Una espècie de caragol sud-americà envaeix el Delta de l'Ebre i amenaça la producció d'arròs

Els productors d'arròs del Delta de l'Ebre veuen amb gran preocupació l'arribada d'un caragol d'origen sud-americà ('Pomacea canaliculata') a les sèquies i arrossars de l'espai natural. El nou invasor, que es reprodueix a gran velocitat i pot suportar condicions de baixes temperatures i manca d'oxigen, és especialment perjudicial per al conreu de l'arròs perquè menja la planta poc després de la sembra, impedint-ne el seu creixement. Detectat el passat juny, la Unió de Pagesos proposa plantar-li cara, per evitar danys la campanya vinent, assecant les sèquies i netejant el fons. El sindicat ha recordat que el caragol perjudica només el creixement de l'arròs i que no ha de suposar cap problema sanitari. L'anomenat caragol 'poma' o 'maçana', que pot arribar als quinze centímetres de diàmetre, ha estat localitzat ja en sèquies i desaigües entre la zona de l'ermita de l'Aldea, Camarles i la bassa de les Olles, a l'Ampolla (Baix Ebre). També s'han detectat postes d'ous, d'un peculiar color rosat, vora el riu Ebre. Tot i que, de moment, ningú utilitza la paraula, els responsables del sindicat agrari calculen que en poc temps arribarà a colonitzar l'hemidelta esquerre i, de no trobar aturador, podria 'derivar en una plaga' en un període màxim de tres anys. De moment, els arrossaires no preveuen que afecti en cap cas la sega d'aquesta campanya que ha de començar en poc més d'un mes.

Vesteixen Camps de ‘Jean Paul Gürtel’

Un diputat del PSOE per Alacant, Herick Campos Arteseros, ha tingut l’ocurrència de difondre per Internet un muntatge fotogràfic en el qual parodia la trama de corrupció que afecta el PP.

A través del blog, el socialista ha penjat una imatge en la qual Camps apareix amb unes manilles i un vestit en el qual penja una etiqueta amb preu de 30.000 euros. La llegenda: “L’Audiència Nacional y el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana presenta: Moda Camps” precedeix el fotomuntatge i sota pot llegir-se: “Jean Paul Gürtel”.

La imatge va acompanyada d’un text on Campos Arteseros assegura que el president valencià s’ha fet “el fons d’armari amb regals procedents de la trama corrupta” i gràcies a això “s’han beneficiat desenes de contractes públics a València per valor de vuit milions d’euros”.

“És acceptable que un polític pugui rebre regals i carinyo d’una trama corrupta que està sent investigada judicialment per diversos tribunals, entre altres coses, per l’intercanvi de regals per contractes adjudicats des d’administracions del PP?” interpel•la el diputat des del seu blog personal.

Herick Campos Arteseros: El auto del Tribunal Superior de Justicia de Valencia da por probado que Camps mintió

Rigol confirma que hi serà

Joan Rigol 110809 RAC1

L'expresident del Parlament Joan Rigol ha mostrat aquest dimarts la seva disposició a participar en una manifestació unitària en defensa de l'Estatut davant una eventual sentència adversa del Tribunal Constitucional (TC). Ara bé, ha advertit que la reacció de Catalunya davant una retallada del text estatutari no pot quedar-se aquí. 'Seria parcial que tot ho poséssim en una manifestació, perquè les manifestacions al cap de quinze dies ja s'han esbravat', ha dit, en una entrevista a RAC1. Rigol ha instat els partits a traçar les 'línies vermelles' que, si es traspassen, defensaran units.

Òmnium Cultural també defensarà l'Estatut davant el TC i promou la manifestació amb Pujol, Maragall, Rigol i Barrera

L'entitat Òmnium Cultural promou una manifestació en defensa de l'Estatut davant d'una eventual sentència adversa del Tribunal Constitucional (TC). Així ho ha explicat el seu president, Jordi Porta. Porta espera que puguin comptar amb la capçalera amb els expresident de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i amb els expresidents del Parlament, Joan Rigol i Heribert Barrera. Porta ha explicat que ja n'ha parlat amb Maragall, però encara no amb Pujol, a qui li proposaran. El president d'Òmnium creu que seria 'més lògic' que la manifestació es fes després de la sentència i ha descartat la data de l'11 de setembre.

S'invertiran 240.000 euros a millorar els accessos al castell de Móra d'Ebre

L'Ajuntament de Móra d'Ebre ha signat un conveni amb l'Incasòl i la direcció general de Patrimoni Cultural per a la restauració del castell de Móra d'Ebre. Arran d'aquest conveni i a través de l'aportació de l'1% cultural es destinaran 240.000 euros a la restauració dels accessos al castell. Aquesta és una altra fase de restauració d'aquest monument, que se centrarà en la millora dels accessos al castell, força degradats i dificultosos per a la gent gran, i en la instal·lació de serveis públics. Els 240.000 euros que s'hi destinaran seran finançats entre el Departament de Cultura i el consistori morenc. L'Ajuntament de Móra d'Ebre preveu finançar la seva part a través de la llei de barris i les previsions són que aquest castell sigui la seu d'un centre d'interpretació sobre la baronia d'Entença.

De fet, l'Ajuntament ja s'ha posat en contacte amb diversos historiadors i amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). Es creu que el baró d'Entença, que va ser cap dels almogàvers i una figura important en la història de Catalunya, va ser fill de Móra d'Ebre.

Les obres de restauració del castell es posaran a licitació el 2010 i es preveu que es podran executar l'any 2011.

Els pagesos de la Ribera d'Ebre reben un terç del preu que les cireres i els préssecs tenen al mercat

El preu que els pagesos de la Ribera reben enguany per les seues cireres i préssecs té poc a veure amb el preu amb què aquests productes arriben al consumidor. Unió de Pagesos (UP) va denunciar ahir a Tortosa que la campanya de la fruita dolça s'ha iniciat amb una baixada «abusiva» dels preus als pagesos i que la situació ja és «insostenible» per a molts productors de la Ribera d'Ebre. El responsable de fruita dolça d'UP, Jaume Miquel Aleu, va precisar que els pagesos reben uns 40 cèntims per cada quilo de préssec, un producte que pot superar l'euro quan arriba al mercat. Per exemple, ahir a Tortosa el préssec groc costava uns 1,20 euros i el préssec roig, uns 1,40 euros. Els préssecs paraguaians o xinesos, molt valorats al mercat, costaven uns 2,30 euros el quilo.

El coordinador territorial de la UP, Joan Montesó, va afegir-hi que els preus pagats al pagès han baixat en una mitjana d'1,1 euros el quilo de cirera; uns 23 cèntims el quilo de nectarina i entre 20 i 40 cèntims el quilo de préssecs, segons la varietat. «Però les grans distribuïdores no han traslladat la baixada de preus als consumidors per poder mantenir el seu marge de beneficis», va denunciar.

Surt en llibertat amb càrrecs Jaume Soler, detingut per l'incendi de la pantalla gegant de Terrassa

Jaume Soler, militant de la CUP de Terrassa i d'Endavant, ha sortit a primera hora de la tarda dels jutjats de Vilanova i la Geltrú en llibertat amb càrrecs, després de declarar en relació a l'incendi d'una pantalla gegant instal·lada a Terrassa el 20 de juny per retransmetre un partit de la selecció espanyola. 'No tenen cap mena de prova', ha dit el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral. Soler va ser detingut ahir acusat de desordres públics.

'Podien haver fet un procediment ordinari i citar-lo a declarar, en comptes de detenir-lo davant de la seva família. Ha estat un càstig gratuït, una acció de repressió política.' Majoral ha explicat que, després de valorar la situació juntament amb Endavant, considerava que la detenció havia estat 'gratuïta': 'Sembla més un càstig a l'atreviment d'Endavant que no pas una actuació policíaca'.

En la declaració davant del jutge, Jaume Soler ha recordat que aquell dia ell no era a Terrassa i que no sabia pas qui havia estat l'autor de l'incendi. 'Des que va arribar a la comissaria de Vilanova, el Jaume ha insistit que desconeixia el motiu de la seva detenció i també qualsevol detall sobre els fets d'aquell dia', diu Majoral.

Ara el cas ha de ser traslladat als jutjats de Terrassa, on s'obriran diligències i es decidirà si procedeix fer un judici o no. 'Tenint en compte l'escassetat de material i proves que tenen, és probable que acabin arxivant el cas', considera el portaveu d'Alerta Solidària.

Un macroconcert vol reivindicar la música en català davant el "menyspreu" del govern valencià

Clara Andrés-Paraules, paraules

El Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) ha organitzat per primer cop un macroconcert per al pròxim 29 d'agost a Benifairó de la Valldigna (Safor) amb 14 hores ininterrompudes de música en català amb l'objectiu d'evidenciar la qualitat dels grups existents al País Valencià i denunciar el "menyspreu" que pateix la cultura valenciana per part del govern de Francisco Camps. Pep Gimeno "Botifarra"-L'ú d'Aielo

Clara Andrés, Pep Gimeno "Botifarra" i Urbàlia Rurana són alguns dels vint artistes guanyadors dels últims edicions dels Premis Ovidi. Tots 20 grups i solistes que hi participaran, ho faran de manera desinteressada. L'objectiu, segons explica el portaveu del COM, Manolo Miralles, és "recollir fons per al Col·lectiu", una alternativa que l'organització cultural valenciana ha buscat per aconseguir finançar els seus projectes "davant l'inexistent suport del nostre govern".

Maragall, disposat a encapçalar la manifestació contra el TC

L’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, està disposat a encapçalar una manifestació contra una eventual sentència negativa del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, al costat dels expresidents Jordi Pujol, Heribert Barrera i Joan Rigol, segons fonts properes a l’exlíder del PSC. Es dóna la circumstància que Maragall va rebutjar acompanyar els expresidents en la manifestació de l’1 de desembre del 2007 pel dret a decidir sobre les infraestructures. En canvi, ara està disposat a un front presidencial com el que ja van escenificar tots quatre donant suport al president José Montilla i al govern català en la negociació del finançament. En la manifestació de l’1 de desembre contra el caos de Rodalies, quan es va informar Pujol que Maragall havia assistit a la manifestació –a la qual no es va sumar el PSC– a títol personal, va reclamar que se li demanés de col·locar-se al costat seu i de Barrera i Rigol. Però aleshores Maragall ho va rebutjar. Ara, en canvi, Maragall no només hi està disposat, sinó que ha dit a persones properes que la manifestació s’hauria de fer fins i tot abans que el Constitucional emeti la sentència, i proposa la data de la Diada de l’Onze de Setembre.

Mas coincideix amb Maragall en la conveniència d'una gran manifestació si el TC retalla l'Estatut

Estranyes coincidències. Després d'una llarga temporada en què la picabaralla política ha estat la protagonista l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut podria recuperar un cert sentiment d'unitat. El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, s'ha mostrat partidari d'una gran manifestació si el TC retalla el text, tal i com ha proposat l'expresident Pasqual Maragall.

Artur Mas: “En un referèndum d’independència votaria que sí”(Avui)

ERC donarà suport a qualsevol resposta unitària a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut

El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, ha assegurat aquest dilluns, en relació amb la futura sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, que "qualsevol resposta" a una nova retallada estatutària "feta des del consens i la unitat" tindrà el suport del seu partit.

Segons indica Llorente, la resposta de la societat catalana a una "sentència adversa" del TC "ha de ser el màxim d'unitària possible", i, en aquest sentit, ha coincidit amb l'expresident Pasqual Maragall, que ahir es va mostrar favorable a encapçalar una manifestació unitària amb a la resta d'expresidents de la Generalitat i del Parlament.

El portaveu d'ERC ha subratllat la importància de la unitat "perquè allò que més facilita la feina als que són contraris a la sobirania de Catalunya és precisament la divisió dels partits catalans".

Ignasi Llorente ha recordat que el 18 de febrer del 2006 ERC va sortir sola al carrer -juntament altres entitats de la societat civil catalana- per reclamar que no es retallés l'Estatut, i que un temps després, l'1 de desembre del 2007, CiU i ICV es van sumar també a una altra gran manifestació a favor del traspàs de les infraestructures.

"Seria ara molt significatiu que, si hi ha una tercera manifestació, també s'hi sumi el PSC, o almenys, bona part de les persones pròximes a aquesta formació", ha apuntat el portaveu d'ERC, en referència a Pasqual Maragall.

Segons aquest dirigent independentista, resulta "simbòlic veure com Esquerra va començar sola i ha anat sumant a CiU i al PSC", i ha afegit que "això és el que ha anat passant a la política catalana en l'última dècada, que ERC ha aconseguit sumar la resta de formacions polítiques catalanes en reclamacions que abans només feia ella".

Segons la seva opinió, "el temps està donant la raó" al seu partit "en molts temes, com el dret a decidir i l'avanç en la sobirania de Catalunya".

Reagrupament prepara un acte patriòtic a Barcelona l'11 de setembre

Reagrupament, la formació que lidera l'exconseller i exmilitant d'ERC Joan Carretero, està preparant un "acte patriòtic" a Barcelona en el marc de la commemoració de l'11 de setembre. Així ho ha anunciat a la seva pàgina web, en què també es recorda la celebració de la primera assemblea nacional el primer cap de setmana d'octubre, moment en què s'escollirà els òrgans de direcció i es votaran els estatuts.

A la web, Reagrupament critica el govern tripartit, assegurant que "defensarà amb ungles i dents" el poder a Catalunya. També acusa l'actual govern Montilla de "prioritzar mantenir el poder per sobre de l'interès del país". També assegura que el tripartit compta amb "l'aparell judicial de l'Estat" per "embrutar el bon nom dels dissidents". Reagrupament ja compta, com es reitera a la web, amb representació a gairebé la totalitat de les comarques catalanes, així com amb associats a la Catalunya Nord, al País Valencià i a les Illes.

Durant l'estiu, tot i que es redueix l'activitat de la formació, Reagrupament continua celebrant actes de presentació, en aquest cas a Bellver de Cerdanya i Puigcerdà, a més d'estar presents a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada.

Un detingut per la crema de la pantalla gegant de Terrassa

Agents de paisà dels Mossos d’Esquadra han detingut aquest dilluns al migdia a Jaume Soler, militant d’Endavant de Terrassa, al seu domicili de Vilanova i la Geltrú, en relació amb la crema de la pantalla gegant que l’ajuntament de la ciutat vallesana va instal·lar per retransmetre un partit de la selecció espanyola el passat 20 de juny.

Tot i que els Mossos van determinar que la puntada d’un operari de Tele 5 a una ampolla amb benzina va causar l’incendi de la pantalla ubicada al Raval de Montserrat, la policia seguia buscant la persona, que segons el mateix operari, va deixar una motxilla amb l’ampolla a dins sota la pantalla.

