lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de febrer, 2008

La plataforma 'Som lo que sembrem' recollirà signatures per prohibir els transgènics durant la jornada electoral del 9 de març

La plataforma 'Som lo que sembrem' impulsada per l'Assemblea Pagesa iniciarà el dia 29 de febrer la campanya de recollida de 50.000 signatures demanant la prohibició dels cultius transgènics a Catalunya. Aquest dimarts, la Mesa del Parlament va fer els darrers tràmits per validar la campanya.

Els impulsors d'aquesta iniciativa legislativa popular van presentar aquest dimecres la campanya a col·lectius de la comarca d'Osona. La nova plataforma que agrupa prop de 200 associacions i col·lectius ha anunciat que el 9 de març coincidint amb les eleccions generals recollirà adhesions davant d'alguns col·legis electorals.

06 de febrer, 2008

El Ministeri de Medi Ambient es compromet a iniciar la descontaminació del pantà de Flix el proper mes d'abril

El secretari general per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, ha informat aquesta tarda a la comissió de seguiment per a la descontaminació de l'embassament de Flix que està previst iniciar les actuacions d'eliminació dels fangs contaminats el proper mes d'abril, un mes després de la seva adjudicació, prevista per al març. Tot i que el termini de presentació per a l'adjudicació de les obres encara no ha finalitzat, ja són 40 les empreses que han retirat del plec de condicions. Des de la societat Acuamed (Aguas de las Cuencas Mediterráneas) es calcula que es crearan entre cinc i deu unions temporals d'empreses (UTE) a tal efecte.

ERC alerta que el PSOE ressuscitarà el transvasament de l'Ebre si guanya les eleccions del 9-M

El candidat d'ERC per Tarragona en les pròximes eleccions legislatives, Lluís Aragonès, ha assegurat avui que el PSC està "recuperant el discurs a favor de la interconnexió de xarxes" i ha avisat que els socialistes, si obtenen la majoria en les legislatives del 9 de març, "ressuscitaran el transvasament de l'Ebre".

El candidat per Tarragona de la formació independentista basa les seves afirmacions en les declaracions del delegat de la Generalitat en el Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, que ha assenyalat que "cal portar aigua d'on sigui i, si és de l'Ebre, no passa res".

Per a Aragonès, aquestes manifestacions "suposen un punt d'inflexió en la manera d'entendre la nova cultura de l'aigua per part dels socialistes". "Fa falta preguntar-se -ha afegit el candidat independentista- quina és la veritable política hidrològica del PSC".

Esquerra es mostra contrària a la interconnexió de xarxes i a portar més aigua al Camp de Tarragona i defensa que la nova cultura de l'aigua, "exigeix una major eficiència en el consum de l'aigua i una millor planificació de futur". Aragonès lamenta també que Sabaté "parli de solidaritat quan les Terres de l'Ebre han aportat l'aigua que ha fet possible el creixement industrial i turístic del Camp de Tarragona".

El Parlament rebutja la proposta del PP sobre la llengua d'escolarització

El Parlament de Catalunya ha rebutjat avui una proposició de llei del PP en la qual es pretenia acabar amb el sistema d'immersió lingüística a les escoles catalanes i tots els partits, a excepció de Ciutadans, han acusat els populars de buscar el conflicte lingüístic amb fins electorals.

La proposta del PP ha estat rebutjada per àmplia majoria i únicament ha comptat amb el suport de Ciutadans-Partit dels Ciutadans, que ha atribuït la iniciativa a l'"efecte" creat per la seva formació amb la irrupció a la cambra.

En defensa de l'esmena a la totalitat presentada pel tripartit que governa la Generalitat, el portaveu del grup d'ERC, Joan Ridao, ha advertit al PP de "que en política gairebé tot val menys la mentida", i ha acusat els populars de "mentir i enganyar" els ciutadans "presentant un axioma fals, que és el d'un suposat conflicte lingüístic que no existeix".

"El que pretenen vostès -ha dit- és glorificar el castellà presentant-lo com una llengua minoritzada i perseguida a Catalunya", la qual cosa "suposa un enorme exercici d'hipocresia" i "resulta inacceptable que utilitzin una cosa tan sensible com és la llengua com a combustible electoral per arrencar alguns vots a Espanya, perquè aquí no crec que enganyin a ningú".

Ridao ha recordat que la llengua que hi ha a les vídeo-consoles de jocs, la majoria de mòbils, de pel·lícules de cinema o de vídeo "no és la catalana, precisament", i també ha assenyalat que "aquí hi ha un fals bilingüisme, ja que tots els catalanoparlants parlen també en castellà, i en canvi no tots els castellanoparlants parlen també en català".

Medi Ambient assegura que la qualitat de l'aigua de l'Ebre de Flix a la desembocadura és 'bona' però estudia prohibir-hi la pesca

Els silurs i les carpes del riu Ebre entre el pantà de Flix i la desembocadura contenen alts graus de contaminació a causa de fangs tòxics i aquesta situació podria fer que es prohibís la seva pesca. Tot i això, tant des del Departament de Medi Ambient de la Generalitat com des del Ministeri, s'assegura que la qualitat de l'aigua és 'bona' per a la salut. Aquestes són les principals conclusions dels diferents estudis realitzats durant més de dos anys al riu després de la detecció de la contaminació del pantà de Flix degut als vessaments procedents de l'antiga fàbrica d'Erkímia, ara Ercros. Els estudis també serviran per donar més arguments a l'hora de valorar l'impacte dels vessaments i la responsabilitat de l'actual empresa ubicada al pantà, que va recórrer la sentència judicial. VilaWeb: Certifiquen la qualitat de l'aigua de l'Ebre però recomanen no pescar-hi

Isabel-Clara Simó: Manifest Basset-Bausset

El passat 2 de febrer (aniversari del naixement de Jaume I), en diversos diaris va aparèixer el Manifest Basset-Bausset, que alhora era enviat als mandataris valencians, de Catalunya, de les Illes i d'Andorra, a més dels de l'estat francès i italià. Al manifest es fa un recordatori de la Guerra de Successió, en què la Corona d'Aragó, de la qual formàvem part, era partidària de Carles d'Àustria (amb Alemanya, Holanda, Anglaterra i Portugal), i Castella (amb França) ho era de Felip de Borbó. El 25 d'abril del 1707 els valencians van perdre la batalla d'Almansa, i València va ser envaïda de la manera més cruel per les tropes castellanes: incendis, assassinats, violacions, etc. La caiguda de Barcelona va ser l'11 de setembre del 1714 i la de les Illes el 1715. Cadascun d'aquests territoris rebé el seu Decret de Nova Planta, on ens foren arrabassades totes les llibertats, els drets, les institucions i la llengua; ens varen imposar la moneda, el sistema judicial i l'idioma de Castella. Han passat tres-cents anys i els valencians reclamen reparar la mutilació a què va ser sotmesa la nostra nació, i la recuperació de totes les llibertats, cosa que significa recuperar el control de ser una nació i figurar com a tal a la Unió Europea. Els qui han d'assumir els reformes constitucionals corresponents (les constitucions són posteriors a la formació de les nacions) són els Estats espanyol, francès i italià. Aquest manifest ha estat signat per cent personalitats. I sabem que té el suport d'una bona part de la població. Ara, romanem a l'espera.

05 de febrer, 2008

Una cançó dels Beatles viatja per l'univers

La transmissió ha estat realitzada amb ajuda d'una antena situada a Madrid, una altra a Califòrnia i una altra a Canberra La cançó Across the universe, del grup britànic The Beatles, ha iniciat a les 00.59 hores un llarg viatge pel cosmos en un dels actes amb què la NASA celebra els seus 50 anys d'existència. La transmissió, realitzada amb l'ajuda d'una antena situada a Madrid, ha durat quatre minuts, però trigarà 430 anys a arribar a l'estrella Polaris, segons ha informat Alan Buis, portaveu del Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) de la NASA.

A la mateixa hora de l'inici de la difusió de la cançó, s'esperava que els seguidors dels Beatles escoltessin Across the universe per així crear una "convergència harmònica" al voltant del planeta i al llarg de l'univers.

El Memorial de la Batalla de l'Ebre treu a concurs els centres d'interpretació de Vilalba dels Arcs, Batea i la Fatarella

El Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe) ha acordat treure a concurs públic la licitació dels projectes executius dels centres d'interpretació 'Soldats a les Trinxeres', de Vilalba dels Arcs; 'Hospitals de Sang', de Batea; i 'Les Unitats Internacionals', de la Fatarella. L'ens treballa amb l'objectiu de poder disposar d'aquests centres (un cop finalitzats o avançats els dos restants) entres l'estiu i la tardor, per poder-los obrir al públic coincidint amb la celebració, enguany, del 75 aniversari de la Batalla de l'Ebre. Actulament, el Comebe compta amb el centre d'interpretació 'Les Veus del Front', de Pinell de Brai, inaugurat el març de 2005, que aborda el paper que va jugar la premsa i la propaganda durant la aquest episodi de la Guerra Civil. El centre d'interpretació '115 dies', de Corbera d'Ebre, serà el nucli central i la porta d'entrada als espais de la Batalla de l'Ebre.

Educació busca fórmules per estendre l'aplicació de la sisena hora als pobles

Els CEIP de la demarcació que encara no l'han implantada estan a l'expectativa del que hauran de fer el curs vinent eMaragall 060208 CATr No s'ha dit l'última paraula sobre l'ampliació de la sisena hora als municipis de menys de 5.000 habitants. Tot i que el Departament d'Educació va presentar fa uns dies als sindicats de mestres un calendari de curs que preveia la congelació de la mesura, la conselleria està buscant fórmules amb vista al curs que ve perquè l'ampliació de l'horari arribi, amb les úniques excepcions dels estudiants de les escoles rurals, a tots els alumnes d'entre 6 i 12 anys. Segons ha confirmat el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, faran falta entre 125 i 140 mestres i la mesura es debatrà en una reunió del Pacte Nacional per a l'Educació. Els responsables de centres de la demarcació de Tarragona que encara no han implantat la sisena hora estan a l'expectativa.

L'aigua del Rec Comtal i antics pous: noves mesures per pal·liar la sequera

Barcelona i l'àrea metropolitana prendran mesures per a garantir el subministrament d'aigua davant la sequera, entre les quals destaca la recuperació de pous i de l'antic Rec Comtal, que data del segle XI i que abans abastia el centre de Barcelona amb aigua del Besòs.

Una de les mesures plantejades passa per la recuperació de 14 pous que fins ara estaven en desús com a conseqüència de la contaminació d'aqüífers. Agbar recuperarà nou pous a Sant Feliu de Llobregat, el Papiol, Gavà, Montcada i Reixac i La Llagosta. Aquests pous aportaran un 16% de la demanda. Narcis Prat 010208 CATr

Vergonya, cavallers, vergonya !

“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas: un crit exigint dignitat.

Vuit-cents anys després, la situació del país demana a crits un esperit semblant, una reacció honorable, un líder amb coratge i visió de futur. No es tracta d’una situació conjuntural prèvia a les eleccions espanyoles. Ans al contrari: fa la sensació que les eleccions, passi què passi, no serviran per a redreçar una certa decadència econòmica i una inexplicable resignació de les elits, dels cavallers, dels polítics.

En poc més d’un any, al Principat ha estat possible convocar dues manifestacions multitudinàries en defensa de la dignitat nacional (“Som una nació, no un preàmbul”) i contra la marginació econòmica i social (contra “el dèficit en infrastructures”), però sembla impossible que els polítics (per molt que es posin darrere les pancartes a l’hora de la protesta) puguen –o vulguen o sàpiguen– actuar en coherència amb aquests principis. Almenys de moment cap no ha sabut entomar el malestar social que s’ha expressat en aquestes protestes i vehicular-lo amb energia cap a una fita nova, un model engrescador que porte –si més no– la gent a les urnes i trenque la inèrcia d’aquesta malfiança en els partits, les institucions i la casta política sencera.

Al País Valencià, la classe política dominant ha decidit, de fa temps, guanyar les eleccions traint el poble, la seua cultura i la seua llengua, tot alimentant falsos debats contra Catalunya i el catalanisme, contra el País Valencià i el valencianisme. Ara, el govern valencià de Francisco Camps ha iniciat una campanya hostil contra Acció Cultural del País Valencià, amb el tancament forçós dels repetidors de Televisió de Catalunya i l’objectiu triple d’ofegar Acció Cultural amb multes, aconseguir més canals digitals del ministeri i tallar l’emissió de TV3.

La resposta dels ciutadans de València, Alacant o Elx s’acabarà demostrant als carrers, de la mateixa manera que la ràbia dels catalans ha omplit de manifestacions els carrers de Barcelona. Però altra volta cal exigir una resposta digna dels líders polítics, tant del sud com del nord, en vista d’aquesta agressió a llengua i a la llibertat de comunicació.

De la mateixa manera que cal exigir-los que alcen el cap i actuen contra l’espoli fiscal, el dèficit d’infrastructures, la discriminació lingüística, la mentida racista, la desinformació calculada, la coerció mediàtica ultraconservadora, l’immobilisme burocràtic de l’estat i la subordinació econòmica, política, jurídica i administrativa.

El Temps n.1233: Editorial

04 de febrer, 2008

El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix l'oficialitat del català

El Consell General dels Pirineus-Orientals acaba de publicar a la seva revista L'accent Catalan, la Carta del Català, que reconeix el català legalment com a llengua del departament dels Pirineus Orientals, a la Catalunya Nord.

A la Carta del Català s'exposen "els fonaments d'una política lingüística i de reconeixement de la llengua catalana". L'article 1 aclareix que el català és oficial "al costat de la llengua francesa" i que "no amenaça la unitat nacional", i es compromet a ser-ne "un dels actors de transmissió". Així, la Carta del català, que va ser aprovada per 20 vots a favor, cap de contrari i sis abstencions el 10 de desembre passat, no contradiu l'article 2 de la constitució que especifica que l'única llengua oficial acceptada és el francès. Pel Consell General dels Pirineus-Orientals la Carta del català es basa "sobre els principis universals" com ara la Declaració Universal dels drets Lingüístics, el Conveni Europeu de protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals o encara la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries.

Respecte a aquest últim text, el Consell General nord-català lamenta el "rebuig del govern francès" de ratificar i aplicar la carta Europea de les llengües regionals i minoritàries perquè "la llengua catalana es troba avui, sense cap marc jurídic que permeti la seva preservació i el seu desenvolupament".

Per això, el Consell General "es felicita" de l'aprovació pels diputats espanyols d'una moció de suport "a la demanda recurrent de ratificació de la carta per l'estat francès".

ERC incorpora al seu programa la revisió del concordat amb el Vaticà

ERC ha decidit incorporar al seu programa electoral diverses propostes per al caràcter laic de l'Estat, entre les quals figura la revisió del Concordat de l'Estat Espanyol amb la Santa Seu (Vaticà), que data de 1979 i, segons esquerra, representa "una herència del franquisme".

Segons ha explicat Joan Ridao, cal "revisar" a fons les relacions entre l'Estat Espanyol i l'Església Catòlica amb l'objectiu de garantir la pluralitat religiosa i que no existeixin privilegis per una determinada confessió.

ERC considera, en aquest sentit, que l'Església Catòlica "ha d'autofinançar-se i no ha de rebre una part dels recursos que paguem tots els ciutadans a través dels impostos".

Segons Ridao, el que passa actualment és que "la jerarquia catòlica rep diners públics que paguem tots", amb la paradoxa que "molt sovint aquests diners van destinats a fins tan poc cristians com és el de finançar una emissora de ràdio, la COPE, que cada dia difon per les ones hertzianas missatges contra Catalunya".

A més, ha apuntat, han de ser reformades totes les lleis que, en aplicació del concordat, "obliguen a impartir ensenyament religiós en les escoles" i, en el seu lloc, "ha d'existir la diversitat i el diàleg interreligiós". que passin els bisbes! 040208 CATr

SUSTO !!! Maragall recomana votar en blanc el pròxim 9 de març

votar en blanc 040208 CATr L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, afirma que "segurament” votarà en blanc en les pròximes eleccions legislatives del 9 de març perquè, segons la seva opinió, cap partit polític ha dit "clarament el que pensa fer amb els temes importants".

En un article d'opinió que publica avui La Vanguardia, Pasqual Maragall considera que per "preparar el futur que volem cal votar, però cal votar en blanc".

Al mateix temps, l'expresident dóna a entendre que renuncia a presentar una candidatura pròpia en les pròximes eleccions, sobre la base del seu Partit Català d'Europa, per la falta de "mitjans suficients per fer una proposta articulada". "Només tenim un grapat nombrós d'amics amb idees clares", argumenta.

Això no obstant, reafirma la seva aposta per crear des de Catalunya una força política de vocació europea i apunta que "ara el que fa falta és un projecte a la vegada catalanista i europeista que s'anunciï a les eleccions de març i es consagri definitivament en les europees de l'any vinent".

El polític català justifica la seva decisió de votar en blanc per la inconcreció per part dels partits polítics dels assumptes que, segons el seu parer, preocupen els ciutadans, com el fet que el Tribunal Constitucional pugui modificar l'Estatut de Catalunya o l'estat de les infraestructures en el territori català.

La Vanguardia: Votar en blanco (P.Maragall)

Ridao: "El vot en blanc que proposa Maragall és poc útil" (05.02.08)

Gent propera a Sabanza impedeix un acte contra el cementiri nuclear

Hi havia convocada una concentració per part de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) a Móra la Nova, ja que l'Ajuntament no havia aprovat una moció contra la implantació d'un cementiri nuclear al territori. Però una contramanifestació pujada de to i més nombrosa de gent propera a l'alcalde convergent, Joan Manuel Sabanza, va fer recular els impulsors de la protesta. Segons l'alcalde, el ple ja ha rebutjat reiteradament la instal·lació del cementiri a Móra la Nova.

Unes 50 persones formades per regidors de CiU de Móra la Nova i gent del poble van evitar ahir que els membres de la coordinadora anticementiri es manifestessin a Móra la Nova. La concentració de la CANC estava convocada, a les 12 del migdia, perquè l'Ajuntament no havia aprovat una moció contra la instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat (ATC) de residus nuclears, conegut com a cementiri nuclear.

Un membre de la CANC, Joan Manuel Olivella, va afegir que la reacció dels contramanifestants va ser «agressiva i fora de lloc». Segons Olivella, els membres de la CANC van ser insultats i van decidir anul·lar la concentració per «por de ser agredits». VilaWeb/El Punt: Una contramanifestació pro Sabanza tensa la corda a Móra la Nova i evita la concentració anticementiri nuclear

Alego: Més comunicats sobre el 3 de febrer a Móra la Nova

Alego: CIU DE MÓRA LA NOVA EMET DOS COMUNICATS

Alego: PINTADES MOLT LAMENTABLES A MÓRA LA NOVA

03 de febrer, 2008

uuuuuuuuufffffffff !!!!!!!!!

Barça 1 - Osasuna 0 Puyal 030208 Desafiant la irremissible condemna d'un empat en un altre mal partit, sota una cortina d'aigua i contra un rellotge que devorava els segons a tota velocitat, el Barça ha salvat la pell per la via heroica. La victòria sobre l'Osasuna ha tingut aires d'èpica per totes aquestes circumstàncies, però això no fa altra cosa que subratllar els dubtes que encara generen els blaugranes, que en altres temps haurien ventilat el compromís amb una implacable solvència. No ha estat així, i l'onze culé se n'ha anat a casa amb la satisfacció d'haver protagonitzat una gesta. Una cosa que no hauria de dissimular que a l'equip encara li queda molt per millorar. El protagonista d'aquests "feits" ha estat Xavi quan faltaven tres minuts per al final. Ha culminat un dels últims atacs d'un Barça cada vegada més desesperat i avergonyit per no saber aprofitar l'ensopegada del Madrid a Almería. A Xavi li ha agafat per xutar a porteria sense pensar, sense caure en la temptació de controlar la pilota. Se n'ha fiat del seu instint i d'una porteria buida, amb Ricardo descol·locat, per empalmar aquesta bola pesada i mullada. Gràcies, Xavi. Ens has salvat les naus i l'honor !!!

Aute: "Els nous cantautors són els rapers, gent amb intenció"

Aute 300108 CATr Aute-Aleluya N.1 Aute-Pasaba por aquí La setmana passada va ser a Barcelona per actuar al Palau de la Música, en el marc del festival BarnaSants. Luis Eduardo Aute té un públic fidel, que s’emociona amb el seu estil intimista. Per commemorar els seus 40 anys de carrera –el 1967 va gravar Aleluya n.1–, va fer un recital a Còrdova, terra del pintor Julio Romero de Torres i, per tant, «només en podia sortir un disc únicament amb cançons d’amor», explica el polifacètic artista.

Aute creu que la indústria discogràfica està desesperada. "En l’angoixa de la mort, desesperadament, ven productes en el suport que pugui. I, ara, el mitjà de distribució de les cançons són altres suports, els telèfons mòbils, els politons. Jo no tinc telèfon mòbil ni politons, però sembla que aquest és el camp d’acció de la indústria discogràfica pel que fa a supervivència. No actua gaire bé. Convertir una cançó en una cosa que sona en un telèfon és arribar a la màxima insensatesa", diu.

El fenomen d’autor intèrpret, afegeix, s’ha estès en tots els estils musicals. Moltes vegades dic que els nous cantautors són els rapers. Gent que fa rap, són autors d’uns textos llarguíssims, més o menys ben escrits alguns dels quals tenen una certa gràcia, intenció... Algunes cançons són absolutament dinamiteres. De la resta, tinc més empatia per uns que per altres, però no voldria donar noms".

Luis Eduardo Aute - Al alba

Es compleix el 70è aniversari de la Brigada Lincoln

La de la Brigada Lincoln és una de les aventures més atractives de les que envolten la Guerra Civil Espanyola. Un conflicte que precisament és molt ric en epopeies, heroismes i relats personals de tota mena. Aquest 2008 es compliran 70 anys de la sortida de la Península de les Brigades Internacionals, que hi havien acudit per donar suport a les forces republicanes contra el feixisme.

Acaba de morir Milton Wolff, un dels darrers comandaments vius de la Brigada Lincoln, la branca nord-americana de les Brigades Internacionals. Tenia 92 anys. La seva biografia és força representativa de molts dels seus companys d'armes. Jueu, nascut a Nova York, va ingressar en el Partit Comunista, que els anys trenta va experimentar un fort creixement en el seu país, a redós de la crisi social i econòmica que va seguir la gran depressió. Amb 21 anys va aterrar a la Península, el 1937. Hemingway parla d'ell en una de les seves cròniques de la guerra. Wolff va sortir viu de la guerra i va marxar poc abans que acabés el conflicte, com el gros dels brigadistes. Tanmateix, va continuar vinculat a un munt de campanyes de signe progressista. També en això va ser com molts altres membres de la Lincoln. Va viure la repressió anticomunista al seu país, que va ser especialment forta els anys cinquanta, va ser un activista contra el segregacionisme i en favor dels drets civils els anys seixanta i, ja gran, va solidaritzar-se amb la causa sandinista a Nicaragua, quan el Govern del seu país va armar i finançar la guerrilla somozista de la contra. Als EUA hi ha una associació d'amics de la Lincoln que és molt activa en tota mena de campanyes de solidaritat internacional. Bloc de Pere Muñoz: HA MORT MILTON WOLFF

L'Ebrebloc constata que en un any han irromput a la xarxa 186 blocs ebrencs

Ara hi ha 287 blocs en funcionament a la xarxa L'Ebrebloc 2008, la 2a edició de la trobada de blocaires ebrencs, va tancar ahir les portes amb la notícia de la consolidació de l'ebresfera, com es pot veure en l'augment del 184,16% de blocs fets a les Terres de l'Ebre. La presidenta de l'associació Blocaires Ebrencs, Carme Pla, va afirmar que la trobada va ser un èxit, amb una assistència superior a la de la primera edició. Segons Pla, l'objectiu ara és acabar de consolidar l'Ebrebloc i realitzar diverses activitats a altres llocs de l'Ebre.

Una de les darreres activitats que es van fer va ser la taula rodona sobre els blocs dels polítics, en què van participar Jaume Forcadell (ICV), Pere Muñoz (ERC), Francesc Sancho (CiU) i Joan Sabaté (PSC), tots ells blocaires. En el col·loqui es va parlar, entre altres temes, sobre el fet de permetre comentaris anònims als blocs ja que hi ha persones que s'aprofiten de l'anonimat per insultar. Sabaté va afirmar que ell no permet anònims al seu bloc, mentre que Sancho i Forcadell es van mostrar a favor. De fet, Jaume Forcadell va dir que prefereix permetre anònims perquè també hi ha qui fa bones aportacions amb un anònim.

El diputat de CiU al Parlament i alcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho, va reconèixer ahir a la taula rodona de l'Ebrebloc que el seu primer contacte amb els blocs va ser amb la web de La Gallina. Es tractava d'un lloc web sorgit en plena polèmica pel pla hidrològic nacional en què es defensava de manera oberta el transvasament de l'Ebre cap a Castelló. A més a més, a La Gallina també hi havia continguts contraris a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i els socialistes. En aquell moment, a més, Sancho era delegat del govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre. Però aquesta no va ser l'única confessió de Francesc Sancho en la 2a trobada de blocaires ebrencs, ja que el diputat de CiU va afirmar que en els seus inicis polítics havia militat en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on va militar fins al 1977, després de la mort de Franco.

02 de febrer, 2008

Carnaval, Carnaval ...

800 anys Jaume I: Fundador de la Nació Catalana.

Avui es compleixen 800 anys del naixement de Jaume I. El rei en Jaume ha estat el rei més important de la història dels catalans que sempre li han mostrat estima i respecte a la seva figura.

La dignitat del seu compromís i combat ha d'ésser un exemple en temps de confusions i renúncies.

Jaume I és a més el forjador dels Països Catalans i és, per tant, una figura històrica que mereix tots els honors. És per això que des d'aquí ens afegim a la proposta de Vicent Partal de recordar aquesta efemèride reproduint un fragment del 'Llibre dels feits' i, a més, recomanem un seguit d'enllaços per conèixer més a fons la seva figura.

-Informació a "El favorit" - programa de TV3 que va escollir Jaume I com el personatge històric favorit dels catalans

-Vicent Partal: Jaume I, el rei que ens uneix a tots

-Auca de Jaume I el Conqueridor

-Viquipèdia: Jaume I

-VilaWeb.TV: 800 anys del Bon Rei en Jaume

-Blocs afegits a la proposta

"E, quan la reina nostra mare se sentí prenys, entrà-se'n a Montpestller. E aquí volc Nostre Senyor que fos lo nostre naiximent en casa d'aquells de Tornamira, la vespra de nostra dona sancta Maria Candeler.

E nostra mare, sempre que nós fom nats, envià'ns a sancta Maria, e portaren-nos en los braces, e deïen matines en l'església de nostra Dona: e tantost com nós meseren pel portal cantaren Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nós deguéssem entrar allí: mas, entram quan cantaven aquell càntic". (Jaume I, Llibre dels Feits)