Valladolid 0 - Barça 1

Puyal 040409

Si era la primera final de totes les que vénen, el desenllaç podria haver estat més esperançador. El Barça ha solucionat el complicat desplaçament a Valladolid amb un triomf solvent, per la mínima, és cert, però suficient per seguir provant a tothom, al Madrid en especial, que cada vegada és més a prop d'un títol que es mereix sense discussió.

Per retrobar-se amb la Lliga, Guardiola ha fet un equip peculiar, amb una davantera inèdita fins ara (Pedro, Etoo i Iniesta). I la cosa ha sortit bé, com gairebé tot el que prova el tècnic, que segueix demostrant que confia en tota la plantilla fins i tot ara que ja no es pot fallar. I el Barça no ho ha fet. Li ha costat entrar en joc, més per mèrits del Valladolid que per demèrits seus. Però l'equip s'ha sentit còmode, superior i només ha passat alguna dificultat en una acció aïllada gairebé al final. No ha estat el mateix partit que el del Camp Nou, encara que l'actitud dels dos equips ha estat la mateixa. Tots dos han sortit a atacar, a pel partit. La diferència, no obstant, és que aquell dia del novembre passat els val·lisoletans ja perdien per 4-0 al descans. Ahir, només per un. L'equip de Mendilibar ha tornat a estar, com sempre, valent. Ha plantat la defensa a la seva línia de mitjos i ha pressionat amb fúria la sortida de la pilota del Barça, que les ha passat molt magres per trenar quatre passades seguides. Tant Piqué com Márquez suaven tinta per connectar amb Xavi i Busquets, que a penes podien pensar. Davant d'aquest embús, amb Guardiola esgargamellant-se a la banda reclamant obrir més el camp, els blaugranes han trobat una via d'escapament per la dreta. No, no és hi hagués Messi. Bé, l'argentí sí que hi era, però a la banqueta, traient-se de sobre el jet lag. En aquesta banda ha aparegut un altre jugador petitó, llest, a qui el tècnic té devoció. És Pedro, que avui ha complert el seu quart partit a la Lliga. I seu ha estat el primer xut que ha fet que Asenjo es lluís. Al Barça li ha costat espavilar, agafar el to, just el que havia reclamat el tècnic la vigília. Potser la raó és l'aturada per les seleccions o potser saber-se molt superior, però el joc era lent perquè sí. Bé, ho era a tot el camp menys a l'esquerra. Per on sempre apareixia Iniesta, l'home que converteix el més difícil en el més simple. I si Andrés està fi, Xavi també es troba còmode. I si tots dos carburen, el Barça comença a ser el Barça. Com ho ha estat a prop del descans. I tan còmode s'ha sentit, que Xavi ha triangulat amb Etoo per deixar el camerunès sol davant el porter a qui només ha hagut de passar la pilota per sobre. El gol arribava en el moment precís per prendre's amb calma la represa. I així ha estat. Al Valladolid li ha faltat alè per seguir pressionant i els blaugranes s'han sentit còmodes. Busquets, Xavi i Iniesta han engrandit el camp, han mogut ràpid la pilota i tot ha estat més senzill. El Valladolid ho ha apostat tot a les contres, però a penes n'hi ha hagut. Amb el partit trencat, Guardiola he fet entrar Messi i Alves, que han donat vivacitat. L'entrada de l'argentí ha aixecat expectació, però el que ha fet aixecar dels seients l'afició local ha estat Iniesta, que s'ha guanyat una ovació de gala al ser substituït. És el tresor del Barça. FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit

La llei electoral de Ciutadans pel Canvi aposta per la representació proporcional

La iniciativa legislativa popular promoguda per Ciutadans pel Canvi, agrupació política vinculada amb el PSC, té un element que pot causar polèmica, perqué vol reequilibrar la representació dels ciutadans de Catalunya de forma que el pes electoral de cada vot equivalgui al d'un ciutadà.

Això va quedar palès en la presentació de la iniciativa que compta amb el suport de persones molt conegudes de la informació i la cultura a Catalunya.

