08 de juny, 2013
La nuclear Ascó II pateix la segona aturada no prevista del reactor en deu dies
Els sistemes de seguretat han funcionat correctament i la planta es troba en condicions de parada segura
La central nuclear d'Ascó II ha patit aquest dijous la segona aturada no programada del reactor en els últims deu dies, després de la que es va registrar el passat 27 de maig, segons ha informat l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (Anav) i el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).
L'incident ha succeït quan passaven sis minuts de les onze del matí quan s'ha produït una aturada automàtica de la turbina a com a conseqüència de l'actuació d'unes proteccions elèctriques durant uns treballs de manteniment.La prova s'estava duent a terme per comprovar la continuïtat del circuit elèctric de la planta, i aquest procés no hauria d'obrir els interruptors, ha especificat l'organisme regulador.
La planta estava operant per sobre del 34% de potència quan s'ha produït l'aturada, en un moment en el que la central realitzava una prova de manteniment elèctric en els interruptors principals de sortida des de la central cap al parc de Red Eléctrica (REE), segons ha assenyalat el CSN.
La central ha comunicat aquesta incidència al Consell de Seguretat Nuclear tal com marca el procediment establert. Tots els sistemes de seguretat de la instal·lació han funcionat segons el previst.
El succés ha estat classificat de manera preliminar amb el nivell 0 en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (Ines), el que implica que no ha tingut impacte en els treballadors, el públic ni al medi ambient.
Anav ha precisat en un altre comunicat que tots els sistemes de seguretat han funcionat segons disseny, per la qual cosa la planta es troba “en condicions de parada segura i en espera de completar la investigació” que determini les causes de l'actuació de les proteccions elèctriques. Un cop completades aquestes activitats i comprovat el funcionament del sistema, la centra tornarà a connectar-se a la xarxa.
Ascó II portava operant amb normalitat sis dies, tenint en compte que es va reconnectar a la xarxa el 31 de maig, quatre dies després d'experimentar una altra aturada no programada, causada aleshores per una baixada de nivell en un dels generadors de vapor. Aquell incident també va ser qualificat amb el nivell 0 de l'Ines.
Es dóna la circumstància que, en el moment de la primera parada, Ascó II portava només quatre dies en funcionament, després d'haver-se reconnectat a la xarxa després d'una recàrrega de combustible que es va prolongar durant 47 dies i que es va completar el 23 de maig.
Empar Moliner: Catalanistes espanyolistes
Ser "catalanista" i al mateix temps "contrari a la independència" em sembla un menú degustació difícil d'empassar. És com ser amant dels trios però estar en contra d'anar al llit amb més d'una persona a la vegada. És com estar a favor de la igualtat de la dona, però negar-te a acceptar que les dones cobrin el mateix que els homes. Però la Lourdes Borrell ens dóna una possible pista que explica per què és catalanista però no independentista. La dona ens diu que "la independència no és una sortida a la crisi". Home, gràcies per dir-ho. Esclar que no, quin nivell. Que potser és una sortida a la crisi la dependència? Salvar un home de morir ofegat no soluciona els seus problemes per trobar parella, però el que és segur és que perquè pugui trobar parella el primer que hem de fer és treure'l de l'aigua perquè no s'ofegui.
Molts dels partidaris de la independència esgrimeixen, a part de motius sentimentals, motius econòmics. Sense Espanya tindrem la clau de la caixa. Però els partidaris de la dependència no esgrimeixen cap dels dos motius. I és lògic. No hi ha cap espanyolista, inclòs en Monago, que, a hores d'ara, tingui el valor de dir que a dins d'Espanya estarem més bé econòmicament que a fora. I d'arguments sentimentals tampoc en donen, perquè l'amor d'Espanya a Catalunya és tan sincer i intens com l'amor d'Espanya a les colònies. Cuba era espanyola, però no era "Espanya". I no era estimada. Se n'extreia sucre.
Dyango desencadenat
Ja era conegut que Dyango forma part del cartell del Concert per la Llibertat que organitzat per Òmnium Cultural se celebrarà al Camp Nou el 29 de juny, una participació que s'interpreta com un gest de complicitat amb el procés sobiranista català. Però a la cadena ultracatòlica no s'ho acabaven de creure i pedr això mateix l'han convidat a l'espai Más claro el agua d'aquest migdia.
