Montilla afirma que dir que Catalunya és una nació és una realitat i no un desig constitucional

El president de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat durant l'acte solemne de celebració del 650è aniversari de la institució que afirmar que Catalunya és una nació és "definir una realitat" i no un "desig constitucional".

Montilla, durant la declaració a la qual han assistit representants de totes les forces polítiques, ha subratllat que afirmar la nacionalitat de Catalunya és possible per la "continuïtat històrica" de la Generalitat, tot i dictadures i guerres, i per tant no és un deliri o un caprici, sinó la "suma de sentiments i fets".

"En afirmar que Catalunya és una nació simplement volem expressar lliurement allò que som i allò que volem seguir sent", ha insistit, si bé ha afegit que l'esmentada afirmació es pot fer des de la "lleialtat" a la resta de "pobles veïns" amb els quals es comparteix una realitat política d'abast més ampli, referint-se a la resta de regions. El president número 128 de la història de la Generalitat ha afirmat que l'institució no és un "accident de la història", sinó més aviat el fruit d'un "esperit tossut" de desig per a la pau, la justícia i la llibertat, ja que "a Catalunya, democràcia equival a autogovern". Citant el cantautor Joan Manel Serrat, ha recordat que Catalunya és una "pàtria disposada a rebel·lar-se quan se la nega", i ha afirmat també que la nacionalitat no es reivindica simplement per un desig de "reconeixement institucional".

Josep Maria Solé i Sabaté: 650 anys d’història de la Generalitat de Catalunya

Acord de mínims insuficient a Copenhaguen

Finalment la Cimera contra el Canvi Climàtic celebrada a Copenhaguen ha assolit un "acord de mínims", i no vinculant, després d'una llarga matinada de debats. Els líders de les grans potències havien assolit un pacte no vinculant que establia un compromís de reduccions de gasos hivernacles -obligatoris i voluntaris- i ajudes financeres als països pobres, però la negativa de l'eix bolivarià (Veneçuela, Cuba, Nicaragua i Bolívia) i Sudan a signar-lo per considerar-lo insuficient ha posat en perill, fins i tot, aquest acord mínim que tots els líders ja s'han afanyat a dir que cal millorar. Una argúcia legal, "prendre nota de l'acord pactat", ha permès aprovar el document sense consens -calia el vot unànim dels 192 països presents- i posar en marxa amb caràcter urgent i immediat una ajuda de 21.000 milions d'euros als països pobres durant el trienni 2010-2012. VilaWeb: Els Estats Units i la Xina patrocinen un acord ínfim a Copenhaguen

Alarma a l'Ebre pels correbous

Els defensors dels bous a les Terres de l'Ebre temen que el Parlament pugui deixar-los sense tradició. Asseguren que no es maltracta els animals i busquen protecció legal per poder continuar fent correbous Gervasi Aspa (ERC), alcalde de Deltebre, es declara contrari a les corrides de toros, però és un defensor a ultrança de la "cultura" dels bous. "Si es prohibís, la gent se sentiria atacada i es mobilitzaria", afirma. "Estem molt preocupats", corrobora Ferré. Segons l'alcalde de Deltebre, a més, en cap de les modalitats de bous que se celebren en municipis del Baix Ebre i el Montsià (les més populars són el bou capllaçat, en què l'animal és arrossegat amb llaços lligats a les banyes, i el bou embolat, amb boles de foc a la cornamenta) es maltracta els animals. Aspa atribueix les crítiques al "sectarisme" i al "desconeixement", i assegura que, des fa quatre anys, hi ha un protocol de bones pràctiques promogut per la delegació del govern que assegura el respecte per l'animal. Com que les denúncies de les protectores no cessen, alguns ajuntaments busquen la manera de blindar la tradició. Una via que impulsa CiU és donar rang de llei al citat codi de bones pràctiques. Els plens de Deltebre, l'Aldea i Amposta han aprovat demanar al departament de Cultura que inclogui la festa dels bous al catàleg de patrimoni, i que sigui reconeguda com a festa d'interès nacional. "Esperem obtenir reconeixement i protecció. Prohibir-la seria un daltabaix", diu Daniel Andreu (ERC), alcalde de l'Aldea. Avui: L'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les l'Ebre assegura que 'massa gent opina sense conèixer la realitat'

La PDD demana als polítics que s'apartin de les consultes

Una altra veu alçada enmig del garbuix posterior a les consultes del 13-D. Els representants de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) han demanat aquest divendres als polítics professionals que s'apartin de l'organització dels referèndums populars sobre la independència. "Les persones interessades a formar part d'alguna plataforma o llista electoral no haurien de formar part de la Coordinadora Nacional", han advertit en un comunicat.

