El català, reinvindicat com la llengua de deu milions d'europeus

El Govern català, l'andorrà, el Balear, el Consell general dels Pirineus Orientals, el vicesíndic de l'Alguer, i l'Ajuntament de Morella han signat avui el document 'El català, llengua de 10 milions d'europeus', un text consensuat on es remarca la força de la llengua i on se'n reclama un major reconeixement a les institucions internacionals i especialment europees. La signatura d'aquest document ha tingut lloc a l'Institut d'estudis Catalans, coincidint amb la presentació del programa d'activitats d''Expolangues 2010' que se celebrarà a París del 3 al 6 de febrer i on el català serà la llengua convidada d'honor en la que serà la 28 edició d'aquest saló internacional de les llengües.

Avui: Els territoris catalanoparlants signen un manifest per palesar que és la llengua de deu milions d'europeus

A la presó per intentar abatre el toro d'Osborne

Els dos joves de Manresa, Jordi Garcés i Miquel Coma, militants de Maulets que van intentar abatre el toro d''Osborne del Bruc el juliol del 2008, ingressaran vuit dies a la presó. Els joves van ser condemnats a pagar 12 euros diaris durant 16 dies, però es neguen a abonar la sanció total de 192 euros perquè consideren "legítima" la seva acció.

Garcés explica que l'ingrés a presó "és qüestió de temps, perquè la fiscalia dictarà ordre de recerca i captura quan se li notifiqui que no s'ha efectuat el pagament". "Estem pendents de rebre el requeriment, però no pagarem, perquè hem de ser coherents i seria un contrasentit pagar a qui et reprimeix", afegeixen.

Osborne va retirar la denúncia per evitar sortir-ne perjudicada davant l'enrenou social que s'estava generant, però la fiscalia va mantenir els càrrecs. Avui: Dos joves ingressaran a la presó per intentar abatre el toro d’Osborne del Bruc

La Constitució no es retirarà de l'Eurocambra però es passarà la pàgina per amagar l'àguila, el jou i les fletxes

L'original de la Constitució espanyola amb l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre no es retirarà del Parlament Europeu, però es passarà la pàgina que ara exhibeix aquesta simbologia per amagar-la.

Així ho han assegurat fonts parlamentàries del PSOE i del PP, que al·leguen el "valor històric incalculable" d'aquest exemplar del 1978, signat pel rei i pels pares de la Constitució, per mantenir-lo exposat a Brussel·les.

Molt probablement, la Constitució s'exposarà oberta per la pàgina dels drets i deures fonamentals, els articles 14-29 del capítol segon, que mostren "la realitat democràtica de l'Espanya actual", defensen les fonts consultades.

Al Congrés dels Diputats també s'exposa l'original del 1978, però no mostra l'àguila, el jou i les fletxes i el lema Una, grande y libre perquè està obert per la disposició final. Amb aquesta mateixa fórmula es vol evitar la retirada de la Constitució que s'exhibeix a l'Eurocambra i que incomoda els eurodiputats catalans.

Avui: Bono es mostra ara disposat a canviar la Constitució amb l'àguila, el jou i les fletxes de l'Eurocambra

Convoquen mobilitzacions contra la possible candidatura d'Ascó al magatzem de residus nuclears

La coordinadora contra la instal·lació d'un cementiri de residus nuclears a Catalunya ha acordat mobilitzacions en contra de la possible candidatura d'Ascó per acollir aquesta infraestructura. La primera serà diumenge que ve, dia 24, a Ascó mateix. La CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear a Catalunya) ha decidit passar a l'acció en una reunió informativa aquest dimecres al vespre a Móra d'Ebre. Mig miler de persones han omplert el teatre La Llanterna per debatre les actuacions i mobilitzacions que caldria fer davant la possible candidatura d'Ascó, perquè consideren que seria perjudicial per al conjunt de les Terres de l'Ebre. Entre els assistents hi havia representants de partits o associacions tant locals com nacionals.

