuntaments de l’Alguer i Perpinyà, de Sueca, Gandia i Morella o de Besseit i Calaceit, entre d’altres.

La presència de la Cultura Catalana a la Fira de Frankfurt ha suposat una inversió de dotze milions d'euros, segons les dades facilitades per Bargalló, dels quals 4 procedeixen del Ministeri d'Indústria, mig milió del govern balear, 30.000 d'Andorra i la resta de la Generalitat.

Carod ha tingut paraules d'agraïment per al Ministre de Cultura, César Antonio Molina, per haver visitat la Fira de Frankfurt, "un gest que demostra la importància que el govern espanyol concedeix a la cultura catalana en el món i en el conjunt de l'Estat espanyol".

Vídeo: Polítics de tot el país a Frankfurt

La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte supera els 5.000 visitants

L'aiguardent d'herbes es comercialitza enguany per primer cop Avui s'acomiadarà la 6a edició de la Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte, amb una xifra de visitants superior als 5.000 visitants. Divendres, el poble va estar a punt de col·lapsar-se ja que l'organització calcula que hi van passar unes 3.000 persones. Enguany la festa ha augmentat d'expositors i paradistes i ja en són 45, amb incorporacions notables com una parada de creps. Les novetats d'enguany, la comercialització de l'aiguardent d'herbes i d'unes ampolles petites amb els tres aiguardents.

Les previsions que deien que la VI Festa de l'Aiguardent tindria menys assistència que altres anys a causa de les obres de la carretera que va d'Horta de Sant Joan a l'eix de l'Ebre, tallada fins al 2008, no s'han complert. El primer dia de la festa, divendres, unes 3.000 persones van anar fins a Prat de Comte segons va afirmar ahir el regidor de la festa, Marc Vinya. Segons el regidor, s'havien preparat per als tres dies de festa 14.000 unitats de pastes, de les quals ahir al matí només en quedaven unes 4.000. Per això, Vinya va afirmar que la gent del poble prepararia més pastes i cocs per a avui. A més, l'associació de dones de Prat de Comte va anar ahir a collir 500 borraines ja que les 300 preparades amb l'objectiu de vendre-les entre divendres i dissabte es van exhaurir en una tarda.

Enguany, a la Fira de l'Aiguardent han assistit 45 expositors i firaires, entre els quals hi havia una taverna de creps com un punt de servei més, especialment per als joves. Prat de Comte ahir feia més que mai olor a aiguardent. Al migdia els carrers del poble ja estaven plens de gent d'arreu de les Terres de l'Ebre, però també de l'Aragó ja que la promoció feta «va funcionar molt bé» segons va dir Marc Vinya. Aquesta pot ser una explicació al gran èxit d'assistència a la festa ja que als incondicionals de les Terres de l'Ebre, que finalment no es van fer enrere, s'hi van afegir nous visitants aragonesos. La novetat principal d'enguany és la comercialització d'un aiguardent fet amb herbes, que ha tingut una bona acollida pels visitants. A més a més, l'Ajuntament també ha preparat unes ampolletes de 20 mil·ligrams amb els tres aiguardents que es venen a Prat de Comte, el blanc, el torrat i el nou d'herbes.

Avui es clourà la festa, en què des de les 11 hi haurà destil·lació del licor i a 2/4 de 7 de la tarda els assistents podran assistir a un concert del cantautor Jesús Fusté.

"Lletres d'Aigua" de Jesús Fusté

El govern espanyol inicia els tràmits per recusar dos magistrats conservadors del TC

Continua la pugna pel control del Tribunal Constitucional (TC), en vistes al final del mandat de la seva presidenta, María Emilia Casas. El govern espanyol ha iniciat aquest divendres la via per a la recusació de dos magistrats conservadors del Tribunal Constitucional(Jorge Rodríguez-Zapata i Roberto García Calvo). La recusació pretén apartar dos magistrats de l'ala dreta d'aquest organisme de les deliberacions sobre el recurs del PP contra la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que permet que la progressista María Emilia Casas prorrogui el seu mandat com a presidenta del TC.

Amb aquesta maniobra, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero intenta evitar que l'alt tribunal quedi en mans de la majoria conservadora i, per tant, que aquesta faci prosperar els recursos que ha interposat el PP contra la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, i, després d'això (i ja amb una majoria conservadora assegurada al TC), els recursos contra diverses lleis fonamentals aprovades durant el mandat de Zapatero, com ara l'Estatut de Catalunya o la Llei d'Igualtat. Tot i que, durant les darreres setmanes molts observadors donaven per fet que es produiria la recusació, no ha estat fins a aquest divendres que s'ha pogut confirmar, quan el Consell de Ministres espanyol ha acordat finalment "facultar l'advocat general de l'estat per actuacions davant el Tribunal Constitucional".