La Llanterna de Móra d'Ebre es va omplir de ciutadans contraris a l'MTC
Les Terres de l'Ebre es tornaran a mobilitzar. Tan clar i net va quedar en l'assemblea d'ahir al vespre de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), en què el teatre La Llanterna de Móra d'Ebre es va fer petit i on més de 500 persones i nombrosos càrrecs electes van expressar el seu rebuig que el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d'alta radioactivitat s'instal·le a Ascó. De moment, ja hi ha un primer calendari d'actes de protesta que s'encetarà diumenge a Ascó per pressionar l'alcalde que no presenti la candidatura. Els diputats al Congrés Joan Herrera (ICV) i Joan Tardà (ERC) van assistir a l'acte.
Davant l'afluència massiva a l'assemblea de la CANC, ahir mateix es va acordar un calendari de mobilitzacions per pressionar l'Ajuntament d'Ascó i aconseguir que no presente la candidatura per acollir l'MTC, però també al govern de la Generalitat perquè compleixi l'acord del Parlament contrari a aquesta instal·lació. És per això que els membres de la CANC sol·licitaran una reunió amb els grups parlamentaris d'ERC, ICV i CiU, els tres que van votar contra l'MTC, i els proposarà que presenten un recurs contra l'ordre ministerial i que pressionen el govern.
La primera de les protestes, però, serà diumenge a les onze del matí a Ascó, on tindrà lloc una manifestació contra l'MTC just tres dies abans que l'associació de municipis en àrees nuclears (AMAC) oficialitze les candidatures. El mateix dia 27 els Jóvens en Defensa de l'Ebre faran una protesta a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume. I l'últim acte que va quedar convocat serà al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre el dia 28, on es farà una escridassada a l'alcalde d'Ascó (si assisteix al ple comarcal).
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha instat aquest dimecres totes les forces polítiques catalanes a pronunciar-se en contra de la instal·lació del cementiri nuclear a les Terres de l'Ebre. 'Aquells que volen una bona opció de futur per la demarcació de Tarragona no es poden quedar de braços plegats davant el disbarat del cementiri nuclear', ha manifestat Herrera, que ha demanat que se sigui coherent amb el 'no' que va sortir al Parlament en referència a la possible instal·lació d'un cementiri nuclear a Catalunya. En aquest sentit, Herrera ha assenyalat que els municipis que no s'estan negant a acollir el cementiri estan governats per CiU, 'quan els convergents s'hi van oposar'.
'Esperem un pronunciament clar de totes les forces polítiques, des del PP, passat per CiU i el PSC', ha manifestat el secretari general d'ICV, que ha recordat que la demarcació de Tarragona és el territori més 'nuclearitzat' de l'Estat espanyol i que és 'inadmissible' que ara hagi de pagar 'la hipoteca i la penyora de tenir tots els residus nuclears de l'Estat'. Herrera també ha subratllat que cap país europeu ha decidit crear un cementiri d'aquestes característiques sense tenir abans un calendari de tancament de les nuclears.
El president d'ERC, Joan Puigcercós, s'ha posicionat aquest dijous des de Girona sobre la possibilitat que el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears s'instal·li a Catalunya i, més concretament, a les Terres de l'Ebre. Puigcercós ha demanat que s'escolti el territori 'no només un alcalde o un ajuntament'. El dirigent republicà ha deixat clar que les Terres de l'Ebre amb el debat sobre l'aigua, la presència de nuclears i el pes energètic que sostenen afegit al 'poc retorn que han tingut durant anys' no són el millor indret per instal·lar el cementiri nuclear. 'S'ha d'escoltar el territori i algú hauria de reflexionar', ha conclòs.
Precisament Esquerra va ser la que va revelar que Ascó (Ribera d'Ebre) serà una de les candidatures que es presentaran a acollir el cementiri nuclear. Aquest dimecres al vespre mig miler de persones es van aplegar en una assemblea a Móra d'Ebre per rebutjar aquesta instal·lació a les Terres de l'Ebre i a Catalunya, i per aquest diumenge ja hi ha prevista una manifestació a Ascó.De moment, l'Ajuntament d'Ascó manté el seu silenci i deixa clar que la decisió es prendrà en una assemblea general de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), que se celebrarà el pròxim 27 de gener a Madrid.
