M'han dit que us digui ...

Montilla admet "certa desmoralització col·lectiva" però anima a superar les dificultats amb "voluntat constructiva" i sense "victimisme" El president de la Generalitat, José Montilla, ha admès aquest diumenge en el tradicional missatge de Cap d'Any que a Catalunya hi ha una "certa desmoralització col·lectiva" a causa del "complicat any que deixem enrere" però ha animat els catalans a superar els problemes "amb voluntat constructiva" i sense "victimisme".

"Aquesta actitud, tota sola, no arregla res i no ens ajuda, per més justificada que pugui estar. No es construeix res des de la queixa i l'autocontemplació de les dificultats. La superació dels problemes vol energia i determinació", ha comentat.

En el seu discurs, Montilla també fa referència a altres reptes de la societat catalana, com el creixement de població i l'educació, a més de la millora inversora "perquè els serveis públics funcionin més satisfactòriament" i Catalunya sigui "EL MOTOR D'ESPAÑA".

Respecte a les inversions a Catalunya, Montilla ha dit que des de la Generalitat i el govern espanyol s'està invertint com mai s'havia fet, i s'ha mostrat convençut que amb aquesta millora els serveis "funcionaran més correctament". També ha recordat que l'any 2006 es va aprovar l'Estatut, enguany s'ha començat a desplegar i el 2008 s'haurà de negociar un nou sistema de finançament, "que no serà un procés fàcil ni ràpid".

El president català creu que els recursos que demanen són "necessaris i justos" i ha manifestat que "Catalunya vol seguir sent EL MOTOR D'ESPAÑA". "Cal que tots treballem amb el convenciment que hi ha un horitzó, ambiciós i possible, cap al qual ens dirigim. Hem de fer confiança en el futur i en les nostres possibilitats", ha afegit.

-Si el voleu sentir sencer, és responsabilitat vostra !!!

M.H.Montilla 301207 CATr

Click To Play

4.000 manifestants reclamen el dret de decidir en la Diada de Mallorca

Uns quatre mil manifestants, segons la Plataforma del 31-D, han reclamat avui el dret de decidir, així com els llaços culturals catalans de les Illes, recorrent diversos carrers de Palma de Mallorca. La mobilització s'ha fet amb motiu de la Diada de Mallorca, que commemora la conquesta de Jaume I de Madina Mayurqa, l'actual Palma, i que va marcar el començament de la repoblació catalana de les Illes Balears. El lema de la mobilització era 'Som una nació, tenim el dret de decidir'. Precisament, un dels lemes més utilitzats per la plataforma Pel Dret de Decidir, que va organitzar la manifestació sobiranista multitudinària de l'1 de de desembre. A la mobilització d'avui, hi han participat el PSM, l'Entesa, Esquerra Republicana, el Bloc per Mallorca i Esquerra Unida, així com Maulets i el sindicat de la SEPC. Com és habitual, Unió Mallorquina no s'hi ha sumat.

-La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives. Ovidi Montllor

Click To Play

Ja no ens alimenten molles.

Ja volem el pa sencer.

Vostra raó es va desfent.

La nostra és força creixent...

El director general de Participació Ciutadana reconeix que els exiliats catalans mereixen un reconeixement moral que no s'ha donat

La presentació del catàleg de l'exposició 'Pau Casals i l'exili (1939-1973)' ha servit a l'assessor històric de la mostra, Josep Maria Figueres, per evidenciar que els exiliats catalans de la Guerra Civil i el franquisme encara esperen que les autoritats els facin arribar un document oficial en què se'ls reconegui la seva lluita i les penalitats que van haver de patir. Al Vendrell, el director general de Participació Ciutadana, Fèlix Alonso, present a l'acte, ha reconegut que els exiliats es mereixen aquest 'reconeixement moral' que encara no han obtingut. Ha subratllat que s'ha de fer un 'homenatge a tota la gent que va patir represàlies' però ha apuntat que fins ara només al Congrés s'ha començat a plantejar un 'tímid procés de reconeixement'.

Discurs del músic català a les Nacions Unides

Viquipèdia: Pau Casals i Defilló

La Fundació Pau Casals publicarà l'obra completa del compositor, partitures inèdites incloses

La directora de la Fundació Pau Casals, Pepa Domingo, ha explicat que publicaran l'obra completa del compositor i violoncel·lista català, incloent-hi totes aquelles partitures encara inèdites o que ja estan exhaurides i descatalogades. Es tracta de més d'una vuitantena de peces que s'editaran en diferents quaderns temàtics perquè estiguin a l'abast de tots els amants de la música. Domingo ha apuntat que serà la darrera dona del compositor, la també músic Marta Casals, l'encarregada de dirigir l'edició d'unes obres que està previst que es comencin a posar a la venda a finals del 2008.

El cant dels ocells. Pau Casals la va tocar a Prada, a la frontera amb Espanya, en senyal de protesta contra el règim de Franco.

Viquipèdia: Pau Casals i Defilló

Tradicional subhasta de plats a l'església vella.

Aquest diumenge, a les 6 de la tarda, es farà la tradicional subhasta de plats i lots a la plaça de la Sanaqueta de l'església vella de Miravet. El Patronat ha organitzat l'acte que compta, a més, amb la presència del Patge Reial de Ses Majestats els Reis d'Orient (no els borbons) i el Concert de Nadal de la Coral de l'Escola de Música Municipal.

Unai Ziarreta: “Si l’Estat no vol la consulta, ens queda la resistència civil”

Unai Ziarreta és el nou president d’Eusko Alkartasuna (EA) en substitució de Begoña Errazti. Ho van decidir el 16 de desembre, amb un 68,5% dels vots, els 600 compromissaris al setè congrés de la formació independentista.

-A Euskadi fa 15 anys que no tenim cap avenç en l’autogovern. I la sensació de cabreig i afartament augmenta. Els partits bascos hem estat imaginatius i hem fet arribar a Madrid tota mena de propostes, però la resposta és sempre un cop de porta, com amb el pla Ibarretxe. Ara l’oferta és senzilla i sincera. No volem imposar res. Apostem pel diàleg amb l’Estat. Aquí hi ha un poble que té els seus sentiments de pertinença mal resolts. Jo sóc basc, jo no sóc espanyol, però em forcen a ser-ho. I això s’ha de resoldre. L’independentisme s’ha de poder materialitzar. I és la ciutadania qui ha de decidir.

-Hi haurà consulta amb o sense el permís del govern espanyol.

-La situació que es viu al País Basc, amb aberracions polítiques com la del 18/98, dóna gairebé per cridar observadors internacionals. Estan criminalitzant les idees. Les úniques democràcies europees que permeten il·legalitzar una formació política són la turca i l’espanyola. Som al mateix nivell democràtic d’una Turquia a la qual no deixen ni entrar a la UE per l’actitud que manté amb els kurds o els armenis. A Espanya s’empresona gent només per defensar la independència del País Basc. ¿Hi ha motius o no per enviar-hi observadors internacionals?

-L’aposta de Zapatero és electoral. Aposta per la mà dura, però es resisteix a derogar la resolució del Congrés que aposta per la solució dialogada de la violència. Actua mogut per càlculs electorals bastards. Però Zapatero hauria de veure que el nacionalisme, tant al País Basc com a Catalunya, creix. Hi ha una qüestió no resolta, una transició no acabada, que s’ha de resoldre.

Entrevista a l'Avui: Unai Ziarreta

Un taller permetrà la rehabilitació d'infraestructures ferroviàries per al futur Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova

La Fundació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova ha iniciat el taller d'ocupació que ha de servir per a la rehabilitació d'infraestructures ferroviàries per al futur Centre d'Interpretació del Ferrocarril del municipi. Aquest taller únic a l'estat formarà vuit persones que tindran assegurada una sortida laboral gràcies al conveni signat entre la fundació i l'empresa GrupCOMSA, empresa que participa en construcció de vies d’Alta Velocitat. A més, el pròxim mes de febrer s'iniciarà la primera fase de les obres d'adequació del centre d'interpretació del món del ferrocarril i s'està treballant en la posada en marxa d'un tren turístic entre Reus i Casp.

Humor: seleccions

Euskal Herria 1 - Catalunya 1

El futur de Catalunya i Euskal Herria com a seleccions nacionals amb dret a participar en competicions oficials està, segurament, igual de boirós avui que fa poc més d’un any, quan totes dues seleccions es van trobar al Camp Nou, però el seu present, l’emocional i el futbolístic, ha bategat amb força a San Mamés. Com va passar fa uns mesos al Camp Nou, el duel tenia molt d’amistós i no amagava la complicitat dels protagonistes, que han sortit al terreny de joc barrejats, que han escoltat els himnes nacionals mentre sostenien una pancarta amb el lema “Una nació, una selecció” en català i euskera, i que han acompanyat amb un esforç notable la remor reivindicativa d’un San Mamés, que tan bon punt cridava “Independència” o “espanyol qui no boti”, com vibrava amb la inconfusible sonoritat d’un estadi en plena disputa esportiva. Perquè amics, còmplices i protagonistes d’una festa, sí, però cap que volgués perdre el partit. I si en el partit d’anada, va ser Catalunya qui va remuntar, avui ha estat Euskal Herria qui ho ha fet (Aduriz) culminant un contraatac espectacular. Un bon final per a un partit on el resultat no compta. Catalunya i Euskal-Herria han empatat a un, en un partit amistós molt disputat. El jove Bojan Krkic ha avançat els catalans a la mitja part, però Aduriz ha igualat el resultat pels bascos a la represa. Ha estat una jornada reivindicativa i festiva, en què els aficionats catalans i bascos han reclamat l'oficialitat de les seleccions, tant a dins de l'estadi de San Mamés com a fora, amb una manifestació multitudinària. L'única mala notícia és que el porter Albert Jorquera s'ha trencat els lligaments creuats del genoll dret, i haurà d'estar uns sis mesos de baixa.

Catalunya s'avança a Euskal Herria amb un gol de Bojan

Ha debutat de la millor manera possible: amb un gol. En el minut 29 de la primera part, la selecció catalana ha marcat el 0-1 a San Mamés amb un gran gol de Bojan KrKic. Entre les notícies negatives, però, hi ha la lesió de Jorquera abans d'arribar al primer quart de partit. 45.000 manifestants han reclamat aquest vespre a Bilbao l'oficialitat de la selecció basca i la catalana.

A dos quarts de nou del vespre ha començat el matx entre Euskal-Herria i Catalunya amb l'estadi de San Mamés ple a vessar. Hores abans, quaranta-cinc mil manifestants, segons Esait, han recorregut el centre de Bilbao per reclamar l'oficialitat tant de les seleccions catalanes com de les basques. A la mobilització, hi han participat esportistes bascos destacats, a més d'aficionats catalans i bascos, en un ambient festiu.

Durant tot el dia, aficionats catalans han omplert els carrers de Bilbao amb senyeres catalanes i estelades. Al matí, la plataforma pro-seleccions basques, Esait, ha organitzat espectacles d'aixecaments de pedra i de Kenpo Kai (art marcial japonès), que han aplegat milers d'aficionats, molts d'ells catalans.

Reivindicació a punt

Raimon-País Basc

Click To Play

De Girona, d’Arenys de Mar, de Miravet, de Barcelona, de Lleida, de Terrassa, de Reus... Aquest divendres per la nit ha estat difícil caminar pel barri vell de Bilbao i no topar amb un català. Alguns acabats d’arribar d’un llarg viatge en autobús; d’altres que ja portaven uns dies passant fred a la capital biscaïna. Tots –també els que arribaran al llarg d'aquest dissabte– amb una entrada a la butxaca per gaudir aquest vespre, a San Mamés (20.30 h, TV3), del partit entre Euskal Herria i Catalunya. Serà el 46è partit en la història de la selecció catalana i el primer que juga fora de casa en 34 anys. I ho farà a Euskadi, i això es nota. Gairebé 6.000 seguidors donaran suport a la Catedral al combinat de Pere Gratacós, que finalment vestirà de negre i groc perquè així ho ha decidit l’afició a través d’una enquesta realitzada per la Federació Catalana de Futbol. Raimon-A un amic d'Euskadi

Click To Play

Els bascos, com ja és habitual, ho faran de verd; el verd nou, verd vell que canta Raimon a A un amic d’Euskadi. San Mamés registrarà un ple absolut, amb gairebé 40.000 goles reclamant, en català i euskera, que les seves seleccions puguin jugar partits oficials a nivell internacional. De fet, en molts sectors de la grada de l’estadi les aficions estaran barrejades. Reivindicació que també es deixarà sentir pel centre de Bilbao, ja que a dos quarts de sis de la tarda començarà a caminar una manifestació que, sota el lema Euskal Herria, nazio bat, selekzio bat (Euskal Herria, una nació, una selecció), denunciarà les “contínues traves” dels governs espanyol i francès a l’oficialitat. La marxa, que estarà encapçalada per esportistes bascos de diferents modalitats i comptarà amb una notable representació catalana, s’acabarà a San Mamés. Allà, a la porta 19, durant tot el dia hi haurà un punt de trobada –una carpa– per als aficionats catalans. Però aquest no serà l’únic punt de reunió. La plataforma per a l’oficialitat de les seleccions basques ESAIT ha programat a l’Arenal un seguit d’activitats festives –concerts i teca inclosos– per acompanyar el partit. També hi instal·larà una pantalla gegant per a tots aquells que s’han quedat sense entrada. Pel que fa a la representació institucional, el lehendakari Juan José Ibarretxe va anunciar ahir que assistirà al partit per tal de reclamar que les seleccions basques “siguin reconegudes”. No hi serà, en canvi, el president de la Generalitat, José Montilla, que estarà representat pel vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira, que al migdia ha signat un document conjunt amb els governs basc i gallec per treballar per l’oficialitat de les seleccions. Benach 291207 CATr

Click To Play

I, entre d’altres, tampoc no faltaran a la cita Ernest Benach o Artur Mas.

"No volem limitacions polítiques a l'esport"

Carod 291207 CATr

Click To Play

Els governs de Catalunya, Euskadi i Galícia han formalitzat aquest dissabte a Bilbao un manifest conjunt de col·laboració per treballar i fer un front comú per aconseguir l'oficialitat de les seleccions esportives. L'acte de signatura de la Declaració de San Mamés entre els tres governs s'ha portat a terme a la mateixa gespa de l'estadi de l'Athletic Club, escenari de l'Euskal Herria-Catalunya, en un acte que ha comptat amb la presència del vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, la consellera de Cultura del Govern basc, Miren Azkarate, la consellera de Cultura i Esports de la Xunta de Galícia, Ánxela Bugallo, així com la Secretària General de l'Esport, Anna Pruna, entre d'altres.

Precisament, Carod-Rovira ha estat l'encarregat de signar la declaració institucional on Catalunya, Euskadi i Galícia es comprometen a treballar pel reconeixement de les seleccions esportives pròpies. El vicepresident de la Generalitat ha manifestat durant la lectura que "no som aquí contra ningú, som aquí a favor de l'esport, a favor dels nostres països esportius, per què volem competir entre nosaltres i amb tots els altres països del món. No volem limitacions polítiques a l'esport, per què tenim competències exclusives en esport i les pensem exercir plenament", ha explicat Carod.

Puigcercós afirma que el pacte de l'Entesa ha de ser "actualitzat"

Puigcercós 291207 CATr

Click To Play

El conseller de Governació i secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, considera que, un any després de la firma del Pacte de l'Entesa, que va fer possible el tripartit català, seria convenient "actualitzar-lo" perquè reculli nous objectius i prevegi escenaris possibles per al nou Estatut.

Segons Puigcercós, ERC plantejarà aquesta "actualització" del pacte de govern en la pròxima reunió d'"alt nivell" de representants del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), que ja ha sol·licitat Esquerra i que podria tenir lloc a principi de gener.

"No es tracta de revisar el pacte" en el sentit que defensen els sectors crítics d'ERC, ha aclarit Puigcercós, sinó més aviat d'"ampliar-lo" i "actualitzar-lo", després del primer any de vigència, per "marcar nous objectius i preveure escenaris de futur".

"Hi ha coses a millorar -ha explicat-, per exemple pel que fa a mecanismes de govern, i cal posar damunt la taula temes de futur com els traspassos previstos a l'Estatut. Ara mateix hi ha una mica d'incertesa i també una certa lentitud, si bé el ritme no és inferior al marcat durant 23 anys pels governs de Jordi Pujol". "El que estem dient -ha afegit Puigcercós- és que hem de situar-nos als escenaris de l'any vinent, en què hi haurà reptes importants com el finançament o el traspàs de Rodalies, i en el qual hem de veure com aconseguim que la part catalana tingui la majoria determinant a l'aeroport del Prat".

D'altra banda, Puigcercós considera que al marge que en la pròxima reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat convocada per al 10 de gener a Madrid pugui haver petits avenços en Rodalies, "és més factible que es concretin els traspassos d'immigració, comunicació electrònica o inspecció de treball".

Pel que fa a l'Estatut, Puigcercós ha puntualitzat que "encara no hi ha res concloent que ja hagi estat decidit pel TC, per molt que pressioni el PP als magistrats", però ha advertit que en el supòsit que es produís una interpretació restrictiva de l'Estatut català, "el govern no es quedarà amb els braços plegats".

Millorar el finançament i la xarxa d'infraestructures, principals objectius d'ERC per a la nova legislatura

"Comença una nova etapa on els objectius principals són la consolidació gradual d’espais de sobirania i aconseguir una majoria social per exercir el dret a decidir". Aquesta frase, pronunciada pel portaveu parlamentari i cap de llista d'ERC a les generals, Joan Ridao, serveix per introduir els principals objectius que la formació republicana s'ha fixat per a la propera legislatura espanyola, que començarà després de les eleccions del 9 de març, i que es basen, fonamentalment, en l'obtenció d'un sistema de finançament "just" i en assolir una "xarxa d'infraestructures moderna".

Ridao, que es va mostrar convençut que en la propera legislatura "Madrid no cedirà més descentralització política", va subrallar que Catalunya no pot perdre posicions en l'ordenació de les rendes per càpita de les autonomies un cop s'hagi aplicat la redistribució i ha comentat que els mecanismes de solidaritat han de ser revisables cada cinc anys. Així mateix, ERC vol que s'estableixi per llei l'obligatorietat de publicar anualment les balances fiscals. Pel que fa a les infraestructures, el document intern d'Esquerra demana el traspàs de la gestió de Rodalies Renfe i dels aeroports d'interès general, la reducció del dèficit històric d'inversions en infraestructures donant prioritat a l'Eix Mediterrani i la creació d'un fons per a l'homogeneïtzació dels peatges, entre d'altres.

De cara la propera legislatura, Ridao es va mostrar contundent en comentar la possibilitat d'assolir acords amb el Govern espanyol. "el PSOE s’ha de mullar" i ha de fer públic "si està disposat a afrontar les necessitats d’inversions en infraestructures i en política social que necessita la gent a Catalunya; si vol afrontar una millora del finançament, acabar amb la sagnia fiscal i publicar les balances fiscals amb un mecanisme d’anivellament de la solidaritat i amb resultats transparents; i per últim, si vol culminar la transició democràtica i deixar d’estar segrestat ideològicament pel PP", va assenyalar el diputat.

Canviar les polítiques econòmiques per afavorir la competivitat i l'equitat; apostar per la majoria d'edat de les polítiques socials, que impliqui una millora de les polítiques públiques del benestar; una política d'immigració realista, justa i de futur; assegurar les llibertats democràtiques; tenir plena capacitat de gestió del territori i dels recursos energètics; i que l'Estat mostri la seva plurinacionalitat, pluriculturalitat i el seu plurilingüisme són els altres grans objectius per a ERC per a la propera legislatura a les Corts espanyoles.

Ridao va aprofitar la roda de premsa per fer un balanç de la legislatura que acaba i va assegurar que ha tingut "dues etapes". "la primera meitat de la legislatura ha estat un bienni progressista en què hi ha hagut una desaznarització de l’Estat, es va posar punt final al PHN i es van tirar endavant mesures com la Llei del sòl, la Llei d’igualtat o el reconeixement del matrimoni homosexual", va comentar el dirigent independentista abans de contraposar-ho als dos darrers anys. "El PSOE posa el fre de mà a partir del pacte Mas-Zapatero", va recalcar Ridao. "La constant de la legislatura ha estat deixar-ho tot a mitges, fracassar en el debat sobre el model territorial i la por al què diran", va concloure Ridao.

Catalunya, per darrera de Múrcia en creixement

Catalunya ocupa el lloc 12 entre les comunitats de l'Estat espanyol en creixement econòmic (creixement positiu del Producte Interior Brut, PIB) entre els anys 2005 i 2006, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística. Per davant es troben, per aquest ordre, Múrcia, Cantàbria, Galícia, País Basc, Madrid, Aragó, Navarra, Andalusia, Castella-la Manxa i Comunitat Valenciana. Amb el mateix percentatge de creixement que Catalunya figura Astúries, i per sota d'Astúries, Melilla, La Rioja, Castella-Lleó, Ceuta, Extremadura, Balears i Canàries. Igualment, Catalunya, amb un creixement del 3,8%, no va arribar al percentatge mig de creixement de l'Estat espanyol, que va ser en aquest període del 4%. Així mateix, és destacable la dada que Madrid, que ocupava el primer lloc, passa a la quarta posició, sent avançada, per aquest ordre, per Múrcia, Cantàbria, Galícia i País Basc.

-Amb un dèficit fiscal del 10% no es pot créixer, a Alemanya ténen estipulat per llei un topall del 4%. Amb la nostra solidaritat, Espanya s'ha enriquit i ens ha deixat escurats. Independència ja, no cal que ens tornin el què ens han robat, ja ens en sortirem.

-Ara ens toca cobrar? I encara hi ha catalans que no són independentistes !!!

El partit País Basc-Catalunya és un "aquelarre nacionalista" que recull el missatge dels "terroristes", segons el PP

El portaveu d'Esports del PP al Congrés, Francisco Antonio González, ha tornat a exacerbar el discurs més excloent al qualificar el partit entre les seleccions autonòmiques de Catalunya i País Basc com un "aquelarre independentista" que porta la firma dels "violents radicals" o, directament, "dels terroristes". I ha criticat el fet que l'equip del País Basc s'autodenomini "selecció d'Euskal Herria".

González ha explicat que el fet que l'equip basc utilitzi aquesta denominació és "la prova" que "s'ha accedit a la pressió dels violents". "Aquest no és un missatge del Govern del PNB" sinó que aquest "el recull dels nacionalistes violents radicals o dels terroristes directament".

-Si cou, cura !!!

El Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre formarà en atenció domiciliària vuit dones majors de 25 anys en situació d'atur

El Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre juntament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya han organitzat un any més el Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre, que es va presentar aquest divendres i que iniciarà les classes el pròxim 2 de gener. El Taller d'Ocupació Ribera d'Ebre IV formarà en l'ofici d'atenció domiciliària vuit dones de la comarca majors de 25 anys en situació d'atur i amb baix nivell de formació, i funcionarà durant tot l'any 2008. La formació teòrica es desenvoluparà a l'aula existent als locals de la Creu Roja de Móra d'Ebre i la pràctica es durà a terme en diferents indrets de la Ribera d'Ebre.