La capital de la Ribera d'Ebre acull aquest cap de setmana per onzè any consecutiu la festa de la Móra Morisca, una fira ja consolidada que rememora els segles de convivència de les cultures jueva, morisca i cristiana al municipi. Les novetats més destacables del certamen són els nous espectacles aeris de trapezi i xanques, els tallers-guarderia per als més petits i tota una sèrie d'actes previs a la festa que s'han anat desenvolupant des del mes d'abril. La Móra Morisca també aposta enguany per la gastronomia i l'apartat cultural, que oferirà exposicions entorn a la festa. L'Ajuntament de Móra d'Ebre preveu que aquest cap de setmana se superin els 25.000 visitants de la passada edició.
13 de juliol, 2008
L'onzena edició de la Móra Morisca preveu superar els 25.000 visitants de 2007
La capital de la Ribera d'Ebre acull aquest cap de setmana per onzè any consecutiu la festa de la Móra Morisca, una fira ja consolidada que rememora els segles de convivència de les cultures jueva, morisca i cristiana al municipi. Les novetats més destacables del certamen són els nous espectacles aeris de trapezi i xanques, els tallers-guarderia per als més petits i tota una sèrie d'actes previs a la festa que s'han anat desenvolupant des del mes d'abril. La Móra Morisca també aposta enguany per la gastronomia i l'apartat cultural, que oferirà exposicions entorn a la festa. L'Ajuntament de Móra d'Ebre preveu que aquest cap de setmana se superin els 25.000 visitants de la passada edició.
Déjà-vu !!!
Detecten una segona partícula radioactiva a Vandellòs 2, a la mateixa zona que la que van recollir fa dos dies
La central nuclear de Vandellòs 2 ha comunicat aquest diumenge al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) la detecció i la recollida d'una nova partícula radioactiva, la segona en tres dies. Segons informa el CSN, totes dues partícules, la de divendres i la d'avui, diumenge, s'han localitzat a zones pròximes al tanc d'aigua de recàrrega.
La central nuclear de Vandellòs 2 ha comunicat aquest diumenge al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) la detecció i la recollida d'una nova partícula radioactiva, la segona en tres dies. Segons informa el CSN, totes dues partícules, la de divendres i la d'avui, diumenge, s'han localitzat a zones pròximes al tanc d'aigua de recàrrega. El Consell atribueix la presència de les partícules ''amb tota probabilitat'' a una modificació de disseny que s'ha fet recentment en aquesta mateixa zona. També anuncia, el CSN, que el personal de la central continua fent les inspeccions, segons el pla previst.
Segons es va fer públic ahir, dissabte, divendres 11 de juliol, el titular de la central va recollir aproximadament un litre de terra contaminada procedent de les proximitats del ''taller calent'' de la instal·lació, que és on es manipulen peces i eines de la zona controlada.
La contaminació es va detectar en la càrrega d'un camió pel portal de sortida de vehicles de la central. El personal va recollir i va separar de la terra una partícula radioactiva que contenia cobalt 60 i manganès 54. Tot seguit es va verificar la neteja de la zona de procedència i de la resta de la càrrega del camió.
Ahir, dissabte, Ecologistes en Acció i Greenpeace van demanar al CSN que aclareixi ''amb celeritat'' l'origen de la partícula detectada divendres a Vandellòs 2. Les dues organitzacions van acusar el CSN d'haver actuat de forma prematura i de voler minimitzar l'abast d'aquella troballa, donat que li va adjudicar un Nivell 0 en l'escala internacional INES.
En el comunicat d'avui, el Consell confirma les dades que donaven ahir dissabte les entitats ecologistes sobre el lloc de localització de la primera partícula i la compsició de la mateixa. Ecologistes en Acció i Greenpeace retreien també al CSN que no hagués fet cap comunicat de premsa per informar de la primera troballa i es limités a ressenyar-la en la secció de successos del seu lloc web.
12 de juliol, 2008
Ecologistes denuncien la detecció d'una partícula radioactiva a Vandellòs
Greenpeace i Ecologistes en Acció han denunciat avui que els arcs de detecció de la central nuclear de Vandellòs 2 van detectar ahir una partícula radioactiva a l'interior d'un camió que transportava terra procedent de l'interior de la instal·lació. Les organitzacions ecologistes han exigit al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que investigui "amb celeritat" l'origen d'aquesta contaminació, que ha estat avaluada amb el nivell 0, sense rellevància per a la seguretat en l'escala internacional.
Aquestes entitats han explicat que la partícula detectada conté cobalt 60 (Co-60) i manganès 54 (Mn-54), dos dels isòtops radioactius presents en la fuga que es va produir a finals de l'any passat a la central nuclear d'Ascó.
Greenpeace i Ecologistes en Acció consideren que, davant aquesta coincidència, l'incident "de cap manera" pot quedar tancat amb l'adjudicació d'un nivell 0 en l'escala internacional INES.
"És necessari que el CSN investigui i aclareixi públicament si, com sembla possible, aquesta partícula procedeix de la fuga d'Ascó 1 i, donat el cas, com hauria arribat a la central de Vandellòs 2 o si, per contra, té el seu origen en la pròpia central de Vandellòs", han dit les organitzacions ecologistes en un comunicat.
Víctor Alexandre: L’odi a Joan Laporta
La moció de censura que ha viscut recentment Joan Laporta és una il·lustrativa metàfora de Catalunya. És cert que la moció no ha triomfat i que Laporta, si vol, podrà continuar presidint el F.C. Barcelona, però les misèries humanes que l’han acompanyada són un reflex de la naturalesa autodestructiva de la personalitat catalana. El degoteig de presidents del Barça que han abandonat el club de manera traumàtica així com el menyspreu amb què la massa social acostuma a acomiadar els entrenadors i els jugadors que li han donat dies de glòria en són un bon exponent. Qui pot sentir respecte per un tarannà tan mesquí com aquest? Qui pot sentir respecte per un poble que es deleix per decapitar els seus quan destaquen? No tinguem cap dubte que si un dia el Barça deixa de ser el que és no serà pas per l’acció dels seus innombrables enemics, sinó per les pulsions d’aquells que diuen estimar-lo. Ens encanta fer-nos mal i treure’ns els ulls els uns als altres. Som un poble tan infantívol i poruc que necessitem inventar-nos guerres internes per no haver de sortir de casa i agafar el bou per les banyes. I és que estem marcats per la síndrome del feble, que, incapaç d’enfrontar-se al fort, es fa el milhomes barallant-se amb ell mateix.
Procliu a la docilitat i a l’autocompassió, el poble català se sent culpable quan provoca l’enuig d’Espanya i, en canvi, experimenta un plaer morbós cada cop que observa la caiguda d’un dels seus. No és estrany, per tant, que aquelles persones, entitats o partits polítics que promouen l’exercici desacomplexat de la catalanitat siguin els més odiats, estigmatitzats i perseguits per molts catalans. Ho és Joan Laporta pel seu independentisme –no agrada que algú amb tanta projecció internacional vagi pel món parlant dels drets nacionals de Catalunya- i ho és tot aquell que posa en evidència la pusil·lanimitat del claudicant. Tenim ales, sí, però són de gallina. Per això, quan ens enlairem, mai no passem d’un pam del terra. Amb tot, com dic, en el moment d’escriure aquestes línies la continuïtat de Joan Laporta depèn només d’ell, però allò que més desitja l’espanyolisme és que plegui.
Dones en defensa de l'avortament, a la xarxa
L'Assemblea de Dones Autònomes per la Despenalització de l'Avortament vol tenir veu en el debat de l'avortament, un debat, considera, del qual es dóna una visió distorsionada a la majoria de mitjans. El grup ha creat un bloc, 'Avorta tu també', amb la intenció de donar informació sobre la qüestió i defensar la total llibertat de la dona d'avortar, sigui en el moment que sigui. 'El 90% dels avortaments es fan durant les primeres setmanes, la resta, es fan més tard per raons de pes', afirma una membre de l'Assemblea, que s'ha adherit a la campanya d'autoinculpacions engegada per diferents organitzacions. 'El debat actual sobre l'avortament', explica, 'no té en compte que les dones són prou intel·ligents per decidir sobre elles mateixes, sense que hi intervinguin jutges i metges'. És per això que el debat sobre el termini dins el qual es pot avortar no té sentit, defensen.
En els últims temps, una ofensiva de diferents grups de pressió contra l'avortament amenaça de liquidar els drets aconseguits en la lluita feta per les feministes els anys setanta, defensa l'Assemblea. No només al nostre país, sinó a altres estats, com a Itàlia, on el primer ministre Berlusconi ha amenaçat d'il·legalitzar-lo; a Xile, on el govern ha prohibit la pastilla post-coital, abans legal; o a països com Polònia i Irlanda, on l'avortament és encara il·legal.
La reina de la carretera
Aturar-se en un semàfor. Esperar que es posi verd. I sentir un so inconfusible. És la reina de la carretera, és una Harley-Davidson. Fa 105 anys i quinze mil convidats recorren Barcelona sobre dues rodes per celebrar-ho. El Barcelona Harley Days va començar dijous al recinte de la Fira, i fins diumenge acull activitats que aniran acompanyades del rugit dels motors dels milers de fidels que no s'han volgut perdre la cita.
Quan hom compra una Harley-Davidson, la hi donen 'nua'. És un diamant en brut que cal anar polint. A poc a poc, cadascú va vestint-la com més li plau, amb colors llampans o un rigorós negre, amb un nou tub de rugit més potent, amb retrovisors clàssics, amb seients personalitzats... És el que en el llenguatge del motor s'anomena 'customitzar'.
Però no només cal posar la moto de vint-i-un botons. Cal anar a conjunt amb la moto i vestir-se com cal.
La moto més 'salvatge' va néixer el 1903 de mans de S. Harley i els germans Walter i Arthur Davidson a Milwaukee (Wisconsin, EUA). Poc després començava a triomfar i quan acabà la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit nord-americà n'havia fet servir força. Avui podem trobar Harley-Davidson en una setantena de països on l'any passat es van vendre gairebé 340.000 motos.
Pujar a una Harley no vol dir córrer. La filosofia és passejar i passar-ho bé, conèixer gent i llocs, establir relacions amb nous amics que també viatgen sobre dues rodes. Però també té una connotació rebel. És una moto nascuda per ser salvatge, com el nom de la cançó que acompanyava el començament del film Easy Rider.
Maragall reclama el grup propi del PSC a Madrid
S'havia donat de baixa de la formació socialista com a desacord amb l'actual direcció, però avui Pasqual Maragall ha acceptat participar en l'acte commemoratiu de la fundació del PSC. L'expresident ha entrat a l'acte al costat del cap del govern català i primer secretari del PSC, José Montilla. Maragall ha fet un discurs on ha demanat el grup propi del partit al Congrés dels Diputats com una "assignatura pendent". Segons l'exlíder es va renunciar al grup propi "pel cop d'estat que ara queda una mica lluny, per això s'ha de tornar a formar". També ha animat el PSC a ser el primer partit que faci eleccions primàries, segons ha dit, tal com fan els partits dels Estats Units.
L'expresident de la Generalitat i expresident del PSC, ha rebut les lloances de José Montilla que ha tret importància a que ara no sigui militant del partit socialista català. La majoria del públic ha aplaudit en to d'ovació l'assistència de l'expresident, tot i que una minoria no s'ha afegit als aplaudiments.
Montilla fa dies que li va formular la invitació a Maragall a l'acte de celebració del 30è aniversari de la formació socialista que s'ha fet a l’Auditori de Barcelona. Després de la seva absència en una commemoració anterior preparada per als militants que mantenen el carnet des del primer dia. Aquest fet va aixecar queixes dins mateix de la formació, en especial d'Antoni Castells i Ernest Maragall.