Segons el seu punt de vista, de cara a les consultes que es preparen per al 28 de febrer i el 25 d'abril –data en la qual es podria fer la votació a Barcelona tot i que no és segur–, caldria "renovar la Coordinadora".

"La Coordinadora Nacional de la consulta va ser creada única i exclusivament per donar suport a la consulta i qualsevol altre objectiu manifestat per membres de la Coordinadora ha estat fet a nivell personal i no representa la Coordinadora", alerta la PDD, que creu que cal defugir "els personalismes". "Els protagonistes han de ser les entitats locals i no els membres de la Coordinadora", sentencia la plataforma presidida per l'advocat Josep Cruanyes.

Llum verda a la supressió de les corrides de toros a Catalunya

El ple del Parlament ha acordat aquest matí, en una sessió històrica, tramitar una llei abolicionista, en derrotar les esmenes a la totalitat que havien presentat el PSC, el PP i Ciutadans. El vot de 67 diputats ha derrotat les esmenes, mentre que 59 parlamentaris hi han donat suport i 5 més s'han abstingut. En decaure les esmenes, la iniciativa legislativa popular (ILP) presentada pels antitaurins ha tirat endavant, cosa que ha aixecat una gran expectació dels nombrosos periodistes estrangers que hi ha avui al Parlament. Tant PSC com CiU havien decretat llibertat de vot en aquest debat, i la votació ha estat secreta. Al final s'ha fet evident que 34 diputats d'aquests dos grups s'han decantat per derrotar les esmenes a la totalitat, si bé la majoria de parlamentaris socialistes s'han mantingut a favor dels toros. Avui: Els taurins presenten batalla i es mobilitzen per convèncer el Parlament que aturi la prohibició de les corrides

Avui: La "imbecil·litat" dels "exaltats" catalans antitaurins, reflectida als digitals espanyols

Esquerra abandona el Govern de les Illes, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma

El president d'Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses, Joan Lladó, ha explicat avui que els càrrecs del seu partit abandonen el Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma a causa dels últims casos de corrupció que afecten diferents membres del govern balear i que, segons indiquen, trenquen el codi ètic contra la corrupció que va permetre fa pocs dies de salvar la crisi instaurada al Govern i al Consell. A més, exigeix 'que els ciutadans puguin decidir en convocatòria electoral si volen seguir dipositant la seva confiança en partits que avalen càrrecs polítics que en la passada legislatura dugueren a terme actuacions condemnables.'

Lladó recorda que el 18% dels càrrecs del Consell i el 10% dels regidors de Palma es veuen implicats en casos de corrupció. Afirma que ERC no prejutjarà ningú, 'però no podem acceptar que les nostres institucions i tots els seus responsables puguin ser valorats per la ciutadania en general com a còmplices o corresponsables d' actuacions individuals immorals o il·legals'.

Avui: ERC abandona les institucions de les Balears per "dignitat"

eMaragall reitera que no hi ha "cap risc" per al català com a llengua vehicular de l'ensenyament

El conseller d'Educació, eMaragall, considera que no hi ha "cap risc" per a la continuïtat del català com a llengua vehicular de l'educació a Catalunya, malgrat la proposta del PP. eMaragall ha reiterat la constitucionalitat de la llei d'educació de Catalunya (LEC), tot i que ha estat ambigu en relació a la negociació amb el ministeri. Alhora, ha defensat que "a Catalunya les coses s'han fet sensatament" i s'ha declarat partidari "d'aplicar el sentit comú" i no pas "normes ni prohibicions" en relació a la presència de símbols religiosos a les escoles, al contrari del que estableix una proposició no de llei aprovada a principis de desembre al Congrés de Diputats.

Les algues i la proliferació d'espècies invasores a l'Ebre fan necessari un cabal ecològic i l'aportació de sediments

Un estudi fet des del Programa d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA ha constatat que l'estat ecològic del tram final del riu Ebre no és satisfactori, malgrat que en alguns aspectes, com la qualitat de l'aigua, ha millorat. Així ho ha explicat el director tècnic del Programa, Carles Ibàñez, que ha deixat clar que malgrat la qualitat de l'aigua és millor que fa deu anys, aquesta ha contribuït a generar altres problemes en l'ecosistema com és l'aparició de macròfits (algues) que es converteixen en hàbitat de plagues com la mosca negra o afavoreixen la proliferació d'espècies de peixos invasores. L'estudi, finançat pel Ministeri de Ciència i l'Agència Catalana de l'Aigua, s'ha fet entre el 2006 i el 2009. El Punt: La disminució del fòsfor a l'aigua de l'Ebre és la causa de les algues

Haidar ja vola amb destinació a Aaiun entre aclamacions i aplaudiments

Més de 300 persones han acomiadat amb aclamacions i aplaudiments l'activista sahrauí Aminatu Haidar a l'aeroport de Guacimeta, on ha arribat la defensora dels drets humans en una ambulància medicalitzada escortada per la Guàrdia Civil per pujar a l'avió amb destinació a casa seva, a Aaiun, sense passaport marroquí ni espanyol i amb un salconduit d'Espanya per sortir del país. L'avió ha sortit a les 22.23 hora local. Membres de la comunitat sahrauí han expressat la seva alegria a les instal·lacions aeroportuàries amb crits de "victòria" i "el Sàhara lliure vencerà" per acomiadar Haidar, acompanyats per membres de la Plataforma de Solidaritat que han estat amb ella durant aquests 32 dies en vaga de fam, la representant del Centre Robert Kennedy de Justícia i Drets Humans, Marcela Gonzalves, i la dona de l'escriptor José Saramago, Pilar del Río, entre altres.

L'activista Aminatu Haidar ha assegurat avui que el seu retorn a Aaiun és una "victòria per a la causa sahrauí", després de 32 dies en vaga de fam a l'aeroport de Lanzarote i després de ser expulsada i el seu passaport retingut per les autoritats marroquines. "Això és una victòria per al dret internacional, per a la justícia internacional i per a la causa sahrauí", ha explicat Haidar, que ha sortit en cadira de rodes de l'habitació a l'hospital de Lanzarote. Haidar ha atès els mitjans de comunicació a les 21.25 hores al mateix Hospital General de Lanzarote, abans de sortir en direcció a l'aeroport de l'illa de Lanzarote. Haidar ha dit als periodistes que, si li torna a passar el mateix que fa 15 dies quan no li van permetre el trasllat quan ja era a l'interior de l'avió, seguirà la vaga de fam.

Una altra alternativa independentista proposa una "gran coalició" per al 2010

Com si fos Reagrupament per sense ser-ho. "Per anar cap al mateix lloc no cal anar-hi agafats de la mà. Hi podem anar un al costat de l'altre", argumentava un dels promotors del manifest després la presentació.

Sota el títol Manifest de suport a Suma Independència, el text demana: "Ara cal que tots aquells que tenim l'objectiu que la nostra nació formi part del concert de les nacions lliures del món deixem provisionalment de banda les nostres diferències i ens unim superant les nostres diferències polítiques, culturals i socials per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació."

Per tant, conviden tots els sobiranistes a sumar-se al manifest de suport a la "constitució d'un moviment unitari per a la creació d'una alternativa electoral independentista per tal d'assolir un Estat català independent".

D'entre els promotors del manifest, quatre s'han assegut aquest dijous a la taula de la sala d'actes del Col·legi de Periodistes per fer-lo públic: mossèn Josep Dalmau, el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, el catedràtic i membre de Deumil.cat Enric Canela i el representant d'Acte de Sobirania Enric Fontanals. Tots han assegurat que no tenen cap intenció de crear la seva pròpia marca electoral, però que ho hauran de fer si ningú no els segueix. "Si ningú comparteix aquest esperit, haurem de crear una alternativa", ha admès Espot.