El ple municipal de Yebra (Guadalajara) ha aprovat amb els cinc vots a favor dels regidors del PP i els dos en contra dels edils socialistes que el municipi es postuli per emmagatzemar el Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears. Després del ple, els veïns contraris a la instal·lació nuclear han fet crits d' «alcalde dimissió» enmig de l'aldarull que s'ha organitzat en el saló de plens.
LaVanguardia: Yebra, primer municipio que pide albergar el almácen de residuos nucleares
Els diversos casos de corrupció han passat factura als polítics, que continuen perdent la confiança dels catalans. És el que indica l'última enquesta elaborada del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), que marca que la insatisfacció amb la política ha crescut 22 punts en l'últim any i ara ja se situa en la segona preocupació dels ciutadans, només precedida per l'atur, mentre que la immigració recula fins al quart lloc.
L'estudi s'ha fet amb 1.400 entrevistes telefòniques a catalans majors de 18 anys realitzades entre el 5 i el 22 de desembre, amb un marge d'error del 2,67%, i el treball de camp és de l'empresa DYM.
Les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol ja són un dels principals problemes per als catalans, segons els resultats de l'enquesta de Valoració del Govern que ha publicat aquest dijous el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). La insatisfacció dels Catalans respecte Espanya es dispara i augmenta posicions de forma notable entre els principals problemes del país a ulls dels enquestats, passant de novena a cinquena posició. A més, destaca el fet que els catalans no perceben aquest conflicte com alguna cosa teòrica sinó com una realitat que pateixen i els afecta dia a dia ja que consideren que és el quart problema que més els afecta 'personalment'.
La plataforma 10Mil en Xarxa per l'Autodeterminació, Deumil.cat, organitzadora de la marxa per la independència de Catalunya a Brussel·les el mes de març de 2009, es proposa ara repetir l'experiència a Ginebra, davant de la seu de l'ONU, el 8 de maig que ve, per "internacionalitzar el conflicte".
La iniciativa pretén donar continuïtat a l'"esperit de lluita" iniciat amb la manifestació independentista pels carrers de Brussel·les, que segons la policia local va reunir entre 2.900 i 5.000 catalans.
Els organitzadors, a més, volen aprofitar la inèrcia de les consultes sobiranistes celebrades el desembre passat en més de 160 municipis catalans, per mobilitzar ara "milers" de catalans amb vista a omplir els carrers de Ginebra el 8 de maig, amb la finalitat de "donar a conèixer amb força" la seva causa davant les institucions de les Nacions Unides.
El Govern català, l'andorrà, el Balear, el Consell general dels Pirineus Orientals, el vicesíndic de l'Alguer, i l'Ajuntament de Morella han signat avui el document 'El català, llengua de 10 milions d'europeus', un text consensuat on es remarca la força de la llengua i on se'n reclama un major reconeixement a les institucions internacionals i especialment europees. La signatura d'aquest document ha tingut lloc a l'Institut d'estudis Catalans, coincidint amb la presentació del programa d'activitats d''Expolangues 2010' que se celebrarà a París del 3 al 6 de febrer i on el català serà la llengua convidada d'honor en la que serà la 28 edició d'aquest saló internacional de les llengües.
Els dos joves de Manresa, Jordi Garcés i Miquel Coma, militants de Maulets que van intentar abatre el toro d''Osborne del Bruc el juliol del 2008, ingressaran vuit dies a la presó. Els joves van ser condemnats a pagar 12 euros diaris durant 16 dies, però es neguen a abonar la sanció total de 192 euros perquè consideren "legítima" la seva acció.
Garcés explica que l'ingrés a presó "és qüestió de temps, perquè la fiscalia dictarà ordre de recerca i captura quan se li notifiqui que no s'ha efectuat el pagament". "Estem pendents de rebre el requeriment, però no pagarem, perquè hem de ser coherents i seria un contrasentit pagar a qui et reprimeix", afegeixen.
