Fossar de la Pedrera 141007 CATr
Memòria Històrica 121007 COMr
14 d’octubre, 2007
Homenatgen els afusellats pel règim franquista al fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc
Fossar de la Pedrera 141007 CATr
Memòria Històrica 121007 COMr
Catalunya s''independitza' d'Espanya a Venècia 2009 ?
Frankfurt 141007 CATr
Carod-Rovira, ha fet balanç de la participació de la cultura catalana com a convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, que tanca portes avui, acompanyat del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Josep Manuel Tresserras, i el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló. En la seva doble condició de president de l’Institut Ramon Llull i de la Comissió Executiva Frankfurt 2007, Carod-Rovira ha destacat que “amb la Fira de Frankfurt, la cultura catalana ja ha iniciat el camí definitiu de la internacionalització. A partir d’avui serà el símbol de la normalitat de la cultura catalana al món”.
El vicepresident ha manifestat que el Govern de Catalunya tanca la Fira amb tots els objectius acomplerts i amb un missatge d’“orgull i satisfacció per haver fet les coses ben fetes”, una felicitació que ha fet extensiva a tots els departaments de la Generalitat que han participat en l’organització de la presència catalana al certamen. Ha insistit que Frankfurt ha estat un èxit i “la clau que ha obert tots els panys de la internacionalització de la cultura catalana”. Prova d’aquest èxit és la invitació de Catalunya a participar l’any 2008 al Festival de Música i Teatre de Guanajuato (Mèxic), el més important de l’Amèrica Llatina, i a la Biennal de Venècia al 2009 amb pavelló propi. La invitació a l'art contemporani català a Venècia suposa la tercera vegada que no és un Estat l'invitat, després dels casos d'Escòcia i Gal·les. Segons Carod, "després que la cultura catalana hagi arribat a la maduresa en la literatura, ara li toca el torn a altres gèneres com la música i les arts escèniques el 2008 i l'art el 2009".
En aquest context, Josep-Lluís Carod-Rovira ha ressaltat que mai com ara la cultura catalana havia aconseguit una repercussió internacional a tanta escala. Ho avalen, segons ha destacat, les 80 ciutats alemanyes en què ha estat present la cultura catalana. En aquest sentit ha recordat la participació de la cultura catalana a la Fira de Leipzig, el seminari de multilingüisme que s’ha fet a Hamburg, les més de 100 lectures que s’han fet a instituts d’educació secundària, la representació d’obres de teatre o d’actuacions musicals, així com també les exposicions que s’han fet a Berlín, ciutat on també s’ha fet la trobada internacional de catalanística.
Com a prova que la feina de l'Institut Ramon Llull no s'acaba a Frankfurt, Carod ha anunciat que algunes de les exposicions presentades s'exhibiran a d'altres ciutats. L'exposició "Visualkultur.cat" es mostrarà a la seu de l'Institut Cervantes a Madrid i està previst que s'exhibeixi en altres centres de la seva xarxa en el món. Ciutats com Estocolm, París, Nova York, Tòquio i Mèxic D.F., han mostrat el seu interès per altres exposicions de les presentades als museus de Frankfurt, entre elles la d'Arquitectura catalana i la del còmic català.
El vicepresident del Govern ha destacat que la cultura catalana ha estat recolzada per tres governs –Andorra, Balears i Catalunya– i amb la presència dels presidents del Parlament de Catalunya i del Balear. També s’ha felicitat per la participació a la Fira de la resta de territoris de llengua catalana, amb els ajuntaments de l’Alguer i Perpinyà, de Sueca, Gandia i Morella o de Besseit i Calaceit, entre d’altres.
La presència de la Cultura Catalana a la Fira de Frankfurt ha suposat una inversió de dotze milions d'euros, segons les dades facilitades per Bargalló, dels quals 4 procedeixen del Ministeri d'Indústria, mig milió del govern balear, 30.000 d'Andorra i la resta de la Generalitat.
Carod ha tingut paraules d'agraïment per al Ministre de Cultura, César Antonio Molina, per haver visitat la Fira de Frankfurt, "un gest que demostra la importància que el govern espanyol concedeix a la cultura catalana en el món i en el conjunt de l'Estat espanyol".
La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte supera els 5.000 visitants
L'aiguardent d'herbes es comercialitza enguany per primer cop
Avui s'acomiadarà la 6a edició de la Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte, amb una xifra de visitants superior als 5.000 visitants. Divendres, el poble va estar a punt de col·lapsar-se ja que l'organització calcula que hi van passar unes 3.000 persones. Enguany la festa ha augmentat d'expositors i paradistes i ja en són 45, amb incorporacions notables com una parada de creps. Les novetats d'enguany, la comercialització de l'aiguardent d'herbes i d'unes ampolles petites amb els tres aiguardents.
Avui s'acomiadarà la 6a edició de la Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte, amb una xifra de visitants superior als 5.000 visitants. Divendres, el poble va estar a punt de col·lapsar-se ja que l'organització calcula que hi van passar unes 3.000 persones. Enguany la festa ha augmentat d'expositors i paradistes i ja en són 45, amb incorporacions notables com una parada de creps. Les novetats d'enguany, la comercialització de l'aiguardent d'herbes i d'unes ampolles petites amb els tres aiguardents.
Les previsions que deien que la VI Festa de l'Aiguardent tindria menys assistència que altres anys a causa de les obres de la carretera que va d'Horta de Sant Joan a l'eix de l'Ebre, tallada fins al 2008, no s'han complert. El primer dia de la festa, divendres, unes 3.000 persones van anar fins a Prat de Comte segons va afirmar ahir el regidor de la festa, Marc Vinya.
Segons el regidor, s'havien preparat per als tres dies de festa 14.000 unitats de pastes, de les quals ahir al matí només en quedaven unes 4.000. Per això, Vinya va afirmar que la gent del poble prepararia més pastes i cocs per a avui. A més, l'associació de dones de Prat de Comte va anar ahir a collir 500 borraines ja que les 300 preparades amb l'objectiu de vendre-les entre divendres i dissabte es van exhaurir en una tarda.
Enguany, a la Fira de l'Aiguardent han assistit 45 expositors i firaires, entre els quals hi havia una taverna de creps com un punt de servei més, especialment per als joves.
Prat de Comte ahir feia més que mai olor a aiguardent. Al migdia els carrers del poble ja estaven plens de gent d'arreu de les Terres de l'Ebre, però també de l'Aragó ja que la promoció feta «va funcionar molt bé» segons va dir Marc Vinya. Aquesta pot ser una explicació al gran èxit d'assistència a la festa ja que als incondicionals de les Terres de l'Ebre, que finalment no es van fer enrere, s'hi van afegir nous visitants aragonesos.
La novetat principal d'enguany és la comercialització d'un aiguardent fet amb herbes, que ha tingut una bona acollida pels visitants. A més a més, l'Ajuntament també ha preparat unes ampolletes de 20 mil·ligrams amb els tres aiguardents que es venen a Prat de Comte, el blanc, el torrat i el nou d'herbes.
Avui es clourà la festa, en què des de les 11 hi haurà destil·lació del licor i a 2/4 de 7 de la tarda els assistents podran assistir a un concert del cantautor Jesús Fusté.
"Lletres d'Aigua" de Jesús Fusté
12 d’octubre, 2007
El govern espanyol inicia els tràmits per recusar dos magistrats conservadors del TC
Continua la pugna pel control del Tribunal Constitucional (TC), en vistes al final del mandat de la seva presidenta, María Emilia Casas. El govern espanyol ha iniciat aquest divendres la via per a la recusació de dos magistrats conservadors del Tribunal Constitucional(Jorge Rodríguez-Zapata i Roberto García Calvo). La recusació pretén apartar dos magistrats de l'ala dreta d'aquest organisme de les deliberacions sobre el recurs del PP contra la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que permet que la progressista María Emilia Casas prorrogui el seu mandat com a presidenta del TC.
Amb aquesta maniobra, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero intenta evitar que l'alt tribunal quedi en mans de la majoria conservadora i, per tant, que aquesta faci prosperar els recursos que ha interposat el PP contra la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, i, després d'això (i ja amb una majoria conservadora assegurada al TC), els recursos contra diverses lleis fonamentals aprovades durant el mandat de Zapatero, com ara l'Estatut de Catalunya o la Llei d'Igualtat. Tot i que, durant les darreres setmanes molts observadors donaven per fet que es produiria la recusació, no ha estat fins a aquest divendres que s'ha pogut confirmar, quan el Consell de Ministres espanyol ha acordat finalment "facultar l'advocat general de l'estat per actuacions davant el Tribunal Constitucional".