En aquest programa, l'intèrpret de cançons prou conegudes com 'La mare' ha hagut de respondre a l'interrogatori d'Isabel Duran, conductora del programa, i no ha tingut dubtes de donar el seu suport al procés català: "Espero que això que estem intentant –en al·lusió a la independència de Catalunya– poguem aconseguir-ho.
Tot i evitar pronunciar la paraula 'independència', Dyango ha deixat clara la seva postura, tot recordant que quan era petit no podia estudiar en català i que ara veu amb un "altre prisma Espanya". Els assistents al programa s'han fet creus del posicionament polític del cantant i han fet relluir que una de les interpretacions que ha fet Dyango -entre els centenars que ha fet durant la seva carrera- ha estat la de la cançó 'Suspiros de España'.
23 de novembre, 2011
Eurodiputats catalans, bascos, flamencs i escocesos reivindiquen el concert econòmic a Brussel·les
Girona tindrà diputada independentista
D'aquesta manera, Alfred Bosch, Joan Tardà i Teresa Jordà seran la terna de diputats independentistes a Madrid.
Joana Ortega: “Els treballadors públics saben que han de fer un esforç, i saben que poden fer-lo”
Una vegada més ens toca veure i participar de la vergonya d'uns pocasoltes politics que quan van arribar al càrrec el primer que van fer va ser apujar-se el sou un quatre-cents per cent I ara proposen reduir una vegada més el sou dels funcionaris?
Perpinyà ja és .cat
Rajoy no pagarà "ni de broma" el fons de competitivitat a Catalunya
20 de novembre, 2011
Salvador Cot: Els alemanys contra els nacionals
Es miri com es miri, el que segur que no és Mariano Rajoy és un tecnòcrata d'aquests que tant agraden a Berlín. I, a més, el seu partit està carregat de nacionalisme, molt més que els socialistes portuguesos i grecs o la coalició de Berlusconi. El PP és l'avantguarda d'un moviment que exhibeix un espanyolisme primari, que ultrapassa la xenofòbia en alguns casos, sobretot quan es tracta dels catalans, però no únicament. Tot això ve al cas perquè, passat el tràmit d'avui, Mariano Rajoy i el PP hauran d'assumir que Espanya té una sobirania molt limitada i que no podran prendre decisions sense consultar-les prèviament amb les institucions europees, que vol dir França i Alemanya. S'han acabat l'AVE i els aeroports de províncies, ja no hi haurà més exponosequè a no sé on i queda prohibit tornar a envair Perejil. Un drama. El cas és que avui, 20-N, anirà a votar un exèrcit nacional que, a més -i com sempre-, voldrà passar l'Ebre. La diferència és que aquesta vegada no tenen l'ajuda dels alemanys i que, de fet, cada cop estan més lluny dels seus últims objectius.
19 de novembre, 2011
Apareixen pintades a les seus de CiU, PP i ERC a Olot durant la jornada de reflexió
Se Acabó !!!
18 de novembre, 2011
«Serem la veu d'un poble que clama per la independència»
A Girona, "capital de l'independentisme que és la resistència del feixisme ranci del PP" - com ha definit la cap de llista gironina, Teresa Jordà-, i davant aproximadament un miler de persones, Bosch ha reblat els mantres de campanya amanint-los amb un to pujat d'èpica i salpebrats amb certa trapelleria que sempre es posa bé en campanyes previsibles de resultats com la que es tanca aquesta nit.
Bosch ha reclamat la coalició que encapçala com "l'única força independentista" que es podrà votar diumenge. Altra volta ha tret l'espantall del sofà per evitar que cap sobiranista, desencisat, es quedi a casa diumenge. El partit és important i fan falta reserves. De fet, ha definit la seva candidatura com l'únic "dic de contenció davant la majoria absoluta, absolutíssima i absolutista del PP". Per glossar aquesta idea ha recordat que "CiU amagarà sota la catifa la seva proposta de pacte fiscal", per advertir que ells hi seran per denunciar-ho.
I aquest serà el full de serveis amb què aniran a Madrid. Oriol Junqueras, president d'ERC, ha estat clar, vehement i fins i tot, visceral a l'hora d'explicar-ho. "No anirem a Madrid a negociar res, no anem a Madrid a fer-lo servir, anem a Madrid a fer sentir la veu d'un poble que clama la seva independència, que clama per seu benestar social, aquesta veu serà la llavor de totes de les victòries", ha brandat Junqueras davant una parròquia optimista, esperonada i amb ganes de tancar la porta que es va obrir ara fa gairebé un any.
