El noi que va hissar la bandera republicana informa al jutge que no pagarà la multa

Jaume d'Urgell, condemnat per haver substituit en un edifici públic de Madrid la bandera constitucional per la republicana durant una manifestació el 2006, ha informat avui al jutge que no pagarà la multa de 1.260 euros que li van imposar per un delicte d'injúries a Espanya.

"Se n'han assabentat, han pres nota que no la penso pagar", ha explicat D'Urgell quan ha sortit dels Jutjats de la plaça de Castella, on aquest matí li han fet el requeriment formal de compliment de la sentència.

La negativa del jove català a pagar set mesos de multa amb una quota de sis euros diaris pot fer que hagi d'afrontar un període de 105 dies de presó, que D'Urgell està disposat a complir "si a canvi es poden aconseguir 15 minuts de reflexió pública".

Serà el Jutjat d'Executòries número 7 de Madrid el que ara haurà de decidir si procedeix a l'embargament dels seus comptes o béns, el priva de llibertat --a raó d'un dia per cada dues quotes impagades-- o bé el condemna a treballs en benefici de la comunitat, que el jove ja ha assegurat que rebutjarà perquè "serveis a la comunitat és el que feia quan vaig canviar la bandera".

NOTA DE PREMSA de Jaume d'Urgell

CDC del Segrià promourà la moció de suport a la consulta d'Arenys, tot i la decisió de CiU de no fer-ho

El líder de CiU, Artur Mas, va assegurar dilluns que la federació nacionalista no promouria mocions de suport a la consulta d'Arenys de Munt als ajuntaments on té representació perquè no ho considerava entre les seves prioritats. Ara, però, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del Segrià ha anunciat que ells sí que ho faran a nivell comarcal. En els propers dies promouran la presentació de mocions als municipis de la comarca en suport a la consulta. Diversos municipis de la comarca ja han mostrat el seu interès en aquesta iniciativa i properament la presentaran en els seus respectius ajuntaments. De fet, el grup de CiU al Consell Comarcal del Segrià així com el grup municipal de CiU a Almacelles presentaran aquesta iniciativa en els propers respectius plens.

ICV-EUiA no veu "gens encertat" que la israeliana Noa canti a la Diada

La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha explicat aquest dimecres que el seu grup no veu encertat que la cantant israeliana Noa participi en l'acte institucional, organitzat pel govern, al Parc de la Ciutadella, l'Onze de Setembre.

"Ens sembla bé que l'acte es dediqui a la Mediterrània i que hi hagi una iniciativa per simbolitzar el conflicte a l'Orient Pròxim, així com la combinació de cantants d'Israel i Palestina, però no ens sembla gens encertat que sigui la cantant Noa qui vingui per part de l'Estat d'Israel", ha declarat.

Camats ha ressaltat que Noa "ha manifestat clarament el seu suport als bombardejos del mes de gener" contra Palestina "que no tenen res a veure amb la pau i el diàleg". "La persona que han escollit és un error", ha afirmat. En roda de premsa al Parlament, ha dit que la seva coalició es planteja anar a l'acte lluint algun pin en suport al poble palestí, el dibuix del qual podria ser una bandera, tot i que encara s'ha de determinar. La dirigent ecosocialista ha remarcat que "ICV manifestarà aquesta incomoditat a la presidència del Parlament i de la Generalitat". "És probable que ens solidaritzem amb els palestins al llarg de totes les manifestacions que tenen a veure amb la Mediterrània", ha dit.

Tots els regidors socialistes de Benidorm es donen de baixa del partit

Els dotze regidors que el PSPV té a Benidorm (Marina Baixa) han donat suport, juntament amb un exregidor del PP, a una moció de censura per arrabassar el govern municipal al Partit Popular. La direcció del PSOE ja els havia advertit que no compartia aquesta decisió i que, si la mantenien, haurien d'abandonar el partit, i així ho faran. Creuen que és una decisió 'difícil i dura que suposa un trencament' però afirmen que han anteposat el millor per a la ciutat als interessos del partit. A més, han denunciat que alguns dels regidors socialistes han rebut 'ofertes per perjudicar i trair' al propi grup. El cas ha adquirit més rellevància encara ja que entre els regidors s'hi troba la mare de Leire Pajín, secretària d'organització del PSOE. VilaWeb: Els regidors del PSOE de Benidorm abandonen el partit en bloc

