El president de la Diputació de Castelló i líder local del PP Carlos Fabra potser no se’n sortirà. Oh, miracle! Fa molt de temps que hi havia greus indicis d’irregularitats en la gestió que perpetra el personatge sobre un territori que considera propi, però res. La justícia ha convertit en qualsevol punt de l’Estat la presumpció d’innocència en una broma, però, per contra, al País Valencià la presumpció esdevé certesa quan es tracta de jutjar líders polítics, ni que s’apilin els indicis raonables de delinqüència. Tots són eternament innocents. Algú hauria de donar una ullada a la justícia aplicada en aquell territori.
Potser caldrà esperar que el Partit Popular perdi unes eleccions, com ha passat a les Balears, perquè les proves siguin tingudes en compte. En tot els casos, menys en el de Fabra, perquè ahir els filtradors professionals van publicar que l’amic de Zaplana i de Camps i administrador perpetu del poder del PP en aquelles comarques l’ha feta grossa. Entre 1999 i el 2004 Carlos Fabra va ingressar més de cinc milions d’euros sense justificar. Això ja no ho arregla ni la presumpció eterna que acompanya els dirigents valencians del PP.
El problema del País Valencià és que si els seus actuals governants són declarats culpables, hi haurà un buit de poder, perquè l’oposició pot tardar un segle a estar preparada per ocupar-lo i dos a guanyar unes eleccions.
Vicent Partal: Emergència ètica (VilaWeb)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada