A Miravet ha tornat a guanyar ERC!!*!!

Amb un cens de 611 votants, han votat 283 miravetans.

L'abstenció ha estat del 53,68%.

Resultats:

ERC 121 vots............43,37%

PSOE 67 vots............24,01%

CIU 43 vots .............15,41%

PP 22 vots................7,89%

ICV 11 vots...............3,94%

en blanc 11 vots.........3,94%

nuls 4 vots................1,41%

RC 3 vots.................1,08%

POSI 1 vot................0,36%

Oriol Junqueras: 'Hem revalidat la veu de l’independentisme dels Països Catalans a Europa'

A l’Hotel Barceló Sants Esquerra ha seguit les eleccions al parlament europeu. Un cop coneguts els resultats el primer en comparèixer davant la premsa ha estat el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, que ha començat la seva compareixença agraint i dient que s’ha aconseguit l’objectiu: revalidar l’eurodiputat. Ha agraït a tot l’equip de campanya i especialment a Oriol Junqueras la feina feta ‘en temps difícils’.

Oriol Junqueras ha exclamat que ‘hem revalidat la veu de l’independistme dels països catalans a Europa com també la de Galicia i Euskadi. Hem d’estar presents a tots els àmbits institucionals per poder fer feina des de tot arreu’. Junqueras ha destacat que el primer que farà al Parlament europeu serà la d’estendre la mà als eurodiputats catalans per defensar el nostre país. ‘Estem molt orgullosos del que hem fet fins ara i agraeixo a tothom la feina feta’. Junqueras també ha demanat que ara no és el moment de deixar-nos sols. ‘Estic al servei del país com el meu partit. Per un Estat del benestar i justícia social, per un Estat independent.

Eufòria a ICV que aconsegueix mantenir a Romeva

Eufòria a la seu d'Iniciativa per Catalunya Verds al carrer Ciutat de Barcelona. Després de setmanes amb les enquestes en contra el candidat d'ICV-EUiA, Raül Romeva ha aconseguit mantenir el seu escó a l'Eurocambra. Romeva ha assegurat que tot i la tendència a l'alça de les dretes a Europa els grups d'esquerres i ecologistes europeus s'han mantingut amb força i ha citat l'exemple de l'Estat francès on Els Verds han aconseguit el mateix nombre d'escons que el Partit Socialista. Segons Romeva els resultats demostren que 'hi ha moltes maneres d'entendre Europa' i ha advertit als que 's'entesten' en creure que 'això és una lluita de dos' que 'aquí hi ha projecte i hi ha futur'.

El Partit Popular guanya les eleccions europees

El PP ha guanyat les eleccions europees celebrades aquest diumenge. Amb el 88% dels vots escrutats, els populars aconsegueixen un 42,03% de vots i 23 escons. En segona posició ha quedat el PSOE, amb un 38,66% de sufragis i 21 escons.

En tercer lloc ha quedat la Coalició per Europa, integrada per CiU, PNB i altres, que ha tret un 4,89% i 2 escons. IU-ICV també aconsegueix 2 escons, amb un 3,78% dels vots. Finalment, tant UPyD, amb un 2,87% i ERC, amb un 2,63% aconsegueix 1 escó cada un.

Catalunya bat el rècord d'abstenció

El 26,76% dels electors catalans han votat fins a les 18.00 hores en els comicis al Parlament Europeu, segons ha informat avui el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel.

El nombre de votants és 2,23 punts per sota dels que van participar en les eleccions europees del 2004. En els anteriors comicis el percentatge a aquesta hora va ser del 29,03%. A les 8 de la tarda, hora de tancament de les urnes, la participació ha arribat al 37,54% i l'abstenció ha batut el rècord amb el 62,46%. Els vots nuls han sumat el 0,77% i els vots en blanc el 2,94%.

Activistes catalans veuen Garoña com un «exemple pervers» per a Ascó i Vandellòs

Els ecologistes catalans van considerar ahir l'informe del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que avala la continuïtat de l'activitat de Garoña, a Burgos, un «exemple pervers» per a Vandellòs i Ascó, el permís d'explotació de les quals s'ha de renovar el 2010 i el 2011, respectivament. Van qualificar la decisió del CSN de «molt mala notícia per a la societat i el medi ambient.

«Estem entrant en un terreny desconegut, perquè és una central que no estava pensada per a més de 40 anys de vida, i ara es pensen que amb quatre pegats se'n pot allargar la vida útil, i s'entrarà en un període per al qual ni tan sols estava dissenyada», va explicar l'expert en energia de WWF-Adena, Heikki Willstedt.

Un centenar de manifestants demanen l'absolució de Núria Pòrtulas

Un centenar de persones s'han manifestat pels carrers del centre de Girona per demanar l'absolució de Núria Pòrtulas, la jove de Sarrià de Ter que va ser detinguda el 7 de febrer de 2007 sota la llei antiterrorista acusada de col·laboració amb banda armada. Quan falta poc més d'un mes per a la celebració del judici a l'Audiència Nacional espanyola, el proper 13 de juliol, familiars i amics denuncien el que consideren que serà 'un judici polític on es jutjaran idees, maneres de pensar i de viure'. La manifestació ha sortit de la seu d'IC-V, on s'ha penjat una pancarta contra el partit i s'han llançat proclames contra el conseller Joan Saura, i ha finalitzat als Jutjats de Girona.

Oriol Junqueras proposa un ‘new deal’ ecològic per sortir de la crisi

El candidat d’Esquerra a les eleccions europees, Oriol Junqueras, va proposar ahir un ‘new deal’ com el que va impulsar per sortir de la crisi del 29 Franklyn D. Roosvelt. Junqueras va explicar que el ‘green new deal’ sorgeix ‘quan es lliguen els canvis estructurals de l’economia amb la urgència d’haver d’afrontar el repte del canvi climàtic’, uns canvis estructurals, New Deal, però per avançar cap a una economia baixa en carboni.

Junqueras va proposar un 'nou gran acord verd' per a l'economia per 'transformar el model productiu, un model que exigeix que des del sector públic s'assumeixi el dèficit necessari per fer grans inversions en l'àmbit de les energies renovables i les noves tecnologies'. Junqueras va reivindicar que Esquerra 'lidera la única coalició integrada en bloc en el grup Verds Aliança Lliure Europea'.

Per tirar endavant aquesta proposta s’han de ‘reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, augmentar l’eficiència energètica, i implantar fonts energètiques renovables i netes de forma generalitzada’. Per fer tot això caldrà una forta inversió en recerca, innovació i tecnologia que permetrà ‘canviar el sistema econòmic i fer-lo sostenible i compatible amb el medi ambient’, a banda d’altres aspectes positius com suposaria ‘desenvolupar un nou sector econòmic que generaria nova ocupació i compensaria la caiguda de la demanda actual, a part de reduir el consum de combustibles fòssils'.

Europa vota o, potser, no!!!

L'abstenció amenaça de batre rècords Europa, aquest concepte que no acaba d’atrapar políticament els ciutadans, té una deliciosa definició de l’intel·lectual George Steiner, que es va fer cèlebre fa uns anys. Europa és un cafè. Els seus cafès. “Des de l’establiment preferit de Pessoa, a Lisboa, als cafès d’Odessa on encara se sent la presència dels gàngsters d’Isaac Babel”. Moscou ja és un suburbi asiàtic i en un Starbucks no s’hauria parit el Modernisme ni Leo Messi hauria firmat un contracte en un tovalló de paper. Som a Europa i avui hi ha eleccions per triar el Parlament per sufragi universal. Però aquesta idea romàntica, i més en temps de crisi, passarà avui inevitablement a un segon pla i les urnes seran un termòmetre que marcarà la temperatura política i social del país portes endins.

La temperatura de la insatisfacció política en forma de participació: a les europees del 2004 hi va haver rècord absolut d’abstenció i les enquestes i el precedent dels països on ja s’ha votat no fan presagiar res gaire millor, i això perjudica els partits que governen, perquè els seus es queden a casa i voten els qui volen un càstig o un canvi. La temperatura de la desafecció cap a Espanya: sense finançament i amb l’Estatut al Constitucional. La temperatura de la valoració que es fa del govern i de cadascun dels seus partits. La temperatura de la mobilització de cada electorat. VilaWeb: Els pronòstics indiquen una alta abstenció en les eleccions europees

elPeriódico: Els primers vots presagien que l'abstenció serà rècord a Europa

'Gonçal Anaya en la memòria': homenatge al mestre de mestres

Una jornada reivindica la valuosa tasca d'aquest mestre de mestres, traspassat el 2008 'Gonçal Anaya en la memòria'. Aquest és el nom de la jornada que han organitzat avui la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià i l'IES Gonçal Anaya de Xirivella, que és on s'esdevé. Jaume Martínez (UV), Batiste Malonda (Col·lectiu de Mestres de la Safor) i Manolo Rodríguez (UV) reivindicaran la seva tasca mitjançant tres xerrades. També es farà una aproximació al mestre de mestres a través del cinema i de la música.

Obama ret homenatge als veterans del desembarcament de Normandia

El president dels EUA, Barack Obama, ha instat aquest dissabte a "no oblidar" les lliçons del Desembarcament aliat a Normandia –que va començar el 6 de juny del 1944–, un exemple de com les accions "d'uns pocs van poder canviar el curs de tot un segle".

Obama ha participat aquest dissabte, al costat del president francès, Nicolas Sarkozy, el primer ministre britànic, Gordon Brown, el cap del govern canadenc, Stephen Harper, i el príncep Carles d'Anglaterra, en els actes de commemoració del 65è aniversari del Dia D, al Cementeri Americà de Colleville-sur-Mer, on jauen 9.387 soldats morts durant la Segona Guerra Mundial. "En una hora de màxim perill i en mig de les més terribles circumstàncies, homes que es creien normals i corrents van descobrir que podien fer accions extraordinàries", ha destacat Obama, al retre homenatge als veterans que van combatre a les platges normandes. Més de 260.000 soldats dels dos bàndols van morir en els combats que van permetre l'alliberament de Normandia.

El president dels EUA, que en una visita divendres al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya) va instar a combatre tot tipus d'intoleràncies, ha recordat que aquella guerra es va fer contra un règim que encarnava precisament, la intolerancia i "el mal".

L’USAP de Perpinyà s’ha proclamat campió quaranta-cinc anys després

Ha estat un partit històric, màgic. L’equip de rugbi de la Catalunya Nord ha començat nerviós, precipitant-se en algunes decisions, però a la vegada fidel al seu estil dur i agressiu. L’actual campió de la lliga regular, l’USAP, tenia una gran oportunitat i els jugadors i els prop de 20.000 catalans que omplien la part nord de l’Stade de France ho sabien.

Les coses, però, no han començat bé per l’equip de Jacques Brunel. El Clermont dominava durant els primers minuts i els catalans jugaven un pèl descol·locats, sense tenir la possessió de la pilota i majoritàriament en camp propi. Semblava que el partit es complicava. Però un minut abans del descans Porical reduïa distàncies amb un xut des de gairebé mig camp. La diferència, amb quaranta minuts per endavant era tan sols de 4 punts. L’USAP entrava de nou al partit. A la segona meitat el matx ha donat la volta com un mitjó i els catalans han sortit molt endollats, molt incisius al mig del camp i provocant la defensa rival. I així ha estat. L’USAP torna a guanyar el títol de campió francès 54 anys després. Perpinyà tornarà a gaudir del Bouclier de Brennus (l’escut de Brennus) que l’acredita com a millor equip de la que és, juntament amb l’anglesa, la lliga més potent del món.

VilaWeb: Copa, lliga, Champions... i planxot!

Oriol Junqueras amenaça amb portar als tribunals europeus l'estat espanyol

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha amenaçat l'estat espanyol de portar-lo davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) si 'no canvia d'actitud' i 'no respecta' la directiva europea de cel únic, segons la qual 'les companyies aèries poden enlairar-se i aterrar on vulguin'. Junqueras ha denunciat que l'estat espanyol no compleix aquesta directiva quan ha signat una trentena de convenis bilaterals amb estats no membres de la UE 'pels quals s'imposa a les companyies aèries de bandera a aterrar i enlairar-se des de Barajas', en detriment de l'aeroport del Prat. Segons Junqueras, això 'és una clara discriminació de l'economia catalana'.

Josep Maria Sáez (ERC) critica la PDE pel vot nul

No et facis mala sang! El candidat ebrenc d'ERC a les europees i regidor de l'Ajuntament de Miravet, Josep Maria Sáez, va criticar ahir la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) perquè defensa el vot nul. Sáez, en un debat a Ràdio Ebre, va recordar que el programa d'ERC és contrari als transvasaments i va lamentar que la PDE fes la seua proposta sense debatre-la amb les plataformes locals. «És un acord de quatre amics», va dir.

La batllessa d'Hernani, condemnada a un any de presó per enaltiment del terrorisme

L'Audiència Nacional espanyola ha condemnat la batllessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia Lizarralde, a un any de presó i set anys d'inhabilitació política per haver demanat un aplaudiment pels membres d'ETA Igor Portu i Martín Sarasola en un acte electoral d'ANB el gener del 2008. La condemna és pel delicte d'enaltiment del terrorisme; el jutge ha desestimat que les seves paraules es puguessin acollir al dret de la llibertat d'expressió.

Tot i amb això, Beitialarrangoitia no haurà d'ingressar a presó perquè la condemna és inferior a dos anys, i no té antecents. Pel que fa a la inhabilitació, de moment no es farà efectiva perquè la sentència té un marge per a poder recórrer. El procediment contra la batllessa es va obrir basant-se en les paraules que va pronunciar dies després de la detenció de Portu i Sarasola, acusats de l'atemptat de la T-4 a l'aeroport de Madrid, i arran de les suposades tortures que havien patit durant la detenció. L'acte tenia com a objectiu presentar la candidatura d'ANB, però Beitialarrangoitia també va voler dedicar 'ànims, abraçades i un allau d'aplaudiments' als dos membres d'ETA i 'a tots els presos polítics bascos que es troben dispersats a les presons de França i Espanya'.

El CSN proposa per unanimitat prorrogar l'activitat de la central de Garoña 10 anys

Quina sorpresa! El ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) s'ha inclinat per unanimitat a favor de prorrogar 10 anys l'operativitat de la central nuclear de Garoña (Burgos), segons fonts pròximes a les deliberacions.

Els cinc consellers del CSN --dos a proposta del PSOE, dos del PP i un de CiU-- han conclòs avui l'informe definitiu sobre la pròrroga sol·licitada pel titular de la instal·lació nuclear, i l'han registrat al Ministeri d'Indústria.

L'informe requereix a la central que renovi "molts quilòmetres" de cablejat elèctric, alguns de soterrats, així com mesures per a la purificació de l'atmosfera de la sala de control que assegurin la integritat dels treballadors en cas d'accident.

Aquest informe no és vinculant per al Govern, de manera que serà l'Executiu qui prendrà la decisió sobre la continuïtat de Garoña fins al 5 de juliol del 2019. No obstant, la presidenta del CSN, Carmen Martínez Ten, sí, la que surt al costat de l'ancalde d'Ascó que treballa a la nuclear, no entregarà en mà l'informe al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, fins dilluns que ve, i a continuació compareixerà davant els mitjans de comunicació, juntament amb la resta de consellers, per presentar el contingut i els detalls del dictamen.

La pròrroga "limitada" del funcionament de la central burgalesa podria seguir un esquema similar al de la central José Cabrera, a Almonacid de Zorita (Guadalajara), que va tancar el 2006.

De la Vega assegura que el govern espanyol continuarà "en la mateixa línia" per impulsar el reconeixement del català a la UE

"amb totes les lletres" La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat aquest divendres que l'executiu espanyol continuarà "en la mateixa línia" d'impulsar el reconeixement del català a la Unió Europea.

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, De la Vega ha respost així en ser preguntada sobre si el govern espanyol té previst impulsar durant la Presidència espanyola de la UE l'oficialitat del català "amb el mateix estatus" que altres llengües més minoritàries, com el lituà o el maltès.

Segons De la Vega, l'executiu de Zapatero ha fet "avenços importants" per aconseguir a la UE el reconeixement de les llengües cooficial de l'Estat.

De la Vega ha assegurat que seguiran treballant de la mateixa manera com fins ara per impulsar i avançar en aquest sentit.

Berlusconi lamenta que Milà sembli una ciutat "africana" pel nombre d'immigrants...

...i casa seva un "Harem" segons les fotos publicades avui a El País. Berlusconi 050609 CATr

El primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, ha lamentat avui que Milà sembli més una "ciutat africana" que italiana a causa de l'alt percentatge d'estrangers que hi viuen. Berlusconi 050609 RAC1

Segons la "fotografia de la realitat" oferta pel premier, només cal passejar-se pels carrers del centre de la ciutat per comprovar que "el 60% de les persones són estrangeres i el 40% són italianes". Per aquesta raó, "m'he preguntat si aquesta és la Itàlia del futur que volen els italians i la resposta és no", ha afirmat el primer ministre en unes declaracions a la RAI, la ràdio pública italiana. Berlusconi 050609 COMr

Berlusconi ha reprès així una de les idees que va exposar ahir en un discurs electoral celebrat a Milà i en què va defensar les polítiques que ha portat a terme el seu Govern per lluitar contra la immigració il·legal. No pot ser que "quan passegem per les nostres ciutats, i m'ha passat a Milà, ens sembli que estem en una ciutat africana i no en una ciutat europea a causa del nombre d'estrangers", va dir ahir a la nit Il Cavaliere. El País: Las fotos que Berlusconi vetó

Catalunya s'estrena amb pavelló propi a la Biennal de Venècia

Per primera vegada, Catalunya disposa d'un pavelló propi a la Biennal de Venècia, emmarcat en els 'Eventi Collateralli', que acullen les expressions artístiques de territoris amb identitat pròpia. Una presència permet la visibilitat internacional a primer nivell del bon moment de la creativitat catalana. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha presentat aquest divendres el pavelló català a la Biennal de Venècia com un exemple del moment d'innovació artística que viu el país, on passen 'coses molt interessants socialment' segons el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que s'ha aventurat a parlar de trets identificatius d'una 'revolució social en marxa'.

Exhumen les restes del cantautor Víctor Jara per aclarir el seu assassinat

Agents policials i del Servei Mèdic Legal han exhumat les restes del popular cantautor xilè Víctor Jara en el marc d'una investigació per aclarir el seu assassinat tres dies després del cop d'Estat del general Augusto Pinochet, l'11 de setembre de 1973.

Jara va morir tirotejat a l'Estadi Xile de la capital, que després del cop militar van fer servir com a centre de detenció i tortura. L'exhumació, que s'ha allargat més de quatre hores, ha estat ordenada pel jutge Juan Fuentes.

Les restes de Jara, l'assassinat del qual es va convertir en un dels símbols en contra de la dictadura de Pinochet (1973-1990), van ser traslladades des del Cementiri General de Santiago al Servei Mèdic Legal (SML). "És tremendament important per obtenir resultats i establir què és el que va passar fer aquest tipus d'exhumació i fer una autòpsia com cal, ja que no es va fer l'any 1973", ha assenyalat l'advocat Nelson Caucoto, representant de la viuda del cantautor, Joan Turner, d'origen britànic. "Tal com es diu que els llocs dels fets parlen, jo crec que el cos de la víctima també parla", ha afegit. El País: Exhumados los restos de Víctor Jara para investigar su asesinato