Un portaveu de la coordinadora, Sergi Saladié, ha explicat que en l'assemblea "s'ha visibilitzat la unitat territorial contra la presentació de la candidatura d'Ascó com a seu del cementiri de residus radioactius de totes les centrals nuclears de l'estat espanyol". Aquest rebuig es farà visible a Ascó aquest diumenge, una protesta que intentarà pressionar el consistori d'aquest municipi de la Ribera d'Ebre perquè no presenti candidatura.

A l'assemblea hi han intervingut a més de Saladié i de Joan Montesó, d'Unió de Pagesos, representants de sis ajuntaments de Tarragona que han aprovat mocions contra la instal·lació del cementiri nuclear als seus municipis i en qualsevol lloc de Catalunya, i que militen a les files del PSC, ERC i CiU.

També hi ha intervingut el diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que ha demanat al PSC que es manifesti contra la candidatura i ha advertit que "no pot ser que un govern de progrés i que fa una aposta pel futur miri cap a un altre costat quan ens imposen una opció de passat". I el també diputat d'ERC, Joan Tardà, ha exigit "a CiU, al president Montilla, que certament era ministre d'Indústria quan l'any 2006 va desvelar la primera iniciativa, que siguin prou patriotes com per complir allò que el Parlament de Catalunya va acordar".

Els alcaldes i els anticementiri topen a Ascó en plena polèmica per l'MTC

L'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) va reclamar ahir que es respecte els ajuntaments que adopten un acord de ple favorable al magatzem de residus nuclears (MTC) d'alta radioactivitat, de la mateixa manera que es respecta aquells que hi estan en contra. Així ho van manifestar els responsables de l'AMAC en una reunió amb els municipis de l'àrea nuclear d'Ascó, en què van faltar representants de dos dels tretze ajuntaments que conformen l'àrea. A la trobada cap municipi es va presentar com candidat, si bé tots els focus d'atenció se centren sobre Ascó. L'AMAC va insistir que no farà públics els seus candidats fins al 27 de gener. Membres de la Coordinadora Anticementiri Nuclear es van manifestar contra el magatzem.

El ple de l’Ajuntament d’Ascó encara no ha votat la candidatura, però el municipi es perfila com el favorit per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears de tota Espanya. El fet de ser una població ja nuclearitzada i comptar amb una xarxa de ferrocarril pel transport dels residus el posa per davant d’altres opcions com la de Yebra a Guadalajara. Tot i això, els moviments d’oposició han fet sentir la seva veu tant a Ascó com a Barcelona. Al municipi tarragoní membres d’ERC i ICV es van manifestar juntament amb representant de moviments ecologistes davant l’Ajuntament, convocats per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya. A la capital catalana, representants de Greenpeace, Ecologistes en Acció i Tanquem les nuclears han titllat el projecte d’”antidemocràtic” per “temptar” els alcaldes i a postular candidatures a canvi de diners públics. Pels ecologistes, el cementiri nuclear amaga la intenció de “perllongar la vida de les nuclears” i demanen als partits polítics l’oposició al Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclears.

El PSC de l'Ebre es posiciona en contra de la ubicació del cementiri nuclear al territori

La Federació del PSC de l'Ebre ha decidit posicionar-se públicament contra la instal·lació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears a les Terres de l'Ebre. A través d'un comunicat, els socialistes ebrencs consideren que 'el nostre territori ha complert amb escreix suportant bona part de les instal·lacions energètiques del nostre país'. Per aquest motiu, consideren que aquesta mostra de 'solidaritat històrica' ha de permetre que ara no siguin les Terres de l'Ebre les que hagin d'acollir aquest nou equipament, tot i que comparteixen el criteri del Ministeri de treure els residus emmagatzemats a les centrals nuclears i depositar-los en un lloc que garanteixi al màxim la seguretat.

Amb tot, els socialistes de l'Ebre han insistit que respectaran la posició de les institucions municipals i càrrecs electes del PSC que veuen favorable aquesta instal·lació.El PSC de l'Ebre s'ha posicionat així davant la possibilitat que el municipi d'Ascó (Ribera d'Ebre) sigui una de les candidatures que es presenten per acollir aquest MTC, conegut com a cementiri nuclear. Recordem que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre han aprovat mocions contràries a la instal·lació d'aquest magatzem, així com el Parlament de Catalunya. Amb tot, la moció aprovada al Parlament no va comptar, en el seu dia, amb els vots favorables del PSC.

La PDE reclama amb més de 500 signatures que l'Ajuntament defense el cabal ecològic

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) va presentar ahir la moció ciutadana que aquesta setmana entrarà a l'Ajuntament de Tortosa, perquè el consistori lidere el front institucional del territori en defensa del cabal mediambiental per al tram final del riu. La moció de la PDE tindrà l'aval de més de 500 signatures, i l'objectiu del moviment social és que es puga debatre i aprovar per unanimitat en el ple ordinari de l'1 de febrer. En concret, la PDE reclama que la confederació concreti quin és el cabal ecològic previst en el nou pla hidrològic; que Tortosa convoque una gran assemblea d'alcaldes i regidors per defensar el cabal mínim, i participar activament en el procés d'exposició pública de l'avantprojecte.

ebre.net: Moció per iniciativa popular a l’Ajuntament de Tortosa

Ausàs avança que el Govern demanarà al Parlament que la Llei de vegueries es tramiti per la via d'urgència

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha assegurat aquest dimarts, des de Tortosa, que la Llei de vegueries contínua treballant-se en els terminis que el Govern tenia plantejats, i ha deixat clar que, en cap cas, està 'aturada'. Ausàs ha explicat que un cop es resolguin les al·legacions, la llei serà aprovada per Consell de Govern i es demanarà al Parlament que la tramiti per la via d'urgència. 'L'objectiu és escurçar al màxim els terminis i poder complir amb el compromís de tenir la Llei quan s'acabi la legislatura', ha afegit. El conseller també ha mantingut el compromís que la vegueria de l'Ebre estigui a punt per les eleccions municipals del 2011.

Buzek justifica la no oficialitat del català a l'Eurocambra perquè 'tots els ciutadans de l'Estat entenen el castellà'

Com el seu antecessor, s'escuda en el fet que ni tan sols es pot utilitzar al Congrés espanyol Estem molt oberts al multilingüisme i volem que s'utilitzin el màxim nombre possible d'idiomes' al Parlament Europeu, ha explicat en polonès el president de la cambra, Jerzey Buzek, des d'Estrasburg, però 'tenim el principi d'utilitzar la llengua en què es puguin manejar els ciutadans d'un estat o la que hi sigui oficial' i per això el català haurà de seguir a la llista d'espera per convertir-se en llengua de ple dret a la Unió Europea. 'El castellà és una llengua comprensible per tots els ciutadans de l'estat espanyol, com ho demostra el fet que al Parlament espanyol tampoc no s'utiltzen tots els idiomes cooficials', ha afegit Buzek recorrent a un argument que ja havia plantejat el seu antecessor en el càrrec, el també popular Hans-Gert Pöttering i que situa la pilota a la teulada del PSOE just quan Zapatero s'estrena com a president de torn de la Unió Europea.

Avui: El president de l'Eurocambra al·lega que al Congrés tampoc s'hi utilitzen les llengües cooficials

Pep Guardiola seguirà una temporada més al Barça

Finalment Pep Guardiola es quedarà al Barça. El president, Joan Laporta; el secretari tècnic, Txiki Begiristain, i el mateix entrenador, Pep Guardiola, compareixen en roda de premsa per anunciar la renovació de Guardiola per una temporada més, ja que el tècnic negociarà la seva continuïtat al club amb el nou president després de les eleccions. D'aquesta manera es desvela la incògnita que preocupava molts dels seguidors i els propis jugadors, que no volien veure marxar l'artífex de la millor temporada de la història.