Consulta d'autodeterminació sense suport oficial i amb la Falange

"Antes fatxa que rota" La consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt s'haurà de fer sense suport municipal i amb manifestació de la Falange Española de las JONS autoritzada expressament. Aquest és el panorama resultant de l'acció de la justícia, que ha ratificat la suspensió de l'acord del ple de l'Ajuntament que cedia una sala al Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) i que, paral·lelament, ha revocat l'ordre del departament d'Interior d'ajornar una setmana la manifestació del partit feixista.

Hi havia dos procediments judicials oberts i tots dos s'han tancat alhora. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha comunicat aquest dimecres al matí la interlocutòria definitiva del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona, que dóna la raó a l'advocat de l'Estat en la necessitat de suspendre l'acord de ple, i la sentència de la secció segona de la sala del contenciós administratiu del TSJC, que autoritza la protesta de la Falange.

Així, doncs, el 13 de setembre tornarà a ser, en part, com el 3 de juny de 1979, quan la Falange va anar a Arenys de Munt a protestar per la retirada de la creu als caiguts, ordenada per l'Ajuntament, governat aleshores per ERC. Vicent Sanchis: Cinc-centes consultes

El vídeo del míting unitari pel 'Sí' ja és a la xarxa

Ja és a la xarxa a disposició de tothom el vídeo del míting unitari pel 'Sí' a la consulta per la independència d'Arenys de Munt. L'acte, que va tenir lloc dissabte passat a una Sala Municipal plena a vessar, va aconseguir aplegar per primer cop les principals forces del sobiranisme per posicionar-se de manera inequívoca a favor de la independència de Catalunya. Per tal d'immortalitzar aquell moment històric, Xavier Fajarnés ha elaborat un muntatge audiovisual que recull els millors moments de les intervencions de Jordi Fàbrega, president de les EPM de Catalunya per AM2000, Àngel Colom, conseller nacional de CDC, Francesc Ribera ‘Titot’, cantant i membre de la CUP de Berga i Anna Simó, portaveu del grup parlamentari d’ERC al Parlament de Catalunya.

La CUP considera que la prohibició de la consulta és 'un atemptat a la democràcia'

La CUP considera que la decisió judicial d'anul·lar el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta per la independència de Catalunya i, en canvi, permetre la manifestació que la Falange ha convocat per al mateix dia de la consulta és 'un atemptat a la democràcia'. Així ho ha qualificat el portaveu de la CUP, Marc Sallas, que assegura que amb aquestes decisions se'ns mostra 'la cara real de l'Estat espanyol i les seves institucions ja que 'en un costat hi som els que volem el referèndum, la democràcia i la llibertat, i en l'altre el nacionalisme espanyol i falangista representat per les institucions de l'Estat'. En aquest sentit, volen reafirmar el compromís de la CUP, 'ara més que mai', amb la realització del referèndum i la seva correcta i pacífica celebració.

Jordi Ausàs diu que la sentència sobre la consulta d'Arenys 'no s'entén es miri com es miri'

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha mostrat el seu rebuig a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la el suport de l'ajuntament d'Arenys de Munt (Maresme) a la consulta popular sobre l'autodeterminació. Ausàs ha dit que el resultat de la justícia l'ha 'desorientat' perquè 'no es pot entendre es miri com es miri'. El responsable de Governació s'ha mostrat optimista però per les possibilitats que donarà la nova Llei de consultes de Catalunya, en procés d'aprovació al Parlament. Ausàs no ha descartat plantejar un referèndum sobre la independència a nivell de país perquè 'serà possible preguntar sobre qualsevol tema d'especial transcendència política', ha dit.

La JNC pressiona a CiU perquè es posicioni a favor de les consultes d'autodeterminació locals

Més valents que l'amo!!*!! La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha emès un comunicat on explica que tots els seus membres col·laboraran a les consultes populars locals sobre l’autodeterminació de Catalunya. En el comunicat, encara van més enllà i pressionen a Convergència i Unió perquè doni suport a aquesta classe de referèndums. El comunicat arriba just en un moment en que des de la direcció convergent s’han sentenciat arguments que no apuntaven cap a una mateixa direcció: per una banda Àngel Colom va assistir al míting unitari tot afirmant que CiU hi donaria tot el seu suport però, d’altra banda, Artur Mas va explicar que, tot i votar que sí, aquesta no és una prioritat del partit.

Es presenta a València la Iniciativa Legislativa Popular 'per una Televisió Sense Fronteres, per TV3 al País Valencià'

Sindicats, partits i associacions van presentar ahir a València la Iniciativa Legislativa Popular 'per una Televisió Sense Fronteres, per TV3 al País Valencià', impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV). L'objectiu d'aquesta presentació va ser explicar la Iniciativa de llei proposada a les Corts espanyoles, per a que les emissions de TV3 es puguin rebre al País Valencià. La campanya té el suport d'alguns Ajuntaments del País Valencià.

Alguns dels consistoris que hi donen suport són el de Gandia, Elx, Xixona, Onda i Callosa d’en Sarrià. La campanya es concreta en la recollida d'un mínim de 500.000 signatures en el conjunt de l'estat espanyol durant un període que arriba fins el 24 de març de 2010, i que va començar ahir. Avui: S'obre el període de recollida de firmes de la ILP que vol que TV3 es vegi al País Valencià

El president del Quebec visita Catalunya per intercanviar experiències polítiques

Una delegació de l'Assemblea Nacional del Quebec, encapçalada pel seu president, Yvon Vallières, començarà aquest dimecres una visita institucional a Catalunya amb l'objectiu d'intercanviar experiències amb el Parlament sobre les polítiques de tots dos països en matèria d'educació, agricultura i diversitat cultural. Els diputats quebequesos participaran als actes institucionals amb motiu de l'Onze de Setembre, el dia 10, al Parlament, i l'11, a la plaça de la Cascada del parc de la Ciutadella, a més de fer, en nom del Parlament del Quebec, una ofrena floral al monument de Rafael Casanova.

Benach destaca els reptes de futur comuns que tenen Catalunya i el Quebec El president del Parlament, Ernest Benach, ha destacat que Catalunya i Quebec tenen reptes comuns com 'preservar la identitat nacional, normalitzar i enfortir l'ús de la llengua, perpetuar i divulgar la cultura, excel·lir en valors com el treball, la solidaritat, la democràcia, la tolerància i la pau i per descomptat seguir avançant cap a l'autogovern'. Benach ha fet aquestes declaracions al Parlament acompanyat per una delegació de l'Assemblea Nacional del Quebec, encapçalada pel seu president, Yvon Vallières. 'Ens uneix un passat, un present i un futur amb molts objectius comuns', ha manifestat Benach. La delegació de l'Assemblea Nacional del Quebec comença aquest dimecres una visita institucional a Catalunya.

Obama demana esforç als estudiants en un missatge envoltat per la polèmica

El president dels EUA, Barack Obama, ha demanat avui als estudiants que s'esforcin en un missatge amb motiu del començament del curs escolar que ha estat molt criticat pels conservadors. En el seu discurs a l'escola d'educació secundària Wakefield, a Arlington, als afores de Washington, i televisat, el president nord-americà ha demanat als estudiants que "assumeixin les seves responsabilitats" i vagin a classe, "facin cas als professors, escoltin els seus pares, avis i altres adults i treballin dur per assolir l'èxit".

Obama ha fet referència a la seva història personal per exemplificar de quina manera la feina acaba portant una recompensa. Així, ha recordat com la seva mare el feia llevar a dos quarts de cinc de la matinada per fer-li classes complementàries quan vivien a Indonèsia. "Necessitem que cadascú de vosaltres desenvolupi els seus talents, la seva intel·ligència i les seves habilitats per poder resoldre els nostres problemes més difícils", ha afirmat. "Si no ho feu, si abandoneu l'escola, no només us abandoneu a vosaltres mateixos, abandoneu el vostre país", ha dit, entre entusiastes aplaudiments dels estudiants.