L'original de la Constitució espanyola amb l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre no es retirarà del Parlament Europeu, però es passarà la pàgina que ara exhibeix aquesta simbologia per amagar-la.
Així ho han assegurat fonts parlamentàries del PSOE i del PP, que al·leguen el "valor històric incalculable" d'aquest exemplar del 1978, signat pel rei i pels pares de la Constitució, per mantenir-lo exposat a Brussel·les.
Molt probablement, la Constitució s'exposarà oberta per la pàgina dels drets i deures fonamentals, els articles 14-29 del capítol segon, que mostren "la realitat democràtica de l'Espanya actual", defensen les fonts consultades.
Al Congrés dels Diputats també s'exposa l'original del 1978, però no mostra l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre perquè està obert per la disposició final. Amb aquesta mateixa fórmula es vol evitar la retirada de la Constitució que s'exhibeix a l'Eurocambra i que incomoda els eurodiputats catalans.
La coordinadora contra la instal·lació d'un cementiri de residus nuclears a Catalunya ha acordat mobilitzacions en contra de la possible candidatura d'Ascó per acollir aquesta infraestructura. La primera serà diumenge que ve, dia 24, a Ascó mateix. La CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear a Catalunya) ha decidit passar a l'acció en una reunió informativa aquest dimecres al vespre a Móra d'Ebre. Mig miler de persones han omplert el teatre La Llanterna per debatre les actuacions i mobilitzacions que caldria fer davant la possible candidatura d'Ascó, perquè consideren que seria perjudicial per al conjunt de les Terres de l'Ebre. Entre els assistents hi havia representants de partits o associacions tant locals com nacionals.
Un portaveu de la coordinadora, Sergi Saladié, ha explicat que en l'assemblea "s'ha visibilitzat la unitat territorial contra la presentació de la candidatura d'Ascó com a seu del cementiri de residus radioactius de totes les centrals nuclears de l'estat espanyol". Aquest rebuig es farà visible a Ascó aquest diumenge, una protesta que intentarà pressionar el consistori d'aquest municipi de la Ribera d'Ebre perquè no presenti candidatura.
A l'assemblea hi han intervingut a més de Saladié i de Joan Montesó, d'Unió de Pagesos, representants de sis ajuntaments de Tarragona que han aprovat mocions contra la instal·lació del cementiri nuclear als seus municipis i en qualsevol lloc de Catalunya, i que militen a les files del PSC, ERC i CiU.
També hi ha intervingut el diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que ha demanat al PSC que es manifesti contra la candidatura i ha advertit que "no pot ser que un govern de progrés i que fa una aposta pel futur miri cap a un altre costat quan ens imposen una opció de passat". I el també diputat d'ERC, Joan Tardà, ha exigit "a CiU, al president Montilla, que certament era ministre d'Indústria quan l'any 2006 va desvelar la primera iniciativa, que siguin prou patriotes com per complir allò que el Parlament de Catalunya va acordar".
L'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) va reclamar ahir que es respecte els ajuntaments que adopten un acord de ple favorable al magatzem de residus nuclears (MTC) d'alta radioactivitat, de la mateixa manera que es respecta aquells que hi estan en contra. Així ho van manifestar els responsables de l'AMAC en una reunió amb els municipis de l'àrea nuclear d'Ascó, en què van faltar representants de dos dels tretze ajuntaments que conformen l'àrea. A la trobada cap municipi es va presentar com candidat, si bé tots els focus d'atenció se centren sobre Ascó. L'AMAC va insistir que no farà públics els seus candidats fins al 27 de gener. Membres de la Coordinadora Anticementiri Nuclear es van manifestar contra el magatzem.
El ple de l’Ajuntament d’Ascó encara no ha votat la candidatura, però el municipi es perfila com el favorit per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears de tota Espanya. El fet de ser una població ja nuclearitzada i comptar amb una xarxa de ferrocarril pel transport dels residus el posa per davant d’altres opcions com la de Yebra a Guadalajara.
