lo carrer del riu

lo carrer del riu

03 d’agost, 2008

Un alcalde del PSOE el tracta de "fill de puta"

L'alcalde de Mérida, Ángel Calle, del PSOE, ha tractat de "fill de puta" el regidor de Torredembarra d'ICV, Lluís Suñer, després de la polèmica sobre la adopció de nens extremenys, com recorda l'exdiputat d'ERC al Congrés Joan Puig en el seu bloc i han recollit també altres mitjans de comunicació com ABC o 20 minutos. Puig intervé ara en la polèmica i li demana a l'alcalde "a que esperes a disculpar-te per haver insultat a la mare de Lluís Suñé i amb ella a totes les mares de Catalunya".

Blog de Joan Puig: Ens roben, ens diuen “hijos de puta” i tenim que estar callats? Jo no..... “Els agradi o no, la nostra solidaritat els ha permès superar-nos en qualitat de vida, és de mal-nascuts no reconeix-ho”

L’alcalde de Mérida, Ángel Calle ha tractat de “hijo de puta” al regidor de Torredembarra Lluís Suñé per haver penjat en el seu bloc un foto- muntatge irònic sobre l’espoli fiscal que pateix la nostra nació i tots els PPCC. Deixant de costat que el regidor d’IC va fer-se ressò d’una imatge realitzada per una altre web, ell ha estat víctima d’una campanya fora de lloc, matussera, amenaçadora contra la seva persona, i deixa en evidencia una clara manca de gratitud de les autoritats extremenyes cap a l’excessiva solidaritat catalana.

Com ha dit aquesta setmana el President Montilla, l’espoli fiscal que pateix Catalunya, és tant excessiu que permet que els ciutadans de la Rioja i Extremadura rebin més euros d’inversió sanitària que els ciutadans catalans. En lloc d’agrair-nos la nostra solidaritat de tots aquests anys, com fa qualsevol fill de veí, ells no, encara en volen més i a sobre ens insulten.

Alcalde de la bonica ciutat de Mérida, Sr. Ángel Calle: A que esperes a disculpar-te per haver insultat a la mare de Lluís Suñé i amb ella a totes a les mares de Catalunya.

Occitans i catalans es retroben al Port de Salau

La pujada al cim es fa el primer diumenge d'agost Des de fa vint-i-un anys, una bona colla de catalans i occitans pugen al Port de Salau, de 2.015 metres d'altitud i situat entre Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) i Seix (Coserans). L'excursió, organitzada pel Centre d'Agermanament Occitano-Català (CAOC) i el Comitat d'Afrairament Occitanò-catalan, reivindica la cultura comuna del poble català i occità i les relacions transfrontereres que 'haurien de relligar les dues comarques.' La trobada d'enguany coincideix amb el trentè aniversari del CAOC.

Els participants catalans i occitans pugen cadascú per una vessant del Pirineu i es troben al Port de Salau. Un cop allà, es fan actes de germanor com la hissada de les dues banderes, cants d'homenatge amb orfeons, corals, música i grups folklòrics i una actuació dels Trabucaires de Gràcia i de Badalona.

Els qui pugen des d'Esterri ho tenen més fàcil, ja que hi ha una pista forestal apta per a tot terrenys que arriba fins a uns quaranta-cinc minuts a peu abans del Port. Els altres, en canvi, tenen més de dues hores i mitja de camí pel seu costat.

Després d'un àpat de germanor i la música d'acordionistes, la trobada acaba amb una gran rotllana amb el cant dels adéus i la baixada de banderes.

Els dos joves lleidatans que van tancar-se a l'església de Sant Llorenç continuen l'arrest als seus domicilis fins dimarts

Els dos joves lleidatans que van tancar-se el cap de setmana passat a l'església de Sant Llorenç per denunciar el caràcter polític de la condemna que se'ls va imposar per pintar un mural commemoratiu dels 300 anys de la caiguda de la ciutat per les tropes borbòniques, estan complint des d'aquest dissabte els tres dies restants de l'arrest que se'ls va imposar. L'Assemblea de Joves de Lleida ha lamentat 'l'actitud autista de la Paeria respecte el cas i la seva aposta per la repressió'.

Els documents particulars que hi ha a Salamanca tornaran abans de 2009

papers de Salamanca 030808 CATr Les primeres remeses de documents de particulars, partits polítics i entitats requisats pel franquisme, i que encara són a l'Arxiu de Salamanca, arribaran a Catalunya abans de 2009. Així ho ha dit avui el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Fa uns dies que va començar la digitalització d'aquestes mil cinc-centes caixes, que es fa a Madrid amb finançament de la Generalitat i, segons el conseller, el procés segueix el calendari previst. Tresserras 030808 CATinfo És per això que Tresserras confia que abans d'acabar aquest any arribin part dels documents.

Divendres passat van arribar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) els set lligalls de la Generalitat que van quedar pendents de tornar el gener del 2006 de Salamanca. Un retard criticat per la Comissió de la Dignitat, que recorda que el govern espanyol ha incomplert la llei de devolució de 2005.

D'una altra banda, el retorn de documents espoliats a particulars i ajuntaments valencians continua encallat i es troba a mercè del patronat del Centre Documental de la Memòria Històrica, que es va constituir tot i que la llei no el preveu.

Avui: Tresserras assegura que abans del 2009 retornaran els 'papers' que falten

Cris Juanico estrena l'escenari de Sa Conca en el 37.1 Festival Internacional de Música de Cadaqués

L'edició 37.1 del Festival Internacional de Música de Cadaqués s'ha inaugurat aquest dissabte a la nit iniciant una nova etapa, marcada pel canvi d'espai, i la intenció d'oferir una 'obertura musical', segons els programadors. L'encarregat d'estrenar l'escenari, ubicat per primer cop a l'olivar de Sa Conca, va ser Cris Juanico acompanyat de l'Original Jazz Orquestra del Taller de Músics. L'alcalde de Cadaqués, Joan Borrell, ha assegurat que la intenció del canvi és convertir-lo de nou en un 'referent cultural de la costa catalana' tal com va ser-ho als seus inicis, als anys 70. Els pròximes dies actuaran en el festival Llibert Fortuny, Carlos Nuñez o Raimon, entre d'altres.

02 d’agost, 2008

Isabel-Clara Simó: Em repugna però no ho entenc

L’altre dia mirava la fallida manifestació de serbis unitaristes a Belgrad, que donen suport al criminal Karadzic. Només eren 15.000 persones, i tots ells aixecaven la foto del seu ídol i protestaven contra Occident. Bé: Occident, vostès i jo inclosos, ha comès enormes errors en la crisi sangonosa dels Balcans. Però aquesta gent que cridava no parlava d’això. Tampoc parlava de crims de guerra, de massacres, de crims contra la humanitat ni de res de to això: clamava per la unitat. La seva “gran Sèrbia” n’era el motiu. Reconforta que fossin tan minoritaris, però els cors de les persones és misteriós i de vegades el silenci amaga les adhesions, que, en ocasions propícies, haurien proferit. Som covards i salvatges, deia Espriu, i em temo que això passa no sols al sud, sinó en tots els punts de la rosa dels vents. Cridaven per la unitat, i deien que primer era la seva unitat que no la vida de la gent. Em deixa tan perplexa, aquesta forma de patriotisme, aquest nacionalisme d’Estat, tan inclement, tan implacable, tan totalitari! Hi ha persones, de debò, que creuen que el seu concepte de pàtria està per sobre de la vida de la gent. Jo me n’avergonyiria, de tenir aquest concepte de pàtria. No estic parlant de lluita armada: estic parlant d’“abans morta que lliure” i de “la maté porque era mía”. Estic parlant d’aprovar el genocidi si serveix per no tocar les sagrades fronteres d’un país. Per les fronteres de les diverses pàtries han mort un nombre indecent de persones. Karadzic, el llarg procés del qual ja ha començat, no es penedeix de res: si matava centenars de milers de persones era per la unitat de la pàtria, l’acceptin o no els ciutadans. De debò que no ho entenc. Em repugna, però no ho entenc.

S'anellen prop de 360 polls de flamencs amb finalitats científiques i de sensibilització a Sant Carles de la Ràpita

Prop de 360 polls de flamencs s'han anellat aquest dissabte al matí amb la finalitat de tenir un registre individualitzat de les aus i, al mateix temps, ampliar encara més el registre científic, divulgatiu i de sensibilització d'aquesta espècie autòctona del Delta de l'Ebre. Així ho ha manifestat el tècnic natural del Parc del Delta de l'Ebre, Toni Curcó, que ha esbossat també que en el procés d'anellament científic hi han intervingut més de 200 persones que representen diferents institucions de la localitat ebrenca. L'anellament científic permet tenir un 'DNI' de l'au i poder fer-ne un seguiment al llarg de tota la seva vida. I acabada la feina, què millor que celebrar-ho amb un bon àpat !

01 d’agost, 2008

L'exili d'un poeta miravetà

Avui, a Miravet, s'ha fet la presentació del llibre "Roc Llop i Convalia. L'exili d'un poeta miravetà" Amb parlaments del President del CERE, Josep Moragrega, del President del Consell Comarcal, Pep Solé, del nostre Batlle, Toni Borrell i dels autors del llibre, Emigdi Subirats i Josep M. Sáez, s'ha volgut fer un acte de recuperació de la Memòria Històrica de Miravet, enaltint al més gran poeta que ha donat el nostre poble i, a la vegada, tan oblidat.

Els moments històrics que li van tocar viure no van ser gens fàcils, com per a tanta gent del seu temps. Però, Roc Llop va tenir present la seva lluita fins al darrer alè de la seva vida i ens ha deixat com a penyora un do preciós, la seva paraula escrita.

Poble estimat! Al cor et duc mentre ma vida
s'escola lluny de tu i a contracor.
L'enyorança que en tinc és profunda i sentida
i omplir-me els ulls de tu, oh, com voldria!,
abans, vers el no res, se m'emporti la mort.

Present et tinc tot temps, cada jornada,
Com si em vas donar el jorn, l'oblit em fóra ingrat,
i el ser que em vas donar altra vegada,
reposar-lo en ton clos, quin goig si això em fos dat.

Quan la tristesa em pren recorro tons paratges,
ni un sol se me n'oblida, igual quan era noi;
el castell sarraí, fent ombra a la torreta ... (R.Llop)

Sí, tots coneixem els seus poemes de Miravet. Però, cal endinsar-se en els seus textos polítics per copsar-ne, del tot, la seva essència. Arrelat a la terra que no va oblidar mai, però emmirallat en un futur d'homes i dones en llibertat.

...ressec el llavi de dèria,
mil febres cremant-li el front.
Una fita: Catalunya
i la llibertat del món! (R.Llop)

Els autors, Josep M. i Emigdi, han fet el primer pas. Ara tots naltros hem de recuperar Roc Llop i, tot gaudint de la bellesa dels seus poemes, aprofundir en la saviesa dels seus pensaments. bloc del Centenari Roc Llop

pàgina web rocllop.cat

Bloc de Josep M. Sáez: Roc Llop a "lletres ebrenques" d'Antena Caro

blocs.mesvilaweb.cat/Emigdi Subitats: El Centenari de Roc Llop i Convalia a "Lletres Ebrenques"

escola de Miravet: Sant Jordi 2008 (dedicat a Roc Llop)

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

La Junta d'Extremadura preveu presentar una querella contra Lluís Suñé al setembre

La vicepresidenta primera i portaveu de la Junta d'Extremadura, Dolors Pallero, ha anunciat avui que l'executiu regional preveu presentar la querella contra el regidor d'Alternativa Baix Gaià i cap de llista d'ICV-EUiA per Tarragona, Lluís Suñé, i la campanya d'apadrinament de nens extremenys a començaments del mes de setembre vinent.

Tot i això, la vicepresidenta extremenya ha precisat que la querella es registrarà "quan la tingui redactada" el gabinet jurídic de l'Administració autonòmica*, de manera que si està llesta durant aquest mes així es farà, tot i que l'estimació és que sigui "la primera setmana de setembre, segurament".

La portaveu de l'executiu autonòmic extremeny ha fet aquestes declaracions en la roda de premsa posterior al Consell de Govern de la Junta, després de ser preguntada sobre aquest assumpte pels periodistes.

*-Es veu que amb lo munt de funcionaris que són (28,7% de la població) fan un escorcoll per trobar-ne un que sàpiga escriure.

lo carrer del riu: El 9,8% dels treballadors catalans són funcionaris contra el 28,7% a Extremadura

EUiA desmenteix que Lluís Suñé sigui militant de la Formació EUiA desmenteix que Lluis Suñé sigui ni hagi estat mai militant de la formació, després que alguns mitjans de comunicació hagin reproduït aquesta informació publicada per una agència de Mèrida. Suñé és regidor de l'ABG de Torredembarra i va encapçalar com a independent la candidatura de la coalició ICV-EUiA a Tarragona. A més, EUiA també vol fer saber que el coordinador d'EUiA del Camp de Tarragona, Josep Maria Vázquez, va parlar directament amb Suñé i aquest li va transmetre que els comentaris fets al seu bloc són una posició personal, no atribuïble ni a l'ABG ni a la coalició ICV-EuiA.

-Ara que em donava una alegria i considerava iniciativa com un partit amb gent digna...

Huguet acusa Extremadura d' "obesitat burocràtica"

Això no s'acaba aquí !!! El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitt de Catalunya, Josep Huguet (ERC), ha elogiat que la patronal catalana Foment del Treball "verifiqui" la "necessitat d'aprimar-se l'Estat i algunes autonomies que sofreixen obesitat burocràtica, com Extremadura". En un text al seu blog d'internet titulat "sobren funcionaris (també el diu Foment del Treball)", afirma que cal "aplaudir" la iniciativa d'aquesta patronal, en presentar un estudi que indica que Catalunya és la comunitat amb el menor índex de funcionaris de l'Estat en funció de la seva població -un 9,8%-, davant el 28,7% d'Extremadura.

El mateix estudi indica que, com a conseqüència dels traspassos de competències, l'Estat hauria de reduir el cos estatal de funcionaris en més de 800.000, i no només en 300.000. A més, Fomento va reclamar acabar amb els "privilegis" -segons Huguet- del funcionariat respecte a la resta de treballadors.

Comencen les Festes de Sant Domingo !!!

Salut i bones fornades als canterers !!!

Els expedients procedents dels antics jutjats de 'vagos y maleantes' seran consultables pels directament implicats

A escassos cent metres de les dependències de la Fiscalia de Menors hi ha la plaça de Fort Pienc, on, des de fa mesos, hi ha instal·lat un grup nodrit d’indigents, molts d’ells víctimes d’un elevat grau d’alcoholisme. Avui en dia els sense sostre són matèria de treball dels professionals dels serveis socials, però fins no fa gaires anys aquest col·lectiu i d’altres que la terminologia legal qualificava de “perill públic” eren perseguits i reprimits pels tribunals de justícia en aplicació de la coneguda llei de vagos y maleantes. Els 24.377 expedients judicials que fins ara s’han pogut recuperar de l’aplicació d’aquesta llei estan catalogats i ordenats en un arxiu que ha trobat aixopluc, de moment, als baixos de l’edifici de la Fiscalia de Menors. A partir d’ara, els expedients són consultables per aquells que hi estiguin directament implicats, pels seus familiars amb autorització i pels historiadors. En aplicació de la llei, els investigadors només poden accedir als arxius amb una antiguitat superior als 50 anys o que faci 25 anys de la mort de l’afectat.

La llei de vagos y maleantes va ser aprovada en temps de la República amb una finalitat rehabilitadora. El règim franquista la va mantenir en el seu ordenament i la va convertir en un instrument pervers amb el qual va perseguir tots els individus considerats indesitjables, per la seva inclinació sexual o per la seva simple condició de miserables, de pàries. Ser un malalt mental o una persona amb “inclinació al delicte” eren motius suficients, segons la llei, per ser detingut, processat i portat davant un tribunal.

Un dels aspectes que més sorprenen en fer una repassada per la informació que aporta l’arxiu és que l’aplicació de la llei va ser més prolifera en el tardofranquisme –el rècord d’expedients correspon al 1971 amb 1.272 casos– que no en els anys immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil. De fet, la llei no va ser del tot derogada fins al Codi Penal de l’any 1995.

Les sis comunitats autònomes amb rendes més baixes rebutgen el model de finançament que vol Catalunya

Quina patxorra !!! Els governs de sis comunitats autònomes, entre les quals les de rendes més baixes de l'Estat, han reclamat de manera conjunta que el criteri de la població no sigui el principal en el futur model de finançament, com demana Catalunya. Reclamen que a l'hora de repartir els diners també es tingui en compte la dispersió de la població o l'orografia del territori. Els responsables de les finances d'Astúries, Galícia, Cantàbria, Castella i Lleó, Extremadura i Aragó han fet aquestes declaracions en una taula rodona als cursos d'estiu de La Granda, a Avilés. Diuen que no volen fer cap front comú, sinó fer veure al Ministeri d'Economia la postura de sis comunitats que concentren el 20% de la població espanyola.

La Xina aixeca parcialment la censura a internet per als periodistes

El Comitè Olímpic Internacional (COI) i el xinès han aixecat força de les restriccions que la Xina imposava als periodistes que cobreixen els Jocs per a accedir a internet. 'La qüestió és resolta: l'ús d'internet serà com en qualsevol altra Olimpíada', ha dit la vice-presidenta del COI, Gunilla Lindberg. Ja poden accedir a les webs d'Amnistia Internacional, la Deutsche Welle-Xina o la BBC-Xina, però no a les relacionades amb el moviment espiritual Falun Gong o el Tíbet. 'Hem format un equip conjunt per a obrir les webs que creiem que són absolutament necessàries per a informar sobre els Jocs', ha dit el COI en un comunicat. El president Hu Jintao també ha dit que les reformes que la Xina havia començat a emprendre amb els Jocs tindrien continuïtat més enllà del dia de la cerimònia de clausura. També ha demanat que no es polititzessin els Jocs: 'Fer-ho va en contra de l'esperit olímpic i de les aspiracions compartides de la gent d'arreu del món. És inevitable que es tinguin visions divergents sobre determinats aspectes, però polititzant els Jocs, no s'hi farà front. En canvi, aquests assumptes es poden resoldre sobre la base del respecte mutu, estrenyent les diferències i ampliant els punts en comú.'

Els set lligalls que havien de tornar el 2006 ja són a l'Arxiu Nacional

La Comissió de la Dignitat diu que el retard de dos anys significa una nova humiliació del govern espanyol al poble català Ja són a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) de Sant Cugat del Vallès els set lligalls de la Generalitat de Catalunya que van quedar pendents de tornar el gener del 2006 de l'Arxiu General de Salamanca. Es van quedar a l'arxiu mentre el ministeri de Cultura espanyol determinava a qui pertanyien. A Salamanca, però, encara hi resten documents espoliats, propietat de particulars i d'ajuntaments valencians.

A la primera reunió de la comissió mixta després de trenta mesos de blocatge es va establir el calendari d'actuacions per tal de complir la llei de devolució, aprovada el 2005. Però la Comissió de la Dignitat no està pas satisfeta, perquè recorda que el govern espanyol ha incomplert una llei del 2005 que obligava a retornar els 507 lligalls de la Generalitat identificats abans del dia 2 de març de 2005. Per la Comissió, això és una nova humiliació per al poble català i, mitjançant aquest comunicat, ha criticat el ministeri de Cultura per haver perdut una oportunitat per restituir i honorar les víctimes del franquisme i l'acusa de deixar-se arrossegar per la por a la reacció de la dreta nostàlgica. Ara, quan ja ha arribat aquesta part dels papers, començarà la digitalització d'altres documents, propietat de particulars i entitats i que són al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. El procés de digitalització es farà a Madrid amb finançament de la Generalitat de Catalunya.

L'Ajuntament de Salamanca assegura que la sortida de les caixes s'ha produït de forma ''clandestina'' i recorrerà davant l'Audiència Nacional i la UNESCO.

Avui: Les set caixes de 'papers de Salamanca' ja són a Catalunya

e-Notícies.cat: Salamanca porta a l'Unesco la devolució dels 'papers'

31 de juliol, 2008

El 9,8% dels treballadors catalans són funcionaris contra el 28,7% a Extremadura

Sis mesos després d’aixecar una forta polseguera en assegurar en una conferència a Girona que hi ha 150.000 funcionaris de l’Estat que “no fan absolutament res”, el president del Foment de Treball, Joan Rosell, va presentar ahir un estudi més a fons sota el títol Personal al servei de les administracions públiques.

L’informe repassa el creixement del nombre de funcionaris en el període de 1998-2007, en què les llistes dels treballadors públics s’han engreixat en més de 465.000 persones, i conclou que el traspàs de competències des de l’Estat central a les comunitats autònomes no ha anat acompanyada d’una reducció suficient del personal de l’administració central. En aquest període el nombre de funcionaris de l’administració central ha disminuït en 267.345 persones, però les plantilles de les comunitats autònomes han augmentat en 623.072.

“Què fan els funcionaris del ministeri de Sanitat o el ministeri de Cultura, quan gairebé totes les competències estan transferides”, va dir Joan Rosell, que va afegir: “Les transferències de l’Estat a les comunitats autònomes no s’ha fet amb el rigor que caldria”.

Per donar suport a la seva teoria, Rosell va explicar que el 9,8% dels treballadors de Catalunya són funcionaris, un percentatge gairebé tres vegades inferior al 28,7% d’Extremadura.

“Si paguem els mateixos impostos hem de rebre els mateixos serveis; a partir d’aquí ens hem de preguntar per què en alguns llocs tenen més funcionaris que en uns altres”, va assenyalar Rosell.

En relació amb el percentatge de població assalariada, Catalunya és la comunitat autònoma de l’Estat amb menys funcionaris, seguida del País Valencià (12,25%) i les illes Balears (12,5%). La mitjana estatal se situa en 15,4 empleats públics per cada cent treballadors. “Aquestes xifres rebaten les acusacions sobre el gran creixement de l’administració autonòmica catalana”, va dir Rosell.

Segons l’estudi de Foment de Treball perquè Catalunya tingués el mateix nombre de treballadors públics que la mitjana estatal hauria d’augmentar el nombre de funcionaris en 124.000 o bé el conjunt d’administracions de l’Estat haurien d’aprimar en 781.000 persones les seves plantilles.

“És necessari aprofundir en la reforma de la gestió de la funció pública perquè el treballador privat tingui les mateixes condicions i drets que l’empleat públic”, va concloure el president de Foment.

Trontolla el front català pel finançament ?

Joan Ridao 310708 CATr El front nacional pel finançament trontolla i José Luis Rodríguez Zapatero ja se n'ha adonat. Això és, almenys, el que ha advertit el secretari general d'ERC i portaveu republicà al Congrés, Joan Ridao, que aquest dimecres es va entrevistar amb el president del govern espanyol. "Zapatero no espera que la unitat duri, la considera efímera, i ens toca als partits catalans demostrar el contrari", ha anunciat Ridao.

Les declaracions del republicà s'han afegit al foc creuat que comença a haver-hi entre formacions a mesura que s'acosta el 9 d'agost. CiU ja ha dit que si en aquesta data no es presenta una proposta catalana pel finançament impulsada pel govern tripartit, la federació presentarà la seva. I avui el diputat convergent Francesc Homs ha alertat que comença a veure indicis d'un "canvi d'actitud" del PSC, tot i que encara li queda "esperança" per l'actitud ferma d'Antoni Castells.

Aquest l'elogi no ha impedit que el conseller d'Economia hagi criticat CiU per la pressió de la federació sobre el tripartit. Amb l'argument que cal "anar tots junts davant el govern de Madrid", Castells ha demanat a Artur Mas que "resisteixi la temptació de pensar només en clau partidista" i ha recalcat que "no és el moment de fer-nos gols en pròpia porta" ni de "disparar" contra el govern de la Generalitat, ni tan sols des de l'oposició.

També Ridao ha anunciat que espera que CiU "no prengui iniciatives pel seu compte i que no tingui la temptació de tornar a esquerdar la unitat dels partits catalans", en referència al pacte d'Artur Mas amb Zapatero que va trencar el consens quan es negociava l'aprovació de l'Estatut al Congrés. Uns advertiments que Francesc Homs ha assegurat que "no s'entenen".

El Barça rebutja viatjar als EUA amb Air Berlin per la seva negativa a potenciar el català en els seus vols

El Barça ha rebutjat realitzar el viatge del seu primer equip de futbol de Pisa (Itàlia) a Chicago (Estats Units) en una aeronau de LTU, companyia pertanyent a Air Berlin, arran de la polèmica sorgida al voltant de l'ús de la llengua catalana en les relacions de l'aerolínia alemanya amb els seus clients. Tot i haver pagat ja les despeses aquest vol, finalment en el club blaugrana han optat per desplaçar-se en un vol xàrter d'Air Pullman Tour.

El director general d'Air Berlin per a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann, ha expressat la seva "perplexitat" davant la decisió i ha afirmat que, tot i les justificacions del Barça, "indubtablement" la cancel·lació del viatge es deu a la negativa de l'aerolínia de potenciar el català en els seus vols.

Middelmann ha assegurat que no se senten "empestats" pel fet de no dedicar recursos a la implantació de la llengua catalana en els vols que recalin als territoris on es parli aquest idioma. "No és per rebuig al català, sinó que per a una companyia alemanya fomentar el castellà ja suposa un esforç molt gran", ha dit. Air Berlin haurà de reintegrar el 50% del cost del trajecte a l'empresa a través de la qual el conjunt català va contractar el vol, mentre que l'altra meitat quedarà en mans de companyia de baix cost en concepte de despeses per la rescissió de l'acord i condicions establertes en el contracte.

Des del Barcelona han rebutjat pronunciar-se al voltant d'aquesta polèmica, que ha transcendit aquest matí en la cadena Cope, emissora que ha dit que Barcelona ha obligat l'encarregat de realitzar l'operació a rescindir l'acord i buscar una altra aeronau, pertanyent a Air Pullman Tour, en què han viatjat plantilla, tècnics i la resta del personal.

La polèmica en relació amb Air Berlin va sorgir a partir de la petició que el Govern balear va realitzar mitjançant una missiva a l'aerolínia, a través de la Direcció General de Política Lingüística, perquè utilitzés la llengua catalana en les comunicacions amb els seus clients.

Gilberto Gil deixa el ministeri de Cultura del Brasil per dedicar-se únicament a la música

El cantautor brasiler Gilberto Gil, ministre de Cultura des de 2003, ha anunciat que renunciarà al càrrec per tornar a dedicar-se a la música.

Gil, en una roda de premsa, ha confirmat la seva sortida immediata del gabinet per "motius personals" i ha assenyalat que el viceministre Juca Ferreira el reemplaçarà en el càrrec quan el president, Luiz Inácio Lula da Silva, el nomeni com a titular.

"És una decisió personal, amb un aire de nostàlgia. Des de finals del primer mandat (de Lula) ja tenia la intenció d'abandonar el càrrec. Ja em sentia amb el deure complert", ha explicat Gil, de 65 anys. El ministre dimissionari, que sempre es va queixar de la incompatibilitat entre la seva agenda com a membre del gabinet i la seva carrera musical, es va comprometre, davant de la insistència de Lula, a restar al govern.

Al novembre, després d'una gira per Europa on va tenir problemes amb la veu que el van fer passar pel quiròfan, ja va deixar clar que renunciaria al 2008 perquè els discursos li estaven afectant les cordes vocals. Durant el seu mandat, ha inclòs la capoeira, el frevo, la samba de roda i la pintura corporal dels indígenes de l'Amazònia com a patrimoni nacional del Brasil.

El cantautor va ser una de les principals figures del moviment cultural Tropicalista, que va néixer al 1967 com a protesta per la repressió del règim militar que aleshores governava el país, amb Caetano Veloso i María Bethania.

Gil és un dels músics amb més bona reputació i més prolífics del Brasil, amb uns 50 discos i set premis Grammy. wikipedia: Gilberto Gil

ERC a les Terres de l'Ebre critica que els socialistes ebrencs 'amaguen' l'aposta per la interconnexió de xarxes amb la qüestió de la vegueria

L'executiva regional d'ERC a les Terres de l'Ebre ha catalogat d''hipocresia política' les declaracions que els membres ebrencs del PSC van fer després del congrés socialista en relació amb l'assoliment de la vegueria de les Terres de l'Ebre per al 2009. El president de la federació territorial d'ERC, Gervasi Aspa, ha criticat que els socialistes ebrencs 'tiren una cortina de fum' amb la qüestió de la vegueria per 'amagar que el seu congrés nacional va aprovar la interconnexió de xarxes'. En aquest sentit, ERC ha demanat als socialistes ebrencs que 'propugnin obertament' la seva 'aposta nacional per la interconnexió' com a 'acte de clarificació democràtica'.

La moció presentada per CiU de Móra d'Ebre que demanava la sortida de l'Ajuntament del Consorci de Residus no prospera

El grup de CiU a Móra d'Ebre ha presentat una moció al ple de l'Ajuntament que demanava la sortida del Consorci de Residus de les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, a causa de 'l'elevat cost' que suposa per a l'Ajuntament morenc el servei de recollida i transport d'escombraries. Els convergents han proposat adjudicar aquest servei a una empresa que l'ha pressupostat en uns 112.000 euros anuals menys. La moció, però, ha rebut els vots en contra dels partits de l'equip de govern –ERC i PSC-, que han justificat el seu vot defensat els serveis afegits que ofereix el Consorci i dient que el pressupost proposat no inclou la taxa que s'ha de pagar a l'abocador de residus.

El PSC de Tortosa denuncia davant el Síndic de Greuges que els grups municipals no poden accedir als mitjans de comunicació locals

El grup municipal del PSC de Tortosa ha presentat una reclamació davant la Sindicatura de Greuges sobre la 'impossibilitat' d'accés dels diferents grups polítics municipals als mitjans de comunicació locals –pàgina web i butlletí digital-. Els socialistes denuncien que l'equip de govern els nega aquest accés, que 'està contemplat a la llei Municipal i de Règim Local de Catalunya'. La llei també recull l'elaboració d'un reglament que reguli aquest accés, reglament que segons el PSC l'equip de govern tampoc vol redactar. El portaveu socialista, Joan Sabaté, ha denunciat un 'abús de poder' i ha manifestat la seva confiança que el govern local segueixi les recomanacions que faci el Síndic.