Noruega posa en marxa una central eòlica que sura al mar

La primera central eòlica que sura al mar va ser inaugurada oficialment ahir en aigües noruegues del mar del Nord, a uns 10 quilòmetres de la costa. L’aerogenerador, anomenat Hywind i propietat de l’empresa petrolera Statoilhydro, desafia la tecnologia del segle passat i les violentes tempestes de la zona gràcies a una sèrie de boies subjectes al llit marí. De fet, la central podria comparar-se a un gran vaixell que ha llançat les àncores per mantenir una posició estable: es pot moure, però ni cau ni s’enfonsa.

Hywind no és la primera central eòlica ubicada al mar. Els grans aerogeneradors offshore, com són coneguts, comencen a ser habituals en aigües pròximes, des dels Països Baixos fins a Dinamarca, però tots estan ancorats amb estructures estàtiques i en aigües no gaire profundes. Normalment, ni se superen els 10 metres de profunditat. La nova tecnologia, en canvi, permet col·locar un molí a una profunditat de fins a 700 metres. En el cas concret de Hywind, subjecta al mar amb tres cables, la zona té una profunditat de 220 metres.

La nova Ossa es presentarà a la fira de Milà del novembre

De menuda, a casa, en teniem una. Sense cap intenció de fer propaganda, he de dir que mai ens va fallar en carretera. Quan s'espatllava era al garatge, abans o després del viatge. Tots la recordem. Potser encara hi ha alguna peça en algun racó. El lapse de tres dècades de silenci està a punt de trencar-se. La mítica Ossa escalfa motors per irrompre de nou en un món en què Catalunya va regnar entre finals dels seixanta i principis dels setanta. Dos empresaris gironins, Joan Gurt i Jordi Cuxart, anunciaven el maig passat que el trèvol de quatre fulles verd ressuscitaria el 2011. Doncs bé, no serà el 2011, sinó el 2010. Les ganes de revifar el mite d’una marca que, junt amb d’altres com Bultaco, Montesa, Sanglas, Derbi i després Gas Gas, van crear un gegant industrial de potència mundial a Catalunya, han accelerat els terminis.

Els Mossos incauten a Tortosa 950 quilos d'haixix i 750 de marihuana en paquets de sopa de tomaca

Home!, la sopa de tomaca per aquí, com a què no! Aquí s'ha de camuflar dins de pastissets o dins d'una clotxa! Els Mossos d'Esquadra han fet el cop més important contra el tràfic de cànnabis amb la detenció de dues persones i la incautació de 950 quilograms d'haixix i 750 de marihuana, que van trobar ocults en sobres de preparat de sopa de tomaca en una furgoneta abandonada a Tortosa.

Els detinguts: un matrimoni de 53 anys i de nacionalitat alemanya, que segons sembla introduïen la droga per via marítima, a través d'embarcacions recreatives de gran potència.

La investigació policial, que ha finalitzat aquesta mateixa setmana, ha permès descobrir a més que l'haixix intervingut no procedeix del Marroc, com és habitual, sinó de l'Iran (costo güeno, paisa!).

Benach defensa el valor democràtic de la consulta per la independència de Catalunya d'Arenys de Munt

El president del parlament català ha publicat un apunt al seu bloc en què ho argumenta El president del parlament català, Ernest Benach, ha publicat avui un apunt en el seu bloc en què parla de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya i reitera que, si el TC toca 'una sola coma', s'estarà atemptant contra un dels principals principis democràtics.' Alhora, defensa la consulta per la independència de Catalunya i diu que és 'rellevant' i 'incomprensible' el que està passant a Arenys de Munt.

Entre altres coses, el president el parlament català diu: 'Hi ha una part de la societat catalana que no se sent reflectida ni se sent representada, i fins i tot se sent agredida quan es vol prohibir la consulta d'Arenys o quan es pretén retallar i modificar l'Estatut de Catalunya. El debat de fons també és aquest, el valor real de la democràcia.'

Ernest Benach: El valor de la democràcia

El govern català es distancia del referèndum d'Arenys i de la reacció de l'Estat

Fredor i distanciament respecte als dos bàndols. Aquesta és la posició del govern català pel que fa a la consulta d'autodeterminació d'Arenys de Munt i a la reacció de l'Estat espanyol. Joaquim Nadal ha estat el conseller que aquest dimarts ha fet de portaveu en la compareixença de premsa –retransmesa per televisió– posterior a la reunió setmanal de l'executiu. I segons el titular de Política Territorial, el govern de la Generalitat "no té res a dir sobre consultes ciutadanes que no tenen valor normatiu".

Lluny, doncs, de la consulta, però també de la posició del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que ha portat al jutjat el referèndum simbòlic organitzat pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA), amb un recurs presentat i defensat per un advocat estatal que va ser candidat, en dues eleccions, de la Falange, Jorge Buxeda Villalba.

Com és conegut, les formacions que integren el tripartit presidit per José Montilla tenen posicions diferents i contràries respecte a la iniciativa i sobre el fet que l'Ajuntament arenyenc hi doni suport. ERC i ICV defensen la legitimitat de la consulta, i el PSC s'hi oposa, fins al punt que els dos regidors que tenen a Arenys van ser els únics de votar contra l'acord de ple que cedia una sala per posar-hi les urnes.

EUiA, a favor de la consulta d'Arenys

El coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, ha defensat el dret de la ciutadania a ser consultada i a prendre posició, en relació amb la polèmica sorgida arran de la consulta independentista impulsada a Arenys de Munt. En aquest sentit, Miralles ha considerat que a Catalunya 'els fenòmens separadors' creixen per 'errors i irresponsabilitats' dels sectors 'centralistes, unitaristes i anticatalanistes' i també, com en aquest cas, per una decisió de l'Administració que només ha contribuït a 'magnificar' aquesta consulta popular i que comportarà, segons el líder d'EUiA, el sorgiment d'altres consultes arreu del territori. 'No ha de fer por que la gent prengui decisions', ha insistit Miralles.

El coordinador general ha explicat que si es dugués a terme una consulta al seu municipi, 'segurament hi participaria' i que a la butlleta hi posaria 'sí al dret a l'autodeterminació', tot i que en el seu cas defensaria un 'Estat federal i republicà'.

Calders promou una consulta independentista que ja havia aprovat l'abril passat

El degoteig de municipis que s'afegeixen a la idea de fer una consulta sobre la independència de Catalunya segueix constant. El darrer ha estat l'Ajuntament de Calders, un municipi d'uns 500 habitants al Bages, que impulsarà, a través d'una comissió, una consulta sobre l'autodeterminació. El ple municipal ha aprovat aquest dilluns facultar l'alcalde, Jaume Perarnau, perquè impulsi la creació d'aquesta comissió que és qui farà la convocatòria de la consulta abans d'acabar aquest 2009. En el text de la moció també es dóna suport a l'Ajuntament d'Arenys de Munt (Maresme) per la situació que està vivint i es considera que la consulta és un 'exercici saludable de democràcia'. El passat 14 d'abril l'Ajuntament de Calders ja havia aprovat una moció per impulsar una consulta independentista. Avui: Calders també aprova fer la consulta independentista abans d'acabar el 2009

Neix Autodeterminació.cat, un argumentari en línia a favor de la independència

La plataforma Deumil.cat ha posat en marxa una nova pàgina web que ofereix un seguit d'argumentaris a favor del dret a la independència de Catalunya. L'espai, que duu per nom Autodeterminacio.cat, vol ser una eina de comunicació i treball que impulsi i projecti el moviment independentista, segons els seus impulsors. El portaveu de la plataforma, Enric Canela, ha afirmat durant la presentació del nou web que el sobiranisme català farà un salt qualitatiu i en direcció a construir un estat independent que 'cada cop més amplis sectors de la societat reclamen'. Segons Canela, la societat civil ha de prendre la iniciativa ja que els diputats 'han demostrat no estar disposats a assumir de manera immediata i efectiva el dret de decidir', en referència al rebuig de la mesa del Parlament a la ILP pel referèndum d'autodeterminació que impulsaven.

El Constitucional torna a la feina. Preparem-nos!!*!!

Passat el parèntesi estival, el Tribunal Constitucional va reprendre ahir les llargues deliberacions sobre l'Estatut, mentre a Catalunya es cou la convocatòria de manifestacions de protesta després del pronunciament de l'alt tribunal espanyol i abans, coincidint amb la Diada. Els deu magistrats que debaten sobre la carta catalana treballen sobre el quart esborrany de la sentència amb la definició de Catalunya com a nació i l'obligatorietat de conèixer el català al país com a principals nusos que s'han de desfer per arribar a un acord. La presidenta del TC, María Emilia Casas, manté la determinació que la sentència l'avali una majoria àmplia. És a dir, pactada amb magistrats conservadors, per no haver de fer ús del vot de qualitat, amb què ja hauria pogut dictar una sentència.

Avui: El Tribunal Constitucional torna de vacances pendent de la sentència sobre l'Estatut

Gabilondo diu que la LEC s'aplicarà depenent de la decisió del TC sobre l'Estatut

El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha recordat aquest dimarts en una entrevista a Tele-5 que la llei d'educació de Catalunya (LEC) penja directament de l'Estatut, i que per tant s'haurà d'aplicar, o modificar, tenint en compte la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el text.

El ministre ha assegurat que ell és partidari del compliment "estricte" de la Constitució i de l'Estatut, i que per tant, "segons quina sigui la decisió" del TC, "adoptarem decisions al respecte". El ministre ha atribuït les advertències que arriben des de Catalunya sobre la reacció a una possible retallada del TC a la "voluntat de pressió" i de "fixar una posició" de les formacions catalanes.

Garzón declararà demà davant el Suprem pel cas de les fosses del franquisme

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha estat citat a declarar demà dimecres a les 12.30 hores davant l'instructor del Tribunal Suprem en relació amb la querella interposada contra ell pel sindicat Manos Limpias per la seva investigació sobre les desaparicions durant el franquisme, segons fonts de l'alt tribunal.

La querella admesa contra el magistrat, que declararà en qualitat d'imputat, assenyala que Garzón podria haver incorregut en un delicte de prevaricació en admetre a tràmit i realitzar diligències a l'Audiència Nacional sobre una denúncia realitzada per familiars de desapareguts després de la Guerra Civil.

Aquesta querella no té el suport de la Fiscalia, que estava a favor d'arxivar-la, però la sala penal del Tribunal Suprem va acordar admetre-la a tràmit.

Andorra celebra avui la diada

En ocasió de la festivitat de la Mare de Déu de Meritxell, Andorra celebra avui la diada nacional. El Santuari de Meritxell tornarà a ser, doncs, un any més, el punt neuràlgic de la celebració. Ara, el cap de govern, Jaume Bartumeu, ha explicat que enguany la diada s'esqueia en una situació de crisi econòmica; per això ha proposat: 'Hem de ser molt conscients que hem de trobar un nou marc de relació econòmica i social amb la Unió Europea'. directe.cat: Andorra aprova la desaparició del secret bancari

El primer ministre gal·lès celebra que al Regne Unit "no hi ha cap tribunal que tombi la decisió d'un parlament democràtic"

El primer ministre gal·lès, el laborista Rhodri Morgan, ha celebrat en una entrevista que al Regne Unit "no hi ha cap Tribunal Constitucional que pugui tombar una decisió d'un parlament democràtic", com l'Estatut.

Morgan vol convocar un referèndum que doti Gal·les de més autogovern i assegura que "només les cambres electes dels Lords i dels Comuns" podrien retallar o cancel·lar una ampliació de competències aprovada a Cardiff. Morgan defensa que "els anglesos reaccionen amb calma" a les reivindicacions de Gal·les, "perquè demanem el mateix que Escòcia ja té", i no es pot imaginar "de cap manera" que responguessin amb cap boicot econòmic ni fòbia cap als gal·lesos.

Des de Cardiff, no només miren cap a Escòcia i els plans de referèndum de Salmond sinó també cap a Catalunya i l'Estatut. "Seguim molt atentament i amb molt d'interès les discussions entre el govern espanyol i el català, el basc o el gallec", ha assegurat Morgan, defensor d'un federalisme "asimètric i flexible" que "permeti a algunes autonomies tenir competències que d'altres no tenen".