El Punt: Guardiola renova: «Sé perfectament que enlloc estaré millor que aquí»

Laporta diu que "intel·lectualment" ja està "reagrupat"

"Intel·lectualment, ja estic reagrupat." És l'última declaració política de Joan Laporta, que aquest dimarts a la nit va participar en el cicle Els Sopars del Centre i Telegràcia.

Durant l'acte, en el qual el públic podia fer preguntes, va defensar els "gestos personals fets amb el cor" per la Diada, que va ser, principalment, participar "en una manifestació que deia Som una nació, volem un Estat propi", una idea que va recordar que ell comparteix.

Segons el president del Barça, "les estructures que ens relacionen amb l'Estat Espanya són obsoletes, ja no funcionen, hem de posar sobre la taula el debat sobre si cal que Catalunya tingui un Estat propi".

També va admetre que no sap si ell "quadraria amb la política". "Mai no he fet mai de polític", va advertir. Per ell, "la lluita per les aspiracions nacionals és la més romàntica que hi ha, i Catalunya ens dóna aquesta oportunitat, és l'única nació del món que la dóna".

Martxelo Otamendi: "En el món abertzale hi ha obert un debat per desactivar la lluita armada"

Martxelo Otamendi 200110 CATr

L'exdirector d'Egunkaria Martxelo Otamendi ha assegurat aquest dimecres que el món abertzale està immers en un gran debat intern per "desactivar definitivament la lluita armada".

En concret, i en declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, Otamendi ha explicat que hi ha un debat obert "que encara no s'ha tancat però que és molt interessant, perquè planteja desactivar la lluita armada i iniciar una nova etapa en què la violència no té cabuda".

Segons ha dit, l'esquerra abertzale considera que la treva i les negociacions ja no resolen la situació en què estan immersos. "Estem parlant del tancament d'ETA. Una decisió molt important que obligarà tothom a ressituar-se i que obrirà un canvi de cicle", ha argumentat.

Otamendi s'enfrontarà els pròxims 25, 26 i 27 de gener a la tercera part del judici sobre el diari Egunkaria a l'Audiència Nacional set anys després del seu tancament. El judici es va iniciar el 15 i 16 de desembre, va continuar el12 de gener i s'acabarà al mes de febrer.

L'exdirector del diari basc i quatre companys més s'asseuen al banc dels acusats per una suposada relació amb ETA. La fiscalia ni tan sols exerceix l'acusació, perquè no en té proves i són Dignidad y Justicia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme els que ho tiren endavant.

Junqueras assegura que Zapatero no té credibilitat com a President del Consell de la UE

Considera que 'no podem confiar amb un president d'un país que lidera l'índex de la misèria de la UE' L'eurodiputat català d'ERC, Oriol Junqueras, ha manifestat avui a l'escrutini que el Parlament Europeu ha fet a l'actual president del Consell, José Luis Roidríguez Zapatero, que 'no té credibilitat com a president del Consell'. D'entre els arguments que ha exposat a la seva intervenció i a una entrada al seu bloc d'indirecte!cat, Junqueras ha considerat que els europeus 'no podem confiar' amb un president 'd'un país que lidera l'índex de la misèria de la UE' i que 'ha portat el seu estat a un 20% d'atur i a 78.000 milions d'euros de dèficit públic'. L'eurodiputat també ha parlat de la incapacitat de Zapatero 'de resoltre temes d'acord els interessos de Catalunya'. Així llavors, s'ha mostrat convençut que el president del govern espanyol no demanarà la plena oficialitat del català a la UE, qüestió 'essencial' en tant que 'el català és la 13a llengua més parlada de la Unió'.

Oriol Junqueras: La poca credibilitat de Zapatero

Vicent Sanchis: Espanya és així

José Luis Rodríguez Zapatero i Espanya han ocupat la presidència de torn de la Unió Europea –ara compartida, ai!– amb força judicial. Zapatero ha sentenciat de manera immediata què ha de fer Europa per sortir de la crisi. Encara parpellegen i se’n fan creus de terme. Vostès han de fer això i allò, cal que apedacen aquell trau i apliquen aquesta potinga. L’estil continua sent el mateix. Passen els governs i els presidents i persisteix l’arrogància. Encara se senten als passadissos comunitaris els trons d’Aznar, que exigia al govern alemany que continués pagant el miracle espanyol fins que ell digués prou. Qui cobra mana, bramava la butxaca esponja. Ara Zapatero repeteix seqüència. El maestro Ciruela arriba a Brussel·les i comença la lliçó d’economia. Sobre quines bases? La bona pràctica d’Espanya. La política del govern del PSOE ha consistit fins ara en l’augment de les prestacions socials, el reforç de l’obra pública evident –que consisteix a buidar i omplir rases als municipis–, mentre cau en picat la inversió en obra pública als pressupostos de l’Estat, i la pujada dels impostos. Mentrestant, Espanya lidera la trista llista de destrucció de llocs de treball i la no menys trista d’endeutament públic. Vista la desgràcia, Zapatero hauria d’anar a Brussel·les amb el cap cot i la modèstia alta. Però arriba impartint lliçons. Espanya és així, senyors europeus.

ERC promou un manifest dels partits ebrencs contra el cementiri nuclear

El PSC diu que el projecte ultrapassa l'autonomia local i recorda que ningú no l'ha volgut a l'Estat La federació d'ERC a les Terres de l'Ebre va fer ahir una crida a la unitat política i a la mobilització del territori en contra de la possible instal·lació del cementiri de residus nuclears a Ascó. Així, Esquerra ha preparat un manifest que espera que siga subscrit per la resta de partits, i en què demanen a l'alcalde d'Ascó, Rafel Vidal (CiU), que rebutge la possibilitat de presentar la candidatura del seu poble a través de l'associació de municipis en àrees nuclears (AMAC). A més, va anunciar que els alcaldes republicans no assistiran a la reunió convocada avui al vespre a Ascó per l'AMAC, per parlar del magatzem temporal centralitzat (MTC).

BLOC DE PERE MUÑOZ: CEMENTIRI NUCLEAR ? NO, GRÀCIES!!!

El Govern no es mulla per la candidatura d'un cemintiri nuclear i ho deixa en mans dels ajuntaments

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joaquim Nadal, ha assegurat aquest dimarts que l'executiu 'no avala directament' cap candidatura catalana per instal·lar en un municipi català un cementiri nuclear. Després de la reunió del Consell de Govern, Nadal ha deixat en mans dels ajuntaments la decisió de presentar candidatura. Ascó es perfila com un municipi que optarà a que s'instal·li el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears, el nom tècnic del que es coneix com a cementiri nuclear. Dos dels socis del Govern, ERC i ICV-EUiA, ja s'han mostrat contraris que a Catalunya tingui una instal·lació d'aquestes característiques.

Nadal ha assegurat que 'entenem que són els ajuntaments qui decideixen si ho volen acollir', tot remarcant que la Generalitat 'té clar que és competència de l'administració de l'Estat' i que si s'hagués d'ubicar a Catalunya, hauria de ser 'amb l'acord dels municipis' així com 'complint amb requisits de legislació urbanística i d'activitats que correspon'.

Greenpeace dóna per fet que Ascó serà candidata a allotjar el cementiri nuclear dels residus radioactius de l'Estat

Greenpeace ha donat per fet aquest dimarts que el ministeri d'Indústria i l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) tenen pactat que Ascó i Yebra (Guadalajara) siguin les dues poblacions candidates a acollir el cementiri nuclear, que ha de rebre els residus radioactius de tot l'Estat espanyol.

Greenpeace, Ecologistes en Acció i Tanquem les Nuclears han acusat el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, de "temptar" els alcaldes "amb diners públics" de l'empresa pública Enresa perquè ofereixin els seus municipis per acollir aquesta instal·lació. En aquest sentit, les tres entitats han recordat que el Parlament va aprovar el 2008 una resolució per rebutjar la ubicació d'un cementiri nuclear a Catalunya.

Aquesta resolució va ser aprovada amb el suport de CiU, el partit de l'alcalde d'Ascó, i per aquest motiu els ecologistes han demanat a la federació nacionalista que sigui coherent amb ella mateixa i que forci l'alcalde a no presentar la candidatura. De totes maneres, el responsable de la campanya nuclear de Greenpeace, Carlos Bravo, ha insinuat que és probable que per a l'alcalde pesin més els pactes amb l'AMAC i les promeses econòmiques que li hagi pogut fer el ministre d'Indústria, a qui ha qualificat d'"immoral".

El socialista Jaume Sobrequés apadrinarà la consulta sobre la independència a Martorell

L'historiador i militant històric del PSC, Jaume Sobrequés, apadrinarà aquest divendres la presentació pública de Martorell Decideix donant suport explícit a aquesta iniciativa que pretén organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya el proper 25 d'abril en aquesta ciutat del Baix Llobregat. L'exrector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i director del Museu Nacional d'Història de Catalunya serà divendres al teatre 'El Foment' de Martorell, juntament amb Jordi Fàbrega, portaveu de la plataforma de càrrecs electes per a l'autodeterminació Decidim.cat i delegat del Govern a la Catalunya Central.

Amb l'acte es vol donar el tret de sortida a l'organització de la consulta a la ciutat, és per això que dos dels membres de la plataforma exposaran el full de ruta per tal d’organitzar un referèndum sobre la independència de la nació catalana el 25 d’abril a Martorell, que té uns 26.000 habitants. Martorell Decideix pretén sumar el màxim de veïns del municipi i d’entitats per fer del 25 d’abril 'un èxit de participació i de democràcia'.

El Barça podria donar suport a la consulta sobre la independència a Barcelona

El suport explícit a les consultes que va expressar a nivell personal el president del Barça, Joan Laporta, podria anar més enllà i materialitzar-se amb la presència del club entre les entitats que responguin a la crida de Barcelona Decideix per celebrar amb èxit una consulta sobre la independència de Catalunya a la capital del país. Fonts de l'organització esperen comptar amb el suport d'entitats amb un gran pes a la ciutat com per exemple Òmnium Cultural i el Barça, entre d'altres. De fet, el Vicepresident i un dels candidats a rellevar Laporta al capdavant del club, Alfons Godall, va ser una de les personalitats públiques que van impulsar la creació de Barcelona Decideix. Tot i això, fonts del FC Barcelona asseguren desconèixer la implicació de l'entitat.

ERC demana formalment a Bono que substitueixi la Constitució amb símbols franquistes de l'Eurocambra

El portaveu i secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha adreçat una carta aquest dimarts al president del Congrés, José Bono, demanant formalment que "disposi el que sigui necessari" per procedir a "la substitució" de l'exemplar de la Constitució amb símbols franquistes de l'Eurocambra per un altre que "no només representi el parlamentarisme de l'Estat espanyol sinó també els principis democràtics que el sustenten". En aquesta missiva, Ridao considera que ERC no pot sinó donar suport a la voluntat expressada pels representants europeus i secundar la petició de retirada d'aquest exemplar.

El portaveu d'ERC, Joan Ridao, ha exposat a Bono l'existència d'aquesta Constitució amb símbols feixistes a l'Eurocambra i ha recordat també "el rebuig de nombrosos eurodiputats de diverses nacionalitats" davant aquest fet i la "petició que l'exemplar sigui retirat".

Aquesta Constitució que "conté clares referències predemocràtiques" no només atempta contra "els pilars fonamentals de la institució europea, sinó contra el contingut de la mateixa carta magna", ha argumentat Ridao.