Tremosa: “Espanya mai no ha demanat perdó”
Tremosa va aprofitar per denunciar que “a Espanya mai ningú no ha demanat mai perdó pels segles de discriminació i prohibició del català ni pels milers de catalans assassinats, torturats i forçats a exiliar-se durant segles”. I ho va comparar amb Alemanya, que “és l'estat més fort d'Europa no per les seves exportacions o competitivitat, sinó perquè, amb més decisió i veritat, s'ha enfrontat als pitjors capítols del seu passat”.
Els eurodiputats Raimon Obiols i Maria Badia van carregar contra l'esmena de CiU, ERC i ICV-EUiA i van considerar que respon a “actituds electoralistes i partidistes”. Obiols, que no va voler fer declaracions, va defensar en el seu bloc que els socialistes sempre han votat a favor de l'oficialitat del català, tot i que el 30 de juny al Congrés hi van votar en contra.
Milers d'estudiants es manifesten pel centre de Barcelona
La capçalera de la manifestació ha estat presidida per una pancarta amb el lema L'educació és el futur. Defensem-la.
Un “blaver” presidirà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
El nou màxim dirigent ha obtingut el suport majoritari dels acadèmics enfront a la candidatura de Manuel Pérez Saldanya, de tall més "unionista" i vinculada al món universitari.
Autoritzada la marxa falangista al Valle de los Caídos
L'Associació Hermandad de la Vieja Gloria va comunicar a la Delegació el 21 d'octubre la intenció de celebrar una marxa que s'iniciaria dissabte 19 a dos quarts de deu del vespre i que acabaria diumenge a les 9 del matí.
17 de novembre, 2011
Passant l'Ebre de puntetes
En vista d'aquest context bipartidista estatal, els antitransvasament de l'Ebre també troben a faltar en clau catalana i fins i tot ebrenca –hi ha alguna comptada excepció– algun partit que defense el cabal ambiental per al tram final del riu Ebre. “O es marca el cabal ambiental o el transvasament és un fet consumat”, afirma Tomàs, que lamenta que no s'haja prestat “ni la més mínima atenció” a aquest tema.
Després d'analitzar el que està passant aquesta campanya electoral, la PDE ha arribat a la conclusió que mani qui mani s'acabarà imposant el model del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), que gestiona el minitransvasament de l'Ebre al Camp de Tarragona. I aquí és on entren les obres dels nous regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues. “Com els regants no podran pagar les obres, vendran l'excedent de les seues concessions, com va passar amb el minitransvasament”, denuncia Tomàs. “Ens considerem avisats”, afegeix. Així, la PDE prepara pel diumenge 27 de novembre un acte reivindicatiu a les obres de construcció del canal Xerta-Sénia per denunciar que “mani qui mani, aquest canal és un transvasament de l'Ebre a Castelló igual que el Segarra-Garrigues és un transvasament del Segre-Ebre a Barcelona”.
ERC portarà al Congrés el dret a l'autodeterminació
L'Estat espanyol, en zona de rescat
A més, Espanya no ha aconseguit col·locar tots els diners que tenia previstos, que eren 4.000 milions. La subhasta ha demostrat una menor demanda de deute espanyol que en anteriors ocasions. La xifra del 7% d'interès pels bons a 10 anys és la que es considera com a ‘punt de no retorn' per acabar demanant un rescat. La prima de risc s'acosta als 500 punts.
Si algú n'entèn, s'accepten explicacions, però pinta xungo.
Nació Digital: L'Estat espanyol se situa en zona de rescat
Ara: La intervenció del BCE relaxa el preu del deute espanyol
“Si la majoria vol la independència no seré jo qui s'hi oposi” , Duran i Lleida dixit
ElPunt/Avui: “Si la majoria vol la independència no seré jo qui s'hi oposi”
Troben arròs contaminat conreuat fora de la zona d'exclusió de Fukushima
La mostra provenia d'una granja situada a uns 60 kilòmetres de la central, fora del perímetre de seguretat.El govern està estudiant prohibir els enviaments d'aliments des d'aquesta zona. L'arròs estava preparat per a la comercialització però Tòkio assegura que encara no se n'havia venut cap partida. De tota manera, i aprofitant per fer propaganda, Lo carrer del riu us recomana l'arròs bomba del Delta.
