Puigcercós considera que Patxi López no seria lehendakari si el TC haguès avalat la legalitat d'Iniciativa Internacionalista uns mesos enrere

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha declarat aquest divendres que si el Tribunal Constitucional (TC) hagués dictat la sentència de permetre a Iniciativa Internacionalista concórrer a les eleccions europees fa uns mesos, "segurament el senyor Patxi López no seria lehendakari".

Les declaracions s'han produït en una roda de premsa celebrada a Palma, durant el primer acte de campanya d'Europa dels Pobles-Verds a Mallorca, en el qual Puigcercós ha afirmat que tant el govern espanyol com el Tribunal Superior de Justícia haurien de "reflexionar" per la "frivolitat absoluta" amb la qual tots dos "van il·legalitzar idees una vegada més".

A l'acte també hi ha assistit la candidata d'Europa dels Pobles-Verds a les eleccions europees per Esquerra a Balears, Cathy Sweeney, que ha qualificat de "gran notícia per a la democràcia" la decisió del TC i ha assegurat que l'actual executiu basc és un govern "contra-natura" perquè "deixa 100.000 votants sense opció".

Els sindicats convoquen una vaga parcial de l'escola pública el 10 de juny

USTEC-STEs, CCOO, ASPEC-SPS I FETE-UGT han convocat a tot el professorat a una vaga parcial el dia 10 de juny per rebutjar la política educativa del Departament i la nova Llei d'Educació. Protesten contra les hores extres, la supressió del batxillerat nocturn i la retallada de plantilles. Rosa Cañadell 220509 RAC1

La portaveu d'USTEC-STEs, Rosa Cañadell, ha dit que aquestes mesures són un 'atemptat' a la qualitat de l'educació i que s'està utilitzant 'l'excusa de la crisi per reduir l'oferta pública a l'alumnat i el professorat'. Aquesta vaga, que tindrà lloc de les 12 a les 15 hores, serà la quarta.

A Flix tallen la C-12

Els treballadors d'Ercros a Flix han tornat a mobilitzar-se avui per expressar el seu rebuig al pla d'ajust del grup químic, que preveu 51 acomiadaments de la fàbrica de la Ribera i 24 suspensions temporals de contracte. La plantilla s'ha concentrat al migdia a la porta principal de la planta, des d'on ha començat la manifestació fins a l'eix de l'Ebre (C-12) on han tallat el trànsit. «La direcció de l'empresa no ha fet cap gest d'acostament cap al comitè durant la setmana i la previsió és que dilluns que ve es presente l'ERO», ha explicat el president del comitè d'empresa de la planta de Flix d'Ercros, Jaume Prunera. A la manifestació d'avui s'hi han afegit els més de trenta treballadors d'Inquide, també de Flix, que aquesta setmana ha anunciat que tancarà les portes i despatxarà tota la plantilla.

El Punt: Els sindicats alerten que la Ribera d'Ebre es pot convertir en un «desert industrial»

Bloc de Pere Muñoz: FLIX: PEL TREBALL, TALL DE LA C12

Diari de Tarragona: La plantilla d'Inquide i els treballadors d'Ercros a Flix tallen la C-12 durant mitja hora

Enric Duran surt de la presó després de pagar la fiança amb una col·lecta

L'activista Enric Duran ha sortit de la presó de Brians-1 després que una col·lecta conjunta hagi satisfet la fiança de 50.000 euros imposada pel Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona. Duran, que portava dos mesos a la presó, va dir que es negava a pagar aquesta quantitat perquè la considerava una decisió 'injusta' ja que no tenia la intenció de fugir sinó d'afrontar el judici com a part de la seva estratègia contra el sistema capitalista. En sortir de la presó, l'activista de Vilanova i la Geltrú s'ha mostrat 'amb ganes de seguir treballant' per demostrar que no es tracta de canviar el model de creixement sinó de deixar de créixer i canviar el model econòmic.

Més independentistes que fa un any

L'independentisme creix cada any. Segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, un 20,9% dels enquestats creuen que Catalunya hauria de tenir un Estat propi, un 3,3% més que ara fa un any, en què només un 17,6% dels consultats van donar aquesta resposta.

Pel que fa a les altres opcions escollides, un 35% advoquen per un Estat espanyol federal (1,6 punts més que l'abril del 2008) i un 34,9% mantenen que el millor sistema és l'actual, el de comunitats autònomes, un 4% menys que l'any passat.

En el que coincideixen la majoria de consultats, és en el fet que Catalunya té un nivell d'autogovern insuficient: ho diuen un 68,1% dels enquestats, i són un 7% més que l'any passat.

"Tres anys és un termini d'espera raonable per a la sentència de l'Estatut"

María Teresa Fernández de la Vega 210509 RAC1

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha assegurat aquest dijous que "tampoc ha passat tant de temps" perquè el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre el recurs d'inconstitucional de l'Estatut presentat pel PP. "Tres anys és un termini d'espera raonable per a la sentència". A més, ha assegurat que el TC ha d'abordar molts temes, "més importants que l'Estatut".

En una entrevista a RAC 1, De la Vega, que considera que l'Estatut és constitucional, ha remarcat que "els temps del TC i de la justícia són diferents" i que el pronunciament sobre les diferents qüestions que aborda, entre les quals la de l'Estatut, és normal que tardin a arribar. Amb tot, ha considerat que la sentència es coneixerà "aviat, en uns mesos".

La dirigent socialista ha remarcat, però, que "l'important" és que la decisió "es faci des de l'assossegament i la tranquil·litat", i també ha volgut desvincular la sentència sobre el recurs a l'Estatut de la negociació del finançament.

Assegura que s'aconseguirà "un bon acord" de finançament per a Catalunya que "durarà molts anys". "Serà més just del que ha estat fins ara en el sentit que Catalunya sempre ha estat solidària i és just que rebi més recursos en funció de la seva aportació, de la població i a partir de criteris que permetra tenir un finançament millor", ha assenyalat.

González-Sinde reconeix el "desequilibri" entre la realitat catalana i l'oferta de cinema en català

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ha reconegut que hi ha un "desequilibri" entre la realitat de la societat catalana i l'oferta cinematogràfica que hi ha en català. Així considera "normal" que la Generalitat ho vulgui corregir mitjançant una llei del cinema.

Quant a la històrica actitud de les majors, reticents a permetre el doblatge i la subtitulació a una segona llengua, la ministra ha desitjat trobar un "terreny en comú" amb el govern per aconseguir que les quotes lingüístiques entre el castellà i el català s'apliquin en pro de la igualtat entre idiomes als cinemes de Catalunya.

Encara que s'ha considerat com a "simple observadora" de la negociació de la llei, la ministra ha assegurat que aquesta és una qüestió que "preocupa" tots els europeus, ja que cada vegada més les seves llengües i cultures pròpies perden espai en el mercat cinematogràfic.

En aquest sentit ha reconegut que la preocupa que l'anglès acabi triomfant com a llengua vehicular i que s'imposin les formes anglosaxones de concebre el món.

Obama promet tancar Guantánamo, tot i la resistència del Congrés

El president d'EUA, Barack Obama, ha dit avui que complirà la promesa de tancar la presó de Guantánamo, tot i que el Congrés li ha negat, ara per ara, els diners per fer-lo. Obama ha deixat entreveure que podria mantenir empresonats de forma indefinida els presos més perillosos, però en terra nord-americana.

"A mesura que els nostres esforços per tancar Guantánamo avancin, sé que la política al Congrés es farà més difícil", ha dit Obama en un discurs als Arxius Nacionals, on es preserven els documents més importants del país, com per exemple la Constitució.

Un sindicat denuncia "interrogatoris intimidatoris" a TVE per l'afer de l'himne espanyol a la final de Copa

El sindicat Alternativa RTVE-STC ha qualificat de "cacera de bruixes" la investigació que està duent a terme la direcció de TVE per esclarir els fets i determinar responsabilitats pel que fa a la polèmica suscitada per la transmissió en diferit de l'himne espanyol durant la final de la Copa del rei de futbol. Per mitjà d'un comunicat, el sindicat denuncia que després del cessament del director d'Esports, Julián Reyes, la direcció de Televisió Espanyola està duent a terme "interrogatoris intimidatoris, amb sistemes de gravació i preguntes intencionades" amb l'única intenció, sempre segons Alternativa RTVE-STC, "de trobar si hi ha algú a qui se li pugui carregar la responsabilitat" per la polèmica emissió.

"Si tu haguessis vist l'himne, l'hauries emès?" és, segons Alternativa RTVE-STC, una de les preguntes que la investigació fa als "sospitosos". "Es una pregunta-trampa", sosté el text sindical, que considera que respon a la intenció "de descobrir si hi va haver alguna mena de boicot", o bé "per intimidar els treballadors".

Isabel-Clara Simó: Quines penques!

Quin món és aquest on aplaudeixen delinqüents i criminalitzen dramaturgs? Mentre a la Gran Bretanya es prepara una cadena de dimissions, al País Valencià es preparen per penjar medalles als imputats per la justícia. Que no teniu dignitat? ¿Que només compten els diners, el poder i la vanitat? I encara teniu penques de parlar de crisi de valors? ¿I encara us atreviu a dir que una nena de 16 anys no té prou senderi per avortar però que sí que en té per ser mare? Quin món és aquest on el públic xiula (al rei, a una bandera, a un espectacle) i els demòcrates hi veuen tot d'inconvenients, i els ultres diuen que xiular és delicte. Empresonareu al públic? ¿No ho sabeu, que el públic és sempre, i per definició, respectable? He sentit a dir que si no volíem rei que no juguéssim la copa; formalitat, senyors: els jugadors no van xiular ni van moure una cella. És el públic, el públic sobirà qui va xiular. I si un dia xiulen Els segadors, m'amoïnaré, però em preguntaré per què xiulava la gent. ¿Heu sentit que algun espanyolista reflexionés sobre el sentit de la xiulada? Quin món és aquest que, després d'anys de reclamar la publicació de les balances fiscals i de reclamar el finançament, incompleixen no sols promeses sinó una llei orgànica, com ho és l'Estatut, i encara tenen la barra de prometre que repartiran més diners... si paga Catalunya, colla d'"insolidaris" que paguem tot el fracàs econòmic i tots els subsidis del triomfalisme espanyol? Franco enviava els aturats a Catalunya, al País Basc i a Alemanya; els "demòcrates" els paguen un subsidi i, com que Espanya és un país pobre, amb pretensions però pobre, muny la vaca catalana i a sobre es burla cada dia de nosaltres.

Quin món de mones, que diria la Lloll!

Ridao acusa Zapatero de 'convidar a dinar i només pagar les postres' amb les ajudes a l'automòbil

El portaveu parlamentari d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha acusat aquest dimecres al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, de convidar a les ajudes al sector de l'automòbil i pagar només 'les postres' en referència al pla d'estímul que contempla que les CCAA afegeixin 500 euros per cotxe als 500 de l'Estat i als 1.000 del sector. Segons Ridao, el del pla 'és el negoci de Zapatero i les cabres: aquell que canviava dues cabres blanques per una de negra'. Per contra, el president espanyol ha defensat el dret del seu executiu adoptar 'iniciatives' i a 'liderar', i ha recordat que els ciutadans volen veure les administracions unides i cooperant en la lluita contra la crisi.

Salgado reclama a la Generalitat un esforç per acordar el nou sistema de finançament

Fotran un pet! La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha demanat aquest dimecres al portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, que com a membre d'un partit que forma part del govern català faci "tots els esforços necessaris" perquè la Generalitat "pugui acordar amb l'Estat un nou sistema de finançament".

Salgado ha negat que el seu executiu estigui endarrerint expressament l'acord, i ha assegurat que el seu ministeri considera "absolutament raonable" que Catalunya quedi per sobre la mitjana.

Salgado ha fet aquestes manifestacions des del Congrés dels Diputats en una compareixença davant la Comissió d'Economia en què els portaveus de CiU, ERC i ICV han acusat l'executiu espanyol de "maltractar" els catalans i de ser "insensible" a les seves necessitats tot i que Catalunya ha tingut una "paciència bíblica" en aquesta negociació.

‘Robin dels bancs’ es nega a pagar la fiança de 50.000 euros que li permetria sortir de la presó

L'activista Enric Duran s'ha negat a pagar la fiança de 50.000 euros que li permetria sortir de la presó perquè la considera “injusta”, perquè no té la intenció de fugir, sinó que pretén quedar-se a Catalunya per afrontar el judici com a part de la seva estratègia per denunciar el sistema capitalista, segons ha explicat. El titular del Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona va dictar la presó provisional incondicional per a Duran però ara l'Audiència de Barcelona ha fixat una fiança per a que pugui sortir de la presó. L'activista lamenta en una carta que s'hagi “posat preu” a la seva llibertat, mentre ell denuncia el sistema financer i el model econòmic actual. Duran, també conegut com a ‘Robin dels bancs’, va obtenir crèdits per 492.000 euros d’una quarantena d’entitats financeres per demostrar el seu desacord amb l'actual sistema financer mundial.

Aproven el sistema de refrigeració de Vandellòs II amb aigua dolça

El ple del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va aprovar dilluns, en una sessió extraordinària, la implantació del nou sistema d'aigua de serveis essencials de Vandellòs II (NSASEVII), que serà independent del circuit d'aigua de mar. De fet, el nou sistema de refrigeració utilitzarà aigua dolça (AD) i un circuit tancat (CT), així com dues xemeneies (2X) que alliberaran el vapor a l'atmosfera. El canvi en el sistema de refrigeració és el resultat de la detecció, l'estiu del 2004, d'un problema greu de corrosió a les canonades (PGCC).

El CSN ja va informar favorablement el 2007 sobre l'autorització del disseny i del muntatge del nou sistema de refrigeració de Vandellòs II, que tècnicament s'ha batejat com a EJ, i que es deriva del pla d'acció de millora de la gestió de la seguretat de la central. Un cop que es pose en funcionament, el nou EJ substituirà l'actual (EF), com a sistema de seguretat per a l'extracció de calor del sistema de refrigeració dels components (EG) en cas de produir-se un accident. Una de les denúncies d'organitzacions com Ecologistes en Acció era que el nou sistema de refrigeració de Vandellòs II no tenia la concessió d'aigua suficient. De fet, advertien d'una possible ampliació de la concessió del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) a la nuclear, ja que a més d'una bassa d'acumulació caldrien més aportacions en continu, per renovar l'aigua del sistema. Però fonts de l'ANAV van aclarir ahir que finalment s'ha construït una bassa amb capacitat per a 30.000 metres cúbics, i que el circuit serà tancat, i per això no caldrà ampliar la concessió del minitransvasament. A més, el nou sistema tindrà dues torres per alliberar la calor a l'atmosfera, i no al mar com fins ara. S'han acabat los musclos de 8 quilos!

CCOO alerta que la crisi pot deixar a l'atur 350 persones del sector químic a la Ribera d'Ebre

El secretari general de la Federació d'indústries químiques, tèxtil i afins de CCOO, Vicente Moya, ha mostrat la preocupació del sindicat per la 'greu situació de crisi' que pateixen les empreses del sector químic a la Ribera d'Ebre. Segons Moya, a la comarca hi ha uns 350 treballadors afectats per diferents ERO, que podrien quedar-se a l'atur. Moya ha fet aquestes declaracions a l'ACN després que la direcció de l'empresa Inquide, proveïdora del grup Ercros i amb seu al mateix complex de Flix, hagi anunciat el tancament de la planta. A més, l'empresa Manuel Vilaseca de Móra la Nova, també del sector químic, ha presentat un ERO temporal, que afecta els 48 treballadors.

Junqueras: 'Hi ha un estat que juga explícitament en contra nostra i que fa tancar les nostres empreses'

El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha defensat avui la necessitat que els Països Catalans tinguin una veu potent i pròpia al Parlament Europeu, perquè 'hi ha un estat que juga explícitament en contra nostra i que fa tancar les nostres empreses'. Ho ha exemplificat amb les inferiors taxes que han de pagar els vaixells de mercaderies que atraquen a Algesires respecte els que ho fan a València, Tarragona o Barcelona, una decisió que fixa l'Estat espanyol en funció dels seus propis interessos, contravenint les directives europees. També ha explicitat que la candidatura que encapçala s'adreça a tots els independentistes, no només els d'esquerres, 'i a tots els electors interessats en el progrés de Catalunya'. Ha defensat, en el marc d'un esmorzar-col·loqui a Barcelona, la utilitat del vot a la coalició Europa dels Pobles-Verds per a evitar situacions com aquesta, perquè considera que hi ha una 'unitat d'acció del Partit Popular Europeu i del Partit Socialista Europeu contra els interessos dels ciutadans europeus en general i catalans en particular'. Per tant, raona, votar PP o PSOE-PSC és votar contra els interessos econòmics del país.

Tot amb tot, també ha deixat clar que 'la lògica europea és estatalista', motiu pel qual raona que Catalunya 'necessita un estat'.

Preguntat sobre si la seva candidatura és només la dels independentistes d'esquerres, en clara referència a l'associació Reagrupament.cat, ha dit: 'Ens adrecem a tots els independentistes', i ha recalcat que 'en el futur, la vigília de la victòria, haurem de sumar'.

Sobirania i Justícia diu que lluitarà per una independència 'possible i necessària'

Agustí Bassols 190509 CATr

Aquest vespre s'ha presentat a l'Ateneu Barcelonès la plataforma independentista Sobirania i Justícia. L'acte, presidit per l'ex-conseller de CiU Agustí Bassols, ha estat ple de gom a gom, i hi han intervingut l'ex-conseller de cultura Max Cahner, el catedràtic d'economia Jacint Ros i la periodista Patrícia Gabancho. L'actriu Carme Sansa ha llegit el manifest i s'han cantat els Segadors. 'No som un partit polític ni ho pretenem', ha dit Bassols.

L'associació té com a objectiu sensibilitzar la societat per tal de difondre la independència de Catalunya. L'ex-conseller Bassols ha apel·lat a l'europeisme dels catalans i a la predisposició al pactisme per organitzar la convivència de la societat catalana. El manifest exposa que els catalans viuen en una 'sempiterna dependència a Espanya cada cop més insoportable'. El text qualifica com a mesquines les retallades de l'estatut, i denuncia que gairebé tres anys després de l'aprovació no s'hagi donat cap pas endavant. Així doncs, reivindiquen la independència no només per motius culturals o lingüístics sinó també per 'supervivència nacional i econòmica'. Finalment, al manifest descarten el federalisme, ja que diuen que l'estat espanyol 'ni ho accepta ni ho acceptarà'.

VilaWeb: Pujol nega haver-se adherit a l'associació Sobirania i Justícia però diu entendre-la 'perfectament'

La CHE desembassa aigua de Flix per frenar el creixement d'algues

El creixement de macròfits al riu Ebre ha forçat la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a autoritzar una crescuda controlada de l'Ebre aigües avall del pantà de Flix, una mesura que es va dur a terme durant la jornada d'ahir. El cabal màxim de l'Ebre va ser de 1.350 metres cúbics per segon i la crescuda del riu es va notar sobretot entre Flix i Vinebre. Amb tot, el director de la Reserva Natural de Sebes de Flix, Pere Josep Jiménez, va denunciar que les crescudes controlades de l'Ebre aigües avall de l'embassament de Flix són insuficients per garantir el «cabal necessari» per al meandre de Flix, un tram de cinc quilòmetres del riu on «pràcticament no passa aigua durant tot l'any». Segons Jiménez, la CHE va acordar que el meandre assoliria com a mínim un cop al mes el cabal «suficient» per millorar l'estat de l'Ebre en aquest tram.

La possibilitat de segregar alumnes segons la llengua atia el debat lingüístic a Galícia

El debat lingüístic a Galícia s'ha intensificat aquesta setmana. Primer per una manifestació multitudinària convocada per A Mesa Pola Normalización Lingüística que diumenge va reivindicar a Santiago de Compostel·la el "dret a viure en gallec". Després, per l'anunci que aquest dilluns ha fet el conseller d'Educació de la Xunta, Jesús Vázquez Abad, que no ha descartat la possibilitat d'aplicar la segregació d'alumnes en funció de la llengua que utilitzen. Aquesta qüestió ha atiat la polèmica lingüística a Galícia, en un moment especialment delicat. La nova Xunta de Galícia, ara en mans del popular Alberto Núñez Feijoó, vol derogar l'actual decret del gallec en l'ensenyament aprovat per l'anterior executiu del bipartit (PSdeG i BNG) l'any 2007, que regula que almenys un 50% de matèries impartides siguin en gallec.

Des del BNG, la portaveu d'Educació del grup parlamentari, Carme Adán, ha expressat el seu "profund rebuig" a la segregació d'alumnes a les aules, que ha qualificat "d'aberració pedagògica".

Kevin Spacey protagonitzarà 'Catalonia', l’adaptació al cinema d’‘Homenatge a Catalunya’, d’Orwell

L'actor nord-americà Kevin Spacey protagonitzarà 'Catalonia', l'adaptació al cinema del llibre 'Homenatge a Catalunya', de George Orwell, juntament amb Colin Firth, segons informa la revista 'Variety', que també indica que la productora Arclight Films està representant el llargmetratge al festival de Cannes. El cineasta britànics Hugh Hudson, director de 'Carros de fuego', s'encarregarà de la direcció del film sobre l'experiència de George Orwell a la Guerra Civil, recollida en un llibre, que revela les experiències personals de l'escriptor i la seva dona Eileen, que van viatjar a Barcelona el 1936, quan el periodista es va unir a les brigades anarquistes. Al costat de l'actor Colin Firth, Kevin Spacey protagonitzarà el film, que es començarà a produir la primavera del 2010 amb la recerca de localitzacions a Espanya, Anglaterra, l'Argentina i l'Uruguai. El film destacarà la relació entre Orwell i Georges Kopp, el carismàtic comandant de les brigades.