Les exigències poc convencionals de les candidatures d'unitat popular (CUP), sempre basades en el concepte de democràcia participativa, comencen a tenir efectes en els ajuntaments catalans. Els assemblearis de l'esquerra independentista posen i treuen alcaldes. Les eleccions municipals de fa dos anys els van donar regidors en 16 poblacions, i en tres d'aquests ajuntaments van obtenir una posició estratègica. La seva presència s'ha notat, de menor a major grau, a Berga, a Sant Celoni i, sobretot, a Vilafranca del Penedès, on ara estan a punt de fer caure el PSC de l'alcaldia d'una capital de comarca que controlava des de 1979.
L'efecte CUP està descol·locant els altres partits, que es debaten entre la necessitat de pactar-hi i l'impuls de titllar-los d'antisistema i acusar-los de voler "debilitar" les institucions. A Berga, on CiU va aconseguir 7 regidors i el PSC 6, el convergent Juli Gendrau va ser investit amb el vot favorable del regidor del PP i l'abstenció dels dos de la CUP. I fa unes setmanes va necessitar l'abstenció de la CUP per aprovar el pressupost de 2009.
Però la revolució de la CUP ha estat a Vilafranca del Penedès. Tot i haver-se inhibit al principi del mandat, dos anys després han passat a l'atac i han signat la moció de censura que encapçala CiU i que farà alcalde el convergent Pere Regull. És l'esclat final d'una crisi que fa un any que és visible però que es covava des del principi del mandat. ERC, amb un únic regidor, també signarà la moció i hi votarà a favor en un ple previst per al 20 d'abril.
La nit electoral el líder del PSE-PSOE, Patxi López, anunciava que, tot i que el PNB acabava de guanyar les eleccions, ell se sentia legitimat per ser el nou inquilí d'Ajuria Enea.
El de Portugalete només necessitava els vots del PP per sumar majoria a la cambra i convertir-se en lehendakari. Per tant, des de l'1 de març a Euskadi tothom s'ha fet la mateixa pregunta: què es cobraran els populars pel suport a López? PSE i PP han trigat un mes a respondre la qüestió. Els populars ho faran pagar car.
Una de les contrapartides per investir López a principis de maig té nom i cognoms: la conservadora Arantza Quiroga, que des de divendres presideix el Parlament basc.
Però la cambra de Vitòria no és l'única institució que anirà a parar a mans del PP. Abans de l'estiu -així ho apunten fonts del partit que lidera Antonio Basagoiti-, el PNB deixarà de governar en minoria a la Diputació d'Àlaba i a l'Ajuntament de Getxo (Biscaia). Els populars passaran a controlar les dues institucions amb el suport del PSE-PSOE.
Ni López ni la nova presidenta del Parlament basc dominen l'euskera. Panorama desolador que fa témer per una llengua mil·lenària que està en risc d'extinció segons la Unesco. La conselleria d'Educació, en mans d'EA, ha intentat canviar durant els últims anys el model d'aules separades i establir l'euskera com a idioma vehicular en un 60% de les classes, però ha topat amb les reticències del PNB.
Amb la legislatura gairebé esgotada, el tripartit va aprovar diversos decrets que elevaven les exigències d'euskera a infantil i batxillerat, però Patxi López els derogarà "immediatament". També hi haurà canvis en l'administració pública: a l'hora de buscar feina al govern basc, parlar euskera atorgarà menys punts que fins ara.
El document signat per PSE i PP dimecres passat, anuncia una "reforma profunda" de les ràdios i les televisions públiques del País Basc. Euskal Herria -tant el concepte, com la imatge d'Euskadi Sud, Navarra i Euskadi Nord juntes- desapareixeran. És a dir, que als mapes del temps només hi sortiran Biscaia, Guipúscoa i Àlaba.
Se "simplificarà" l'elecció del director dels mitjans de comunicació públics, disminuirà el pressupost i l'esquerra abertzale il·legalitzada no podrà aparèixer ni a ETB ni a Radio Euskadi. Prohibit entrevistar per exemple Arnaldo Otegi.
Si el PSE vol comptar amb el suport del PP tota la legislatura, haurà de dotar de més mitjans l'Ertzaintza, impedir "homenatges a persones o grups vinculats a ETA", eliminar els símbols etarres que hi ha als carrers i no ajudar els familiars de presos.
Catalunya s'ha endut la primera Copa de les Nacions de futbol sala, que s'ha disputat de l'1 al 5 d'abril a Platja d'Aro. La final ha estat polèmica perquè, a dos segons del final i amb un gol en contra, l'àrbitre ha xiulat un penal a favor de l'equip català. El Perú ha decidit retirar-se del partit en protesta i el títol s'ha atorgat a Catalunya. Cal recordar que Catalunya és reconeguda internacionalment per l'Associació Mundial de Futsal.
Al torneig, avalat per la Unió Europea de Futsal i la mateixa Associació Mundial de Futsal, hi han participat els equips de Rússia, França, el Perú, Catalunya, Austràlia i Santa Helena.
Dimarts o dimecres, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anunciarà canvis al govern. Canvis que es traduiran en importants traspassos de carteres, tal i com ho publica la web del diari El País, que afirma que la remodelació del gabinet de Zapatero es produeix per gestionar i afrontar la crisi, citant fonts properes a l'executiu.
Només un any després d'haver guanyat les eleccions, Zapatero es planteja aquest canvi acorralat per una crisi econòmica que ha desencadenat en una gran destrucció de llocs de treball a l'Estat. Per fer-ho, ha pensat en un equip d'un perfil polític molt concret que sàpiga traslladar a l'opinió pública els projectes que té en marxa per afrontar la crisi.
Així, Elena Salgado, ministra d'Administracions Públiques, serà nombrada vicepresidenta econòmica, càrrec que ocupa actualment Pedro Solbes. Per altra banda, el president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, s'ocuparà d'una altra vicepresidència, la de les relacions amb les comunitats autònomes.
I José Blanco, l'actual número dos del PSOE, entraria, probablement segons El País, a la cartera de Foment, que actualment dirigeix Magdalena Álvarez, per publicitar les inversions milionàries que estan en marxa.
El pròxim 17 d'abril sortirà a la venda el nou disc de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Es tracta de la banda sonora original del documental La batalla de la memòria, del director ebrenc Mario Pons, que aborda els silencis al voltant de la Batalla de l'Ebre, una de les més cruentes de la Guerra Civil espanyola. Així, el nou treball dels Quicos recull set cançons i quatre temes instrumentals, combinats amb 10 fragments de seqüències sonores del film, que va ser emès per Televisió de Catalunya el mes de març passat i que prèviament va ser projectat a diversos municipis de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona.
Entre les noves cançons, hi destaca la primera adaptació al català que es fa de la popular Ai, Carmela!, una cançó popular del segle XIX que cantaven els guerrillers que lluitaven contra les tropes napoleòniques i que posteriorment va ser adaptada a les circumstàncies de la Guerra Civil i més concretament al pas de l'Ebre.
Si era la primera final de totes les que vénen, el desenllaç podria haver estat més esperançador. El Barça ha solucionat el complicat desplaçament a Valladolid amb un triomf solvent, per la mínima, és cert, però suficient per seguir provant a tothom, al Madrid en especial, que cada vegada és més a prop d'un títol que es mereix sense discussió.
Per retrobar-se amb la Lliga, Guardiola ha fet un equip peculiar, amb una davantera inèdita fins ara (Pedro, Etoo i Iniesta). I la cosa ha sortit bé, com gairebé tot el que prova el tècnic, que segueix demostrant que confia en tota la plantilla fins i tot ara que ja no es pot fallar. I el Barça no ho ha fet. Li ha costat entrar en joc, més per mèrits del Valladolid que per demèrits seus. Però l'equip s'ha sentit còmode, superior i només ha passat alguna dificultat en una acció aïllada gairebé al final.
No ha estat el mateix partit que el del Camp Nou, encara que l'actitud dels dos equips ha estat la mateixa. Tots dos han sortit a atacar, a pel partit. La diferència, no obstant, és que aquell dia del novembre passat els val·lisoletans ja perdien per 4-0 al descans. Ahir, només per un. L'equip de Mendilibar ha tornat a estar, com sempre, valent. Ha plantat la defensa a la seva línia de mitjos i ha pressionat amb fúria la sortida de la pilota del Barça, que les ha passat molt magres per trenar quatre passades seguides.
Tant Piqué com Márquez suaven tinta per connectar amb Xavi i Busquets, que a penes podien pensar. Davant d'aquest embús, amb Guardiola esgargamellant-se a la banda reclamant obrir més el camp, els blaugranes han trobat una via d'escapament per la dreta. No, no és hi hagués Messi. Bé, l'argentí sí que hi era, però a la banqueta, traient-se de sobre el jet lag. En aquesta banda ha aparegut un altre jugador petitó, llest, a qui el tècnic té devoció. És Pedro, que avui ha complert el seu quart partit a la Lliga. I seu ha estat el primer xut que ha fet que Asenjo es lluís.
Al Barça li ha costat espavilar, agafar el to, just el que havia reclamat el tècnic la vigília. Potser la raó és l'aturada per les seleccions o potser saber-se molt superior, però el joc era lent perquè sí. Bé, ho era a tot el camp menys a l'esquerra. Per on sempre apareixia Iniesta, l'home que converteix el més difícil en el més simple. I si Andrés està fi, Xavi també es troba còmode. I si tots dos carburen, el Barça comença a ser el Barça. Com ho ha estat a prop del descans. I tan còmode s'ha sentit, que Xavi ha triangulat amb Etoo per deixar el camerunès sol davant el porter a qui només ha hagut de passar la pilota per sobre. El gol arribava en el moment precís per prendre's amb calma la represa.
I així ha estat. Al Valladolid li ha faltat alè per seguir pressionant i els blaugranes s'han sentit còmodes. Busquets, Xavi i Iniesta han engrandit el camp, han mogut ràpid la pilota i tot ha estat més senzill. El Valladolid ho ha apostat tot a les contres, però a penes n'hi ha hagut. Amb el partit trencat, Guardiola he fet entrar Messi i Alves, que han donat vivacitat. L'entrada de l'argentí ha aixecat expectació, però el que ha fet aixecar dels seients l'afició local ha estat Iniesta, que s'ha guanyat una ovació de gala al ser substituït. És el tresor del Barça.
FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit
La iniciativa legislativa popular promoguda per Ciutadans pel Canvi, agrupació política vinculada amb el PSC, té un element que pot causar polèmica, perqué vol reequilibrar la representació dels ciutadans de Catalunya de forma que el pes electoral de cada vot equivalgui al d'un ciutadà.
Això va quedar palès en la presentació de la iniciativa que compta amb el suport de persones molt conegudes de la informació i la cultura a Catalunya.
Entre els canvis que aquesta nova llei electoral suposaria hi hauria un augment dels 135 escons actuals del Parlament de Catalunya fins a 150. Aquest increment s'adjudicaria en funció de la participació electoral, encara que si aquesta baixés d'un determinat punt també baixarien els escons a atribuir fins a un límit inferior de 120 seients.
També proposen els impulsors de la nova llei que les llistes electorals siguin desbloquejades i passar de les actuals quatre circumscripcions a set.
El president de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), Jaume López, ha presentat la seva dimissió després de no haver pogut culminar el procés d'unió entre els dos sectors enfrontats de la Plataforma, segons ha pogut saber l'ACN. López s'ha disculpat per no haver aconseguit aquest objectiu i ha afirmat sentir-se'n 'corresponsable'. En la seva carta de dimissió, López explica que va participar en les reunions de mediació propiciades per Josep Cruanyes, en la qual es va començar a redactar un document que havia de permetre la unió entre els dos sectors el passat mes de juliol, i posteriorment en una altra trobada propiciada per la Generalitat, en la qual es va ratificar.
En la primera de les trobades 'es va començar a perfilar un document polític de bases que havia de permetre un rencontre' i en la mediació amb la Generalitat es va arribar a aprovar, per part de les dues juntes, aquest document; i que van concloure abans de la discussió de les bases per una nova assemblea. López ha recordat que va presentar un document per a l'elaboració d'una junta de consens el mes de desembre passat.
'Mai en aquest temps m'he presentat públicament com a president perquè sempre he pensat que un president ha de ser-ho de tothom', afirma López en la seva carta de dimissió.
El president sortint ha deixat clar que pensa seguir treballant com a soci de la PDD per a la cohesió social 'la cohesió social estable d'entitats del sobiranisme i la recerca i desenvolupament d' 'altres formes de fer política'.
Aquest cap de setmana es fan a a Llutxent (Vall d'Albaida), Castelló (Plana) i la Pobla de Farnals (Horta nord) les tres primeres Trobades d'Escola Valenciana, de les vint-i-una que hi ha previstes enguany. Les vint-i-quatrenes Festes per la Llengua d'Escola Valenciana, que reivindiquen 'el model d'escola en valencià i l'ús social de la llengua', arriben precedides d'una certa polèmica per la prohibició de la Generalitat de presentar-les a la Biblioteca Valenciana, tot i tenir-ne la confirmació.
Enguany es faran vint-i-una trobada, hi participaran set-cents vint centres, s'hi faran mil set-cents tallers, hi haurà dues-centes activitats culturals i es preveu que hi assisteixin dues-centes mil persones. La primera Trobada es fa avui, 4 d'abril, a Llutxent (Vall d'Albaida), i la darrera el 6 de juny a Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre).
Per Escola Valenciana, el lema triat és 'la força i la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d'oferir a tots els valencians i valencianes de la nostra terra que volem neta i sostenible. Hem de continuar insistint que el valencià ha de ser llengua d'acollida, d'integració, de solidaritat i d'esperança. El valencià és la llengua base d'aprenentatge per a una educació plurilingüe.'
El casal Sant Jordi de Flix és aquest vespre l'escenari d'una assemblea per analitzar la situació actual de la Ribera d'Ebre, amb l'arribada de projectes de parcs eòlics i de centrals de cicle combinat, la possible ampliació de la llicència a la central nuclear d'Ascó, els abocadors, l'amenaça de nous transvasaments i la reducció del servei a les estacions de tren. En aquest sentit, el segon punt de l'ordre del dia és una proposta per ressuscitar la Plataforma en Defensa de la Ribera d'Ebre, que va decidir dissoldre's al desembre del 2004, després de l'autorització que permetia posar en funcionament el macroabocador de Tivissa. En aquella ocasió, la desaparició del moviment social va plantejar-se després de les «serioses divergències d'objectius amb diversos membres fundadors del moviment», que després de les eleccions havien arribat al govern d'ajuntaments i del Consell Comarcal.
La realitat s'està menjant la teoria, amb unes queixalades com les dels ogres dels contes infantils. La reunió del G-20 serveix per constatar que el sistema capitalista no està en perill, però que s'ha de canviar de dalt a baix, contravenint un dels axiomes bàsics del pensament, que és el principi d'identitat; la gira d'Obama serveix per saber que el seu seguici està format per 500 persones i que el seu cotxe -indestructible- s'anomena Bèstia, perquè agafem por i tinguem constància visual de qui mana aquí. Els partits polítics espanyols -que són dos i només dos, veges tu què ens havíem pensat- no sols pensen el mateix i tenen programes idèntics, sinó que cometen els mateixos pecats, perquè de tant mirar de distanciar-se han acabat essent com dues gotes d'aigua. Els qui han jurat no reproduir-se, surten al carrer a dir què hem de fer els que sí que ens reproduïm, i a sobre, actuen contra una llei vigent de fa dècades.
L'Estatut català ha anat diluint-se als despatxos de Madrid, que deuen estar fets d'aiguarràs, i les solemnes sales jurídiques i polítiques, que deuen estar fetes d'acetona, i ja no en queda ni la pelleringa. Mentre els jerarques anuncien la solidesa dels bancs, una caixa ha caigut ofegada en maons i el forat el pagaré jo, i vostè que em llegeix, sense que als inics i ineficaços responsables els passi res de res. Les denúncies per corrupció a la costa valenciana desapareixen com fum. I per acabar-ho d'adobar el postfilofeixista Gianfranco Fini, aliat ara amb Berlusconi, ha fet un abrandat discurs contra la Màfia i ha dit que són mafiosos els que diuen "Doneu-nos el vot i nosaltres us donarem un lloc de treball", que és una frase que em sona molt. Moltíssim.
El 3 d'abril de 1979 tingueren lloc al nostre país les primeres Eleccions Municipals després de la dictadura franquista. Enguany es compleixen 30 anys d'aquesta data: 30 anys de democràcia local, 30 anys d'Ajuntaments Democràtics. D’ençà de la recuperació de la democràcia, en aquests darrers 30 anys s’han celebrat 8 eleccions municipals. L’Ajuntament ha esdevingut l’administració pública més propera al ciutadà on es gestionen afers que ens afecten a tots de forma molt directa. Tots plegats ens n’hem de felicitar i, especialment en aquests moments, hem de tenir present aquells que durant trenta anys han treballat de valent dedicant-hi moltes hores del seu temps lliure o professional.
Passats 30 anys d’aquelles primeres eleccions municipals, els ciutadans ja no només demanem que se’ns consulti cada quatre anys, sinó que exigim polítiques actives de participació en tots els afers públics. El votar ha esdevingut un mínim de mínims. Però, així és com ho veu la societat en general? Segurament no. Aquesta voluntat de participació i implicació conviu amb una inèrcia cada vegada més arrelada i ben manifesta en expressions del tipus “tots els polítics són iguals”: el tantsemenfotisme. Aquests mateixos dies, la Comissió Europea està presentant una campanya per a estimular el vot a les eleccions al Parlament Europeu, que molts han titllat d’agressiva: “Si no votes, no et queixis“. Un intent de combatre l’endèmica abstenció a les urnes.
BLOC DE PERE MUÑOZ: 30 ANYS DE LES PRIMERES ELECCIONS MUNICIPALS
El Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) durà a terme enguany vuit actuacions de recuperació i senyalització de nous espais històrics de la Batalla de l'Ebre, que permetran ampliar l'oferta turística al territori. Ara bé, enguany no s'inaugurarà cap centre d'interpretació, ja que primer es volen consolidar els existents.
La directora general de la Memòria Democràtica i vicepresidenta primera del Comebe, Maria Jesús Bono, va presentar ahir a Corbera les vuit actuacions de recuperació, museïtzació i senyalització d'espais de la Batalla de l'Ebre. Una de les actuacions més destacades és la dignificació i el trasllat de restes humanes al Memorial de les Camposines, al terme municipal de la Fatarella. Altres actuacions seran la senyalització de la ruta a peu per les trinxeres de la Pobla de Massaluca que es posarà en marxa al juny; la recuperació, museïtzació i senyalització del refugi antiaeri de la plaça de la Font Gran de Benissanet, que s'integrarà en la ruta dels espais de la Batalla de l'Ebre i s'inaugurarà el 17 d'abril; la nova senyalització del castell de Miravet i del refugi antiaeri de Flix, i la inauguració del complex defensiu del Fort del Sorio de Caseres, del Fort d'en Blario de Batea i del búnquer de Reguers d'Ascó.
El grup ecologista Greenpeace ha anunciat que durà la Generalitat «als tribunals» per ocultació d'informació si abans d'un mes no li facilita les dades que li ha demanat des de fa mesos sobre les emissions detectades per la Xarxa de Vigilància Radioactiva Ambiental (Revira) per la fuita de partícules radioactives a la nuclear d'Ascó del novembre del 2007. L'entitat, que també pregunta per un estudi sobre la fuita que el govern va encarregar a la UPC, denuncia que s'han esgotat els terminis legals sense tenir contesta.
«La Generalitat està actuant amb secretisme i viola la llei 27/2006, del 18 de juliol, per la qual es regula l'accés a la informació ambiental», denuncia en una nota el grup, que recorda que la llei dóna un mes per contestar les peticions.
Com era previst, Arantza Quiroga, del PP, ha estat elegida presidenta del Parlament basc, en virtut de l'acord entre el PSE-EE i el PP, que situarà el socialista Patxi López al capdavant del govern. Quiroga ha estat elegida amb 38 vots, i la candidata del PNB, Izaskun Bilbao, que era la presidenta de la cambra anterior, n'ha obtinguts 36. Les vicepresidències seran ocupades per la socialista Blanca Roncal i per Iñigo Iturrate, del PNB.
El parlament que avui s'ha constituït presenta importants novetats respecte dels anteriors. Per primera vegada, i després de trenta anys al poder, el PNB passa a l'oposició, i els nacionalistes espanyols, PP i PSOE, tenen majoria absoluta. A més, l'esquerra abertzale no hi té representació, després de la il·legalització imposada per la justícia espanyola. La composició de la cambra és la següent: el PNB és el grup majoritari, amb 30 escons. En segon lloc hi ha el PSE, amb 25, el PP, amb 13, Aralar, amb 4, i EA, EB, i UPyD, amb un cadascun.
El ple d'investidura del pròxim president serà, en principi, a final d'abril o principi de maig.
La Plataforma Judici a Aznar, i algunes persones físiques, com el secretari general del Partit Comunista espanyol, Francisco Frutos, han presentat una querella contra l'ex-president espanyol José María Aznar al Tribunal Suprem pel seu suport a la guerra de l'Irac, i el responsabilitzen de 'tota la mort i devastació' causada. La querella, també contra els ex-ministres de Defensa i Afers Estrangers, Federico Trillo i Ana Palacio, els acusa de tres delictes.
Aquests delictes són: crims de guerra; violació de l'article 63 de la constitució espanyola, que reserva al rei de declarar la guerra i fer la pau; i vinculació de la participació d'Espanya en la invasió de l'Irac amb els atemptats de l'11-M.
La Plataforma ha rebut 22.000 adhesions a la querella, algunes de personatges com el lingüista Noam Chomsky i l'ex-fiscal anticorrupció, Carlos Jimenez Villarejo. La Plataforma té previst d'organitzar mobilitzacions aquest mes de març, just al cap de sis anys de la invasió de l'Irac. El motiu principal de la reivindicació és la lluita contra la impunitat dels responsables de la guerra.
Aquest mateix tribunal va arxivar l'any 2004 una querella contra Aznar presentada pel mateix col·lectiu, el recurs del qual és pendent de resolució per part del Tribunal Constitucional.
El candidat d'ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha assegurat avui que, per una qüestió de PIB, 'si Catalunya fos un estat independent, molt probablement l'Estat espanyol no estaria al G-20'. Junqueras s'ha mostrat convençut d'aconseguir presència a Europa després que el BNG s'hagi incorporat a la coalició amb Aralar, EA i CHA, que podria comptar amb d'altres incorporacions com la del PSM o el Partit Andalusista. Tot i això ha admès que serà difícil aconseguir un segon diputat i, en aquest context, es tornaria a repetir l'experiència de compartir l'escó amb les diferents forces de la coalició. En aquest sentit, ha destacat que Esquerra se sent molt còmoda amb aquests socis ja que comparteixen 'valors ideològics i sensibilitat nacional'.
Fa 270 anys Thomas Jefferson ja va pronosticar les causes de la crisi que patim avui: "Penso que les institucions bancàries són més perilloses per a les nostres llibertats que exèrcits sencers preparats per al combat. Si el poble americà permet un dia que els bancs privats controlin la seva moneda, els bancs i totes les institucions que floriran al voltant dels bancs privaran la gent de tota possessió, primer per mitjà de la inflació, de seguida per la recessió, fins el dia en què els seus fills es despertaran sense casa i sense sostre, sobre la terra que els seus pares van conquerir". (Carta de Thomas Jefferson al secretari del Tresor, Albert Gallatin, 1802.)
El coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha insistit avui que un partit minoritari en un govern no hauria de gestionar les competències d'Interior, perquè aquesta política hauria de ser part de la política global i majoritària de l'executiu. En una entrevista a Com Ràdio, Lara ha dit que aquesta és una "opinió personal", tot i que una afirmació semblant ja va causar incomoditat i polèmica en els seus socis a Catalunya, ICV, i el seu líder, Joan Saura, conseller d'Interior de la Generalitat.
Cayo Lara 010409 La Nit COMr
Cayo Lara, va assegurar fa uns dies que 'respecta' que ICV optés per gestionar el departament d'Interior, però creu que la decisió no va ser 'la més adequada', perquè en les coalicions de govern plurals aquest tipus de carteres han de recaure 'a qui té la majoria del Govern", en al·lusió al PSC.
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va analitzar ahir les manifestacions de diversos directius de les centrals nuclears (MDDCN), que van anunciar retallades substantives en els plans d'inversió (PI). El CSN va recordar l'acord sobre la necessitat de reforçar la seguretat a través dels plans de millora (PM), i de mantenir la plantilla de les centrals (PC) en els anys vinents. En les inspeccions que l'òrgan regulador va fer l'any passat va catalogar un incompliment «d'importància substancial» (IIS) a Ascó I a causa de la controvertida fuita de partícules (FP). En el conjunt de l'Estat l'any 2008 el CSN va fer 178 inspeccions que van servir per detectar un total de 152 incompliments, dels quals 145 van ser catalogats d'«importància molt baixa» (IMB) per a la seguretat, i sis d'«importància baixa o moderada» (IB/M), a més a més de l'esmentat d'Ascó I.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Les exigències poc convencionals de les candidatures d'unitat popular (CUP), sempre basades en el concepte de democràcia participativa, comencen a tenir efectes en els ajuntaments catalans. Els assemblearis de l'esquerra independentista posen i treuen alcaldes. Les eleccions municipals de fa dos anys els van donar regidors en 16 poblacions, i en tres d'aquests ajuntaments van obtenir una posició estratègica. La seva presència s'ha notat, de menor a major grau, a Berga, a Sant Celoni i, sobretot, a Vilafranca del Penedès, on ara estan a punt de fer caure el PSC de l'alcaldia d'una capital de comarca que controlava des de 1979.
