Amb tot, hem de tenir en compte que el què demostren aquestes situacions és la greu manca d’un pacte nacional sobre infraestructures. I, si ho extrapolem a altres àmbits que pateixen altres tipus de mancances, ens n’adonarem que tot recau en la permanent absència de finançament propi.
Al mateix temps, seria convenient que, d’una vegada per totes, es posés sobre la taula quin model de país i, per sobre de tot, quin model de desenvolupament volem per al nostre país. La inquietud i la lamentació que pateixen les terres de l’Ebre és el resultat d'anys i anys de tenir la sensació que sempre els toca el rebre. I això és un greuge per al nostre país. Perquè, en el fons, com que som un país i no pas un conjunt de territoris, ens hauríem de comportar com a tal, i ser solidaris i propers entre totes les parts del nostre territori. (Directe.cat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada