Isabel-Clara Simó: Si us plau, parla'm en català

Potser no tothom està familiaritzat amb el nom de Dolors Solà, de Vic, però de segur que tothom coneix les coses que fa. Vet aquí la clau: que el que hom fa (pintar, escriure o córrer en moto) sigui més important que un mateix. Doncs la Dolors Solà va inventar allò de les parelles lingüístiques, una manera humana i igualitària d’integrar els immigrants: fent-los amics nostres, i, a través de l’amistat, familiaritzar-los en la llengua del país on han anat a parar. L’èxit ha estat esclatant. Però la Dolors Solà fa moltes més coses, el relat de les quals no cabria en aquest espai. La darrera pensada que s’ha empescat són unes postals: ha fet fotos dels immigrants que ho han sol·licitat i ha posat a darrere les coses que ells han volgut posar. Hi veus, doncs, les seves cares i llegeixes el que ens diuen; hi ha madrilenys, andalusos, orientals, mexicans, marroquins, ghanesos... I el seu missatge acaba sempre igual: “Si us plau, parla’m en català!”. Tots ells coincideixen que, davant dels seus trets o de la seva manera de parlar, els catalans se’ls adrecen en castellà, per una mena d’inèrcia apresa des de fa tres segles segons la qual el català és una llengua “íntima” (Aznar dixit) i els forasters i estrangers no hi poden accedir. Doncs ara resulta que ells mateixos, en un nombre creixent, ens demanen que no els discriminem, que els parlem en català. Si en voleu notícia directa, aquesta és la pàgina web: www.parlacatala.cat En el mateix sentit actuen la meritòria associació Català-sempre, la CAL, la Plataforma per la Llengua i tantes altres entitats cíviques. ¿Sabeu de què es queixa la coratjosa Dolors Solà? Doncs que no ha rebut cap suport de l’administració. Quina vergonya!