La detenció s'ha produït quan el jove es trobava al seu pis amb la seva companya i els seus dos fills. La família ha denunciat que els agents no han informat en cap moment del motiu de la detenció.

S'ha convocat per aquesta tarda una concentració de protesta davant la comissària dels Mossos d'Esquadra a Vilanova i la Geltrú.

Les colles de diables i dimonis presentaran al·legacions a la transposició de la directiva

Salvem el correfoc de Garcia!!! La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, conjuntament amb altres federacions i agrupacions del món del foc, han ratificat a Valls les al·legacions a l'esborrany de transposició de la directiva europea sobre material pirotècnic que el Departament de Cultura presentarà la setmana que ve al Ministeri d'Indústria espanyol. La directiva regula la seguretat i desenvolupament dels espectacles amb foc i ha de ser transposada abans de gener de l'any que ve.

El president de la Federació, Pep Enric Martí, ha explicat que s'oposaven a la proposta, feta pel ministeri, de fer acreditar per escrit a tots els assistents a un acte amb foc que són conscients de la mena d'activitat que és. Enric ha dit que això era 'impossible', car hi ha centenars de festes amb pirotècnia cada any a tot el país i la mesura suposaria d'acreditar dos milions de persones. A més, ha explicat que la mesura era innecessària perquè la llei d'espectacles de Catalunya atribueix als ajuntament la potestat d'autoritzar aquestes festes. Les federacions també demanen que sigui la Generalitat qui reguli aspectes com l'edat dels participants en colles infantils i els materials pirotècnics que poden manipular, i no, com proposa la directiva, que siguin els pares que autoritzin els fills a participar a les festes.

El 15 d'agost acaba el termini d'al·legacions. Ara caldrà demanar una reunió amb els responsables del Ministeri d'Indústria i esperar a la resolució del 4 de gener.

Pasqual Maragall demana una gran manifestació si el Constitucional espanyol retalla l'Estatut

Hi ha qui pensa que BCN és bona si la bossa sona. Doncs no: el turisme que ve és més aviat de classe mitjana –que per cert és la que ens convé: de classe baixa en tenim un munt i de classe alta no ens en cal perquè no surten al carrer, ni compren a les botigues–. Si compren quelcom és a les botigues de luxe del passeig de Gràcia, perquè amb la crisi el refugi dels calés són l’or, la plata i les joies. Barcelona gasta molt però cobra molt. Jo camino prou per la ciutat –cosa recomanable– i em faig un fart de veure estrangers i fins i tot, de vegades, de parlar amb ells en anglès (la nova lingua franca) o el que calgui. Pel carrer, amb els nacionals, estic entre agraït i cansat que em saludin preguntant-me com em trobo. En canvi, els estrangers poc que saben qui sóc. Però anem per feina.

Hi ha qui pensa que l’Estatut ho pot arreglar o esguerrar tot. Mentida; o error, si es vol. Barcelona no serà ni millor ni pitjor amb l’Estatut. Ni Catalunya tampoc. Des que en Ridao va aconseguir apujar el llistó del finançament fins als 3.500 milions d’euros, la cosa ha millorat. El problema té més a veure amb l’honor que amb la pesseta, que curiosament és, fins i tot en castellà, un mot d’origen català. Per què deu ser? La moneda o peça petita era en català la peceta, vet aquí. El que compta són les pessetes i tot el demés són punyetes, diu el català. Però en el fons el que li importa més és l’honor, que diuen que era el credo dels castellans. M’explico. Nosaltres vam fer un Estatut. L’Estatut substituïa i desenvolupava la disposició addicional primera de la Constitució. L’Estatut es va aprovar amb el 90% dels vots del Parlament català, però el Parlament i el Senat espanyols el van retallar –no repetiré aquí amb quins suports des de Catalunya–. Després el vam referendar. I ara el volen retocar en el Tribunal Constitucional. Doncs bé: si ho fan, sortirem al carrer 200.000 persones per baixar pel passeig de Gràcia cantant “Volem l’Estatut”, com l’any 1979, crec que era. I si pot ser que vinguin en Llach i en Joan Manuel –fill del Poble-sec i nét d’andalusa o de gent de parla castellana–, la Marina Rossell, la Mayte Martín i la Maria del Mar Bonet. Si volen. Si jo fos l’amo de l’Estatut (i no ho sóc, però hi vaig participar amb una pila de companyes i companys del PSC-CpC, Esquerra, ex-PSUC i CiU) diria: no me’l toquin. Va néixer en un pis de la Via Augusta cantonada Alfons XII, al costat de casa meva, per un acord final entre Ernest Maragall, un xicot de CiU i l’Iceta, si no recordo malament (tot i que l’Iceta al Parlament va dir: “Hi votem a favor, però a Madrid segurament el tocaran”). I tant que el van tocar. És un fill mig bord, però és un fill nostre. Dic tot això a Rupià, Baix Empordà, a tocar, no del pi, però sí de l’olivera de les 7 branques, que em van regalar els Veguers de les 7 Vegueries que havien de substituir les Diputacions Provincials, nom que a mi no m’entusiasma, perquè refereix a una realitat dual: la Capital i les Provincies. No és això, companys no era això. Si cal, passat l’estiu, tornarem al carrer.

Avui: De BCN a Cat i l'Estatut

Joan Saura: 'Seria bo que les lleis aprovades per referèndum no poguessin anar al TC'

El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, creu que 'seria bo' que lleis aprovades per referèndum no poguessin arribar al TC, ja que, si el tribunal retalla algun precepte hi haurà un xoc de legitimitats.

Referint-se a quina ha de ser la reacció del Govern a una sentència adversa diu: 'Una reacció concreta és impossible, perquè depèn de la sentència. Però tenim clar que l'Estatut no és només una llei orgànica, sinó que és un pacte entre Catalunya i l'estat espanyol. Si el TC limita, redueix o anul·la determinats preceptes, s'ha de refer el pacte polític. Si vostè i jo pactem una cosa i ve un tercer i ens diu que no serveix, doncs modifiquem la llei. Però crec que la sentència no afectarà cap aspecte essencial de l'Estatut. Ni nació, ni llengua, ni finançament, ni bilateralitat sortiran afectades, tot i que possiblement hi haurà lectures interpretatives de determinats articles. En tot cas, desitjo que la sentència surti com més aviat millor.'

L'Estatut compleix tres anys, però encara no camina

Aquest diumenge es compleixen tres anys des de l’entrada en vigor del nou Estatut. Tres anys en que s’han succeït les reunions entre la Generalitat i l’Estat espanyol amb l’objectiu de materialitzar els traspassos de les noves competències que el nou text confereix al govern català. Tot plegat en un clima tens per lentitud, la manca de voluntat política i per la tediosa espera de la sentència del Constitucional espanyol. El Govern fa un balanç triomfal d’aquests tres anys que Saura valora amb un notable alt, destacant el finançament, els traspassos de Rodalies i la inspecció de treball com a grans fites. Més enllà dels dubtes pel finançament, també hi ha reserves sobre aquests traspassos que, per dir-ho de forma planera, són traspassos a mitges.

Maulets protesta per la 'càrrega policial indiscriminada' en una manifestació antitaurina a Palma

Maulets ha denunciat la càrrega 'desproporcionada i completament indiscriminada' de la policia nacional contra una manifestació antitaurina que se celebrava aquest dijous davant la plaça de braus de Palma. La concentració és la primera de les tres que estan previstes per aquest estiu sota el lema La sang no és cap espectacle. Asseguren que les persones que hi participaven van mantenir en tot moment una actitud pacífica i que van ser els assistents a la cursa de braus qui va actuar amb 'actitud provocadora' i creuen que aquest va ser el detonant de la primera càrrega que va efectuar la policia. Maulets mostra en un vídeo com es van succeïr els fets que van acabar amb una vintena de persones ferides, entre elles una nena de deu anys i cinc persones hospitalitzades.

En un comunicat, Maulets assegura que no pot 'acceptar ni permetre aquesta actitud repressiva dels cossos policials espanyols' i critiquen 'severament el fet de no poder realitzar una concentració lliurement i amb total normalitat'. A més, consideren que des d'abans que es produíssin les càrregues la policia 'ja mostrava una intenció d'impedir' el desenvolupament de la concentració i, per això pensen que les 'agressions' eren premeditades.

La UGT denuncia irregularitats en l'ERO de Total Panel System

La federació del metall, la construcció i afins (MCA) de la UGT a l'Ebre ha denunciat greus irregularitats en l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) presentat per l'empresa Total Panel System SA –situada a Móra la Nova– que afecta més de la meitat dels treballadors de l'empresa (14 de 26). Aquest ERO va ser desestimat fa unes setmanes pels serveis territorials de Treball a Barcelona, que el van traslladar al TSJC. No obstant això, els de l'Ebre hi van donar el vistiplau el 31 de juliol.

Alego: La UGT denuncia irregularitats en l'ERO de Total Panel System

Ja hi tornem a ser!!!

Tres artefactes de poca potència han esclatat avui a diferents punts de Palma sense causar ferits després que ETA ha advertit de la col·locació de tres explosius. El primer ha estat la pizzeria 'La Rigoletta', situat al carrer Joan Maragall, número 42, a la zona del Portitxol de Palma a les 14.15 h, el segon en un altre local a les 14.40. Només han causat danys materials ja que els locals han estat desallotjats. El tercer ha esclatat a les sis de la tarda en unes galeries comercials subterrànies a la plaça Major de Palma. Finalment la quarta bomba en un hotel era una falsa alarma. ETA ha reivindicat aquest diumenge l'autoria dels últims quatre atemptats en què han mort tres persones. Es tracta de l'assassinat de l'inspector Eduardo Puelles, a Arrigorriaga el 19 de juny, i de Carlos Sáenz de Tejada i Diego Salva, guàrdies civils de la caserna de la Calvià, a Mallorca, el 30 de juliol, a més de l'explosió a la seu del PSE de Durango el 10 de juliol i de la bomba a la caserna de Burgos del 29 de juliol. En un comunicat al diari Gara, ETA retreu a PNB i Nafarroa Bai el seu suport a la Guàrdia Civil després de l'atemptat de Calvià. Adverteix que l'atemptat de Burgos no va ser 'frustrat' sinó que 'l'únic que s'ha demostrat frustrat' és la via policial. GARA: ETA afirma que las últimas semanas prueban de nuevo la inutilidad de la represión

ERC manté que l'Estatut és "insuficient" en el tercer aniversari de la seva entrada en vigor

El portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, ha afirmat amb motiu del tercer aniversari d'entrada en vigor de l'Estatut, que aquest ja es va demostrar "insuficient des del primer dia" i que així ho va percebre la societat catalana, segons les dades extretes del Baròmetre d'Opinió Política de juliol de 2006 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

Aquestes dades indiquen que un 52,8 per cent dels enquestats opinaven que Catalunya havia aconseguit un nivell insuficient d'autonomia, un percentatge que en l'últim baròmetre del CEO, de juliol de 2009, augmenta fins al 62 per cent.

En un comunicat, Llorente ha assegurat que aquest percentatge de descontents "no ha parat d'augmentar" entre l'electorat de tots els partits des de 2006, i que és ERC qui està "arrossegant a la societat catalana cap a un punt de no retorn de desconfiança en el model autonòmic."

Pols pel referèndum a Escòcia

El primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, manté el propòsit de convocar un referèndum per a la independència tot i les fortes pressions que està rebent de l’oposició i de la premsa conservadora londinenca, que, agafant la recessió econòmica com a pretext, li exigeixen que ajorni la consulta.

L’oficina del cap del govern escocès va desmentir les informacions publicades per alguns mitjans de comunicació europeus en el sentit que Salmond ja hauria canviat radicalment de parer i hauria tancat al calaix el seu pla perquè Escòcia arribi a la plena sobirania.

“Aquests suggeriments són un disbarat. Tirarem endavant la llei per al referèndum i ho farem l’any 2010”, va assegurar el portaveu del govern escocès. Segons una dirigent del governamental Partit Nacional Escocès (SNP), la formació que lidera Salmond té “ordres de treballar, no només per convocar el referèndum, sinó per guanyar-lo”.

L’agència Press Association ha distribuït notes sobre l’“abús” de la campanya Conversa Nacional –d’explicació sobre el referèndum– per afavorir el sí a la independència que defensa l’SNP, sota la cobertura de promoure la participació electoral. Aquests reportatges serien el reflex de l’oposició creixent de la premsa conservadora de Londres.

Interior estudia fer enquestes als detinguts per saber com els han tractat els Mossos

s/c El Departament d'Interior es planteja oferir a partir d'aquesta tardor un qüestionari als detinguts per conèixer l'actuació dels Mossos d'Esquadra, el tracte rebut i les condicions dels calabossos, entre d'altres. Aquest és un dels requisits per obtenir el certificat internacional de qualitat ISO 9001 amb el què ja compta l'Ertzaintza i que la Conselleria vol obtenir durant aquesta legislatura. Segons el Sindicat Autònom de Policia (SAP-UGT), si l'arrestat té alguna queixa o creu que ha estat maltractat o detingut il·legalment, podrà denunciar els agents. El sindicat considera que amb aquest sistema per avaluar la tasca policial es vulnera 'totalment' el dret a la presumpció d'innocència dels agents.

El conseller d'Interior, Joan Saura, va anunciar el març de l'any passat la seva intenció d'aconseguir el certificat ISO 9001, que acredita la qualitat del sistema policial des de que una persona és arrestada fins que és posada en llibertat o a disposició judicial.

La policia basca impedeix la manifestació prohibida per Garzón

La policia basca ha carregat contra la manifestació convocada per l'esquerra independentista a Sant Sebastià, que duia per lema 'Stop a l'estat d'excepció. El País Basc té la paraula i la decisió.' Havia estat convocada després que el govern basc en prohibís dues ahir, però el jutge Baltasar Garzón ha prohibit també aquesta tercera avui mateix. Malgrat aquesta interlocutòria de Garzón, els organitzadors havien fet una crida a participar en la marxa.

Els manifestants han començat la marxa en direcció a l'Ajuntament per assistir al tret de sortida de les festes de la Setmana Gran de Sant Sebastià. En aquell moment, agents de la policia basca han impedit que la manifestació continués. Els han tret els cartells i han desplegat un cordó policíac al voltant. Després s'han viscut alguns moments de tensió i s'han registrat enfrontaments entre policia i manifestants a la zona vella de la ciutat. Segons algunes informacions, hi podria haver dos detinguts.

Garzón havia decidit prohibir la manifestació a instàncies de la fiscalia perquè considera que s'hi volia 'enaltir ETA, el seu entramat orgànic i els seus responsables, a través d'un abús dels mecanismes que garanteixen la convivència democràtica.' Així, el jutge ha demanat a la Conselleria d'Interior que faci complir la interlocutòria i actuï perquè així sigui. A més, en una altra interlocutòria, el jutge ha prohibit els actes de suport als presos d'ETA convocats per a aquesta tarda i fins el dia 15 amb motiu de les festes per tal de 'prevenir la comissió de delictes.'

Davant la possibilitat de perdre punts de l'ISO 9001, no s'ha passat cap enquesta sobre el tracte de l'Ertzaintza. Avui: L'Ertzaintza impedeix dues vegades a cops de porra la manifestació abertzale de Sant Sebastià

GARA: Los manifestantes vuelven a marchar por Donostia y se reproducen las cargas

El Partit Aragonès Regionalista (PAR) recull signatures a la Franja en contra de la Llei de Llengües

El Partit Aragonès Regionalista (PAR) inicia avui una recollida de signatures a Montsó (Cinca Mitjà) cridant als veïns i veïnes de les comarques del Cinca Mitjà, la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça a signar en contra de la Llei de Llengües aragonesa. El PAR creu que és una llei 'catalanista' i reitera al PSOE que si es manté el català com a català ' llengua pròpia i històrica' trencaran la coalició amb els socialistes. Convé recordar que la projecte de llei presentada pels socialistes ni tan sols eleva el català i l'aragonès a llengües oficials. De tota manera, els regionalistes, creuen que la llei acabarà amb les 'modalitats aragoneses que es parlen a la zona oriental i provocarà la fallida territorial d'Aragó donant entrada a l'entelèquia dels Països Catalans'.

Les signatures recollides s'enviaran, d'una banda, a l'Executiva del Partit Aragonès i, per altra banda, se sumaran a les de la Plataforma No Hablamos catalan i es lliuraran al Govern d'Aragó.

Mor Willy DeVille, mestís del rock

Rock, soul, blues, salsa, música cajun de Nova Orleans, música llatina... Willy DeVille va explorar nombrosos estils per crear una sonoritat pròpia amb cançons de gran èxit com ara les versions de Hey Joe, de Jimi Hendrix, i Demasiado corazón, de Belle Pérez.

El mestissatge musical del peculiar DeVille va quedar orfe la nit de dijous a divendres quan el cantant va morir en un hospital de Nova York a causa d'un càncer de pàncreas. Cantant i guitarrista, Willy DeVille, que havia nascut al barri del Lower East Side de Nova York -feia 56 anys segons algunes fonts i 59 segons unes altres; a la seva web oficial no dóna la data de naixement-, feia mesos que patia la malaltia, que li van diagnosticar quan s'estava sotmetent a un tractament per una hepatitis C. El cantant havia cancel·lat totes les seves actuacions fins al 2010, quan estava previst que sortís el seu pròxim treball discogràfic. Xavz´s Cafe: Un bourbon a la teva salud Willy

Mar Serna envia un SOS a Corbacho

Mar Serna PSC 070809 RAC1

La consellera de Treball, Mar Serna, ha demanat al seu homòleg al govern espanyol, el també socialista Celestino Corbacho, que la fórmula de la suspensió temporal de contractes s'ampliï fins a un període de 180 dies, dos mesos més dels 120 dies permesos actualment.

Serna ha anunciat la petició enviada al ministeri en una entrevista a RAC1. Segons la consellera, aquesta fórmula, implantada aquest any per evitar els ERO convencionals –que deixen els treballadors definitivament al carrer– i els tancaments de petites empreses, està donant molt bons resultats a Catalunya, el territori on s'aplica més. En total, unes 2.000 firmes s'han acollit a la fórmula, però en molts casos necessitarien dos mesos més de marge abans no comencin a remetre la crisi i comenci a fluir la liquiditat.

L'ampliació de les suspensions temporals de contracte permetrien a les empreses aguantar fins que comencin a brotar més brins verds que, de moment, "són molt petits", segons Serna.

La 'febre catalanista' torna a Formentera, segons 'El Mundo'

La 'febre catalanista' torna a Formentera. Això que a molts podria semblar una bona notícia és motiu d'indignació al diari El Mundo que es posa les mans al cap perquè durant les Festes de la Terra a l'illa de Formentera s'ha 'inundat la plaça de Sant Francesc de petites estelades'. A més asseguren que, com a mínim per unes hores va onejar una estelada al balcó del jutjat de pau de la capital de l'illa on, segons afirmen, només s'hi poden exhibir banderes oficials, és a dir, ' l'espanyola, la balear i la formenterina'. Segons informa el diari de Pedro J. Ramírez, el Partit Popular de Formentera demanarà explicacions a l'equip de Govern ja que asseguren que hi van veure membres de la formació. Per això presentaran una moció en el proper ple insular, al mes de setembre, en què demanaran al president del Consell formenterí, Jaume Ferrer, de Gent per Formentera 'que fets com aquests no tornin a passar'. Les festes de la Terra se celebren a les Illes Pitiüses des del dia 5 d'agost, dia de Santa Maria, per commemorar el desembarcament de les naus de Guillem de Montgrí al Pou des Lleó. El 8 d'agost, Sant Ciriac, les tropes catalanes entraren a Madina Yabisah, a la vila d'Eivissa, i en conqueriren el castell i les Festes de la Terra se celebren amb l'objectiu de reafirmar la identitat catalana d'Eivissa i Formentera. El Mundo: Cuelgan una bandera independentista catalana en un Juzgado de Formentera

Saura posa un notable alt al desplegament de l'Estatut

Un 8,2. Aquesta és la nota global que el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha posat al desplegament de l'Estatut quan es compleixen tres anys des de l'entrada en vigor del text estatutari.