Entre els canvis que aquesta nova llei electoral suposaria hi hauria un augment dels 135 escons actuals del Parlament de Catalunya fins a 150. Aquest increment s'adjudicaria en funció de la participació electoral, encara que si aquesta baixés d'un determinat punt també baixarien els escons a atribuir fins a un límit inferior de 120 seients.

També proposen els impulsors de la nova llei que les llistes electorals siguin desbloquejades i passar de les actuals quatre circumscripcions a set.

Avui: CpC llança la llei electoral amb aval de Maragall

La divisió a la PDD provoca la dimissió del president

El president de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Jaume López, ha presentat la seva dimissió després de no haver pogut culminar el procés d'unió entre els dos sectors enfrontats de la Plataforma, segons ha pogut saber l'ACN. López s'ha disculpat per no haver aconseguit aquest objectiu i ha afirmat sentir-se'n 'corresponsable'. En la seva carta de dimissió, López explica que va participar en les reunions de mediació propiciades per Josep Cruanyes, en la qual es va començar a redactar un document que havia de permetre la unió entre els dos sectors el passat mes de juliol, i posteriorment en una altra trobada propiciada per la Generalitat, en la qual es va ratificar.

En la primera de les trobades 'es va començar a perfilar un document polític de bases que havia de permetre un rencontre' i en la mediació amb la Generalitat es va arribar a aprovar, per part de les dues juntes, aquest document; i que van concloure abans de la discussió de les bases per una nova assemblea. López ha recordat que va presentar un document per a l'elaboració d'una junta de consens el mes de desembre passat.

'Mai en aquest temps m'he presentat públicament com a president perquè sempre he pensat que un president ha de ser-ho de tothom', afirma López en la seva carta de dimissió.

El president sortint ha deixat clar que pensa seguir treballant com a soci de la PDD per a la cohesió social 'la cohesió social estable d'entitats del sobiranisme i la recerca i desenvolupament d' 'altres formes de fer política'.

eldebat.cat: Dimiteix el president de la PDD en fracassar la unió dels dos sectors enfrontats

Comencen les Trobades d'Escola Valenciana

Aquest cap de setmana es fan a a Llutxent (Vall d'Albaida), Castelló (Plana) i la Pobla de Farnals (Horta nord) les tres primeres Trobades d'Escola Valenciana, de les vint-i-una que hi ha previstes enguany. Les vint-i-quatrenes Festes per la Llengua d'Escola Valenciana, que reivindiquen 'el model d'escola en valencià i l'ús social de la llengua', arriben precedides d'una certa polèmica per la prohibició de la Generalitat de presentar-les a la Biblioteca Valenciana, tot i tenir-ne la confirmació.

Enguany es faran vint-i-una trobada, hi participaran set-cents vint centres, s'hi faran mil set-cents tallers, hi haurà dues-centes activitats culturals i es preveu que hi assisteixin dues-centes mil persones. La primera Trobada es fa avui, 4 d'abril, a Llutxent (Vall d'Albaida), i la darrera el 6 de juny a Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre).

Per Escola Valenciana, el lema triat és 'la força i la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d'oferir a tots els valencians i valencianes de la nostra terra que volem neta i sostenible. Hem de continuar insistint que el valencià ha de ser llengua d'acollida, d'integració, de solidaritat i d'esperança. El valencià és la llengua base d'aprenentatge per a una educació plurilingüe.'

Assemblea a Flix per ressuscitar la plataforma de la Ribera d'Ebre

El casal Sant Jordi de Flix és aquest vespre l'escenari d'una assemblea per analitzar la situació actual de la Ribera d'Ebre, amb l'arribada de projectes de parcs eòlics i de centrals de cicle combinat, la possible ampliació de la llicència a la central nuclear d'Ascó, els abocadors, l'amenaça de nous transvasaments i la reducció del servei a les estacions de tren. En aquest sentit, el segon punt de l'ordre del dia és una proposta per ressuscitar la Plataforma en Defensa de la Ribera d'Ebre, que va decidir dissoldre's al desembre del 2004, després de l'autorització que permetia posar en funcionament el macroabocador de Tivissa. En aquella ocasió, la desaparició del moviment social va plantejar-se després de les «serioses divergències d'objectius amb diversos membres fundadors del moviment», que després de les eleccions havien arribat al govern d'ajuntaments i del Consell Comarcal.

Isabel-Clara Simó: Absurds

La realitat s'està menjant la teoria, amb unes queixalades com les dels ogres dels contes infantils. La reunió del G-20 serveix per constatar que el sistema capitalista no està en perill, però que s'ha de canviar de dalt a baix, contravenint un dels axiomes bàsics del pensament, que és el principi d'identitat; la gira d'Obama serveix per saber que el seu seguici està format per 500 persones i que el seu cotxe -indestructible- s'anomena Bèstia, perquè agafem por i tinguem constància visual de qui mana aquí. Els partits polítics espanyols -que són dos i només dos, veges tu què ens havíem pensat- no sols pensen el mateix i tenen programes idèntics, sinó que cometen els mateixos pecats, perquè de tant mirar de distanciar-se han acabat essent com dues gotes d'aigua. Els qui han jurat no reproduir-se, surten al carrer a dir què hem de fer els que sí que ens reproduïm, i a sobre, actuen contra una llei vigent de fa dècades. L'Estatut català ha anat diluint-se als despatxos de Madrid, que deuen estar fets d'aiguarràs, i les solemnes sales jurídiques i polítiques, que deuen estar fetes d'acetona, i ja no en queda ni la pelleringa. Mentre els jerarques anuncien la solidesa dels bancs, una caixa ha caigut ofegada en maons i el forat el pagaré jo, i vostè que em llegeix, sense que als inics i ineficaços responsables els passi res de res. Les denúncies per corrupció a la costa valenciana desapareixen com fum. I per acabar-ho d'adobar el postfilofeixista Gianfranco Fini, aliat ara amb Berlusconi, ha fet un abrandat discurs contra la Màfia i ha dit que són mafiosos els que diuen "Doneu-nos el vot i nosaltres us donarem un lloc de treball", que és una frase que em sona molt. Moltíssim.

3 d'abril de 1979

El 3 d'abril de 1979 tingueren lloc al nostre país les primeres Eleccions Municipals després de la dictadura franquista. Enguany es compleixen 30 anys d'aquesta data: 30 anys de democràcia local, 30 anys d'Ajuntaments Democràtics. D’ençà de la recuperació de la democràcia, en aquests darrers 30 anys s’han celebrat 8 eleccions municipals. L’Ajuntament ha esdevingut l’administració pública més propera al ciutadà on es gestionen afers que ens afecten a tots de forma molt directa. Tots plegats ens n’hem de felicitar i, especialment en aquests moments, hem de tenir present aquells que durant trenta anys han treballat de valent dedicant-hi moltes hores del seu temps lliure o professional. Passats 30 anys d’aquelles primeres eleccions municipals, els ciutadans ja no només demanem que se’ns consulti cada quatre anys, sinó que exigim polítiques actives de participació en tots els afers públics. El votar ha esdevingut un mínim de mínims. Però, així és com ho veu la societat en general? Segurament no. Aquesta voluntat de participació i implicació conviu amb una inèrcia cada vegada més arrelada i ben manifesta en expressions del tipus “tots els polítics són iguals”: el tantsemenfotisme. Aquests mateixos dies, la Comissió Europea està presentant una campanya per a estimular el vot a les eleccions al Parlament Europeu, que molts han titllat d’agressiva: “Si no votes, no et queixis“. Un intent de combatre l’endèmica abstenció a les urnes. BLOC DE PERE MUÑOZ: 30 ANYS DE LES PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS

El Comebe senyalitzarà i recuperarà enguany vuit espais més de la Batalla de l'Ebre

El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) durà a terme enguany vuit actuacions de recuperació i senyalització de nous espais històrics de la Batalla de l'Ebre, que permetran ampliar l'oferta turística al territori. Ara bé, enguany no s'inaugurarà cap centre d'interpretació, ja que primer es volen consolidar els existents. La directora general de la Memòria Democràtica i vicepresidenta primera del Comebe, Maria Jesús Bono, va presentar ahir a Corbera les vuit actuacions de recuperació, museïtzació i senyalització d'espais de la Batalla de l'Ebre. Una de les actuacions més destacades és la dignificació i el trasllat de restes humanes al Memorial de les Camposines, al terme municipal de la Fatarella. Altres actuacions seran la senyalització de la ruta a peu per les trinxeres de la Pobla de Massaluca que es posarà en marxa al juny; la recuperació, museïtzació i senyalització del refugi antiaeri de la plaça de la Font Gran de Benissanet, que s'integrarà en la ruta dels espais de la Batalla de l'Ebre i s'inaugurarà el 17 d'abril; la nova senyalització del castell de Miravet i del refugi antiaeri de Flix, i la inauguració del complex defensiu del Fort del Sorio de Caseres, del Fort d'en Blario de Batea i del búnquer de Reguers d'Ascó.

Greenpeace amenaça de denunciar la Generalitat si no li facilita dades sobre la fuita radioactiva d'Ascó

El grup ecologista Greenpeace ha anunciat que durà la Generalitat «als tribunals» per ocultació d'informació si abans d'un mes no li facilita les dades que li ha demanat des de fa mesos sobre les emissions detectades per la Xarxa de Vigilància Radioactiva Ambiental (Revira) per la fuita de partícules radioactives a la nuclear d'Ascó del novembre del 2007. L'entitat, que també pregunta per un estudi sobre la fuita que el govern va encarregar a la UPC, denuncia que s'han esgotat els terminis legals sense tenir contesta.

«La Generalitat està actuant amb secretisme i viola la llei 27/2006, del 18 de juliol, per la qual es regula l'accés a la informació ambiental», denuncia en una nota el grup, que recorda que la llei dóna un mes per contestar les peticions.

Constituït el nou Parlament basc, per primera vegada presidit pel PP

Com era previst, Arantza Quiroga, del PP, ha estat elegida presidenta del Parlament basc, en virtut de l'acord entre el PSE-EE i el PP, que situarà el socialista Patxi López al capdavant del govern. Quiroga ha estat elegida amb 38 vots, i la candidata del PNB, Izaskun Bilbao, que era la presidenta de la cambra anterior, n'ha obtinguts 36. Les vicepresidències seran ocupades per la socialista Blanca Roncal i per Iñigo Iturrate, del PNB.

El parlament que avui s'ha constituït presenta importants novetats respecte dels anteriors. Per primera vegada, i després de trenta anys al poder, el PNB passa a l'oposició, i els nacionalistes espanyols, PP i PSOE, tenen majoria absoluta. A més, l'esquerra abertzale no hi té representació, després de la il·legalització imposada per la justícia espanyola. La composició de la cambra és la següent: el PNB és el grup majoritari, amb 30 escons. En segon lloc hi ha el PSE, amb 25, el PP, amb 13, Aralar, amb 4, i EA, EB, i UPyD, amb un cadascun.

El ple d'investidura del pròxim president serà, en principi, a final d'abril o principi de maig.

La Plataforma Judici a Aznar presenta una querella contra l'ex-president espanyol

La Plataforma Judici a Aznar, i algunes persones físiques, com el secretari general del Partit Comunista espanyol, Francisco Frutos, han presentat una querella contra l'ex-president espanyol José María Aznar al Tribunal Suprem pel seu suport a la guerra de l'Irac, i el responsabilitzen de 'tota la mort i devastació' causada. La querella, també contra els ex-ministres de Defensa i Afers Estrangers, Federico Trillo i Ana Palacio, els acusa de tres delictes.

Aquests delictes són: crims de guerra; violació de l'article 63 de la constitució espanyola, que reserva al rei de declarar la guerra i fer la pau; i vinculació de la participació d'Espanya en la invasió de l'Irac amb els atemptats de l'11-M.