Tot i això, els moviments d’oposició han fet sentir la seva veu tant a Ascó com a Barcelona. Al municipi tarragoní membres d’ERC i ICV es van manifestar juntament amb representant de moviments ecologistes davant l’Ajuntament, convocats per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya. A la capital catalana, representants de Greenpeace, Ecologistes en Acció i Tanquem les nuclears han titllat el projecte d’”antidemocràtic” per “temptar” els alcaldes i a postular candidatures a canvi de diners públics. Pels ecologistes, el cementiri nuclear amaga la intenció de “perllongar la vida de les nuclears” i demanen als partits polítics l’oposició al Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears.
La Federació del PSC de l'Ebre ha decidit posicionar-se públicament contra la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears a les Terres de l'Ebre. A través d'un comunicat, els socialistes ebrencs consideren que 'el nostre territori ha complert amb escreix suportant bona part de les instal·lacions energètiques del nostre país'. Per aquest motiu, consideren que aquesta mostra de 'solidaritat històrica' ha de permetre que ara no siguin les Terres de l'Ebre les que hagin d'acollir aquest nou equipament, tot i que comparteixen el criteri del Ministeri de treure els residus emmagatzemats a les centrals nuclears i depositar-los en un lloc que garanteixi al màxim la seguretat.
Amb tot, els socialistes de l'Ebre han insistit que respectaran la posició de les institucions municipals i càrrecs electes del PSC que veuen favorable aquesta instal·lació.El PSC de l'Ebre s'ha posicionat així davant la possibilitat que el municipi d'Ascó (Ribera d'Ebre) sigui una de les candidatures que es presenten per acollir aquest MTC, conegut com a cementiri nuclear. Recordem que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre han aprovat mocions contràries a la instal·lació d'aquest magatzem, així com el Parlament de Catalunya. Amb tot, la moció aprovada al Parlament no va comptar, en el seu dia, amb els vots favorables del PSC.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va presentar ahir la moció ciutadana que aquesta setmana entrarà a l'Ajuntament de Tortosa, perquè el consistori lidere el front institucional del territori en defensa del cabal mediambiental per al tram final del riu. La moció de la PDE tindrà l'aval de més de 500 signatures, i l'objectiu del moviment social és que es puga debatre i aprovar per unanimitat en el ple ordinari de l'1 de febrer. En concret, la PDE reclama que la confederació concreti quin és el cabal ecològic previst en el nou pla hidrològic; que Tortosa convoque una gran assemblea d'alcaldes i regidors per defensar el cabal mínim, i participar activament en el procés d'exposició pública de l'avantprojecte.
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha assegurat aquest dimarts, des de Tortosa, que la Llei de vegueries contínua treballant-se en els terminis que el Govern tenia plantejats, i ha deixat clar que, en cap cas, està 'aturada'. Ausàs ha explicat que un cop es resolguin les al·legacions, la llei serà aprovada per Consell de Govern i es demanarà al Parlament que la tramiti per la via d'urgència. 'L'objectiu és escurçar al màxim els terminis i poder complir amb el compromís de tenir la Llei quan s'acabi la legislatura', ha afegit. El conseller també ha mantingut el compromís que la vegueria de l'Ebre estigui a punt per les eleccions municipals del 2011.
Com el seu antecessor, s'escuda en el fet que ni tan sols es pot utilitzar al Congrés espanyol
Estem molt oberts al multilingüisme i volem que s'utilitzin el màxim nombre possible d'idiomes' al Parlament Europeu, ha explicat en polonès el president de la cambra, Jerzey Buzek, des d'Estrasburg, però 'tenim el principi d'utilitzar la llengua en què es puguin manejar els ciutadans d'un estat o la que hi sigui oficial' i per això el català haurà de seguir a la llista d'espera per convertir-se en llengua de ple dret a la Unió Europea. 'El castellà és una llengua comprensible per tots els ciutadans de l'estat espanyol, com ho demostra el fet que al Parlament espanyol tampoc no s'utiltzen tots els idiomes cooficials', ha afegit Buzek recorrent a un argument que ja havia plantejat el seu antecessor en el càrrec, el també popular Hans-Gert Pöttering i que situa la pilota a la teulada del PSOE just quan Zapatero s'estrena com a president de torn de la Unió Europea.
