Puyal 090408
Amb més pena que glòria continua el Barça viu a Europa, salvat per una d'aquelles nits màgiques en què tot va de cara. Pel cop de sort que necessita un campió de qualsevol competició. ¿Ha esgotat la dosi que li correspon l'onze blaugrana per eliminar al Schalke malgrat guanyar en l'anada? No se sap encara, però el cert és que la fortuna ha salvat l'equip, el club, d'una catàstrofe majúscula. S'ha vorejat el drama avui al Camp Nou, però d'aquí a tres setmanes començarà una altra història. Amb un desenllaç imprevisible davant el Manchester United, un rival molt més poderós i temible que l'onze alemany i sense el privilegi de jugar la tornada al Camp Nou.
El resultat ocultarà per a la història que el Barça s'ho ha passat malament, rematadament malament, anguniosament malament fins que ha marcat Touré. Han estat 43 minuts d'un terrible suplici, d'una esgotadora agonia. S'ha vist un Barça desorientat i desarmat com mai, perseguint un rival que s'ha colat fins a l'àrea de Valdés amb una facilitat insultant. Cap equip en molt temps ha estat capaç de desarborar així el Barça. Ni fora de casa, ni de molt al Camp Nou.
El Schalke ha sortit llançat i amb les idees molt clares. Necessitava un gol i l'ha anat a buscar des del primer minut. Una claríssima ocasió de Xavi, sol davant de Neuer, no ha espantat els visitants, que anaven a la seva. Ha estat l'únic remat abans de la miraculosa arribada de Touré. L'única jugada de mèrit del Barça, testimoni mut del monòleg inicial alemany. Cada pilota perduda, i han estat multitud, desembocava immediatament en una acció de perill del Schalke.
A l'àrea de Valdés queien centres de Rafinha i Westermann, els dos laterals. Pel centre han penetrat Jones, Altintop i Kobiashvili com a cal sogre, molt més forts, molt més poderosos, molt més convençuts del que feien que els migcampistes blaugranes. El canvi tàctic del Schalke --ha jugat amb un mitjapunta darrere dels dos davanters-- ha despistat el Barça. Des de la banqueta no s'ha ofert cap antídot. Altintop, Kuranyi, Jones i Asamoah han tingut el gol a les botes en un festival ofensiu germànic que ha fet emmudir l'estadi.
El Barça ha jugat encongit i acomplexat. Cada vegada més encongit i acomplexat. Ningú ha volgut la pilota. Per la por i la pressió del Schalke, i, així, el joc local s'ha resumit als cops de pilota de Valdés cap endavant. Cada pilota queia en poder rival. Els davanters corrien cap endavant i els defenses retrocedien per protegir el porter, de manera que el camp s'ha fet immensament gran. Aquest Barça que ha sabut neutralitzar el futbol físic i aeri a Gelsenkirchen ha cedit vuit córners. Vuit oportunitats per al Schalke.
Tot ha canviat amb l'afortunat gol en semierror de Touré i el balsàmic descans. Amb la cara fresca i un parell de consells, el Barça ha millorat. Ha deixat de ser un titella, encara que en cap moment s'ha pogut relaxar. Era fàcil millorar, perquè no es podia empitjorar. I era fàcil perquè tot es reduïa a tenir la pilota, jugar-la, mimar-la, retenir-la. Voler-la, en definitiva. Només així es podia neutralitzar el Schalke; com a mínim, es podia evitar l'angoixa de l'inici i portar el duel a un terreny més favorable. Henry, Iniesta i Xavi han pogut dictar la sentència, però han fallat com havien fallat els seus col·legues rivals.
Amb errors, amb xiulets, amb imprecisions i sense forces per sostenir-se, el Barça ha aguantat dret, però trontollant cada vegada més a mesura que s'acostava el final. L'ha salvat el gol de Touré, però l'ha salvat també l'empara del Camp Nou --hi ha hagut crits de "Barça, Barça", després de cada ensurt visitant--, i l'esgotament del Schalke, que trigarà dies a explicar-se com ha perdut. Ha marxat eliminat, però amb el cap més alt que el Barça.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit
El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Manolo Tomàs, va afirmar ahir que el govern «ha enganyat l'àrea metropolitana i enganya la gent de les Terres de l'Ebre». Tomàs va valorar així la decisió de connectar el minitransvasament al Camp de Tarragona amb Barcelona i va recordar que «fa unes setmanes, el tripartit es mostrava com a defensors del no al transvasament». El portaveu va dir que amb aquesta decisió es demostra que l'opció del Segre només pretenia generar «un debat que fes pensar que la solució fos la interconnexió». Manolo Tomàs va acusar també al govern de transvasista i va dir: «El passeig militar que va començar el senyor Cañete l'ha acabat el senyor Montilla.» Amb això el portaveu de la PDE es referia al fet que la interconnexió de xarxes era el «pla B» del Plan Hidrológico Nacional (PHN). A més, Tomàs va afirmar que no es tractarà d'una obra temporal ja que, creu, serà definitiva i estructural «perquè respon als interessos de l'especulació». Segons el portaveu de la plataforma, no és el govern català qui gestiona els temes de l'aigua sinó que respon «als interessos de les entitats i empreses». Tomàs va dir que a principis de setmana anunciaran més mobilitzacions.
VilaWeb/ElPunt: El govern fa marxa enrere i accepta endur-se aigua de l'Ebre per evitar talls a l'octubre