Morgan culpa els governs britànic i espanyol que el gal·lès i el català no siguin llengües oficials de la Unió Europea i aposta per "seguir pressionant i, a poc a poc, acostumar tothom a la idea que se'ls ha de donar un reconeixement apropiat per l'estatus d'igualtat que tenen amb l'anglès i el castellà a Gal·les i a Catalunya". La llengua gal·lesa, però, a diferència de la catalana, només la parla el 19% de la població de Gal·les, unes 600.000 persones.

El Sudan empresona Lubna Ahmed al-Hussein per dur pantalons en públic

La periodista sudanesa Lubna Ahmed al-Hussein, detinguda al juliol en un cafè de la capital del Sudan, Khartum, perquè anava vestida amb pantalons, va ser declarada ahir culpable d'indecència i haurà d'ingressar un mes a la presó després d'oposar-se a pagar una multa de 140 euros. No obstant, Lubna, que es va negar a admetre la seva culpabilitat durant el judici, es deslliurarà de la pena ordinària (40 fuetades) que mana la xara, la llei islàmica.

"Lubna ha estat jutjada segons una norma que estipula que qualsevol persona que tingui una conducta immoral o que es presenti en públic amb un vestuari indecent serà castigada amb 40 fuetades i una multa", va explicar ahir l'advocat de la periodista, Nadil Adib. Els casos judicials per indecència són habituals al Sudan, un país que pateix una àmplia bretxa cultural entre el nord, majoritàriament musulmà, i el sud, de majoria cristiana.

Però el cas d'aquesta periodista ha generat molta expectació mediàtica tant al país africà com a escala internacional. Un cop va ser detinguda, Lubna va iniciar una campanya contra els codis de vestimenta que s'apliquen a Khartum, i fins i tot va posar en fotografies vestida amb un pantaló de color verd -el mateix que duia en la seva primera compareixença davant el tribunal.

A més, Lubna, que treballava a l'oficina de premsa de la missió de les Nacions Unides a Khartum, va decidir renunciar a la feina i, per tant, a la immunitat que li proporcionava davant la justícia del seu país, per provar la seva innocència i lluitar per eliminar aquesta llei.

Arenys de Munt avisa que si es prohibeix la consulta hi haurà una "reacció en cadena"

L'Ajuntament d'Arenys de Munt ha invocat aquest dilluns davant la jutge el seu dret a defensar políticament la "legítima" convocatòria ciutadana d'un referèndum d'autodeterminació i ha advertit que si es prohibeix la consulta, hi haurà una "reacció en cadena" en altres municipis.

L'advocat del consistori, l'exconseller d'ICV Salvador Milà, ha defensat la legalitat de l'acord municipal que donava suport al referèndum, després que el jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona el suspengués arran d'un recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat. Ara, caldrà esperar la resolució de la jutge, que es podria conèixer entre dimarts i dimecres.

En el seu al·legat, el lletrat ha assegurat que, independentment de la decisió judicial, la plataforma que promou el referèndum d'Arenys el mantindrà diumenge que ve i que la seva prohibició no farà més que provocar una "reacció en cadena" amb iniciatives similars en altres municipis catalans.

Milà ha defensat el dret d'autonomia local, d'expressió i de reunió davant la jutge i la llibertat del consistori arenyenc de manifestar expressions reivindicatives, en referència al suport dels grups de CiU, ERC, la CUP i Arenys de Munt 2000 de donar suport a la consulta sobre la independència de Catalunya.

L'advocat que representa l'Estat en el cas d'Arenys, excandidat de la Falange

Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta, ha estat l'advocat encarregat de recórrer en nom de l'Estat l'acord de ple del 4 de juny que dóna el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta sobre l'autodeterminació que es prepara per a aquest diumenge.

Jorge Buxadé va ocupar l'any 1995 el setè lloc a la llista del partit ultradretà a la circumscripció de Tarragona, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any després, va ocupar el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica (FEA) a la demarcació de Barcelona, a les eleccions de 1996 al Congrés i el Senat, en què va guanyar per majoria simple José María Aznar.

Durant la vista d'avui, Buxadé s'ha limitat a presentar com a prova un resum de premsa amb notícies sobre la consulta, suposadament per provar el ressò que està obtenint. Pel que fa a la resta, ha considerat que els arguments de l'Advocacia de l'Estat ja estan exposats al recurs presentat.

VilaWeb: Perplexitat perquè un advocat falangista representi l'estat en el cas contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt

ERC impulsarà mocions de suport a la consulta d'Arenys de Munt a més de 585 municipis

Esquerra Republicana de Catalunya ha anunciat que impulsarà la presentació de mocions als ajuntaments on té representació, al voltant de 585, en suport a la 'iniciativa democràtica' impulsada per Arenys de Munt i en contra de la 'reacció furibunda' del govern espanyol. Així ho ha anunciat el seu secretari general, Joan Ridao, justament el dia en què l' Ajuntament d'Arenys ha comparegut davant la justícia per defensar l'acord de suport a la consulta independentista promoguda per una entitat privada. Més enllà de l'impuls de mocions de suport a la consulta, i en defensa de la 'llibertat d'expressió', ERC també se suma a promoure a través de la plataforma Decidim.cat la presentació de mocions 'anàlogues' a la d'Arenys de Munt.

Castells recorda a de la Vega que 'negant els problemes o prohibint-los no deixen d'existir'

Antoni Castells PSC 070909 RAC1

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ha criticat la reacció de l'Estat espanyol respecte la consulta independentista d'Arenys de Munt, i més concretament les declaracions de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega que, segons Castells, va cometre l'error de 'donar una resposta administrativa a un problema polític'. Castells ha lamentat que 'massa vegades es tendeix a l'esbravada' i que això 'alimenta la reacció d'algunes autoritats de l'Estat que es pensen que negant el problemes o prohibint-los deixen d'existir', i critica que la reacció de la vicepresidenta 'no és la millor forma de resoldre les coses'. Castells ha afegit que 'no té una oposició de principi que es puguin fer consultes' com la independentista d'Arenys de Munt del pròxim diumenge, tot i això, ha evitat respondre què votaria en el referèndum.

En una entrevista a RAC1, Castells s'ha negat a respondre aquesta pregunta. 'Sóc membre del Govern i el que jo digui no és irrellevant, aquesta és una pregunta que s'ha de contestar en el moment que toqui', ha afirmat.

Bernat Pellisa, nou president del Consell de la Ribera d'Ebre

L'alcalde de Rasquera, Bernat Pellisa (ERC), és des de dissabte el nou president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, després que dilluns passat hi hagués renunciat el morenc Josep Solé (PSC), i de les votacions en què va sortir elegit, com a únic candidat, amb deu vots a favor i sis en blanc. El nou president va manifestar, en el primer discurs, la seua voluntat d'incloure CiU en l'equip de govern, format per PSC i ERC. Pellisa també té la intenció que l'ens sigui partícip dels desenvolupaments industrials projectats a la comarca.

Les associacions de pares veuen la digitalització de les aules amb bons ulls i amb alguns dubtes

Les famílies ja han opinat sobre la introducció d'ordinadors portàtils a les aules. En concret, les associacions parentals del Principat de Catalunya són favorables a canviar els llibres de text pels ordinadors portàtils, però tenen dubtes sobre com es farà, a la pràctica, el canvi. Per això demanen la formació idònia dels professors i prou continguts digitals, sobretot perquè els sembla difícil de trobar continguts digitals al mercat.

Les famílies hauran de pagar la meitat del preu de l'ordinador, 150 euros, una suma que les associacions parentals s'haurien estimat més d'estalviar-se. De totes maneres, els alumnes amb menys recursos no hauran de pagar res. Sigui com sigui, el pla de digitalitzar les aules es portarà a terme en dues fases.

Aquest curs 33.000 alumnes de primària i secundària del Principat faran servir ordinadors portàtils a l'aula i podran treballar-hi a casa, amb l'aplicació d'un sistema per a vigilar l'ús que en fan. Avui: Gabilondo demana a la Generalitat que garanteixi prou beques perquè cap nen es quedi sense ordinador

Jordi Palmer: I ara 150 euros per l’ordinador (Avui)