Finalment Pep Guardiola es quedarà al Barça. El president, Joan Laporta; el secretari tècnic, Txiki Begiristain, i el mateix entrenador, Pep Guardiola, compareixen en roda de premsa per anunciar la renovació de Guardiola per una temporada més, ja que el tècnic negociarà la seva continuïtat al club amb el nou president després de les eleccions. D'aquesta manera es desvela la incògnita que preocupava molts dels seguidors i els propis jugadors, que no volien veure marxar l'artífex de la millor temporada de la història.
"Intel·lectualment, ja estic reagrupat." És l'última declaració política de Joan Laporta, que aquest dimarts a la nit va participar en el cicle Els Sopars del Centre i Telegràcia.
Durant l'acte, en el qual el públic podia fer preguntes, va defensar els "gestos personals fets amb el cor" per la Diada, que va ser, principalment, participar "en una manifestació que deia Som una nació, volem un Estat propi", una idea que va recordar que ell comparteix.
Segons el president del Barça, "les estructures que ens relacionen amb l'Estat Espanya són obsoletes, ja no funcionen, hem de posar sobre la taula el debat sobre si cal que Catalunya tingui un Estat propi".
També va admetre que no sap si ell "quadraria amb la política". "Mai no he fet mai de polític", va advertir. Per ell, "la lluita per les aspiracions nacionals és la més romàntica que hi ha, i Catalunya ens dóna aquesta oportunitat, és l'única nació del món que la dóna".
L'exdirector d'Egunkaria Martxelo Otamendi ha assegurat aquest dimecres que el món abertzale està immers en un gran debat intern per "desactivar definitivament la lluita armada".
En concret, i en declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, Otamendi ha explicat que hi ha un debat obert "que encara no s'ha tancat però que és molt interessant, perquè planteja desactivar la lluita armada i iniciar una nova etapa en què la violència no té cabuda".
Segons ha dit, l'esquerra abertzale considera que la treva i les negociacions ja no resolen la situació en què estan immersos. "Estem parlant del tancament d'ETA. Una decisió molt important que obligarà tothom a ressituar-se i que obrirà un canvi de cicle", ha argumentat.
Otamendi s'enfrontarà els pròxims 25, 26 i 27 de gener a la tercera part del judici sobre el diari Egunkaria a l'Audiència Nacional set anys després del seu tancament. El judici es va iniciar el 15 i 16 de desembre, va continuar el12 de gener i s'acabarà al mes de febrer.
L'exdirector del diari basc i quatre companys més s'asseuen al banc dels acusats per una suposada relació amb ETA. La fiscalia ni tan sols exerceix l'acusació, perquè no en té proves i són Dignidad y Justicia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme els que ho tiren endavant.
Considera que 'no podem confiar amb un president d'un país que lidera l'índex de la misèria de la UE'
L'eurodiputat català d'ERC, Oriol Junqueras, ha manifestat avui a l'escrutini que el Parlament Europeu ha fet a l'actual president del Consell, José Luis Roidríguez Zapatero, que 'no té credibilitat com a president del Consell'. D'entre els arguments que ha exposat a la seva intervenció i a una entrada al seu bloc d'indirecte!cat, Junqueras ha considerat que els europeus 'no podem confiar' amb un president 'd'un país que lidera l'índex de la misèria de la UE' i que 'ha portat el seu estat a un 20% d'atur i a 78.000 milions d'euros de dèficit públic'. L'eurodiputat també ha parlat de la incapacitat de Zapatero 'de resoltre temes d'acord els interessos de Catalunya'. Així llavors, s'ha mostrat convençut que el president del govern espanyol no demanarà la plena oficialitat del català a la UE, qüestió 'essencial' en tant que 'el català és la 13a llengua més parlada de la Unió'.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr