Gabriel Borràs s'ha expressat en termes molt contundents quan ha alertat que la passada crisi de la sequera ha estat tan sols un avís, però com passava en el 'conte del llop', al final 'el llop vindrà de debò'. Borràs ha explicat que 'evidentment' una de les solucions es troba en les dessalinitzacions de l'aigua de mar, tot i que sovint s'oblida que dur a terme aquesta alternativa per aconseguir aigua potable provocarà augmentar en un 0'6% les tones de diòxid de Carboni que des de Catalunya s'envien a l'atmosfera.
Borràs ha afirmat que 'per ara' el més 'urgent' és adequar les polítiques agrícoles i urbanístiques a la nova política de l'aigua. Això, en certa mesura, permetria deixar enrere una antiga política 'massa depredadora' que ha acabat amb la 'mort biològica' de la major part de rius catalans.
Susana Abella ha acusat els que simplifiquen la problemàtica de l'Ebre i que afirmen que 'abans' que se la quedin 'els valencians o els aragonesos' és preferible que se la quedin 'els catalans' se centren en un debat massa 'primari' que no atén a les qüestions reals que estan sobre la taula. Lluís Sala, per la seva banda, ha lamentat que aquells que es neguen al transvasament de l'Ebre i del Segre ho facin posant l'exemple de la sobreexplotació del Ter i, a sobre, hi afegeixin que pel Ter 'ja és massa tard'. El representant de la Plataforma del Ter, ha defensat que encara 'no és massa tard' pel riu gironí i ha reivindicat la reutilització de l'aigua com una de les possibles solucions, malgrat les diferents 'dificultats' que també implica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada