'Castiguen totes les persones que ens movem, els moviments okupes, la gent que defensem la llibertat dels pobles. No em vull sentir un cap de turc, però m'han utilitzat'. Així veu la seva situació el jove terrassenc Francesc Argemí, Franki, en una entrevista, feta l'endemà d'haver obtingut el tercer grau en règim obert. Feia un mes i mig que havia entrat a la presó per ultratge a la bandera espanyola, desordre públic i atemptat a l'autoritat.
Des de dimecres, en Franki ha de dormir a la presó Model de Barcelona de diumenge a dijous: hi ha d'entrar a les vuit del vespre, i en pot sortir a les nou del matí. Ara la fiscalia ha de decidir si dóna el vist-i-plau a aquest règim obert, o si hi recorre. Fins ara, ha passat un mes i mig a la presó de Brians 2, on explica que va haver de sotmetre's a un règim que qualifica d'estrictament militar, va veure com alguns funcionaris li faltaven sovint al respecte i l'escridassaven arbitràriament i va haver de passar gairebé un mes sense poder contactar amb cap amic seu ni va tenir informació de com ho podia fer.
Tot just ara, doncs, acaba de començar a complir la condemna de dos anys i set mesos de presó. Els delictes pels quals ha estat condemnat són per uns fets ocorreguts el juliol del 2002, quan en una cercavila algú va provar de despenjar una bandera espanyola de la casa de la vila de Terrassa.
'Si no guanyem als jutjats, guanyarem al carrer'
Ell sempre ha negat que hi hagués participat i hi ha testimonis que ho corroboren. Si en Franki hagués admès la seva participació en els fets i hagués pagat la multa pel delicte d'ultratge a la bandera, tal com va fer un altre detingut per aquells fets, s'hauria pogut estalviar una part de la condemna de presó o tota. Però està convençut de la bondat de la decisió presa: 'Sempre ens hem negat a pagar la responsabilitat civil ni l'ultratge a Espanya, que em restaria uns quatre mesos de presó. Perquè sempre hem donat la cara, som conseqüents amb allò que pensem i volem ser-ho fins a les últimes conseqüències, siguin quines siguin. No volem caure en l'amenaça de 'digues això que volem que diguis perquè, si no, aniràs a la presó'. Contràriament, creiem que les injustícies s'han de denunciar. Si aquestes denúncies no les guanyem als jutjats, les guanyarem al carrer; si les dones no s'haguessin mantingut en actituds il·legals ni s'haguessin mobilitzat, ara no podrien votar; si el moviment d'objectors de consciència i d'insubmisos no s'hagués mobilitzat, encara faríem el soldat, i això mateix es pot dir del dret de l'avortament i de tot un seguit de drets que ha costat d'assolir'.
Malgrat els sofriments suportats durant aquestes setmanes de presó, en Franki considera que tant ell com els moviments socials que li han donat suport en surten enfortits: 'Sé que anem pel bon camí, sé que no els ha agradat gens, que els ha fet mal, i sé que, de tot això, tant jo com els meus companys en sortim enfortits. L'única cosa que fan empresonant-me és ampliar els marges de solidaritat, i això ha fet despertar consciències'.
'Els polítics s'han mogut pressionats per les mobilitzacions'
En Franki es confessa molt agraït a les incomptables mobilitzacions pel seu alliberament. En canvi, recela de les expressions d'institucions i partits polítics. 'Els polítics s'han mogut pressionats per la mobilització popular, perquè els col·lectius antirepressius els han forçat a moure's. Sense la campanya que hi ha hagut al carrer, els polítics no haurien mogut un dit. Perquè fins ara no n'havien mogut mai cap. Si l'Ajuntament de Terrassa creia que era desproporcionada la pena, per què no va venir el dia del judici a dir-ho? Si tant desproporcionada era, no calia que reclamés els diners per la bandera. L'Ajuntament és el responsable polític de la seva policia municipal, i va deixar que aquesta policia presentés una denúncia escandalosa'.
Franki: 'No em vull sentir un cap de turc, però m'han utilitzat'