Humor/Amor
16 de novembre, 2011
L'Eurocambra declara inadmissible l'esmena sobre l'oficialitat del català
Els serveis jurídics del parlament europeu han considerat que l'esmena és "inadmissible perquè adreça un tema que no està relacionat" amb el debat que es farà demà dijous a la comissió d'Afers Exteriors ni amb les seves competències. Els eurodiputats voten un informe sobre l'entrada a la UE de Cròacia liderat pel socialista austríac Hannes Swoboda.
Tremosa, Romeva i Junqueras van presentar l'esmena, coneguda com a 111, estipulant que, com que l'ingrés de Cròacia "requerirà un canvi en el tractat per incloure la llengua croata com a llengua oficial de la UE", els diversos estats membres també poden acceptar "incloure com a llengua oficial de la UE el català, que és la tretzena llengua més parlada a nivell europeu, amb més de 10 milions de parlants".
Finalment, però, i després que aquest dimecres els tres eurodiputats pressionessin el partit socialista perquè votés a favor de l'esmena igual que pensaven fer-ho liberals i verds, el text ha caigut de l'agenda de la reunió.
Nació Digital: Tremosa, Romeva i Junqueras veuen la mà del PP i el PSOE en el veto europeu al català
El coordinador de campanya del PSOE es queda en blanc
López s'ha quedat blanc quan intentava enumerar una llista de només tres elements. El líder socialista donava "tres arguments de molt pes" per votar a Rubalcaba en les properes eleccions del 20-N, però el tercer li va marxar del cap.
"Un [argument] té a veure amb les pensions, l'altre amb les ajudes a la desocupació i el tercer...". López no ha pogut continuar i, tot i que des de l'auditori l'han intentat ajudar, el líder socialista ha acabat admetent que s'havia quedat "en blanc".
15 de novembre, 2011
Junqueras demana a l'electorat que «faci fora Duran de la política»
Amb aquesta primera bateria de trets n'hauria tingut prou, però l'escalf del míting davant unes dues-centes persones li ha encallat el dit al gallet i ha continuat el festival de retrets cap l'adversari. "L'any 1979, Duran ja era diputat i jo estudiava primària: algú em pot dir què ha fet intel·lectualment pel país, què ha fet econòmicament quin projecte ha aportat?", ha plantejat Junqueras.
Salvador Cot: Menys Espanya que mai
Després de la caiguda de Silvio Berlusconi, que s'afegeix a la cadena de Geórgios Papandreu i José Sócrates, queda clar que ni els mercats, ni les organitzacions finenceres internacionals, ni tampoc la Unió Europea no confien en les governs democràticament electes per solucionar -o, almenys intentar-ho- la crisi financera que castiga duríssimament el sud d'Europa. En la pràctica, el missatge del Nord a les ciutadanies meridionals és que no importa qui governi, perquè les receptes seran exactament les mateixes. Dit d'una altra manera, les eleccions i els partits locals no tenen marge de decisió. Els portuguesos ja ho han comprovat, els grecs estan fent-ho i els italians ja ni demanen eleccions anticipades.
De fet, Zapatero va evitar la caiguda avançant les eleccions. I Mariano Rajoy el succeirà amb la mateixa capacitat per decidir: zero. S'acosta el tsunami blau, és cert, però amb una autoritat equivalent, a escala, a la de l'alcalde de Moià. La caixa està buida i no serà Rajoy qui deixi de pagar les nòmines a mig Madrid per plantar-se patriòticament davant París i Berlín.
En definitiva, a Espanya li han passat el ribot per l'autonomia i a partir d'ara se li permetran poques ximpleries. I menys Espanya que mai significa, objectivament, una ocasió per al catalanisme.
#durandiputatdesde1979 triomfa a la xarxa
Avui, la idea ha fet furor a Twitter. Mitjançant l'etiqueta #durandiputatdesde1979 , que ara per ara és la més utilitzada arreu de l'Estat espanyol, els internautes abonen la crítica formulada per Junqueras, amb piulades carregades d'ironia: "Va ser tan bo, el cara a cara entre Jaume I i Duran i Lleida..." ( @roccasagran ), "Duran va participar en la redacció de 'La Pepa' l'any 1812. En aquell moment ja volia ser ministre, i encara li dura" ( @miquelrossello ) o "Com ha de solucionar la bombolla immobiliaria si en 32 anys no ha sabut trobar apartament de lloguer a madrid" ( @etassies ), entre d'altres.
Espanya culpa Catalunya del dèficit
Fonts del govern espanyol atribueixen les reiterades afirmacions del Govern de Mas afirmant que Catalunya no complirà amb el dèficit fixat la desconfiança dels mercats internacionals i haver tensionat més la prima de risc espanyola.
14 de novembre, 2011
Salvador Cot: «Cosas bonitas»
Ahir va ser un dia històric, encara que passés relativament desapercebut. Perquè va ser ahir, a Canovelles, quan va començar la campanya del no, el bloc argumental que haurà de confrontar idees i projectes contra els partidaris del sí, que ja fa anys que despleguen tota mena de raons -polítiques, culturals, lingüístiques, democràtiques i econòmiques- per liquidar definitivament la dependència de Madrid. I el primer argument dels partidaris de la Catalunya espanyola és que els catalans, després de la independència, es perdrien "cosas bonitas", en referència a les ciutats de Sant Sebastià i Sevilla. Bé, estan començant a argumentar, les bases de l'espanyolisme no poden demanar un nivell gaire més alt als seus dirigents. L'autor intel·lectual de les "cosas bonitas" és Jorge Moragas, un català instal·lat a Madrid que ha acumulat diversos càrrecs de primer nivell al PP. Es tracta d'un diplomàtic que ha viscut als EUA i sap com funciona el món. Moragas ha estat el primer en creure que es necessita contraargumentar, o sigui que les "cosas bonitas" són l'inici estúpid d'una campanya que acabarà essent intel·ligent.
Milers de persones demanen la independència de Papua
El tram navegable de l'Ebre podria arribar fins a Riba-roja
Tot i que l'actual situació econòmica no permet executar aquest projecte de forma immediata, l'objectiu de l'Idece és encarregar el projecte per poder-lo emprendre quan el govern tingui pressupost. “No és un projecte a curt termini, però podem començar a negociar amb la central nuclear d'Ascó i redactar els projectes d'obra”, ha explicat el director de l'Idece, Jordi Borràs. A més de la necessitat de dragar el riu per habilitar la via navegable, entre Ascó i Riba-roja s'han de superar dos obstacles. “A Flix ja hi ha una resclosa que es podria rehabilitar, però a Ascó s'ha de superar l'assut de la nuclear”, ha dit Borràs.
Potser no es farà l'obra, però les comissions ja van per endavant!!! NO LLENCEU MÉS DINERS AL RIU, SI US PLAU !!!
13 de novembre, 2011
Ayn Rand 1905-1982
Junqueras: “Estem en campanya permanent fins el dia de la victòria”
Junqueras ha reivindicat l'opció republicana com el veritable “vot útil” per Catalunya encara que els resultats no siguin els millors a curt termini. “La campanya no s'acaba el 20-N. Estem en campanya permanent fins el dia de la victòria”, ha exclamat.
Amaiur augura un xoc democràtic amb l'Estat
En un escenari històric per a l'esquerra independentista basca i davant un públic entregat, els dirigents de les diferents forces que participen en Amaiur van anar pujant a l'escenari per reclamar el vot per al 20-N. Entre ells, el líder d'EA, Pello Urizar, que va manifestar que “Amaiur és molt més que una suma de forces, és la unitat dels independentistes que anirà a Madrid en un moment històric per exigir una solució al conflicte polític”. A més, va advertir que, tot i que “l'Estat espanyol intentarà donar una sortida en fals” a aquest procés, aquesta unió de forces sobiranistes no té “por a la confrontació democràtica”.
12 de novembre, 2011
Carod, convidat d'Amaiur al míting central
L’organització d’Amaiur espera reunir unes 12.000 persones en un espai emblemàtic per a l’esquerra abertzale. El velòdrom es considera un termòmetre del suport popular que tingui la coalició independentista. Batasuna va utilitzar aquestes instal·lacions en el passat per presentar algunes inciatives. En concret, el 14 de novembre de 2004, Arnaldo Otegi va presentar la “proposta d’Anoeta”, en què l’esquerra abertzale apostava per les vies polítiques. Aquesta declaració va conduir després a la declaració de treva d’ETA el març de 2006.
Els “indignats” entren en campanya
Un grup d'activistes han passat la nit d'aquest divendres a la plaça després de reunir-se a les onze i onze de la nit “per seguir lluitant, per cridar que no ens representen”, coincidint amb l'equador de la campanya i amb la data ‘11.11.11'.
En aquest sentit, promouen l'etiqueta #tornemalaplaça a Twitter i han convocat una assemblea per aquest dissabte a la tarda.