Un cop superats els conflictes amb el finançament i amb alguns traspassos significatius, com Rodalies, Saura fa un balanç positiu del procés de desplegament i li posa un notable alt, tot i que alguns "exàmens" es van haver de "repetir" perquè el govern espanyol els va suspendre.

En aquest sentit, Saura ha deixat clar que al llarg d'aquest temps Catalunya ha hagut d'anar superant "moltes resistències" per part de l'administració espanyola.

Tres anys amb un Estatut amenaçat

L'Estatut de Catalunya va entrar en vigor el 9 d'agost de 2006, i encara està pendent de la sentència que ha de dictar el Tribunal Constitucional. La tramitació d'aquesta sentència ha provocat diverses polèmiques polítiques i judicials, ha dividit el poder judicial i ha fet entrar en crisi el mateix Tribunal Constitucional, que encara no s'ha pogut renovar tot i que s'han complert els terminis corresponents.

Recentment s'ha produït un acord entre els governs de Catalunya i l'Estat sobre el principal punt de l'Estatut, el nou model de finançament autonòmic. Però fins i tot sobre aquest assumpte hi ha desacord entre els partits ctalanes, perquè el tripartit considera que l'acord compleix l'Estatut, mentre que CiU assegura que l'acord va contra el que estableix la norma bàsica de Catalunya. S'han acordat dotze traspassos, alguns d'ells, els darrers, d'importància, com la xarxa de trens de Rodalies de Renfe i la gestió de la inspecció de treball. Tanmateix, segueixen pendents la gestió de l'aeroport del Prat i dels aeroports secundaris (Reus, Girona i Sabadell), l'hospital Clínic de Barcelona, la gestió de les beques per a estudiants, l'ordenació del sector pesquer, l'assegurança escolar i les biblioteques provincials.

En aquests tres anys, el Govern ha aprovat 32 lleis que desenvolupen l'Estatut, 16 d'elles en l'últim any. També hi ha altres 13 lleis en tràmit parlamentari i s'estan elaborant 20 més.

L'Estat té també pendent les modificacions d'algunes lleis orgàniques que estan previstes al text estatutari, entre elles la llei orgànica del poder judicial i la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes.

El govern basc prohibeix la manifestació independentista de demà a Sant Sebastià

El Departament d'Interior del govern basc ha prohibit una manifestació convocada per l'esquerra independentista per a demà a Sant Sebastià, coincidint amb el començament de les festes de la Setmana Gran, sota el lema 'En el camí de la independència, pel canvi polític i social'. El govern del País Basc considera que la manifestació podia 'causar desordres públics' i posar 'en perill' els béns i la seguretat de la ciutadania, i per això l'ha prohibida.

En un comunicat, l'Ertzaintza ha assenyalat que la persona que figurava com a convocat de la manifestació, a la qual va donar suport ahir l'esquerra independentista basca, tenia 'una àmplia trajectòria de vinculació a organitzacions actualment il·legalitzades.' Per la seva banda, el govern basc ha considerat un motiu per a prohibir la marxa de demà que en la roda de premsa en què es feia la convocatòria van participar 'de manera activa' persones que 'han estat vinculades a organitzacions il·legalitzades.' Segons Interior, aquesta manifestació, que es fa cada any per aquestes dates, 'ha estat històricament instrumentalitzada i utilitzada per organitzacions polítiques avui il·legalitzades i dissoltes.'

El govern també ha prohibit una altra manifestació, en aquest cas prevista per a aquest vespre i convocada pels moviment juvenil de l'esquerra independentista.

GARA: Lakua prohibe la marcha en protesta por el operativo contra Gaztesarea y la convocada para mañana por la izquierda abertzale

Camacho reconeix que “primer han de fer denúncia pública i després veure les mesures judicials” en les “escoltes il·legals”

Alicía Sánchez Camacho PP 070809 RAC1

La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, s’ha referit al cas de les “escoltes il·legals” en una entrevista a El món de RAC1. La popular ha assegurat que si el PP ha fet aquestes acusacions és “perquè en tenim plena constància” tot i que no coneix “quines persones en concret han patit aquestes escoltes”.

Respecte a l’emplaçament del PSOE a fer una denúncia pública, Camacho ha reconegut que és el “primer que hem de fer i després veurem quines són les mesures judicials que hem de prendre”. Tot i això, la presidenta del PP català ha assegurat que el fet de portar el cas als tribunals “és una decisió que li correspon al PP a escala estatal”.