Per què no és un bon finançament? Tres opinions sobre el pacte

VilaWeb TV s'entrevista amb Muriel Casals, Francesc Sanuy i Alfons López Tena 'Hem fet el negoci del Robert de les cabres', opina sobre l'acord de finançament Francesc Sanuy, bo i admetent que la situació és millor que no la que hi havia abans. En aquest vídeo tres veus molt conegudes per haver reflexionat detingudament sobre el present i el futur polític i econòmic del país ens ofereixen les seves consideracions. Són Sanuy mateix, l'economista Muriel Casals i el president del Cercle per la Sobirania, Alfons López Tena.

Mascarell demana que les reivindicacions del catalanisme no s'acabin amb el finançament

Ferran Mascarell, exconseller de Cultura i mà dreta de l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, felicita el govern català per haver tancat l'acord sobre el nou model de finançament de la Generalitat ('el resultat és, ateses les circumstàncies, el millor possible'), però ressalta que aquest no pot ser el punt final de les reivindicacions del catalanisme: 'Això és el que ara toca: entendre que el finançament no ha estat la batalla final. Prou que els ideòlegs del nou espanyolisme intentaran que ens ho pensem. Prou que molts catalans tindran la temptació d’acceptar-ho. Això és el que toca: comprendre que els catalans encara tenim l'objectiu comú de conquerir més i millor autogovern i en conseqüència més Estat'.

El Parlament Europeu elegit el juny passat comença a funcionar

Parlament Europeu 150709 La Nit COMr

El Parlament Europeu es constitueix aquest dimarts en la seva setena legislatura amb la presa de possessió dels 736 eurodiputats designats després de les últimes eleccions celebrades entre el 4 i el 7 de juny en els 27 Estats membres. L'exprimer ministre conservador polonès Jerzy Buzek serà proclamat president de l'Eurocambra, càrrec que exercirà en els pròxims dos anys i mig, per cedir després el lloc al socialdemòcrata alemany Martin Schulz.

Jerzy Buzek serà el primer polític d'un país de l'Est que presidirà una institució de la UE i té garantida la seva elecció atesa l'àmplia majoria que el Partit Popular Europeu té a l'Eurocambra i a l'acord amb socialistes i liberals. L'única candidatura alternativa és la de l'eurodiputada sueca d'esquerres Eva Britt Svensson, de caràcter testimonial. Buzek va ser primer ministre de Polònia entre 1997 i 2001 i durant la dècada dels 80 va formar part del sindicat Solidaritat i de l'oposició anticomunista.

Badia votarà Vidal-Quadras com a vicepresident de l'Eurocambra, després de centrar la campanya en demonitzar-lo Ara la cambra ha d'escollir els vicepresidents, i la candidata del PSC a les europees, Maria Badia, patirà el tràngol de votar el candidat del PPC, Alejo Vidal-Quadras. Badia haurà de tornar a votar Vidal-Quadras, com ja va fer la legislatura passada, però aquest cop després d'haver basat la campanya electoral en els atacs al PP i, més concretament, en demonitzar la figura del candidat popular. Vidal-Quadras, però, ja va ironitzar dient que esperava poder recuperar la relació cordial amb Badia un cop haguessin passat les eleccions.

... i Tremosa, també!!!

ERC i ICV avisen el govern català que l'Estat podria deixar perdre 115 milions per netejar el pantà de Flix

Els dirigents territorials d'ERC i ICV van escenificar ahir a Tortosa la seua «preocupació» pel retard en qüestions com l'aprovació d'un règim hídric per a l'Ebre o la descontaminació del pantà de Flix. Així, els republicans Lluís Salvadó, Marta Cid, Pere Muñoz i Gervasi Aspa van reunir-se amb els ecosocialistes Jaume Forcadell, Víctor Gimeno i Daniel Pi, en el marc d'una trobada de treball. Cid va dir que ERC i ICV comparteixen grups parlamentaris tant a Madrid com a la Unió Europea, i també certs punts de vista sobre el retard en la definició d'un cabal mediambiental per a l'Ebre o en la neteja del pantà de Flix. «Si s'ha aturat, és per falta de voluntat política», va remarcar Cid, que va recordar que les obres de descontaminació van ser adjudicades el març del 2008.

En la mateixa línia, la diputada d'ERC va advertir que uns 115 milions d'euros, aproximadament uns dos terços dels 160 milions que costarà la neteja de l'embassament de Flix, es podrien perdre si l'Estat no executa aviat les obres. Cid va alertar que els 115 milions d'euros provenen dels fons de cohesió europeus que l'Estat va demanar per finançar les obres alternatives al transvasament de l'Ebre i que, si no s'inverteixen a Flix, el govern del PSOE podria destinar-los a altres obres, fins i tot de fora de Catalunya.

El Punt: Espinosa considera començades les obres de descontaminació de Flix

Soriano alerta que el Prat no serà un 'hub' intercontinental si continuen establint-s'hi aerolínies de baix cost

Ferran Soriano 130709 CATr

El president de Spanair, Ferran Soriano, ha advertit que l'eventual establiment de més línies de baix cost a l'aeroport del Prat, en al·lusió a Ryanair, està 'en contradicció' amb la voluntat que tenen les administracions, les empreses i la societat civil, de que l'infraestructura esdevingui un intercanviador de vols intercontinentals. Soriano ha advertit que la manca de vols de llarga distància és un obstacle per atraure seus de grans empreses a Barcelona en front a Madrid. Tanmateix, ha assenyalat que actualment l'aeroport de Barcelona no té una línia aèria de referència, i ha reiterat que Spanair aspira a liderar el creixement de les operacions quan el cicle econòmic canviï.

El dia després...

Ovidi Montllor-Tot explota pel cap o per la pota

Fins que no sapiguem alguna cosa segura sobre el nou finançament, és a dir, fins que el govern espanyol deixi de mostrar-se imprecís i ambigu o llegim el text de la Lofca, serà difícil jutjar.

Més dificil és fer-ho segons les declaracions dels portaveus dels partits. Escolteu-los. Potser això pot explicar la confusió sobre què és el que s'ha pactat exactament. Joan Puigcercós ERC 130709 CATr

Manuela de Madre PSC 130709 CATr

Felip Puig CiU 130709 CATr

Joan Herrera ICV 130709 CATr

Alícia Sánchez Camacho PPC 130709 CATr

Vicent Sanchis: Mullar-s’hi (Avui)

La PDD rebutja el finançament i reivindica el dret de decidir, també sobre els impostos

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), que aquest cap de setmana ha celebrat una assemblea per tancar el seu conflicte intern, rebutja 'el magre' acord de finançament perquè no pot admetre que 'l'ofegament econòmic continuï sent la base de les nostres relacions de dependència amb l'Estat'. La PDD considera que s'ha de reclamar també el dret de decidir sobre els nostres impostos i per això rebutja el nou model de finançament que, segons afirmen, no redueix 'clarament' el dèficit fiscal que el 2008 ja va superar els 20.000 milions d'euros anuals. Afirmen que les xifres que s'anuncien per al 2012 són 'un brindis al sol: una nova promesa que el govern espanyol incomplirà'.

El conseller Castells destaca que l'acord compleix l'Estatut "molt satisfactòriament"

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha qualificat aquest dilluns de 'plenament satisfactòries' les xifres que rebrà Catalunya arran de l'acord de finançament. Castells no ha volgut parlar obertament de xifres, tot i que ha dit que la quantia se situarà a l'entorn dels números que s'han fet públiques les últimes hores i que havien marcat com a objectiu algunes institucions. Tant la Cambra de Comerç com ERC han parlat de 3.800 MEUR, xifra que el conseller no ha citat. Qui sí ha parlat de xifres ha estat el conseller d'Interior i president d'ICV, Joan Saura, que ha explicat que són de 2.100 MEUR el primer any, 2.500 el segon, prop de 3.000 el tercer i més de 3.800 el quart any, sense especificar si la totalitat d'aquestes quantitats està recollida dins del model o bé si provenen d'aportacions addicionals.

Ernest Benach: 'ERC ha fet un exercici de responsabilitat, de patriotisme i de pragmatisme'

El president del Parlament de Catalunya i membre de l'executiva d'ERC afirma que l'acord de finançament acceptat pels republicans 'no és el millor' però és 'un pas endavant' i el considera 'prou bo' si es té en compte les limitacions competencials de l’Estatut aprovat amb el pacte Mas-Zapatero. En un apunt al seu blog, just mitja hora abans que comenci el Consell Nacional en què els republicans han de ratificar el 'sí' de l'executiva al finançament, Benach explica que 'ERC ha fet un exercici de responsabilitat, de patriotisme i de pragmatisme, anant de la mà de la societat catalana i mirant pels interessos del país'. blog de l'Ernest Benach: ERC i el finançament

El nou acord de finançament rep el 85% de suports al Consell Nacional d'Esquerra

Després que l'executiva nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) avalés aquest diumenge la proposta de finançament (pdf) presentada per la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, el Consell Nacional del partit ha decidit aquest vespre, després de més de tres hores i mitja de debat viu, ratificar aquesta decisió. Després d'una resolució que no ha comptat amb el vistiplau de tota l'executiva, el sí a l'acord del nou finançament ja és un fet. En contra, com ja havien anunciat, els vots de les JERC i els membres del corrent crític d'Esquerra Independentista (EI), que demana que se celebri un referèndum intern per consultar-ho al conjunt de la militància.

El Govern valencià troba 'injust' el nou finançament i demana el doble del que rebran

No! que s'ho gastarà amb "trajes"!!! El nou finançament autonòmic presentat aquest cap de setmana per la ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, no ha agradat gens a la Generalitat valenciana, que considera que es tracta d'un acord 'injust' i 'insolidari' que els discrimina respecte d'altres territoris com Andalusia o Catalunya. Segons el Govern de Francisco Camps, els 1.200 MEUR addicionals que rebrà el País Valencià són insuficients i no tracten en pla d'igualtat la població valenciana. Per la Generalitat caldria arribar fins els 2.400 MEUR addicionals per tal que els valencians no es sentissin 'menyspreats'. Tot i lamentar les xifres anunciades per l'Estat, el Govern valencià ja ha avançat que acceptaran l'aportació addicional, ja que 'una cosa és no donar suport al model' i l'altra seria renunciar a rebre 1.200 milions extres.

Francesc Antich, satisfet amb els 500 milions addicionals que rebran les Balears

A falta de conèixer les xifres definitives del pacte pel finançament autonòmic, Francesc Antich, el president de les Balears, ha assegurat que les Illes rebran una xifra addicional 'més propera als 500 que als 400 milions', una fet que ha considerat 'històric' per tal d'aconseguir redreçar el finançament de les Balears, que s'acostarien a la mitjana espanyola després de dècades de càstig per l'espoli fiscal. Els 500 MEUR que sembla que Salgado hauria posat sobre la taula d'Antich han servit per silenciar les veus crítiques amb la negociació a les Illes, ja que tant el PP com la societat civil demanaven no acceptar els 200 MEUR oferts inicialment per Solbes, i apostaven per pressionar el Govern espanyol fins a aconseguir un mínim de 500 milions addicionals. Amb el nou finançament, les Balears igualaran el tracte amb la resta d'autonomies, ja que fins ara l'aportació de l'Estat a les Illes es trobava 21 punts per sota la mitjana espanyola.

Zapatero celebra que Catalunya "se senti còmoda"

Zapatero, on és "la trampa"? Zapatero 130709 La Nit COMr

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha destacat la importància que Catalunya "se senti còmoda" amb el nou model de finançament i ha deixat entreveure que a partir d'ara li serà "més fàcil" l'estabilitat parlamentària.

Zapatero, que ha justificat que Catalunya rebi més diners que ningú perquè pugui assumir competències exclusives com seguretat, presons i Rodalies, no ha volgut confirmar cap xifra tot recordant que els ingressos de la Generalitat dependran de l'evolució de la recaptació d'impostos.

Cansat de les crítiques del PP que apunten que ha acordat el sistema de finançament amb el tripartit per salvar el govern de Catalunya i garantir-se vols al Congrés, Zapatero ha fet ús de la memòria per recordar que "l'únic sistema de finançament que ha permès que un president del govern ho fos va ser el que va fer José María Aznar al Magèstic amb Jordi Pujol al 1996". "És veritat que en aquella època vam llegir editorials que era un gran procés d'integració de la centre dreta a Espanya", ha ironitzat.

Avigdor Lieberman rebutja la proposta de Solana perquè l'ONU reconegui l'estat palestí en un termini concret

Se'n foten del mort i del qui el vetlla! Potser ja n'hi ha prou!!! El ministre israelià d'Exteriors, Avigdor Lieberman, ha rebutjat la proposta de l'alt representant de Política Exterior i de Seguretat Comú de la Unió Europea (UE), Javier Solana, perquè el consell de seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) reconegui l'estat palestí en un termini concret, sense que calgui un acord de pau entre israelians i palestins. 'La pau ha de construir-se, no imposar-se', ha declarat a la ràdio pública israeliana.

'Amb tots els meus respectes a Solana, ell és a punt de retirar-se, i no hem d'exagerar la importància de les declaracions que faci', ha afegit. Dissabte passat, en una conferència que va tenir lloc a Londres, Solana va demanar que s'establira un termini concret, després del qual hauria d'aprovar-se una resolució del consell de seguretat de l'ONU per al reconeixement de l'estat palestí 'com a membre de ple dret de l'ONU'. La resolució inclouria una decisió sobre les fronteres, els refugiats, Jerusalem i uns altres afers de seguretat. 'Si les parts no poden complir-lo', va dir en referència a un acord de pau, 'hauria de plantejar-se una solució amb el suport de la comunitat internacional'.

L'Audiència Nacional jutja avui Núria Pòrtulas

Benet Salellas 090709 CATinfo

L'Audiència Nacional jutja aquest dilluns l'activista antisistema de Sarrià de Ter Núria Pòrtulas, que s'enfrontarà a una petició de cinc anys de presó per liderar un grup que presumptament va prestar suport a cèl·lules anarquistes que haurien participat en actes de sabotatge de caràcter terrorista.

El fiscal Miguel Ángel Carballo acusa Pòrtulas d'un delicte de col·laboració amb organització terrorista, perquè considera que va recollir informació sobre possibles objectius i mesures de seguretat d'edificis oficials, entre els quals hi ha les conselleries de Treball i Justícia de la Generalitat.

Segons consta en l'escrit provisional d'acusació, les tasques desenvolupades per l'acusada li van permetre disposar de prou "informació i capacitació tècnica per cometre accions amb finalitats terroristes". Núria Pòrtulas ha comparegut a l'Audiència Nacional acompanyada d'una cinquantena de membres del col·lectiu que li dóna suport. La portaveu de l'assemblea de suport a Pòrtulas, Ariadna Monerris, ha assegurat a les portes de l'Audiència Nacional que aquest ha estat un judici 'polític' on 'no es jutgen fets o accions, sinó idees, maneres de pensar i de plantejar la vida'. La policia espanyola ha detingut sis persones que es concentraven a Madrid per mostrar el seu suport a Núria Pòrtulas. També hi ha uns quants contusionats a causa de les càrregues contra els concentrats. En el judici, Pòrtulas s'ha desvinculat de grups violents però el fiscal ha mantingut la seva posició i ha demanat cinc anys de presó.

ERC, diu sí

los reis són los pares!!*!! Joan Puigcercós ERC 120709 CATinfo

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha comparegut aquest diumenge al migdia per anunciar el sí del seu partit al nou sistema de finançament, després d'una reunió extraordinària de l'executiva que ha durat més de dues hores.

Puigcercós ha detallat que ERC ha decidit donar suport al nou model proposat pel govern espanyol per què Catalunya supera el "llistó mínim del 3.800 milions d'euros, en concret, 3.855 milions" l'últim any d'aplicació, i perquè"per primer cop a la història" queda situada per damunt de la mitjana en el ranking de renda per càpita de les comunitats, amb el 105,6.

Per tot això, "avalem l'acord definitiu, que ha estat possible gràcies a la fermesa d'ERC" i que permetrà "reduir una tercera part del dèficit fiscal, ha sentenciar el líder republicà. "Varem arriscar i hem guanyat", tot i que "som conscients que no és la solució definitiva per a solucionar el dèficit fiscal que pateix Catalunya, ha reblat Puigcercós. L'executiva ha aprovat el model després d'una votació que ha acabat amb 27 vots a favor, 10 en contra i 4 abstencions. ERC ha anunciat la decisió poc després que la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, anunciés que el nou model de finançament autonòmic aportarà al conjunt d'autonomies uns recursos addicionals lleugerament superiors als 11.000 milions el 2012, quan s'apliqui en la seva totalitat.

La decisió d'ERC deixa via lliure al president de la Generalitat, José Montilla, per ratificar l'acord de Catalunya en el Consell de Política Fiscal i Financera de dimecres 15. esquerra.cat: Puigcercós: 'Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d’euros i arribar al 105 del rànquing per càpita'

Tian Riba: El sí d’ERC tanca el finançament (Avui)

Elena Salgado: "Catalunya quedarà un pelet per sobre de la mitjana"

Elena Salgado 120709 CATinfo

La vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, ha explicat el document que es passarà a tots els governs autonòmics on està especificat el nou model de finançament de l’Estat espanyol. En la compareixença, però, no ha volgut aclarir la xifra que percebrà Catalunya. Ha anunciat que l'Estat aportarà 11.000 MEUR fins al 2012, però no s'ha detallat la progressió des de 2009. D'aquesta manera els governs autonòmics, i l'executiva d'ERC, es troben havent d'acceptar o rebutjar un model i unes xifres que, a hores d'ara desconeixen. És una qüestió de fe. A grans trets, el que es pot extreure de les seves declaracions és que hi haurà una bossa comú d’impostos per a tot l’Estat que s’omplirà amb el 75% dels impostos de totes les CCAA. L’Estat n’afegirà un 5% dels impostos generals que recapta, fet que suposarà tenir un 80% per a destinar-se a serveis bàsics. També ha destacat que el model és més solidari ja que és per a totes les CCAA igual. Això significa que per cada euro que produeixi Catalunya 0’75 cèntims aniran a Espanya i aquesta després els repartirà de forma desigual afavorint les CCAA més pobres.

Això vol dir que, si ho entenem bé, Catalunya gestionarà el 25% dels seus impostos i del 75% restant rebrà el que l'Estat espanyol consideri oportú. Aquest 25% suposaria una millora considerable respecte el model anterior però els criteris que ha detallat Salgado en què es basarà la distribució del 75% comú no beneficien a Catalunya ja que es té en compte la població però hi aplica criteris de dispersió, superfície, insularitat, dispersió i població en edat escolar. Tampoc és tindrà en compte la immigració perquè considera que no suposa un cost addicional. Com s'entèn això?

D’altra banda, Salgado ha explicat que l'Estat aportarà 11.000 MEUR al model però no ha especificat quan. Sorpresa! Els periodistes presents a la conferència, no han parat de preguntar per Catalunya i si estarà per sobre de la mitjana. Salgado no ha contestat amb molta claredat i simplement ha dit que Catalunya estarà lleugerament per sobre de la mitjana des del primer any.

Basagoiti diu que el PSE "no s'atreveix a portar el canvi a tot Euskadi", però assegura que mantindran el pacte

Antonio Basagoiti PP 120709 CATinfo

Antonio Basagoiti, president del PP basc, demana al PSE que sigui valent i s'atreveixi a fer el canvi al conjunt d'Euskadi. Basagoiti ha respost així a la negativa del PSE de donar suport a la moció de censura que els populars volen presentar a la diputació foral d'Àlaba per fer fora al PNB. "Crec que és un error, perquè el canvi s'ha de dur a totes les institucions", ha dit Basagoiti, que creu que "si és bo per als bascos que hi hagi una nova majoria que aposta per la convivència i posa les coses clares als terroristes, també ha de ser bo per Àlaba".

Basagoiti diu que la negativa del Partit Socialista d'Euskadi a aquesta moció de censura no afectarà l'estabilitat del pacte que mantenen, però, creu que demostrarà la falta de valentia dels socialistes bascos. "Nosaltres la tirarem endavant. Això demostrarà que el PSE no s'acaba d'atrevir pel canvi, però nosaltres la tirarem endavant per responsabilitat i perquè creiem en el que estem fent", ha declarat. El líder del PP basc s'ha mostrat també partidari de crear una nova taula de diàleg per a la pacificació d'Euskadi entre tots els partits bascos, excepte l'esquerra abertzale. També s'ha mostrat convençut que podran invertir el resultat de l'últim euskobaròmetre que indicava que el 61% dels bascos rebutjaven el pacte entre el PP i el PSE per la investidura de Patxi López.

Fidel Castro: "Si Zelaya no és reintegrat en el càrrec, una onada de cops d'Estat amenaça d'escombrar Amèrica Llatina"

L'expresident cubà, Fidel Castro, s'ha pronunciat sobre la situació de crisi que travessa Hondures i ha alertat que si "(el president deposat) Manuel Zelaya no és restituït en el seu càrrec, una onada de cops d'Estat amenaça d'escombrar Amèrica Llatina". En el seu últim article titulat "Muere el golpe o mueren las constituciones", el líder cubà ha carregat contra el govern interí hondureny del president Roberto Micheletti i també contra els Estats Units, de qui ha dit estava utilitzant les bases militars de Tegucigalpa per gaudir d'una posició estratègica a centre-amèrica.

Memòries de Jordi Pujol i de Pasqual Maragall

Les memòries de Jordi Pujol i de Pasqual Maragall no fan cap referència especial a les Terres de l'Ebre, protagonistes en les seves campanyes electorals ...Més que presidents de Catalunya, en un moment determinat han estat, ells mateixos, Catalunya. A tots dos es podria aplicar aquella sentència de Montaigne en el seu llibre primer: «El vertader mirall dels nostres raonaments és el curs de les nostres vides», perquè les cròniques escrites de Pujol i de Maragall són les cròniques del país, i així és com passaran a la història. Vaig voler aturar-me, però, en la referència que els dos presidents fan a les Terres de l'Ebre en els seus llibres. Maragall* no en parla en cap moment, tot i que, de paraula, fou un destacat defensor de la Vegueria de l'Ebre; el seu és Barcelona. Pujol diu sovint que l'Ebre ha estat sempre un dels punts d'interès de la seva tasca i esmenta que a la cel·la en què va estar empresonat durant dos anys a Saragossa hi tenia un pòster del Delta de l'Ebre, però durant els anys de la seva presidència no ho va demostrar. Tots dos, però, en moments concrets han fet ús de l'Ebre com a argument dels seus raonaments polítics, i fins i tot s'han passejat per aquí entre paella de militants i mariscada d'admiradors; però poca cosa més. L'Ebre queda lluny i ells, barcelonins d'origen, de vocació i d'interès electoral, perquè allí és on hi ha els vots, escriuen des de Premià de Dalt o des de Rupià...

Josep Bayerri Raga: Pujol, Maragall i l'Ebre (El Punt)

*L'única referència que Maragall fa de les terres de l'Ebre al seu llibre és la signatura del pacte per l'Estatut que tingué lloc al castell de Miravet el 2004.