11 de juliol, 2008
Oriol Junqueras: Els esperons d'or
Pocs dies després de l'extermini del seu exèrcit a la batalla del coll de Panissars (1285), Felip III l'Ardit mor i deixa el tron de França al seu fill, Felip IV el Bell.
L'any 1300, incapaç de derrotar els catalans al Mediterrani, aquest monarca envia un exèrcit a Flandes per assegurar-se el domini d'aquesta regió tan rica. La revolta no es fa esperar pas gaire. S'inicia amb l'extermini de la guarnició francesa de Bruges i s'estén ràpidament per les terres de parla flamenca.
Les ciutats flamenques reuneixen uns 11.000 homes (fonamentalment piquers). L'11 de juliol de 1302, prop de Courtrai, ocupen una posició defensiva entre dos rius i darrere dos canals excavats a propòsit per dificultar els moviments de la cavalleria francesa. Així, els 3.000 cavallers francesos s'estavellen contra les grans llances flamenques, i el seu intent de retirar-se, tot creuant novament els canals, es converteix en un autèntic caos que la infanteria flamenca aprofita per dur a terme un veritable extermini en què s'apropia de centenars d'esperons d'or, amb els quals, els arrogants nobles de França, entraven en combat.
Pocs anys després, a Grècia, els francesos tasten el mateix xarop de bastó, aquest cop receptat pels catalans. En concret, el 13 de març de 1311, a la batalla del riu Cefís, una vegada i una altra, els almogàvers havien llaurat la terra que es va convertir en un pantà gràcies a l'aigua del riu. Aquell dia, en bona mesura a causa del pes de les seves armadures, els cavallers francesos queden empantanegats en el fang i són exterminats un per un, mentre la cavalleria catalana s'abraona sobre la desconcertada infanteria enemiga.
Durant gairebé un segle, les quatre barres onejaran a l'Acròpoli d'Atenes.
Escriptors catalans, gallecs i bascos rebutgen l'intent d"exclusió" del manifest per la llengua comuna
La Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca -que aplega escriptors en èuscar, gallec i català- ha difós un comunicat sobre el “Manifiesto por la lengua común” en el que recorda que aquests idiomes "no són 'invents'", sinó "llengües oficials en els seus territoris" i denuncia que "la visió anul·ladora" del Manifiesto que "ens fa pensar en la similitud de tesis de l’etapa franquista; un estat, una llengua". "El Manifiesto -insisteix- parteix d’una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l’estat". El 'contramanifest- considera també que "l’aprenentatge de les llengües, a més de la pròpia, ha de ser entès sempre en sentit positiu", recorda que "per tal de garantir aquesta utilització lliure de les llengües calen mesures sorgides d’una política lingüística adequada" i es queixa de "tots els intents d’exclusió que col·legues escriptors espanyols fan de les nostres llengües" alhora que lamenta que "en lloc de preocupar-se per la salut de l’espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els EUA, es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament discriminat".
Puigcercós rebutja Niubò com a president del consell nacional
La intenció dels president d’Esquerra Republicana, Joan Puigcercós i el seu segon, Joan Ridao, era fer bandera de la integració dels diferents sectors d’ERC en el nomenament de la mesa i el president del consell nacional, el màxim òrgan de direcció entre congressos. Els crítics van rebutjar d’entrada formar-ne part però la inclusió del sector carodista semblava possible. Totes les pretensions es van trencar, però, quan Benach va proposar com a president Rafel Niubò, candidatura que va rebre la negativa immediata de Puigcercós. De fet, en el pacte global,que finalment no es implementar, pensat pel congrés d’ERC del passat 14 de juny, Puigcercós tenia previst oferir a Niubò la presidència del consell nacional.
Davant aquest rebuig, tot sembla indicar que, si no hi ha cap altra oferta més, Puigcercós i Ridao nomenin com a president del consell nacional una persona de la seva confiança que no generi gaire rebuig entre les altres famílies republicanes. El sector del president d’ERC té majoria a l’òrgan de direcció, pel que no li preocupa que els altres tres sectors facin un front comú en contra.
Generalitat i govern espanyol es reuneixen per validar els papers que s'han de restituir
La comissió mixta, formada per representants de la Generalitat de Catalunya i del govern espanyol, es reuneix avui al Ministeri de Cultura espanyol, per avalar els documents espoliats que s'han de restituir. El ministre César Antonio Molina va dir fa unes quantes setmanes que avui hi hauria un debat tècnic 'per a justificar si cada paper surt o no'. I la Generalitat confia que la reunió serveixi perquè torni una segona remesa de papers. A més a més, la reunió d'avui també ha d'establir el calendari de les pròximes actuacions per a complir la llei de devolució, aprovada el 2005.
L'octubre del 2006 un grup d'experts designats per la Generalitat va identificar els documents que s'havien de tornar i que ara la comissió mixta ha de validar. Un tràmit que s'ha de complir per llei. Va costar dinou mesos desencallar el procés, perquè fins el mes passat no hi va haver la primera reunió oficial entre Generalitat i govern espanyol. D'aquella reunió, Tresserras en va sortir prou satisfet, perquè Molina s'havia compromès a convocar la comissió mixta.
La pretensió de la Generalitat és que es compleixi la llei i que tornin les mil cinc-centes caixes amb documents de particulars i ajuntaments que encara hi ha a l'Arxiu de Salamanca.
Després de la reunió, s'hauran de digitalitzar els documents abans de tornar-los a Catalunya, i se'n conservarà una còpia a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca i una altra a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Llista provisional de particulars, entitats i partits amb documentació confiscada pendent de tornar de Salamanca.
Quinze mesos de presó o multa de 2.700 euros per la crema de fotos del rei
Segon judici, mateixa condemna. La discussió sobre el dret dels acusats a declarar en català va obligar l'Audiència Nacional a repetir el judici a Jaume Roura i Enric Stern, els primers gironins acusats i jutjats per la crema de fotos del rei, però la condemna ha sigut la mateixa després de la segona vista: quinze mesos de presó o, com a alternativa, 2.700 euros de multa per cap. El jutge considera provat, ja que ells mateixos ho admeten, que Roura i Stern van ser els dos encaputxats que van cremar fotos del rei el 13 de setembre de l'any passat, en què el monarca dels espanyols visitava Girona. I el fet que es tapessin la cara per a la protesta ha sigut vist per l'Audiència Nacional com un agreujant de disfressa que indica que els joves sabien que l'acte era "il·lícit". "En un Estat democràtic, en el qual els drets fonamentals dels ciutadans estan plenament garantits, ningú no necessita cobrir-se la cara per exercir els drets que consideren legítims", afegeix el titular del jutjat central penal de l'Audiència Nacional, José Luis de Castro Antonio.
Pel magistrat, els dos acusats van superar els límits de la llibertat d'expressió i van menysprear "la dignitat de la Corona", ja que van cremar una foto dels reis "després d'una manifestació i de posar-la cap per avall", fet que segons el jutge resta "tota espontaneïtat" a la protesta i en mostra l'ànim injuriós. "El fet que sa majestat el rei se sentís o no ofès pels actes enjudiciats és irrellevant", matisa la sentència coneguda aquest dijous.
En resposta als arguments de la defensa, que va al·legar que la llibertat d'expressió emparava Roura i Stern, De Castro recorre a una sentència de 1988 per indicar que "en cas d'invocació de la llibertat d'expressió, la concessió de l'empara depèn del fet que en la manifestació de la idea o l'opinió s'hi hagin afegit o no expressions injurioses sense interès públic i innecessàries per mostrar l'essència del pensament que es vol expressar". Com a conclusió, el jutge puntualitza que "és obvi que per manifestar el rebuig a la monarquia no és necessari menystenir i vilipendiar ses majestats els reis cremant-ne la fotografia posada de cap per avall".
L'advocat dels dos joves, Benet Salellas, estudia si presenta un recurs contra la sentència, però l'última paraula la tenen els dos implicats.
Cofrents en pre-alerta durant una hora i mitja
La central nuclear de Cofrents declarà la nit passada la pre-alerta d'emergència per l'obertura d'una vàlvula del circuit primari. Una hora i mitja més tard, després de reduir la potència del reactor, tornava a la normalitat després . Segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) espanyol, no causà impacte en els treballadors ni el medi ambient. L'incident es va produir ahir a quarts de deu de la nit, però fins avui no ha transcendit. El CSN explica a través d'un comunicat que tots els sistemes de seguretat de la instal·lació van funcionar correctament i ara investigarà les causes de l'incident.
Aquest és el quart incident que hi ha a la central nuclear en les darreres setmanes. El 26 de juny, Cofrents va fer una aturada no programada per l'alta pressió del reactor. L'1 de juliol, hi hagué una variació de la potència i el dia 5 es detectà material radioactiu fora de la zona de control radiològic.
10 de juliol, 2008
Laporta posa el seu càrrec a disposició dels socis compromissaris en l'assemblea de setembre
Laporta 100708 CATr
El president ha fet aquestes declaracions després que vuit directius de la junta directiva, entre ells tres vicepresidents, han presentat la renúncia del seu càrrec, segons que ha anunciat Albert Vicens, vicepresident primer de l'entitat.
Laporta ha agraït la feina feta a tots els que han decidit renunciar al seu càrrec i ha dit que "se supliran les baixes". De fet, el president ja ha anunciat que Josep Cubells serà el nou secretari de la junta, en substitució de Xavier Cambra. Laporta ha afegit, a més, que el cap de comunicació Jordi Badia serà substituït.
Els dimissionaris
Els dimissionaris són els vicepresidents Albert Vicens; Ferran Soriano i Marc Ingla, a més dels directius Josep Lluis Vilaseca, Evarist Murtra, Xavier Cambra, Claudia Vives-Fierro i Toni Rovira.
"Es tracta d'una decisió individual, el comunicat el fem de forma conjunta però no formem cap col·lectiu", ha llegit Vicens, que ha explicat els motius que els ha portat a la renúncia per la seva "discrepància en la manera d'actuar arran del resultat de la moció de censura".
Des de l'arribada al poder de Joan Laporta fins a 14 directius han presentat la seva dimissió. Els sis anteriors van ser Jordi Monés, Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Jordi Moix, Xavier Faus i Alejandro Echevarría.
Matthew Tree: Boadella tenia raó
Fa cosa de quatre setmanes, Fernando Savater i la resta van declarar: "El catalán, como el vasco [...] son lenguas vernáculas y [...] literarias [...] Pero sobre todos ellos el castellano [...] ha de ser la obligatoria base de formación [...] ciudadana de toda relación positiva entre españoles". El 1928, el dictador feixista Primo de Rivera va declarar: "Todas las lenguas oficiales en el Estado son igualmente españolas [...] pero sólo una de ellas es común a todos y por tanto sólo una de ellas -el castellano- goza del deber constitucional de ser conocida". Perdoneu, és a l'inrevés: com es pot comprovar a Banderes al vent! La Barcelona de les utopies 1914-1916 -excel·lent obra pòstuma del poeta i traductor David H. Rosenthal (1945-1992)-, la primera cita, efectivament, és la de Primo. El qual de seguida va convertir els seus mots en fets: el 1923 va prohibir el català fins al punt que els mateixos vigilants nocturns van haver de cantar les hores en la llengua comuna a tots. Tot d'una, però, els intel·lectuals castellans hi van reaccionar en contra: Ortega y Gasset, Menéndez Pidal i molts altres van signar un manifest en defensa del català i fins i tot van elogiar, Rosenthal dixit, "els assoliments impressionants de les lletres catalanes". El contrast entre la generositat d'aquells espanyols i la pompa capciosa dels seus homòlegs actuals és una raó de més per estar d'acord amb Albert Boadella quan -tot fent veure que abandonava el seu país- va declarar: "La secessió és inevitable".
No tenim cap pressa !!!
L'iPhone 3G surt demà a la venda a l'Estat, i no incorpora el català
iPhone 110708 RAC1
L'iPhone 3G d'Apple que comercialitza Telefónica es posa a la venda demà a 1.500 punts de l'Estat a preus que van dels 0 euros per a clients que signin un contracte d'entre 85 i 115 euros mensuals, segons les prestacions, a 359 per als que optin pel model amb més prestacions i tarifes mínimes de 24 euros mensuals. La seva adquisició esta vinculada a un contracte amb Telefónica.
iPhone 110708 RAC1
Tot i que la Generalitat ha fet peticions expresses a Apple, l'aparell no estarà disponible en català. Telefónica ho atribueix a una decisió de la companyia de la poma. L'operadora consideraria "raonable" que l'aparell incorpori el català i diu que parlarà amb Apple "en el futur" per aconseguir-ho.
Solbes treu valor a les balances fiscals elaborades per la Generalitat
El vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes, ha assegurat aquest dijous que les balances fiscals elaborades per la Generalitat són "dues més" entre d'altres "molts" resultats possibles. Solbes ha apuntat que tot i que el seu ministeri està d'acord amb els dos mètodes utilitzats, "el problema" són les imputacions d'ingressos i despeses, que es poden fer "amb criteris molt diferents" i mitjançant "moltes opcions".
El ministeri, ha dit, en publicarà "més d'una" sobre cada concepte. Solbes també ha assegurat que el govern publicarà les seves balances el dia 15 de juliol, tal com va dir Zapatero després de no complir el primer compromís de fer-ho el 8 de juny.
Segons Solbes, la publicació de les balances i els resultats que se n'obtinguin no condicionaran la negociació del model de finançament. Aquest és un criteri que el vicepresident ha anat repetint una i altra vegada mentre ha durat el debat de les balances fiscals.
Ara si, ara no: L'assemblea francesa torna a reconèixer el català a la constitució
L'assemblea francesa torna a reconèixer les llengües minoritzades, entre les quals el català, però ho fa a l'article 75. La institució ja va aprovar una esmena de l'article 1 que les reconeixia, però el senat la va tombar perquè apareixien abans que no pas la llengua francesa, recollida a l'article 2. Ara, el text haurà de passar, de nou, pel senat el 16 de juliol. És imprescindible que ambdues cambres concordin per aprovar un retoc de la constitució. La proposta presentada ahir per incloure les dites 'llengües regionals' a l'article 75, la va presentar el diputat de l'UMP, Marc Le Fur, i fou la que obtingué més suport. Però els socialistes en presentaren una altra que proposava modificar l'article 2 de la constitució incloent-hi el respecte per les llengües minoritzades. Aquesta darrera fòrmula però, no prosperà.
L'esmena del primer projecte de llei de reforma constitucional, aprovada per l'assemblea, afegia a l'article 1 que les 'llengües regionals' formaven part del patrimoni de l'estat.
Però el 18 de juny el senat va revocar aquesta esmena per 216 vots contra 103. Votaren la revocació la UMP, els comunistes, els radicals, els centristes i alguns senadors socialistes. Hi votaren contra, la majoria de socialistes, els verds i alguns senadors de la UMP, alguns dels quals van lamentar, tanmateix, que les 'llengües regionals' fossin reconegudes a l'article 1 de la constitució, essent així que la referència a la llengua francesa apareixia a l'article 2. Aquesta queixa tenia l'aval de l'Acadèmia Francesa.
El següent pas que cal fer pel reconeixement de les llengües minoritzades a la constitució francesa és que el senat n'aprovi el text, previsiblement entre els dies 15 i 16 de juliol. Si hi donen el vist-i-plau, l'assemblea i el senat hauran de votar conjuntament la reforma de la constitució el pròxim 21 de juliol.
Ascó I no va avisar el CSN de la detecció d'una partícula radioactiva a la sabata d'un treballador
El dia 30 de novembre de 2007, l'endemà de l'emissió de partícules radioactives a l'atmosfera que va tenir lloc a la central nuclear Ascó I, «en un comptatge del Quicky [l'aparell de mesura del personal de la central] es va detectar una partícula a la sabata d'un treballador que havia treballat a la zona de penetracions de vapor principal» de la planta. No va ser fins a la inspecció que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va fer entre el 24 d'abril i el 7 de maig del 2008 que l'inspector resident a la central es va assabentar d'aquest fet, segons es pot llegir a l'acta que, amb data 30 de juny del 2008, ha fet pública el CSN aquesta setmana. Segons el document, «la sabata va ser entregada pel personal de dosimetria a personal de protecció radiològica operacional embolicada amb plàstic».
ICV presenta una demanda a la Fiscalia contra la central nuclear d'Ascó I
ICV ha presentat un requeriment a la Fiscalia General de l'Estat en contra de la central nuclear d'Ascó I per la fuita radioactiva que es va produir a les instal·lacions al mes de març. Com a conseqüència es van trobar, al mes d'abril, partícules radioactives als edificis de la central.
El Diputat al Parlament de Catalunya, Daniel Pi, ha remarcat que es va informar tard del problema, que es va ocultar informació i que es van manipular els instruments de mesura de la central. Tot això es considera un delicte segons s'exposa al Codi Penal, ja que es va posar en perill la salut de les persones i del medi ambient.
Els denunciants destaquen la mala praxis duta a terme per la central. Consideren que es va informar tard de les incidències, es va ocultar informació i es van manipular els instruments de mesura de la central. Això suposa un delicte, segons es pot trobar als articles 341, 342, 343 i 344 del Codi Penal, ja que es va posar en perill la salut de les persones i del medi ambient.
Als articles s'exposa que en alguns casos les penes poden arribar a ser de presó. ''Nosaltres hem presentat el requeriment a la Fiscalia perquè actuï i formuli la demanda corresponent'', ha explicat Daniel Pi.
Isabel-Clara Simó: Qui oprimeix qui?
El senyor Manel Mas, diputat del PSC al Congrés espanyol, ha criticat el cas que TV3 i Catalunya Ràdio han fet al seguiment de la fallida moció de censura a Joan Laporta, perquè diu que era com si fos una notícia política de primera magnitud, cosa que, diu, passa perquè la Corpo és "presonera d'un imaginari catalanista del qual s'ha apropiat i del qual viu". Les nostres àvies li haurien recomanat a sa senyoria una dosi de cues de pansa, perquè el seguiment donat a la selecció espanyola en totes les cadenes ha estat molt superior a qualsevol esdeveniment polític, inclosos guerres, atemptats, desastres naturals i massacres d'innocents. Deu pensar que l'esport espanyol és de primera, i l'esport català de segona, a menys que, com diu Alfonso Ussía, triomfi des de la seva espanyolitat (!).
El que m'intriga, però, és la part filosòfica del missatge: afirma que hi ha un imaginari català del qual és presonera la Corpo -vol dir que els catalans han contaminat amb la seva catalanitat (ecs) les seves pròpies emissores-, i diu que s'ha apropiat d'aquest imaginari. Em té capficada com es pot ser alhora segrestat i segrestador, i trobo apassionant el debat sobre qui oprimeix qui, perquè és clar que essent català algú està oprimint algú altre, ja que oprimir és l'essència del nacionalisme català, a diferència del nacionalisme espanyol, que mai no ha imposat a ningú la seva llengua, ni ha perseguit ningú per cremar banderes o fotos, ni ha desplegat tancs per València. La cirereta, però, és el final: la Corpo, diu, viu de l'imaginari català. Home, Mas, ja en pot tirar un bon tros a l'olla, d'imaginari; més valen els anunciants, no? Mas, estudiï Husserl i la fenomenologia en general, home!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