La Plataforma ha rebut 22.000 adhesions a la querella, algunes de personatges com el lingüista Noam Chomsky i l'ex-fiscal anticorrupció, Carlos Jimenez Villarejo. La Plataforma té previst d'organitzar mobilitzacions aquest mes de març, just al cap de sis anys de la invasió de l'Irac. El motiu principal de la reivindicació és la lluita contra la impunitat dels responsables de la guerra.

Aquest mateix tribunal va arxivar l'any 2004 una querella contra Aznar presentada pel mateix col·lectiu, el recurs del qual és pendent de resolució per part del Tribunal Constitucional.

Junqueras: 'Si Catalunya fos un estat independent, molt probablement l'Estat espanyol no estaria al G-20'

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha assegurat avui que, per una qüestió de PIB, 'si Catalunya fos un estat independent, molt probablement l'Estat espanyol no estaria al G-20'. Junqueras s'ha mostrat convençut d'aconseguir presència a Europa després que el BNG s'hagi incorporat a la coalició amb Aralar, EA i CHA, que podria comptar amb d'altres incorporacions com la del PSM o el Partit Andalusista. Tot i això ha admès que serà difícil aconseguir un segon diputat i, en aquest context, es tornaria a repetir l'experiència de compartir l'escó amb les diferents forces de la coalició. En aquest sentit, ha destacat que Esquerra se sent molt còmoda amb aquests socis ja que comparteixen 'valors ideològics i sensibilitat nacional'.

Per què no li han fet cas?

Fa 270 anys Thomas Jefferson ja va pronosticar les causes de la crisi que patim avui: "Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers preparats per al combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, els bancs i totes les institucions que floriran al voltant dels bancs privaran la gent de tota possessió, primer per mitjà de la inflació, de seguida per la recessió, fins el dia en què els seus fills es despertaran sense casa i sense sostre, sobre la terra que els seus pares van conquerir". (Carta de Thomas Jefferson al secretari del Tresor, Albert Gallatin, 1802.)

Cayo Lara diu que un partit minoritari no hauria de gestionar Interior

Cayo Lara 010409 COMr

El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha insistit avui que un partit minoritari en un govern no hauria de gestionar les competències d'Interior, perquè aquesta política hauria de ser part de la política global i majoritària de l'executiu. En una entrevista a Com Ràdio, Lara ha dit que aquesta és una "opinió personal", tot i que una afirmació semblant ja va causar incomoditat i polèmica en els seus socis a Catalunya, ICV, i el seu líder, Joan Saura, conseller d'Interior de la Generalitat. Cayo Lara 010409 La Nit COMr

Cayo Lara, va assegurar fa uns dies que 'respecta' que ICV optés per gestionar el departament d'Interior, però creu que la decisió no va ser 'la més adequada', perquè en les coalicions de govern plurals aquest tipus de carteres han de recaure 'a qui té la majoria del Govern", en al·lusió al PSC.

El CSN exigeix a les nuclears que no retallin la seguretat

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va analitzar ahir les manifestacions de diversos directius de les centrals nuclears (MDDCN), que van anunciar retallades substantives en els plans d'inversió (PI). El CSN va recordar l'acord sobre la necessitat de reforçar la seguretat a través dels plans de millora (PM), i de mantenir la plantilla de les centrals (PC) en els anys vinents. En les inspeccions que l'òrgan regulador va fer l'any passat va catalogar un incompliment «d'importància substancial» (IIS) a Ascó I a causa de la controvertida fuita de partícules (FP). En el conjunt de l'Estat l'any 2008 el CSN va fer 178 inspeccions que van servir per detectar un total de 152 incompliments, dels quals 145 van ser catalogats d'«importància molt baixa» (IMB) per a la seguretat, i sis d'«importància baixa o moderada» (IB/M), a més a més de l'esmentat d'Ascó I.

Franco deixarà de ser alcalde honorífic de Figueres, a pesar del PP

El ple de Figueres aprovarà aquest dijous al vespre la retirada del títol d'alcalde honorífic al dictador Francisco Franco. Tots els regidors del consistori excepte el del Partit Popular que hi votarà a favor. El PP, no s'abstindrà, sinó que obertament ha anunciat que votarà en contra perquè, segons afirma el regidor, Diego Borrego, 'cal respectar les decisions preses en plenari per part dels regidors d'anteriors mandats si es vol que els següents respectin les nostres'. El regidor creu que 'no es poden retirar medalles i títols a cada moment' i ha preguntat si també es retiraria la medalla d'or que la ciutat va concedir al rei d'Espanya.

Isabel-Clara Simó: Quin mal govern!

Abans el president espanyol Zapatero tenia la flor al cul, si em perdonen la vulgaritat: tot el que tocava se li transformava en or. Ara se li ha girat la sort i cosa que toca, cosa que espatlla. Li han caigut dues crisis a sobre, i no en sap gestionar cap, perquè està entestat a dir que tot va bé, que Espanya és la pera i que la solidesa dels bancs és l'admiració del món. En política internacional, com que no parla llengües, està sol i callat. Quan parla, fa un discurs tipus postal de Nadal, en què diu que la unitat (!) és fantàstica, la bondat una eina estupenda i l'amor la clau que obre totes les portes. A sobre, quan pren un determini a Kosovo, la vessa, i a més posa en circulació la idea d'unes nacions preindependents a l'Estat espanyol. I això passa mentre ha fet trampes per aconseguir foragitar del poder a Euskadi els nacionalistes bascos, i no para de dir: "Ya está ETA fuera del poder" (marededeusenyor!), tot afegint, que el López "gobernará para todos los vascos", amb gran estupor dels moltíssims abertzales i nacionalistes bascos, almenys la meitat de la població, que han desaparegut de l'imaginari del futur lehendakari, que per cert tampoc no parla llengües, ni la del seu país. Quan tot això ho té tan magre, no sap aprofitar la batalla a mort entre peperos, perquè s'acaba d'adonar que com més comunitats autònomes té, més enemics al seu Parlament. I encara més, es despenja i la caixa dels socialistes, la Castilla - La Mancha, li fa fallida per haver invertit alegrement en totxo i els dóna 9.000 milions d'euros meus mentre en proposa 1.500 per al finançament estatutari de Catalunya. I aquí van multiplicant-se els independentistes. Mira que ho feu malament, i ni tan sols us n'adoneu!

Mor Rudy Ventura als 82 anys

El músic barceloní Rudy Ventura ha mort a Barcelona als 82 anys, després d'arrossegar un delicat estat de salut des de feia un quant temps. A finals de març, Ventura va ser operat a la Clínica Delfos per extirpar-li part del pulmó, que tenia afectat per un tumor.

Tot i que Ventura havia creat la seva pròpia orquestra a finals dels anys 50, es va convertir en un personatge popular per les seves interpretacions amb la trompeta enmig del públic al Camp Nou. De fet, va presenciar les grans ocasions del club blaugrana, com la final de la Recopa del 79 i la Final de la Copa d'Europa de la temporada 91-92, en què les notes de la seva trompeta encoratjaven l'equip i tota una afició. La capella ardent s'obrirà aquesta tarda al tanatori de les Corts, de Barcelona, i el funeral s'oficiarà demà, divendres, a les 13 hores.

El músic, que es deia Jaume Ventura Serra, va néixer a Canet de Mar el 10 de setembre de 1926. Viquipèdia: Rudy Ventura

Saura assegura que mai ha pensat a dimitir per la càrrega dels Mossos

Joan Saura 010409 CATr

El conseller d'Interior, Joan Saura, ha dit que és la primera vegada que un conseller d'Interior dóna la cara i assumeix responsabilitats en referència a la compareixença d'aquest dimarts al Parlament de Catalunya per informar dels fets del 18 i 19 de març després del desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona.

Saura també ha dit que mai hi havia hagut cap cessament a la direcció general de la Policia per fets similars. S'ha mostrat orgullós de les "mesures ràpides que s'han pres en menys de quinze dies i ho ha qualificat de "feina ben feta". El conseller ha assegurat que personalment li ha costat destituir el director general de la Policia, Rafael Olmos, i ha afegit que mai ha pensat a dimitir.

Respecte a la destitució d'Olmos, Saura ha reconegut en una entrevista a Catalunya Ràdio que la seva tasca ha estat difícil i que a ell li ha costat prendre la decisió de cessar-lo, però ha afegit que "ell era el responsable de dirigir els operatius policials". Saura ha assegurat que amb la seva destitució s'acaben les responsabilitats polítiques, ja que "no estem al davant d'una mala tasca continuada dels mossos" sinó d'un "fet puntual". El titular d'Interior ha dit que a Catalunya no hi ha manifestacions violentes i ha assenyalat alguns grups minoritaris violents com a origen dels conflictes d'algunes universitats. Conselleria Interior 030409 La Nit COMr

Avui: Montilla tanca files amb Saura i es fa el "màxim responsable" de l'actuació dels Mossos

El Parlament dóna suport a l'aplicació de Bolonya i als rectors, i aposta pel "diàleg"

El president del Parlament, Ernest Benach, ha llegit aquest dimecres una declaració institucional, signada per tots els grups de la cambra, en la qual es defensa el pla Bolonya i s'aposta pel "diàleg i la concertació" com les "úniques vies que permeten canalitzar les legítimes aspiracions de tots els membres de la comunitat universitària i de la resta de la societat". La declaració també mostra suport als rectors i a la resta de la comunitat universitària "en la voluntat per mantenir la normalitat acadèmica que ha de regir la vida universitària".

Segons la declaració, l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) és "una oportunitat per construir un sistema universitari propi de més qualitat i al servei de la societat a què es deuen totes les institucions d'educació superior". "El seu desplegament ha de reforçar la vocació de la universitat com a servei públic i la seva funció social, així com la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació superior", s'afegeix.

El Parlament considera necessari "continuar i aprofundir en l'explicació del desplegament de l'EEES a tota la comunitat universitària i a la societat en general per tal d'aconseguir els majors consensos". La cambra també demana un sistema de beques universitàries que "garanteixi l'equitat en l'accés dels ciutadans a l'educació superior" i veu "imprescindible" per garantir el bon desplegament de l'EEES l'assignació de "recursos suficients".

Al mateix temps, també creuen que cal "preservar l'espai públic i garantir l'expressió lliure de les idees de tots els membres de la comunitat, drets imprescindibles de tota societat democràtica". Una afirmació que es fa després que hi hagi hagut ocupacions de diverses universitats per part d'estudiants contraris al pla de Bolonya.

Escola Valenciana presenta les Trobades 2009

Escola Valenciana ha presentat avui al col·legi públic Pare Català de València les Trobades, després que la Conselleria de Cultura desautoritzés la celebració de l'acte a la Biblioteca Valenciana.'El valencià és teu' és el lema que s'ha triat enguany, quan en fa vint-i-quatre des que començaren a fer-se les Trobades (o Festes per la Llengua)arreu del País Valencià. La promoció de la lectura centrarà les vint-i-una Festes per la Llengua. A l'acte de presentació, que s'ha celebrat avui a dos quarts de dotze en un col·legi públic del barri valencià de Benimaclet, hi han assistit el president i el gerent de l’entitat, Diego Gómez i Àngel Martí; els representants del Fòrum del Llibre Valencià, Rosa Serrano i Teresa Llavata, i l’escriptora Isabel Clara Simó.

Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, ha assegurat que la decisió d’impedir a darrera hora la presentació al Monestir de Sant Miquel dels Reis és una mostra de 'nerviosisme que desembocarà en més mobilització i en l’aturada del sistema educatiu el proper 28 d’abril, data de la vaga. El camí per posar punt i final a les mobilitzacions és apostar decididament per l'ensenyament públic, passar de la propaganda als fet'. Diego Gómez ha clos la seua intervenció amb una crida a l’optimisme perquè 'tenim la raó, representem el treball i esforç diari. Són vint-i-quatre anys de Trobades, i tot i els impediments dels nostres governants continuarem ací quan ells no estiguen, les Trobades són per sempre i superaran tots els entrebancs'.

ESCOLA VALENCIANA

La direcció del BNG es decanta per anar amb ERC, Aralar i EA a les europees en detriment de Galeuscat

La direcció del BNG ha acordat proposar al Consell Nacional del partit que la formació concorri a les eleccions al Parlament europeu en coalició amb ERC, Aralar i EA. El Consell Nacional, el màxim òrgan del BNG entre assemblees, valorarà aquesta proposta en la reunió que celebrarà aquest dissabte. L'Executiva Nacional considera que aquesta és "la millor de les opcions" per als nacionalistes gallecs per a les eleccions europees. D'aquesta manera, el BNG canvia d'aliats i no repetirà coalició amb CiU i PNB. Tot i això, els nacionalistes gallecs remarquen que aquesta decisió "no va en detriment del seu compromís" amb Galeuscat.

El BNG considera que l'opció d'una coalició amb els partits de Galeuscat "no garantia que el nacionalisme gallec obtingués representació", motiu pel qual han desestimat reeditar l'acord amb CiU i PNB.

Zapatero diu que si hi ha "riscos" al sistema financer, són "limitats"

Si ho toca ell, ja hem begut oli!!! El president ha defensat aquest dimecres al Congrés dels Diputats la intervenció sobre Caja Castilla-La Mancha, i ha recordat que si hi ha "riscos" en el sistema financer que facin que calgui intervenir alguna altra entitat, són "limitats" i "perfectament abordables". També ha apuntat que el Banc d'Espanya treballa en un protocol "preventiu" en "defensa" del sistema financer que "reforçarà la seva capacitat d'intervenció, de previsió i de reestructuració allà on sigui necessari".

Mor Raúl Alfonsín, un demòcrata

Raúl Alfonsín, el president que va restaurar la democràcia a l'Argentina després de la dictadura militar, ha mort aquesta matinada a Buenos Aires, als 82 anys, per les complicacions del càncer de pulmó que patia des de feia dos anys. En saber-se la notícia, centenars de persones s'han congregat a la porta del domicili de l'expresident amb espelmes per homenatjar-lo. "És un exemple per als joves, que Déu el tingui en la glòria, que descansi en pau", ha dit una dona a la porta del domicili. "Alfonsín és sinònim de democràcia", ha dit una altra dona. Alfonsín va ser una figura central de la política argentina durant les últimes dècades. Un dels seus actes de govern més recordats va ser haver impulsat el judici als caps militars de la dictadura militar, que van ser condemnats el 1985, i després beneficiats pels indults dictats per l'expresident Carlos Menem.

Viquipèdia: Raúl Ricardo Alfonsín

Pep Gimeno 'Botifarra' comença a enregistrar 'Te'n cantaré més de mil'

Pep Gimeno 'Botifarra' prepara un disc nou. Després de l'èxit de 'Si em pose a cantar cançons', produït per Nèstor Mont, n'enregistrarà, des de dissabte, un altre: 'Te'n cantaré més de mil'. Hi col·laboraran Miquel Gil, l'Orquestra Àrab de Barcelona, Obrint Pas, Efrén López i Lola Tortosa, la seva 'cantaora de tota la vida'.

'Botifarra' no solament tindrà l'acompanyament dels músics que hi col·laboraran, també dels seus músics habituals: Juanjo Blanco, Paco Lucas, Pere Ródenas i Nèstor Mont. Quant als arranjaments, són de Cristóbal Rentero. Un gran concert commemora a Llíria l'expulsió dels moriscos

Pep Gimeno 'Botifarra': 'Ningú no m'ha ensenyat a cantar'(VilaWeb)