Esquerra augmenta la pressió

El conseller d’Economia, Antoni Castells, va informar de l’estat de les negociacions amb l’Estat espanyol els líders d’Esquerra, Joan Puigcercós i Joan Ridao, que van traslladar-li que pressioni el govern espanyol perquè arribi a la xifra dels 3.800 milions per al tercer any d’aplicació, el mínim que ha fixat Esquerra per avalar un acord.

Durant la reunió –un esmorzar al departament d’Economia–, els dirigents republicans van demanar que se’ls proporcionin documents per avaluar el model que es proposa, ja que asseguren que encara no han pogut estudiar cap paper. A la trobada, que va ser intensa, es va constatar que l’última xifra que hi ha damunt la taula és lleugerament superior a la d’uns dies enrere. Podria rondar els 2.100 milions d’euros per al primer any. No es descarta que els recursos augmentin per la via d’una caixa B, amb partides específiques per a Mossos i presons, competències exclusives de Catalunya que no tenen els altres territoris.

De fet, la consellera Mar Serna, que va actuar com a portaveu del govern, va obrir la porta a la caixa B i aquesta possibilitat pren força entre els negociadors. Esquerra rebutja aquesta possibilitat, que situa les partides fora del model.

El president de l'eurocambra diu a Benach que no defalleixi en la reivindicació del català a Europa

El president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering, s'ha avingut finalment a rebre el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, a Brussel·les. Segons Benach, Pöttering li ha aconsellat de 'no defallir' i 'tornar a la càrrega' en la reivindicació d'usar el català a l'eurocambra, la institució comunitària on el català és més arraconat. Tanmateix, fa només uns mesos el mateix Pöttering defensava que no es parlés català al plenari.

A la reunió, Benach ha preferit no retreure a Pöttering que els seus dos anys i mig de presidència no hagin servit perquè el català es pugui usar al Parlament Europeu: 'No es tracta de recriminar res a ningú; venim a fer amics i a intentar convèncer i fer del català una causa simpàtica, que la gent s'hi apunti per convenciment, tenim arguments de sobres.'

Benach també ha avançat que aviat faria pública una proposta per normalitzar l'ús del català en les institucions europees, tot i que no ha volgut explicar-ne cap detall. El president del Parlament de Catalunya vol aprofitar que 'hi ha un debat obert sobre les llengües en les institucions europees en general' per 'col·locar el català com un dels elements a normalitzar.'

Maragall donarà suport explícit a la ILP que promou Ciutadans pel Canvi per una llei electoral de Catalunya

L'expresident de la Generalitat i exmilitant del PSC Pasqual Maragall farà demà explícit el seu suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou Ciutadans pel Canvi (CpC) per a dotar Catalunya d'una llei electoral pròpia. Visitarà algunes de les taules que el col·lectiu cívicopolític té a Barcelona per tal de recollir les 50.000 signatures necessàries perquè la ILP sigui debatuda al Parlament. Tot i que CpC comparteix grup parlamentari amb el PSC, l'aparell del partit veu la iniciativa amb recel. Maragall, al seu torn, ja va instar a l'abril els cinc diputats de l'associació a 'fer valer algun dia els seus vots decisius' si el PSC l'obstaculitza.

directe.cat: El Parlament només ha aprovat un 19% de les ILP's que li han arribat

Carod recorda els catalans que van lluitar per la independència cubana

Cuba és la darrera parada del programa La Petjada Catalana al Carib, que es va iniciar al febrer amb activitats a la República Dominicana i Puerto Rico i que es tancarà el 2010 a Catalunya. Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat l’“encert positiu” que ha estat la posada en marxa del programa La Petjada Catalana al Carib per part de l’IRL i la Casa Amèrica Catalunya, ja que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”. Durant l’acte ha recordat "els lligams històrics i culturals i la forta relació emocional” entre Catalunya i Cuba, que “ha estat terra d’emigració econòmica i d’exili polític”.

En el terreny històric, Carod ha recordat que “els catalans han tingut un paper d’implicació molt fort en la història de Cuba, com ho demostra el fet que més de 300 catalans van morir combatent a la guerra d’independència de l’illa el 1898 amb l’exèrcit d’alliberament cubà, o que 3 presidents cubans tinguessin ascendència catalana". "Així mateix, la ciutat de L’Havana també va implicar-se amb Catalunya i amb la defensa de la seva llengua. Durant el franquisme es va convertir en la segona ciutat, només per darrere de Barcelona, amb el major nombre d’afiliats d’una associació clandestina de defensa de l’ensenyament de la llengua".

"Els vincles entre els dos territoris es fan palesos però sobretot en la història quotidiana de l’illa i els seus habitants". De fet, tal com ha explicat Josep-Lluís Carod-Rovira, “el 1948 la primera producció de sucre a l’illa la va fer un català, al segle XVI el primer metge que va actuar professionalment a cuba era català, al XVIII el primer cafè el va organitzar un català. I la primera gran fàbrica de cigars la va muntar un català”. "De fet, a L’Havana hi ha l’entitat catalana més antiga fora de Catalunya, fundada el 1840".

Actualment l’illa, on resideixen 800 catalans, compta amb sis comunitats catalanes a l’exterior reconegudes pel Govern de la Generalitat i un lectorat de català a la Universitat de La Habana.

La campanya de suport a Núria Pòrtulas presenta el manifest per l'absolució i les primeres adhesions

Núria Pòrtulas serà jutjada dilluns a l'Audiència espanyola per presumpta col·laboració amb banda armada. Per aquest motiu, ahir al vespre hi va haver a Sants un acte de suport a aquesta noia de Sarrià de Ter, detinguda fa dos anys sota la llei antiterrorista. L'advocat Benet Salellas, el filòsof Josep M. Terricabras i l'activista Enric Duran van intervenir en l'acte, que va servir per presentar el manifest de suport i les primeres adhesions. 'Aquest no és més que un cas entre molts de persones imputades per causes polítiques, fet que retalla greument la llibertat d'expressió', diuen els signataris del manifest, entre els quals hi ha el dramaturg Alfonso Sastre, el cantant Cesk Freixas, l'actor i director de teatre Martí Peraferrer, la periodista Rita Marzoa, el músic Cris Juanico i l'escriptor Víctor Alexandre. La recollida de signatures continuarà fins el dia del judici. Pòrtulas va ser detinguda per ordre de l'Audiència espanyola a petició dels mossos d'esquadra, sota l'acusació de tinença d'explosius i de col·laboració amb banda armada. Els mossos li havien trobat una llibreta amb informació sobre la campanya de suport a Juan Surroche, anarquista català, pres a Itàlia, i actualment absolt de pertinença a una organització terrorista. Tot i que d'entrada fou acusada de tinença d'explosius, el jutge va arxivar aquesta causa perquè no se'n va trobar cap prova.

Greenpeace veu "desgavellat" extreure més petroli del Delta de l'Ebre

Greenpeace ha titllat avui de "desgavellat" el projecte de Repsol d'extreure 8.000 barrils diaris de petroli de dos nous pous, situats al mar de Tarragona, davant de la desembocadura de l'Ebre.

El responsable de les campanyes de contaminació de Greenpeace, Julio Barea, ha criticat avui la incompatibilitat del projecte de Repsol amb la "necessària" protecció d'un enclavament natural com el Delta de l'Ebre. Durant la presentació del novè informe Destrucción a Toda Costa, Barea ha expressat el seu desig que les obres no passin l'avaluació d'impacte i ha insistit que "sempre hi ha la possibilitat de recórrer a la legislació europea", tradicionalment "més sensible" a aquests temes.

Els dos nous pous de petroli Montanazo i Lubina que Repsol té previst explotar se situen a 45 quilòmetres de les costes de Tarragona. Les primeres proves de producció apunten una xifra de gairebé 8.000 barrils al dia, fet que suposa multiplicar per quatre l'actual producció de l'Estat.

Obama demana a Rússia que respecti la sobirania de Georgia i Ucraïna

El president nord-americà ha parlat novament del seu compromís amb la no proliferació de les armes nuclears El president dels Estats Units, Barack Obama, ha afirmat aquest dimarts a Rússia que respecti la soberani de Georgia i Ucraïna, dos aliats dels nord-americans que aspiren a entrar en l'OTAN. "La sobirania dels Estats és la pedra angular de l'ordre internacional", ha asseverat Obama davant dels estudiants de la nova escola d'Economia de Moscou.

De fet, en la seva primera visita a Rússia, Obama ha argumentat: "De la mateixa manera que tots els Estats han de tenir el dret a escollir els seus dirigents, han de tenir el dret a viure dins d'unes fronteres segures, i el dret a portar a terme la seva pròpia política exterior". El president nord-americà s'ha adreçat als estudiants russos i els ha dit que el futur no pertany a aquells que instal·len míssils, i ha assegurat que el desafiament d'aquest segle demana una aliança global amb una Rússia forta, pacífica i pròspera. Així, Obama ha reclamat a Rússia que cooperi davant l'amenaça nuclear nord-coreana i iraniana. "Ha arribat l'hora que els Estats Units i Rússia Treballin junts", ha afirmat.

I és que, al seu entendre, aquestes dues potències internacionals tenen el mateix interès per aturar la cursa armamentística.

La guerra, vista pels fotoperiodistes Robert Capa i Gerda Taro

La fotografia 'Mort d'un milicià' és la més cèlebre de les que Robert Capa va fer durant la guerra del 1936. Aquesta és una de les més de dues-centes fotografies de l'exposició 'Això és la guerra! Robert Capa en acció', que des d'avui i fins al 27 de setembre es pot veure al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que també exposa 'Gerda Taro', un recull de cent fotografies d'aquesta pionera del fotoperiodisme, companya sentimental i de professió de Capa. Capa i Taro van arribar a Barcelona el 5 d'agost de 1936, poc després del començament de la guerra, per fer-ne una cobertura informativa. El fet que els estils de Capa i Taro encara no s'haguessin consolidat ni s'haguessin fet cèlebres i la mort de Taro durant una de les batalles de la guerra van fer que després de la contesa una gran part de l'obra d'ella fos atribuïda a Capa. En aquesta exposició es diferencien per primera vegada les fotografies de Taro de les de Capa. 'Amb aquesta exposició Gerda Taro deixa d'estar a l'ombra de Capa', diuen Kristen Lubben i Cynthia Young, comissàries de l'International Center of Photography (ICP) de Nova York, que organitza conjuntament amb el MNAC l'exposició. Avui: Robert Capa i Gerda Taro, al MNAC

El Periódico: La solució de la foto del milicià de Capa enlluerna els experts

Isabel-Clara Simó: La "meva" dona

Els comentaristes espanyols d'esports ometen parlar del triplet del Barça i les seves portades informatives són sobre Florentino Pérez o Cristiano Ronaldo; és a dir, que davant de la derrota estan més interessats en notícies tècniques del "seu" club que no en els triomfs espectaculars del Barça. Perdoneu-me el paral·lelisme, però no m'hi puc resistir: aquesta ha estat l'actitud davant els descobriments científics de les dones, la importància de la seva obra artística o la consecució de fites esportives de qualsevol disciplina. Són, si de cas, notícia secundària. I m'importa un rave si això és inconscient i, per tant, incontrolable, perquè es dóna la feliç avinentesa que les persones no som plantes. Portem la comparació més enllà. Durant la meva infància i joventut, el divorci era "impossible", perquè trencava una família, perquè la dona tota sola no se'n sortiria i perquè, si s'hi entestava, els fills serien propietat del seu pare (la pàtria potestat, que ve de pare). Fins i tot els més repatanis van haver d'enganxar-se a l'inevitable tren de la modernitat. Però continuava havent-hi eximents jurídics i socials per a l'home que matava la seva dona per gelosia, perquè l'havia enganyat. Fins i tot hi ha una ranxera, El preso número 9, i una multitud de tangos que en fan apologia (de l'assassinat de dones). Continuo amb la comparació: quan algú parla d'independència, doctes opiniatres afirmen que la "unidad" és indissoluble (qui ho diu, això?, Déu Nostre Senyor?). I també que estan disposats a matar catalans si Catalunya deixés els seus amos. Tot plegat, encara no ha superat el segle XIX, i forma part d'un complex de possessió que, a sobre, no va acompanyat d'amor. Eccs.

ERC alerta que el govern espanyol porta menys del 10% executat del pressupost previst a les Terres de l'Ebre

La Federació d'Esquerra a l'Ebre ha alertat aquest dilluns que el govern espanyol porta menys del 10% executat del pressupost previst a les Terres de l'Ebre. Segons la Federació, només s'estan executant dues de les vint-i-dues actuacions previstes als pressupostos del govern espanyol per aquest 2009 a l'Ebre. El president de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, Gervasi Aspa, acompanyat del senador Pere Muñoz, la diputada del Parlament, Marta Cid, i el secretari d'Organització de la Federació, Lluís Salvadó, han fet una valoració sobre el nivell d'execució dels pressupostos de l'Estat i les inversions per a aquest exercici, una vegada passats sis mesos. El Punt: ERC alerta que l'Estat incompleix el seu compromís inversor a l'Ebre

Puigcercós fixa en 3.800 milions el 'mínim exigible' i acceptable per ERC

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha situat aquest dilluns en 3.800 milions la xifra mínima 'exigible' i acceptable pels republicans derivada del nou model de finançament el tercer any, amb el model a ple rendiment. Així, el líder republicà secunda el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, reclamant un model que situï Catalunya almenys 5 punts per sobre de la mitjana després de contribuir a la solidaritat interestatal. Ha aclarit que aquest juliol ha de quedar tancada definitivament la carpeta del finançament amb o sense acord, fins i tot si el govern espanyol no ha presentat encara la seva proposta definitiva. Puigcercós va instar el Govern a fixar també quina és la seva xifra acceptable.

ICV vol convocar consultes populars sobre la LEC i els transgènics

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha anunciat aquest dilluns que el seu partit desitja utilitzar la futura Llei de Consultes Populars per conèixer l'opinió dels ciutadans sobre la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i els transgènics. Segons pensa Herrera, aquestes dues qüestions han causat "malestar en l'opinió pública".

En relació amb la LEC, Herrera ha assegurat que els ciutadans catalans no comparteixen que "es destini diners públics per a la segregació dels nens als col·legis". En el mateix sentit, creu que els catalans tampoc volen que "es mantinguin els privilegis de col·lectius com l'Opus", com diu que passa amb la LEC.

Pel que fa als transgènics, ha criticat que Catalunya no hagi estat declarada pel Parlament com "un país lliure de transgènics". La iniciativa legislativa popular (ILP) que ho pretenia no va ser votada positivament per la cambra catalana, que la va rebutjar amb els vots en contra del PSC, CiU i PP.

Així, Herrera ha afirmat que "hi ha una gran distància entre allò aprovat al Parlament de Catalunya i el que vol la gent".

Revolta antifusions

Les grans patronals gironines i tarragonines van criticar ahir de forma molt dura el projecte de fusió engegat per Caixa Catalunya, Caixa Girona i Caixa Tarragona. Encara que no reconegut oficialment, les tres entitats financeres es troben en converses de cara a una integració, un procés que teòricament es veuria facilitat pel control que les respectives diputacions provincials tenen sobre cadascuna de les caixes.

“Només estaríem d’acord amb la fusió de Caixa Tarragona amb altres caixes en cas de falta de solvència, falta de liquiditat..., és a dir, que Caixa Tarragona estigués travessant una situació de crisi que pugui dur-la a la fallida”, va apuntar ahir la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta) en un comunicat. L’organització empresarial va apuntar també que les fusions de bancs i caixes “no són bones per al teixit empresarial, ja que normalment es redueix la competència i les possibilitats de l’empresari a l’accés al finançament”.

Salvador Cot: Fúria fusionadora

El govern espanyol vetarà els acords entre autonomies si es reuneixen sense presència estatal

Només accepten la trobada si és 'informal' i 'sense transcendència' El govern espanyol rebutja que els presidents autonòmics puguin reunir-se sense que hi hagi representació estatal i assegura que vetarà qualsevol decisió que s'hi prengui si afecta als seus interessos. Aquesta reunió al marge de l'Estat es va proposar el passat dilluns en la trobada de comunitats autònomes que han reformat recentment els seus Estatuts. Les autonomies presents en aquesta trobada (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Andalusia, Aragó i Castella i Lleó) van destacar la necessitat de convocar aquesta reunió que no ha passat mai a l'Estat i és 'normal' en altres països. La idea, però, no ha estat ben vista per l'executiu espanyol que recela que això pugui suplantar els mecanismes estatals de relació i només ho acceptaria si no té transcendència.

El TSJPV creu que els fets imputats a Camps poden ser constitutius de delicte

El jutge veu incidis de delicte pel cas Gürtel i fixa per al 15 de juliol l'obertura del judici oral contra el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps El magistrat instructor de les diligències prèvies obertes per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià contra el president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, en la causa originada pel cas Gürtel considera que els fets atribuïts al cap del consell i a la resta d'imputats poden ser objecte de delicte de suborn. El magistrat ordena continuar la causa amb els tràmits previstos per al tribunal del jurat. Jorge Alarte PSPV 060709 RAC1

Segons ha informat el TSJPV en un comunicat, el magistrat, en una interlocutòria, ha assenyalat per al pròxim 15 de juliol a les 10.30 hores la celebració de la compareixença prevista a l'article 25 de la llei orgànica del tribunal del jurat. En aquesta compareixença les acusacions "hauran de concretar la imputació, i les defenses al·legaran el que estimin oportú, i poden sol·licitar-ne novament el sobreseïment". Totes les parts podran demanar diligències d'investigació.

VilaWeb: L'oposició torna a demanar la dimissió del president Camps arran de la decisió del jutge de continuar la causa pel cas Gürtel

VilaWeb: El PP tanca files amb Camps, malgrat els indicis de delicte que ha apreciat el jutge

Rosa Díez: “El que en el passat es va fer amb el castellà, en el sentit d’imposició, ara l’administració ho fa amb el català”

“El que en el passat es va fer amb el castellà, en el sentit d’imposició, ara l’administració ho fa amb el català”, diu la portaveu d’Unió, Progrés i Democràcia, Rosa Díez, a una entrevista publicada per l’Avui. Díez creu que “s’hauria de poder viure en castellà a Catalunya” i que “no es pot obligar” la gent “a aprendre les dues llengües”, sinó que “s’ha de garantir” el dret a aprendre- les.

Per la portaveu d’UPyD “el problema és l’administració”. “Jo accepto que un nacionalista em digui que vol protegir la llengua, fins i tot restant drets al ciutadans. El que no accepto és que em digui que no hi ha discriminació”, explica Díez. Pel que fa a la convivència de les llegues al carrer, Díez creu que si no hi ha cap problema és perquè “el català és fàcil d’aprendre i tothom el parla”. Malgrat això, la diputada d’UPyD manifesta que “el problema és quan això s’imposa i i no es dóna el dret a escollir en quina llengua (els ciutadans) volen educar els seus fills”.

Per últim, Díez diu que “la integració ha estat malgrat la política lingüística i no gràcies a ella” i llença un missatge sobre un possible pacte amb Ciutadans: “nosaltres no tenim franquícies i no farem coalicions”, promet.

Rosa Díez: "S’hauria de poder viure en castellà a Catalunya" (Avui)

Empar Moliner: La lingüista Rosa Díez

Gora San Fermín!

Li queda poc temps a aquesta festa basada, principalment, en el maltracte i matança pública de bous? Què en diu la UE? Txupinazo 060709 Ràdio Eitb

Els Sanfermins han començat aquest migdia a Pamplona després que la portaveu socialista a l'Ajuntament, Maite Esporrín, llancés el txupinazo, que dóna començament a nou dies de festa ininterrompuda a la capital navarresa, on es donaran cita fins al pròxim 14 de juliol desenes de milers de persones.

Maite Esporrín va sortir a la balconada de la Casa Consistorial segons abans que donessin les dotze del migdia per a cridar davant milers de mossos que es congregaven a la plaça les esperades paraules "Pamplonesas, pamploneses, Viva San Fermín! Gora San Fermín! Felices fiestas". Tot seguit va encendre la metxa del coet. A la plaça, les milers de persones congregades van esperar el moment de l'esclat del txupinazo al crit de 'San Fermín, San Fermín', i a l'instant que va sonar el coet, l'alegria es va apoderar de la plaça, dels seus voltants i es va estendre als diferents llocs de Pamplona, com la plaça del Castell i el passeig de Sarasate, on s'estava seguint l'inici de les festes amb pantalles gegants.

Demà serà el dia gran, festivitat de San Fermín, i tindrà lloc la processó en honor al sant pels carrers del nucli antic.

Diario de San Fermín: Chupinazo 2009

Obama i Medviédiev signen un acord per reduir l'armament nuclear

El president d'EUA, Barack Obama, i el seu homòleg rus, Dmitri Medvédev, han signat avui un acord per assolir un nou tractat de reducció nuclear. L'acord compromet EUA i Rússia a reduir els seus caps nuclears estratègics entre 1.500 i 1.675, i els seus vectors entre 500 i 1.100.

Els equips negociadors han mantingut diverses reunions des d'abril, quan Obama i Medvédev van anunciar la seva intenció d'assolir l'acord de reducció d'armament nuclear en una reunió a Londres. A l'abril, els dos presidents van expressar la seva voluntat que el tractat estigués llest al desembre, quan expira l'START, l'actual tractat.

Federer guanya Wimbledon i torna a ser número 1 de l'ATP

El tenista suís Roger Federer ha guanyat per sisena vegada el torneig de Wimbledon en imposar-se a l'americà Andy Roddick en cinc sets, 5-7, 7-6 (8/6), 7-6 (7/5), 3-6, 16-14.

Federer es converteix amb aquesta victòria en el tenista que ha aconseguit més títols de Grand Slam, exactament 15.

La Viquipèdia catalana és la tercera millor del món pel que fa a la qualitat

La Viquipèdia en català ha assolit una nova fita després de superar els 183.000 articles: ha arribat al tercer lloc en el rànquing de qualitat dels seus articles, concretament en els 1000 articles essencials per l'organització de l'enciclopèdia. Les diferents versions de la Viquipèdia van establir els 1000 articles que tota versió idiomàtica hauria de tenir, un miler d'entrades que cobreixen els temes bàsics dels diferents camps del coneixement. Amb tan sols un any i gràcies a un Viquiprojecte de millora, diversos voluntaris del país s'han dedicat a millorar aquests articles essencials fins a aconseguir que la catalana sigui la tercera Viquipèdia amb més qualitat, només per darrere de les versions anglesa i alemanya.