Zapatero, un altre cop xiulat durant la desfilada militar del 12-O
La Hispanitat 121007 COMr
La Hispanitat 111007 RAC1
A la desfilada també hi ha assistit el president de la Generalitat, José Montilla, a més dels presidents de les comunitats autònomes, amb l'excepció del president del País Basc, Juan José Ibarretxe. Tampoc hi havia representats d'ERC, PNB, BNG, EA ni Na-Bai.
Desfile del 12 de octubre ~ Polònia
César Antonio Molina: "Si hem esperat 70 anys, esperar uns mesos no és tant"
El ministre de Cultura, César Antonio Molina, ha reiterat que el retorn a Catalunya dels papers de Salamanca pendents es farà "el més ràpidament possible", sense concretar cap tipus de data i ha destacat que "si hem esperat 70 anys, esperar uns mesos no és tant".
Molina ha visitat aquest divendres a la tarda la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana és convidada d'honor, acompanyat del director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que ha escoltat les paraules de Molina amb evident escepticisme.
Pel que fa a l'absència d'escriptors catalans en castellà a la fira, Molina ha dit que ell "no és qui" per qüestionar les decisions del Govern català i ha destacat que a la fira hi ha representades totes les llengües de l'estat espanyol.
11 de setembre del 2014
...endarrera aquesta gent...
La referència a la Diada del 2014 apareix en diversos paràgrafs del document que el ponent oficial, Joan Ridao, està acabant de perfilar amb la inclusió de les esmenes que ha rebut des de diverses seccions locals del partit.
En aquests paràgrafs es recorda que aquest any 2007 fa tres segles de la batalla d’Almansa i que l’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre la seva condició d’Estat. Així fixa el 2014 –si no hi ha imprevistos, la propera legislatura– com a any apropiat perquè Catalunya decideixi com vol organitzar-se políticament.
El text, que evita qualsevol referència a futurs acords o condicions de govern, aposta per treballar des d’ara per aconseguir la majoria social necessària per convocar el referèndum amb èxit i explicita que el 2014 Catalunya “podria estar preparada per decidir el seu futur democràticament”.
La inclusió de la data concreta pretén així esvair qualsevol dubte sobre la proposta de Carod, que la direcció del partit ara haurà d’assumir tot i les reticències d’alguns sectors del partit, més partidaris de no fixar cap expectativa concreta, i situa novament la proposta del president d’ERC al centre del debat de la conferència nacional, al costat de la incògnita sobre la força que hi tindran els moviments crítics que lideren Joan Carretero i Uriel Bertran.
La incorporació de la convocatòria del referèndum, que no figurava a la ponència que inicialment va redactar el candidat a les eleccions generals, Joan Ridao, ha estat un dels punts més calents de la negociació i finalment Carod i Ridao van tancar l’acord entre dimecres a la nit i ahir al matí, segons fonts de la comissió redactora de la ponència.
Marxa enrera !!! ...i este PSOE !!!
El govern central recorda que la Llei de la memòria històrica deixa a criteri de les administracions la retirada dels símbols fatxes
La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha assenyalat aquest dijous que el text de la futura Llei de la memòria històrica, acordat al Congrés dels Diputats, és "plenament respectuós amb els àmbits competencials de les administracions públiques" perquè diu que seran aquestes les que, "dins de les seves competències", "poden adoptar les mesures que elles considerin oportunes", i per tant "són les pròpies administracions" les que "han de decidir quines són aquestes mesures oportunes".
La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha assenyalat aquest dijous que el text de la futura Llei de la memòria històrica, acordat al Congrés dels Diputats, és "plenament respectuós amb els àmbits competencials de les administracions públiques" perquè diu que seran aquestes les que, "dins de les seves competències", "poden adoptar les mesures que elles considerin oportunes", i per tant "són les pròpies administracions" les que "han de decidir quines són aquestes mesures oportunes".
Pel que fa a la possibilitat de retirar subvencions als qui incompleixin la retirada dels símbols feixistes, la vicepresidenta ha recordat també que la Llei "no obliga les administracions públiques a actuar sempre en aquest sentit, ni en relació a altres administracions ni en relació als propietaris privats", i per tant, parla només que 'es podrà' sancionar. "Vull aclarir això –ha conclòs- per si hi ha hagut alguna interpretació no adequada a l'esperit de la llei".
-TRADUCCIÓ: les administracions podran escollir si volen tenir problemes o no, i els tindran les que retirin els símbols fatxes, naturalment, tenint en compte que ben aviat serà obligat tornar-los a posar. Qualsevol dia treuran en franco embalsamat i ens faran formar en fila per anar-lo a saludar.
-Que podem esperar d'un pais que 32 anys despres de la mort del dictador encara no han estat capaços de comdemnar l'anterior regim quan si que ho van fer Alemanya i Italia. Espanya es un pais de retardats.
-De la violència dels que defensen la seva terra, cal renegar-ne si es vol entrar en la Ley de Partidos. De la violència d'un exèrcit feixista que ens va amargar 40 anys a tots, d'aquesta no, no cal renegar-ne. . . Espanya és així, i a mí, un pais de subnormals, què vols que et digui. . . gràcia no gaire, naturalment.
-S'hauria de dir llei de la vergonya!!! Aquest pobre noi, el "zapatero", al final és patètic i gafe. Tot li surt malament. I clar no deu ser capaç d'entendre que és per covardia i per espanyolisme de la pitjor especie. I lo pitjor és que està regalant el poder als salvatges del PP. Hem de marxar d'Espanya. INDEPENDENCIA JA!!
El monjo Hilari Raguer afirma que el bisbat espanyol manté "la ideologia franquista"
Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador, és un religiós diferent, heterodox, molt allunyat dels postulats extremistes que caracteritzen l'actual cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola. Les seves declaracions així ho proven. En una entrevista a La Vanguardia, Raguer afirma que el bisbat espanyol "manté la ideologia franquista" i recalca que està a favor de la llei de la memòria històrica, d'educació per la ciutadania i, en canvi, en contra de la massiva beatificació dels pressumptes màrtirs catòlics assassinats durant la guerra civil que s'ha de celebrar a Roma el proper dia 28.
"El bisbat espanyol hauria de fer quelcom que encara no ha fet: demanar perdó per la seva complicitat i el seu silenci amb la repressió franquista", afirma Raguer, abans d'afegir que el bisbat encara "identifica amor a la pàtria amb amor a una ideologia determinada. Si avui critiquen l'assignatura d'educació per la ciutadania és perquè preferiria una educació per la ciutadania franquista". Pel que fa a la llei de la memòria, Raguer distingeix entre els crims dels anarquistes i els dels franquistes, perquè aquests darrers eren ordenats per "l'autoritat màxima". A més a més, sobre la beatificació massiva deixa clar que és un "acte injust i equivocat". En aquest sentit, també comenta que és injustificable tant des d'un punt de vista religiós com sociopolític, perquè "màrtir és algú assassinat a causa de la seva fe cristiana" i els que seran beatificats formaven part d'un clergat molt associat a una ideologia concreta, fins al punt que "Església i dreta eren sinònims per a la gent".
El Cercle d'Estudis Sobiranistes ha quedat constituït legalment
El Cercle d'Estudis Sobiranistes, el think tank impulsat per Héctor López Bofill i Alfons López Tena i que aplega intel·lectuals de l'entorn sobiranista, ha quedat constituït legalment com a fundació aquest divendres i ha donat a conèixer els seus principals col·laboradors. Entre els noms destaquen l'escriptor Víctor Alexandre (proper a ERC), el diputat de CiU Albert Batalla, l'exconseller de Justícia Agustí Bassols, l'exconsellera d'Ensenyament Carme Laura-Gil i els tres líders d'El Matí, el corrent crític d'Unió Democràtica: Vicenç Pedret, Carles Puigdomènech i Joan Capdevila. Els propis López Bofill i López Tena i el president del Cercle, Roger Albinyanya, són els membres del patronat de la nova fundació.
En el manifest que van presentar fa un mes, el Cercle recalca que la via autonomista està esgotada" i que els intents per "reformar l'estatut polític han estat infructuosos", de manera que l'única solució que veuen és "establir les condicions per decidir la constitució de Catalunya en Estat independent integrat a la Unió Europea, en exercici del dret d'autodeterminació reconegut per Nacions Unides. Altres personalitats que en formen part són l'escriptora Isabel Clara-Simó, l'exdiputada i membre d'Esquerra Independentista Pilar Dellunde, l'advocat Josep Cruanyes, l'escriptora Patricia Gabancho, el també escriptor Miquel de Palol, el periodista Vicenç Partal, l'economista Ramon Tremosa o l'exsecretari general de Relacions Exteriors del Govern Albert Royo.
La JNC i les JERC faran actes en contra del 12 d'octubre
La JNC penjarà aquest divendres unes 50 pancartes arreu de Catalunya en protesta pel Dia de la Hispanitat. Les pancartes diran '11 de setembre sí, 12 d'octubre no' i se'n repartiran una desena a la ciutat de Barcelona i la resta per les capitals de comarca. L'objectiu de les joventuts de CDC és 'contrarestar la campanya que està fent el PP i des de l'estat' i recordar que 'la diada nacional de Catalunya és l'11 de setembre'. D'altra banda, les JERC han informat aquest dijous que faran una botifarrada popular a Barcelona 'contra el genocidi cultural que significa el Dia de la Hispanitat'.
Banderita tu eres roja...
11 d’octubre, 2007
Doris Lessing, Premi Nobel de Literatura 2007
La britànica Doris Lessing ha guanyat el Premi Nobel de Literatura 2007, ho ha anunciat l'Acadèmia Sueca.
Doris Lessing, que va néixer al 1919 a Kermanshah, Pèrsia (actual Iran) i filla d'un oficial de l'exèrcit britànic criada a l'aleshores Rodesia (actual Zimbabwe), s'ha convertit en l'onzena dona que ha guanyat aquest prestigiós reconeixement.
La seva obra més coneguda és El Quadern daurat, publicada al 1962 i que li va fer guanyar el Premi Médicis de França a la millor novel·la estrangera. Aquesta novel·la va fer de Lessing una icona de la lluita per l'alliberació de la dona als anys seixanta i setanta.
Edicions 62 publicarà l'any vinent la traducció al català de La clivella, la nova novel·la de Doris Lessing, ja publicada en altres llengües. A més, Edicions 62 vol publicar durant el primer trimestre del 2008 una reedició de l'obra més coneguda de l'autora, El quadern daurat, ja publicat en català per aquesta editorial.
El segell català d'RBA, La Magrana, publicarà pròximament dues obres de Doris Lessing, els drets de les quals tenia comprats però que encara no havia tret al mercat. Es tracta de La dona terrorista, traduït per Ramon Barnils i Francesc Parcerisas, i El somni més dolç.
Festes d'octubre en honor a Santa Maria de Gràcia, patrona de Miravet
Comencen les Festes d'octubre de Miravet dedicades a la seva Patrona, Santa Maria de Gràcia, la Templera, Senyora del castell. Tradicionalment celebrades cap a la tercera setmana d'octubre, d'uns anys ençà, s'han traslladat als voltants del 12 d'octubre. Els fills de Miravet que viuen fora, poden tornar al poble per celebrar-ho atès que també és festa arréu de l'estat.
PROGRAMA DE FESTES
DIJOUS, 11
12:00- Tocs de campana i Enlairament de coets, anunciant l'Inici de la Festa.
Havent dinat- Penjada de guarniments de paper (tot desafiant la pluja) pels carrers del poble.
16:30- Parc Infantil , a l’Arenal.
19:00- Inauguració de l’exposició de pintures del XII Concurs de Pintura Josep M. Sáez.
23:00- Tradicional Ball de la Beneita, a la Plaça de la Vila, amb repartiment de coques i sorteig de les Beneites.
DIVENDRES, 12
11:00- Missa i Ofrena de Flors a la Patrona.
13:00- Sardanes amenitzades per la cobla-orquestra Miranfont.
19:00- Ball i Homenatge a les parelles casades l'any 1957. Cobla-orquestra Miranfont.
23.00- Concert RiberaRock al Casal, amb la participació dels grups de rock de la Ribera d’Ebre.
DISSABTE, 13
11:00- Processó i Missa a l’Església Vella del Cap de la Vila.
13:00- Actuació del Pallasso Moniato Show, a la Plaça de l’Arenal.
16:00- Entreteniments, Discomòbil Infantil i Preliminar dels Concursos de Guinyot i Futbolí.
18:30- Concert al Casal. Orquestra Atalaia.
22:00- Correfocs amb els Diables de Rasquera.
24:00- Ball. Orquestra Atalaia. En acabar, Discomòbil.
DIUMENGE, 14
09:00- Sardinada Popular.
10:30- Trobada de Puntaires.
11:00- Missa honorant les Santes Relíquies.
12:15- Vall de Vermut. Banda de l'Escola de Música de Miravet.
16:30- Final de Guinyot.
19:00- Espectacle "De boca a orella", de Pepet i Marieta.
Pepet i Marieta - domés vull
10 d’octubre, 2007
El CGPJ no investigarà la jutgessa que no va deixar parlar català en el judici per la mort d'Isanta
El Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat aquest dimecres per majoria no obrir cap investigació sobre l'actuació de la presidenta de la Secció Setena del Penal de l'Audiència de Barcelona, Ana Ingelmo, que durant el judici per l'assassinat de Josep Maria Isanta va prohibir que un testimoni parlés en català perquè alguns dels acusats "no entenen" aquesta llengua.
López Tena CGPJ 300807 CATr
La JNC porta el 'Catalonia is not Spain' a la Fira de Frankfurt
Una desena de militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) van desplegar ahir a la tarda una pancarta on es podia llegir 'Catalonia is not Spain' a l'entrada del recinte on se celebra la Fira del Llibre de Frankfurt. D'aquesta manera, des de la JNC pretenen aprofitar aquest gran esdeveniment cultural per donar a conèixer les reivindicacions de Catalunya a l'exterior. El secretari general de la JNC, Jordi Cuminal, destaca que 'Catalunya no només és la literatura catalana, sinó que és una nació que actualment forma part d'un estat que cada dia li reconeix menys la seva especificitat'.
Montilla diu que cremar fotos dels reis "segurament no hauria" d'estar penat
El president de la Generalitat, José Montilla, ha dit, com a "opinió personal", que actes com els de les cremades de fotos dels reis "segurament no haurien de ser objecte de persecució amb el Codi Penal a la mà". Ha defensat que el que fa l'Audiència Nacional és "aplicar la llei", però ha assenyalat que, "en determinats temes, les lleis estan una mica sobrepassades".
El líder de Ciu, Artur Mas, ha recordat a José Montilla que, com a president de la Generalitat, no hauria de donar "opinions estrictament personals", en referència a les seves declaracions comentant que, al seu parer, la crema de fotos del Rei no hauria d'estar perseguit amb el Codi Penal.
Tecnologies de l'Aprenentatge i del Coneixement: L'iGoogle, disponible en català
El servei de personalització de continguts informatius de Google, l'iGoogle, ha estrenat aquest dimecres 10 d'octubre, la seva interfície en català. Aquesta utilitat, que permet consultar en una mateixa pàgina diversos serveis informatius actualitzats, entre ells els titulars de l'AVUI.CAT, així com continguts d'oci, lleure i jocs, ha habilitat la possibilitat d'utilitzar la llengua catalana en els seus menús contextuals i en totes les eines de cerca, preferència i personalització.
El servei iGoogle, que fins ara era accessible en idiomes com l'anglès i el castellà permet als usuaris triar entre més de 10.000 fonts de continguts d'arreu del món, entre els quals hi ha una bona representació de continguts catalans.
El servei iGoogle, que fins ara era accessible en idiomes com l'anglès i el castellà permet als usuaris triar entre més de 10.000 fonts de continguts d'arreu del món, entre els quals hi ha una bona representació de continguts catalans.
La llei de la memòria obligarà ajuntaments i particulars a retirar els símbols fatxes
La nova redacció de la llei de la memòria històrica aprovada avui per la ponència del Congrés obligarà ajuntaments, institucions i particulars a retirar els símbols fatxes i d'exaltació de la guerra civil, i faculta les Administracions Públiques per prendre'ls subvencions i ajudes si no ho fan.
La ponència de la Comissió Constitucional encarregada d'informar sobre aquest projecte s'ha reunit aquesta tarda al Congrés i ha acordat majoritàriament elevar la setmana que ve a la comissió un text proposat pel grup socialista que incorpora novetats sorgides de la negociació amb els altres grups parlamentaris.
El document compta amb el vistiplau de tots els ponents, a excepció dels del PP, que rebutgen frontalment el seu contingut, i d'ERC, formació que considera insuficients les seves mesures i s'absté, sense oposar-se a la seva tramitació.
La ponència de la Comissió Constitucional encarregada d'informar sobre aquest projecte s'ha reunit aquesta tarda al Congrés i ha acordat majoritàriament elevar la setmana que ve a la comissió un text proposat pel grup socialista que incorpora novetats sorgides de la negociació amb els altres grups parlamentaris.
El document compta amb el vistiplau de tots els ponents, a excepció dels del PP, que rebutgen frontalment el seu contingut, i d'ERC, formació que considera insuficients les seves mesures i s'absté, sense oposar-se a la seva tramitació.
Campanha de NÓS-UP contra a simbologia fascista
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