Manifest de suport a Suma Independència

L'exalcalde de Badalona Joan Blanch (PSC) vol una consulta sobiranista a la seva ciutat

Qui va ser alcalde de Badalona entre 1983 i 1999, el socialista Joan Blanch, anima la societat civil badalonina a què celebri una consulta independentista com les que van tenir lloc diumenge a 166 poblacions d'arreu del país. Ho va fer ahir en el transcurs d'un acte públic organitzat per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Badalona al Casal Antoni Sala i Pont, amb la finalitat de valorar les consultes del 13-D i d'estudiar la possibilitat d'impulsar un referèndum similar a la ciutat de Badalona.

La premsa internacional s'aboca per seguir si Catalunya es declara antitaurina

La premsa internacional s'ha abocat per seguir demà el debat de la iniciativa legislativa popular (ILP) al Parlament que proposa prohibir a Catalunya les corrides de toros, però en canvi mantenir els correbous típics de les Terres de l'Ebre. Hores d'ara hi ha 130 periodistes acreditats, quasi el doble del que és habitual al plens. La forta presència de mitjans ha obligat a ampliar els llocs per treballar a la sala de premsa del legislatiu català.

Entre els mitjans que s'han acreditat per seguir la sessió hi ha el diari anglès The Times, les agències Associated Press, Reuters i France Presse, i la televisió francesa FranceTV, que té dues cadenes. A banda d'aquests periodistes, que podran seguir el debat des del legislatiu, s'han interessat per la qüestió des d'Al Jazzera fins a la RAI italiana passant pel rotatiu alemany Süddeutsche Zeitung. Mai un debat al legislatiu català havia despertat tanta expectació internacional. La ILP tirarà endavant si queden derrotades les esmenes a la totalitat que han presentat el PSC, el PP i Ciutadans. Socialistes i CiU han decretat llibertat de vot, mentre que ERC i ICV han anunciat que s'oposaran a les esmenes.

Després del polèmic episodi de les fotografies a SMS de diputats, els serveis del Parlament han preparat una manera de votar que garantirà totalment l'anonimat del vot, que serà secret a petició del PSC. Segons fonts del legislatiu, ni tan sols els companys d'escó podran saber el que vota un diputat.

El Congrés aprova la reforma de la Llei de l'avortament

El Congrés ha aprovat la nova Llei de l'avortament gràcies als vots de PSOE, PNB, ERC, BNG, IU, ICV, NaBai i dos diputats de Convergència. En contra dels vots d'una part de CiU, UPN i UpyD.

El PP ha mantingut la seva posició inicial i el seu nou portaveu, Santiago Cervera, ha assegurat que el govern espanyol no ha buscat el consens i la reforma intenta "dividir i crispar".

Les modificacions de la nova Llei suposaran que les noies d'entre 16 i 17 anys hagin d'informar els pares si volen interrompre el seu embaràs, amb excepcions, inclou l'objecció de consciència del personal sanitari directament implicat en la intervenció i l'educació sexual.

El ministeri de Cultura compra 10 imatges de Centelles en una subhasta a Barcelona

El ministeri de Cultura va adquirir ahir 10 fotografies d'Agustí Centelles per 12.300 euros, en una subhasta celebrada a la sala Soler i Llach de Barcelona. També va comprar 80 lots d'altres fotògrafs que van arribar a un valor de 90.000 euros.

Entre les imatges subhastades hi ha dues de les més conegudes de Centelles; la dels guàrdies d'assalt amagats darrere dels seus cavalls, de 1936, i la del bombardeig de Lleida de 1937, en què una mare plora la mort del seu fill. Van arribar a un preu de 3.500 i 1.600 euros, respectivament.

A partir d'ara el ministeri de Cultura decidirà a qui atorga aquestes 10 fotografies, d'entre totes les institucions interessades.

Aragó aprova la llei de llengües que protegirà el català però sense fer-lo cooficial

Les Corts d'Aragó han aprovat aquest dimecres l'anomenada llei de llengües, que reconeix la pluralitat lingüística de la comunitat i el dret dels ciutadans de les zones on es parla castellà, aragonès o català a adreçar-se a l'administració en la seva llengua, a més de garantir-ne l'ensenyament.

La llei d'ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies, tanmateix, deixa clar que el castellà és l'única llengua oficial d'Aragó i relega el català i l'aragonès a llengües "pròpies, originals i històriques" que, dins d'aquesta definició, "han de ser conservades".

Durant el debat parlamentari, el socialista Carlos Álvarez, ha defensat la creació de dues acadèmies lingüístiques, de català i d'aragonès, i ha subratllat que "científicament" està comprovat que les parles locals de la Franja formen part del català, "la paraula maleïda".

Atlante 1 - Barça 3

Puyal 161209

El Barça ja és a la final del Mundial de Clubs després de superar per 1 a 3 al Atlante mexicà. Però no ha estat fàcil. I és que els de Guardiola han hagut de capgirar un gol inicial de Rojas, després d'una badada defensiva dels blaugrana al minut 5 de partit. A partir d'aquí el conjunt català s'ha dedicat a oferir allò que millor sap fer: tenir la pilota. Amb una possessió del 80 per cent, el Barça ha mostrat la seva millor cara. I així tard o d'hora havia d'arribar l'empat. Ha estat a la sortida d'un córner, al minut 35. Xavi ha servit al primer pal, Touré ha saltat per pentinar enrere i Busquets només ha hagut d'acompanyar-la a la xarxa. Els catalans han pogut fer el segon abans del descans. Alves s'ha plantat sol davant de Vilar, però el brasiler ha fallat inexplicablement. Tornant de vestidors, Guardiola ha fet escalfar Piqué i Messi. L'argentí havia de canviar el partit i només ha trigat 10 segons a fer-ho. En la primera pilota que ha tocat ha fet el segon després d'una gran assistència d'Ibrahimovic. Tot era gairebé perfecte, només faltava la cirereta: el gol de Pedro. I el canari ha entrat a la història al minut 69 de partit, quan ha aprofitat una bona passada d'Iniesta per fer el tercer. El davanter blaugrana s'ha convertit en el primer jugador en marcar en sis competicions oficials a la mateixa temporada. I així ha acabat el partit. Bojan, que ha entrat en els darrers minuts, ha disposat d'un parell d'accions per fer el quart, però el davanter català, malgrat mostrar bons detalls, no ha estat encertat. Paciència, només té 18 anys. Ara, el Barça s'enfrontarà a Estudiantes de La Plata argentí el proper dissabte a partir de les 17 hores. Serà l'últim esglaó per un equip que pot convertir-se en el millor de la història. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Les tres branques del 13-D rectifiquen i proclamen unitat

El director d'Osona Decideix, Alfons López Tena, el membre de la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, i l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, han escenificat avui la unitat després de les discrepàncies manifestades entre els organitzadors l'endemà de la votació i el malestar que ha causat Móra en lliurar una ILP al Parlament per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. López Tena i Bertran han anat avui a dinar i després han fet unes declaracions davant del Parlament respecte les consultes. "Tot això de les consultes s'està focalitzant massa sobre unes persones que, al cap i a la fi, l'únic que hem fet ha estat una tasca de coordinació, però l'èmfasi cal posar-lo en les milers de persones que han treballat d'una forma activa i sacrificada", ha dit López Tena, segons ha recollit Europa Press.

Bertran ha apuntat que és la unitat el que els dóna la força per impulsar el procés de les consultes, i s'ha compromès a fer tot el que sigui necessari per convocar un referèndum "vinculant" d'independència a tota Catalunya com a objectiu final, sense concretar cap data. "Tot el protagonisme l'han de tenir les comissions ciutadanes organitzadores. Nosaltres estem a la seva disposició per explicar el que han fet; ells són els protagonistes", ha afegit. Per la seva banda, Carles Móra ha reclamat en un article a l'AVUI.cat la unitat necessària "sense fissures ni desafeccions de cap mena". Móra ha advertit que ara s'estan fent "lectures completament interessades" perquè "a alguns no els convé que el sobiranisme creixi" i ha animat a la societat civil a continuar lluitant "engrescada i il·lusionada". Carles Móra també s'ha reunit aquest matí a Vic amb López Tena i han acordat que l'alcalde d'Arenys retirarà la ILP en funció del que digui el plenari de la Coordinadora aquest dissabte, amb totes les entitats que la componen.

Carles Móra: Hem d'estar més units que mai (Avui)

Uriel Bertran: 'Mai no hem estat barallats'(directe.cat)

Romeva explica els seus motius pel 'sí' a la independència

L'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, ha explicat quines van ser les seves motivacions per votar 'sí' a la independència en la consulta celebrada diumenge a Sant Cugat del Vallès, la població on resideix. Per Romeva, els motius del seu 'sí' a la independència es resumeixen en un contundent 'ja n'hi ha prou'. 'Vull poder ser (i parlar) català, respectant tothom, però sense haver de demanar disculpes per ser-ho (i fer-ho), cosa que, ara com ara, m'és ben difícil, fins i tot exercint la meva tasca europarlamentària', defensa Romeva. Per l'eurodiputat d'ICV, el més important diumenge era votar, 'fos quina fos la manera de pensar i el sentit del vot'. Romeva reivindica la 'necessitat' de parlar sobre la independència, 'de manera oberta, honesta, transparent, i sense apriorismes ni coaccions'.

Jill Evans: 'Hauré de tornar al febrer i a l'abril. Va ser impressionant'

L'eurodiputada gal·lesa del Plaid Cymru, Jill Evans, va viure de primera mà el 13-D i va tornar cap a Brussel·les 'emocionada'. Evans ha explicat que va veure que el procés endegat per la societat civil a favor de la independència era tant potent que es va sentir 'emocionada', fins al punt que explica: 'Hauré de tornar al febrer i a l'abril, perquè va ser impressionant'.

Evans va tornar a posar Catalunya a l'agenda internacional a principi de novembre, quan va demanar als líders de la UE en ple Parlament Europeu que analitzessin les consultes del 13-D i que incloguessin aquest assumpte a les seves agendes.

Els Telenotícies van batre rècords d'audiència el 13-D

El seguiment informatiu de les consultes sobre la independència no només va batre rècords d'audiència a Internet, sinó també a TV3. El silenci de Televisió de Catalunya els dies previs a les consultes va trencar-se el 13-D, i l'ampli seguiment que els Telenotícies van dedicar a les votacions va estar recompensat pel públic català. El Telenotícies Vespre de diumenge va batre rècords d'audiència i va ser líder a Catalunya amb una quota del 28,8%, congregant 959.000 espectadors davant les pantalles i duplicant els espectadors del TN del diumenge anterior (476.000). Per la seva banda, el Telenotícies migdia del 13 de desembre també va aconseguir les millors audiències de les darreres setmanes, amb una quota del 29,5%, quan habitualment aplega el 20% dels espectadors.

Centenars d'estudiants protesten contra la nova selectivitat a Barcelona

Centenars d'estudiants s'han concentrat aquest dimecres a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la nova selectivitat, en el marc d'una jornada de vaga als instituts de batxillerat.

Els manifestants –dos milers segons els convocants, l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (Ajec) han demanat a la Generalitat una moratòria de dos anys perquè els alumnes ja matriculats a primer i segon de batxillerat s'examinin de les matèries de les que ja coneixen les ponderacions i no pateixin el canvi del model de les PAU.

D'altra manera, el nou model de prova que preveu aplicar-se al juny afectarà uns 2.000 estudiants de segon de Batxillerat per les diferents ponderacions i canvi de branca d'ensenyament de les carreres a les quals aspiren, cosa que els treu tota preferència a l'accés a les esmentades titulacions. Alumnes de Pedagogia i Psicopedagogia de la facultat de Ciències de l'Educació de la URV de Tarragona s'han manifestat contra el requisit del pla de Bolonya que els obliga a fer el màster de professorat si volen ser docents de secundària. Fins ara, no havien de fer el curs d'aptitud pedagògica (CAP) perquè era convalidable amb assignatures de la carrera.

Les parets del calaix del reactor de Vandellòs I, lliures de radioactivitat

Si ells ho diuen... Per primera vegada des que fa sis anys van acabar els treballs de la segona fase del desmantellament de la central nuclear de Vandellòs I, enguany s'ha mesurat el nivell de contaminació de les parets del calaix que guarda el reactor en repòs. Els resultats preliminars indiquen que els metalls i formigons estan majoritàriament lliures de radioactivitat.

Segons Enresa, conèixer aquestes dades és «essencial a l'hora de planificar el desballestament de l'antic reactor», per la qual cosa l'anàlisi de la composició radioquímica de les mostres –extretes en perforar amb broques foradades el calaix– està en procés de confirmació en laboratoris independents. Ai, mare!!!