lo carrer del riu

lo carrer del riu

20 de desembre, 2009

L'abolició de les corrides de toros, un procés iniciat fa vint anys a Catalunya

Un degoteig de pronunciaments municipals que Tossa va engegar el 1989 ha recollit l'adhesió de més de setanta municipis i la sensibilitat d'associacions protectores d'animals fins a culminar en la iniciativa legislativa que el Parlament ha acceptat de tramitar.

A l'altra punta de Catalunya, la Fatarella també es va proclamar antitaurina el 2007. Tot i no tenir tradició de correbous, a la seva mateixa comarca de la Terra Alta hi ha Horta de Sant Joan, que sí que celebra les festes amb els bous, que a les veïnes comarques del Baix Ebre i el Montsià són esdeveniments obligats. Carme Pellejà, alcaldessa de la Fatarella, afirma que el seu pronunciament antitaurí no és cap "carta de presentació" del municipi, però sí la reacció a un sentiment "contra el sofriment i la manera de tractar els animals" perquè "una cosa és jugar i una altra fer patir els animals". Carme Pellejà afirma que una cosa és matar animals per menjar, perquè formen part de l'alimentació humana, però que fer-los patir "no és el mateix".

Pellejà afirma que "respectem el que fa cadascú a cada poble, encara que no ho compartim. Tots tenim cultura i tradicions, però no hi combreguem i no volem que determinades coses ens vinguin a casa nostra". A més, creu que alguns costums haurien d'evolucionar per poder-se mantenir.

Més d'una setantena de poblacions catalanes s'han declarat "antitaurines" des que aquest moviment ciutadà va començar a casa nostra, el 1989. La majoria de les vegades aquesta decisió respon a una actitud de respecte pels animals i de rebuig al seu maltractament com a pretext d'un espectacle públic, impulsades des d'associacions protectores d'animals. Algunes veus, tot i que afirmen que prohibir no és la millor opció, constaten que costums i festes tradicionals podrien modernitzar-se i evolucionar de la mateixa forma que ho fa la sensibilitat social.

Cap comentari: