El projecte de recuperació de l'antic balneari de Cardó torna a activar-se amb força, després que fa més d'un any el Grup Peralada abandonés la iniciativa del Grup Pascual, l'empresa propietària de les instal·lacions. L'alcalde de Benifallet, Jordi Monclús, va anunciar ahir que abans de final d'any podria tancar-se un acord entre el Grup Pascual i un nou operador que s'ha interessat en el projecte, l'empresa Termes Orion, que ja té un hotel balneari a Santa Coloma de Farners i el nou balneari Font Vella, a Sant Hilari Sacalm. D'altra banda, avui Benifallet participarà en la presentació del nou Consorci de Viles Termals de Catalunya.
Diuen, les males llengües, que ja n'han espremut tota la saba. Sembla un altre bloof, sobretot amb la crisi que se'ns ve a sobre.
VilaWeb/ElPunt: Termes Orion s'interessa en el projecte per recuperar el balneari de Cardó
Sant Hilari de Cardó
Ramon Berenguer IV va conquerir Tortosa en 1148. Benifallet i les seves rodalies fou donada als Pinyol que es convertiren en els senyors d’aquestes terres fins que el 1417 el senyoriu va passar a mans del monjos de Benifassà.
El carmelitans, a més dels convents situats en zones urbanes establien també els deserts, llocs apartats on no tenien contacte amb la resta de la població i portaven una vida ascètica. Van triar aquest lloc que reunia les condicions oportunes per a establir-hi un desert: apartat de nuclis habitats i amb aigua abundant.
Ermita de la Columna
Sant Simeó l’Estilita -o ermita de la Columna- (1612). Una llegenda diu que aquesta ermita va ser ocupada per un dels fundadors del convent, aquest va caure un dia, de cap per avall, en un forat on hi havia una font. Va poder sortir degut a que de manera miraculosa va donar-se la volta, trobant-se cara amunt.
Ermita Cremada
La primera ermita que es va aixecar fou la de Sant Bernat -o Ermita Cremada- bastida inicialment com a porteria del conjunt monàstic. El sobrenom és degut a que va ser víctima d’un incendi. Hom deia que la pròpia comunitat l’havia cremat intencionadament després d’haver sorprès l’ermità que l’ocupava amb una dona, aquestes tenien l’accés prohibit en tot el desert.
Mentre hi ha qui vol tancar el passat amb set claus, perquè no es doni el cas que algú comenci a demanar responsabilitats, la societat fa la seva via. En aquests moments, hi ha un munt d'estudis sobre el que no s'ha contat de la guerra incivil que va demolir la democràcia espanyola l'any 1936. Així, hem vist aparèixer els tres primers volums de la col·lecció Memòria, resultat de la feina de la Comissió de la Veritat i del sarcasme de la llei de la memòria històrica. Impressiona també el llibre Justícia, no venjança, de Joan Corbalán, sobre els executats pel franquisme a Barcelona entre el 1939 i el 1956. Els nostres joves podran saber com va ser la venjança franquista. ¿Que hi va haver abusos per totes dues bandes? Sí, és cert, però, mentre unes víctimes rebien tots els honors, les altres són a les cunetes de les carreteres amb un tret al clatell, i mentre uns feien la vida normal d'una democràcia, els altres perpetraven un cop d'Estat militar seguit d'una guerra espantosa, les ferides de la qual encara sagnen.
En aquest context, al meu poble, Alcoi, hom està recordant els vuitanta anys dels bombardejos sobre la ciutat i han aparegut llibres com Alcoi, objetivo de guerra, d'Àngel Beneito,
profusament il·lustrat -les localitzacions dels refugis no es poden mirar sense sentir un pessic al cor-
i avui mateix es presenta La desfeta d'Alcoi: una vila valenciana entre l'Àustria i el Borbó, de Josep Lluís Santonja. No voldria oblidar Yo burlé al Tercer Reich, les memòries de Gerardo Story, un ancià amb Alzheimer que viu a la residència geriàtrica d'Alcoi, d'un interès internacional. Les tones de pedra del Valle de los Caídos no han bastat per ensorrar la memòria d'un poble.
