La garantia d'un cabal ambiental suficient per al tram final del riu Ebre no resulta únicament essencial per a la supervivència de la fauna i el manteniment dels ecosistemes del Delta de l'Ebre. Segons ha demostrat la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA (UEA-IRTA), un cabal més elevat per al tram final del riu permetria frenar l'actual predomini d'espècies invasores. Així ho plasma la validació biològica de la proposta de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre aprovada pel Parlament i tramesa al govern espanyol.
La proposta de cabals, que va fer seva el Govern i el Parlament, incorpora, un cop efectuat el càlcul basat en criteris hidrològics, la seva validació mitjançant 'criteris biològics'. En altres paraules, i segons el director de la UEA-IRTA, Carles Ibàñez, calia 'validar biològicament si es poden mantenir les funcions del riu' després d'aplicar valors hidrològics extrems 'que naturalment es podrien produir'.
La base de l'estudi científic de la UEA-IRTA partia del fet que la saboga, una espècie piscícola fluvial autòctona, protegida i en aquests moments en fase de recuperació, necessita 'certa velocitat de l'aigua' a l'hora de situar els seus punts de reproducció al riu. Una situació que es podria extrapolar a espècies autòctones com el barb o l'anguila. Calia, doncs, comprovar que aquestes velocitats eren compatibles amb els cabals proposats.
Posteriorment, es van invertir els papers amb l'anàlisi de les espècies invasores: els silurs i els macròfits proliferaven en els trams on existia major estancament de l'aigua. Més exactament, la característica comú de tots els punts investigats on predominaven els invasors era que la velocitat del corrent fluvial no superava els 0,4 metres per segon. 'Com més alterat està el riu, més fàcil resulta que trobem espècies invasores', conclou Ibàñez. Aquest, doncs, seria el cas del tram final de l'Ebre.
La garantia d'un cabal ambiental suficient per al tram final del riu Ebre no resulta únicament essencial per a la supervivència de la fauna i el manteniment dels ecosistemes del Delta de l'Ebre. Segons ha demostrat la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA (UEA-IRTA), un cabal més elevat per al tram final del riu permetria frenar l'actual predomini d'espècies invasores. Així ho plasma la validació biològica de la proposta de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre aprovada pel Parlament i tramesa al govern espanyol.
La proposta de cabals, que va fer seva el Govern i el Parlament, incorpora, un cop efectuat el càlcul basat en criteris hidrològics, la seva validació mitjançant 'criteris biològics'. En altres paraules, i segons el director de la UEA-IRTA, Carles Ibàñez, calia 'validar biològicament si es poden mantenir les funcions del riu' després d'aplicar valors hidrològics extrems 'que naturalment es podrien produir'.
La base de l'estudi científic de la UEA-IRTA partia del fet que la saboga, una espècie piscícola fluvial autòctona, protegida i en aquests moments en fase de recuperació, necessita 'certa velocitat de l'aigua' a l'hora de situar els seus punts de reproducció al riu. Una situació que es podria extrapolar a espècies autòctones com el barb o l'anguila. Calia, doncs, comprovar que aquestes velocitats eren compatibles amb els cabals proposats.
Posteriorment, es van invertir els papers amb l'anàlisi de les espècies invasores: els silurs i els macròfits proliferaven en els trams on existia major estancament de l'aigua. Més exactament, la característica comú de tots els punts investigats on predominaven els invasors era que la velocitat del corrent fluvial no superava els 0,4 metres per segon. 'Com més alterat està el riu, més fàcil resulta que trobem espècies invasores', conclou Ibàñez. Aquest, doncs, seria el cas del tram final de l'Ebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada