lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 de setembre, 2008

Barça 1 - Ràcing 1

Puyal 130908 L'únic remat aprofitat del Numància va provocar la derrota del Barça en la jornada inaugural. L'únic remat del Racing ha desembocat en el frustrant empat que s'han emportat els blaugranes avui en la seva reaparició al Camp Nou. El pírric punt que llueix al sarró blaugrana en el fàcil calendari inicial de la Lliga que se li presentava ha desfermat una onada de desil·lusió i desconcert. A la gespa els errors han estat freqüents, a la banqueta, Guardiola ha acabat amb cinc davanters i tres defenses i, a la grada, amb uns tènues xiulets. Al Barça li va faltar punteria a Sòria i avui li ha faltat remat. Ha desaprofitat tres o quatre clares ocasions, ha disparat una vegada al travesser i ha marcat de penal. Tal com anava el partit, el Racing ni tan sols somiava empatar, però ha topat amb un premi tan inesperat com immerescut. Pereira l'ha encertat a posar el peu per desviar una falta llançada per Garay i ha deixat bocabadat Valdés. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

"En què hi surt guanyant Catalunya al formar part d'Espanya?"

Carod-Rovira insta Zapatero a suprimir quatre ministeris per disposar de més recursos per a les autonomies El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha exigit al president de l'executiu espanyol que "doni exemple" en l'austeritat que reclama davant la crisi econòmica i la necessitat de millorar el finançament autonòmic i que apliqui una retallada dràstica a la despesa pública. En aquest sentit, Carod ha instat Zapatero a eliminar quatre ministeris que, al seu parer, són innecessaris perquè estan buits de competències.

El dirigent d'ERC ha concretat que les carteres que haurien de desaparèixer són Sanitat, Habitatge, Cultura i Igualtat. "Dit des de Catalunya i per un independentista català, el problema del finançament de Catalunya no és ni Extremadura ni Andalusia, i menys els seus habitants, sinó l'Espanya centralista, i això vol dir en primer lloc que a Espanya sobra Estat i el que hi ha és centralista", ha denunciat. Segons Carod, "la millor forma d'austeritat és que s'aprimi qui està més gras, i l'Estat espanyol té un problema de sobrepès".

Carod-Rovira ha recordat que hi ha una "sèrie de competències" que són exclusives de les comunitats autònomes, i que per tant, no haurien de comptar amb pressupost a Madrid. Carod ha anat més enllà i també ha proposat que "s'aprimin" el territoris que tenen més funcionaris per cada mil habitants -Catalunya té 40 per cada mil habitants, mentre altres autonomies en tenen el doble-, i ha qüestionat que hi hagi governs regionals que ofereixin determinats serveis, "impensables" a Catalunya, com "pagar els enterraments als seus ciutadans".

VilaWeb/ElPunt: Carod insta Zapatero a suprimir ministeris per alliberar recursos per al finançament

Isabel-Clara Simó: La cosa és aquesta

La cosa és aquesta: hi ha uns ciutadans d'un país que tenen llengua pròpia, història pròpia, economia pròpia, i que saben que són una nació, i que, com a tal, volen tenir la seva pròpia sobirania. Si ho recordeu, en la primera transició es parlava molt de sobirania, i es va arribar a una fórmula que es veu que feia feliç la majoria: la sobirania compartida.

Els fets han demostrat que la sobirania no és compartida (de fet no és compartible), que les decisions d'un Parlament plenament democràtic no valen res perquè un altre Parlament pot aprovar-ho o rebutjar-ho, pot retallar-ho i pot desfigurar-ho. I, un cop manipulat, pot no complir-ho. La incomoditat de Catalunya ha estat evident i expressa des del principi de la democràcia. I la confessió de les balances fiscals desequilibrades i d'espoli a què som sotmesos, fins ara en secret, però sense autorització nostra, ha irritat encara més aquest país. Potser hi ha hagut curts períodes en què la incomoditat ha minvat (en alguns moments del mandat de Felipe González), per causes més superficials que profundes, així com una dona sotmesa en matrimoni respira si pot sortir sense vel al carrer. Després Espanya va fomentar l'anticatalanisme d'una part de la població espanyola (que espero i desitjo que sigui minoritària, tot i que és molt sorollosa), i la incomoditat ha anat evolucionant a pitjor. Això no ho podem resoldre només amb manifestacions. I no serà fàcil de resoldre. Però hem de fer constar, i cada cop amb més audàcia i seguretat en nosaltres mateixos, en tots els fòrums internacionals que som una nació. I que tenim dret a la independència. I que serem membres de la Unió Europea i uns excel·lents veïns d'Espanya. Com Portugal.

ERC creu que la sentència del TC sobre el pla Ibarretxe suposa un risc de més retallades a l'estatut català

Joan Ridao, secretari general d'ERC, ha advertit que tant el PP com el PSOE tenen un "pacte tàcit" per retallar "encara més" l'Estatut de Catalunya. Si es fa efectiu, provocarà un conflicte "polític i institucional". "La diferència bàsica entre la consulta d'Ibarretxe i l'Estatut és que aquest últim ha estat promulgat i confirmat pel poble català a les urnes", ha avisat Ridao, lamentant que el PP hagi vinculat "tàcticament" el futur de la reforma estatutària catalana a la sentència del Tribunal Constitucional sobre el referèndum basc, el que suposa "un pèssim averany".

Ridao, ha afirmat que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre la consulta popular proposada per l'executiu de la Comunitat Autònoma Basca demostra que PP i PSOE tenen "la mateixa por" a la política legítimament expressada "des de les urnes" que a la "imposada des de les armes".

12 de setembre, 2008

Bernat Joan: "La independència serà inevitable"

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, d'ERC, ha afirmat que "hi ha un conflicte obert entre Catalunya i l'Estat" i ha denunciat "l'ocupació pura i dura d'un país". Joan ha considerat que, amb manifestacions com que l'11 de setembre "és una mentida", pretenen, en realitat, "distorsionar" la història perquè és "un dels interessos de l'espanyolisme" i que, després del 1714, "va haver-hi l'ocupació pura i dura d'un país per un altre". En la seva opinió "en el moment que hi hagi una opinió majoritària a favor, la independència serà inevitable".

El vídeo d'Èric Bertran arriba al milió de visites

La campanya El món ha de saber-ho, que va arrencar el setembre del 2007 amb la intenció de donar la màxima difussió internacional al cas d'Eric Bertran a partir de la visió d'un vídeo en anglès penjat a Youtube, on s'explicava el cas del noi que va ser detingut per la Guàrdia Civil sota l'acusació de terrorisme després d'enviar una sèrie de correus electrònics a diverses empreses, tot demanant-los l'etiquetatge en català dels seus productes, ha superat la xifra d'un milió de visites coincidint amb el seu primer any de vida.

Ibarretxe insta la societat basca a defensar el seu dret a la consulta

Ibarretxe 120908 El lehendakari, Juan José Ibarretxe, ha dit que ell i el govern basc acaten la sentència sobre la inconstitucionalitat de la llei de consulta, però no es resignen. Consideren el pronunciament del Tribunal Constitucional com un "atropellament democràtic, una injustícia i un menyspreu". El lehendakari ha apel·lat a l'optimisme de la societat i ha demanat als bascos que, a partir del dia 23, es mobilitzin per denunciar davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans que l'Estat espanyol els nega el dret a decidir i a consultar. "Els partits polítics fomentarem un moviment social per defensar els nostres drets allà on sigui necessari", ha dit. Així, el govern basc entén que la societat, amb el suport polític, és qui ha de fomentar el dret a decidir.

De la Vega: "Ja n'estic fins al monyo de l'Ibarretxe!!!"

De la Vega 120908 CATr La vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha aplaudit la sentència del Tribunal Constitucional contra la consulta popular proposada per Juan José Ibarretxe i ha assegurat que la unanimitat amb què s'han pronunciat els magistrats dóna la raó a l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, que va presentar un recurs contra el pla del lehendakari.

"La sentència, com no podia ser d'una altra manera, no ens ha sorprès, sempre hem pensat que l'aventura del senyor Ibarretxe anava contra les regles del joc i que no prosperaria", ha dit la vicepresidenta en la compareixença davant la premsa posterior al consell de ministres. No ha calgut que cap periodista li demanés la seva opinió sobre la resolució judicial: ella mateixa ha anunciat que volia comentar-la.

Segons De la Vega, els ciutadans bascos "no mereixen ni volen propostes de confrontació". "Volen autonomia, recursos per al seu desenvolupament, però també volen respecte a les lleis i a la Constitució, dues coses que són compatibles", ha afirmat. Què bonic!!!

La central nuclear d'Ascó afirma que la planta "ja està neta" de partícules radioactives, com no podia ser d'una altra manera.

Dins de la central, és una cosa. Fora, n'és una altra. Je, je!!! El portaveu de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), Eugeni Vives, molt coto, ha afirmat que la central nuclear d'Ascó I "ja està neta" de partícules radioactives, després d'haver dut a terme una anàlisi exhaustiva i treballs de neteja a la planta. Segons Vives, l'empresa ha revisat "pràcticament tota la central", només els falta un quartet que ningú hi vol entrar (el de les rates?) i ha expressat la voluntat del titular perquè "un succés d'aquest tipus no es repeteixi una altra vegada".

El comitè local d'informació d'Ascó s'ha reunit per informar de les actuacions fetes a la central després de la fuita de partícules radioactives, i l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal que treballa a la nuclear, ha explicat que el territori "recupera la confiança perduda" després del succés. La gent, de tant contenta, es posen a ballar la jota. Tots han oblidat els dies negres i agraeixen al senyor batlle, que treballa a la nuclear, que els cuidi tan bé i li desitgen llarga vida, a n'ell i a la central, que bons dinerets els dóna!!!

11 de setembre, 2008

Onze de setembre: No oblidem !!*!!

Sorolls del dia 11 de setembre El Fossar de les Moreres

Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

VilaWeb/ElPunt: La Diada dels estels

Vídeo: Els ajuntaments pengen l'estelada MANIFEST: Junts per Catalunya !

VilaWeb/ElPunt: Milers de manifestants per la independència

Vídeo: 'Necessitem un estat propi per sobreviure'

L'11 de setembre de 1714

Jordi Creus 110908 RAC1 Ni barretines ni dramatisme èpic ni caos bèl·lic en l'episodi final de la defensa de Barcelona l'11 de setembre del 1714. La clàssica i arxiutilitzada imatge del quadre pintat el 1903 per Antoni Estruch té ara una rèplica potser menys atractiva des del punt de vista artístic i emotiu, però, segons els seus autors, més rigorosa.

Malgrat els avenços historiogràfics que al segle XX es van donar al voltant de la Guerra de Successió, les imatges populars de referència segueixen sent les generades a remolc del moviment romàntic de la Renaixença. "Durant dècades s'ha estat molt dur amb historiadors com Víctor Balaguer, però els mateixos que l'han criticat per il·lustrar els seus llibres han seguit utilitzant la iconografia sorgida al seu voltant", remarca Xavier Hernàndez, que des de la Universitat de Barcelona lidera un projecte de recerca en didàctica del patrimoni i museografia que té com a objectiu "generar imatges entenedores i creïbles al voltant de fets i espais emblemàtics de la història de Catalunya". La feina se centra d'entrada en la Guerra de Successió i es desenvolupa gràcies a un projecte d'I+D per al període 2008-2011 del ministeri de Ciència i Innovació. També es compta amb ajuts de la Generalitat.

La primera imatge sorgida d'aquest taller d'art històric vol ser una alternativa al famós quadre d'Estruch. S'ha fet combinant tècniques de retoc fotogràfic i art digital, a partir de la documentació, avui ja molt abundosa, sobre vestimenta, armament i moviments militars al camp de batalla. Contra la visió caòtica d'un atac desesperat, desordenat i per tant heroic del quadre d'Estruch, es mostra un exèrcit uniformat i en correcta formació. El famós contraatac de Rafael Casanova pel baludard de Santa Eulàlia agafa, doncs, una nova dimensió que té poca cosa a veure amb el suïcida desgavell que ha quallat en l'imaginari popular. Casanova apareix en segona línia -per tant, és difícil que el ferissin a la cama-, com corresponia a un coronel i càrrec polític. Està protegit per dos diputats militars. Al davant hi ha la infanteria del regiment de Santa Eulàlia, perfectament uniformada de blau i groc, i els fadrins sastres de la Coronela, també uniformats i que no van amb barretina. Casanova sosté la bandera de Santa Eulàlia i darrere seu hi ha la de Sant Jordi. Com que no queda clar si Casanova, que havia sortit a cavall de la Casa de la Ciutat, en aquest moment encara el muntava, de moment la bèstia no hi és.

"A mesura que confirmem detalls, els hi introduirem", diu Hernàndez, per qui en pocs anys s'afermarà la idea que allò "no va ser una gesta desesperada i que, més enllà d'esperar un canvi de la conjuntura internacional, hi havia possibilitats reals de resistir militarment". Aquesta nova imatge, d'alta qualitat de reproducció, serà lliure d'ús si no es fa servir amb fins lucratius.

Joan Puigcercós: “La relació amb CDC ha canviat i hi pot haver entesa”

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha afirmat en una entrevista a l'Avui que "la relació de fa un temps, en què vèiem que CDC era més aviat un element a batre, ha canviat. Ara veiem que hi podem parlar i que hi pot haver una entesa". "Ara hi ha tres escenaris polítics a Catalunya -tripartit, sociovergència i pacte ERC-CiU-".

"Aquest últim, que en algun moment havia desaparegut com a factible, ara CDC se'l planteja. Hem captat que la sociovergència ja no és una prioritat per a CDC. Ho crec per les actituds, per com han millorat les relacions entre nosaltres, per com hem obert canals i estem treballant conjuntament des del municipalisme... I amb el finançament, que ja vam dir que si CiU no hi era nosaltres no hi jugaríem".

Tot i això, l'exconseller reconeix que "és un escenari difícil. No per a ERC, sinó en el si de la federació. És difícilment conciliable el discurs que està fent una part de CDC amb determinades actituds d'Unió a Madrid. Però no per a ERC perquè nosaltres podríem estar governant perfectament amb CiU i que la federació tingués a Madrid una certa geometria variable".

"Jo vull ser Catalunya. El meu somni és ser capaç de representar una majoria d'aquest país, independentment de la seva opció ideològica i els seus orígens. Si no ho aconsegueixo, no vertebrarem una majoria", ha sentenciat. Entrevista a l'AVUI: Joan Puigcercós

Isabel-Clara Simó: Sobre 'Machos'

Feliç Diada Nacional de Catalunya! I és clar que som una nació! Si a un amic meu la gent l'anomenés "el Macho", correria a consolar-lo i li diria que no plantés cara, perquè l'espanyolisme rampant el pot destrossar, ja que té uns altaveus d'una enorme potència i compta amb un exèrcit de gent (reduït, malgrat el soroll, què més voldrien), que insulta amb el verí dels envejosos; ara bé, el gran tenista, tan lloat, i amb raó, Rafa Nadal, té aquest apel·latiu, i com que no som amics, no sé com ha reaccionat. Igual li ha agradat i tot. Passa com quan a Aznar li deien "torero" (i li va pujar al cap i es pensa, com Alfonso Guerra, que encara toreja): es l'admiració davant de les vísceres, davant dels atributs masculins, davant del valor que procedeix en exclusiva, segons creuen, del líquid seminal. Va ser un torero intel·ligent, que també n'hi ha, Juan Belmonte, qui va dir que el valor consisteix a controlar la por, no a eliminar-la, perquè la por és humana. De valors n'hi ha de moltes menes; de vegades veus dones o homes valents i els admires, però mai no els confons amb les seves vísceres sinó que creus també en la potència del seu cervell. Sovint el valor és un acte d'humilitat, o un acte de solidaritat.

Per aquest motiu em faig creus del valor del professor Jesús Neira, avui en coma, que va defensar una dona agredida. Que aquesta i el seu presumpte agressor (Violeta Santander i Antonio Puerta) n'hagin tret profit i ara es passegin per les televisions per fer negoci em sembla d'un sarcasme i d'una crueltat que m'esborrona. Per sort, ningú no li dirà "el Macho" a Neira, ni tampoc "torero"; li diem un ésser humà valent i generós que està en coma perquè hi ha qui prefereix les vísceres al cervell. Té la mà Maria: REPRESSIÓ FRANQUISTA A LA DONA (VIDEOS)

L'assassinat de Gustau Múñoz, trenta anys impune

Gustau Muñoz morí,al carrer de Ferran número 34 de Barcelona, abatut per un tret de la policia quan participava en una manifestació no oficial en la primera Diada amb la Generalitat acabada de restaurar. El noi fugia d'una càrrega policíaca en la protesta que es feia en contra de 'les forces d'ocupació' i que demanava la llibertat dels presos polítics catalans empresonats.

Els familiars del jove de setze anys només aconseguiren que una comissió investigadora decidís en quinze dies que havia estat un agent de la 'policia secreta'. Aquest només fou processat per una imprudència temerària, car al·legà que actuava en defensa pròpia.

Els familiars i companys de Gustau Muñoz mai van creure la versió dels fets i consideren que els responsables foren els qui ordenaren a la policia que obrís foc contra els manifestants, és a dir, el governador civil espanyol, José María Belloch Puig, i el ministre espanyol de Governació, Rodolfo Martín Villa. CAJEi: Actes d'homenatge a Gustau Muñoz en el 30è aniversari del seu assassinat

Viquipèdia: Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo

10 de setembre, 2008

Montilla demana unitat als partits i confiança als ciutadans per negociar el finançament. Ai, mare !!!

José Montilla 100908 El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat confiança i unitat per afrontar la negociació del nou finançament amb el govern espanyol: confiança als ciutadans i unitat als partits polítics.

"Sé que la meva responsabilitat és treballar incansablement per aconseguir aquest acord. Mantenint el diàleg fins al final. I fer-ho des de la lleialtat. Sabent que caldrà ser flexibles, però que només acceptarem un acord que sigui el millor possible per a Catalunya", ha anunciat. Pel president, aquest plantejament és la interpretació correcta del que "reclama la societat catalana".

Amb aquesta confiança, ha dit: "A tots vostès els demano confiança. Perquè si confiem en nosaltres mateixos, i en les nostres possibilitats, tirarem endavant. I a les forces polítiques i socials els demano unitat. Serà molt important, per arribar als nostres objectius, mantenir aquesta unitat".

Tot i aquest anunci de confiança en el futur, Montilla ha començat el seu missatge institucional amb un dur advertiment sobre la crisi econòmica. Ha utilitzat el terme "crisi" sense embuts i ha avisat que caldrà saber-la afrontar "amb realisme", però "sense caure en dramatismes innecessaris". "No serà gens fàcil. Ja us ho avanço. Caldrà esforç. Caldrà treballar de valent. Caldran sacrificis", ha dit. Tanmateix, ha matisat, Catalunya "se'n sortirà" combinant "voluntat, força i sacrifici" per evitar que es trenqui la cohesió social. Contents ?

Sindicats de l'ensenyament del país exigeixen que el català sigui la llengua vehicular a l'escola

Els sindicats majoritaris de l'ensenyament al nostre país han reclamat avui a les administracions que el català, amb les respectives varietats dialectals, sigui la llengua vehicular a les escoles del territori. USTEC·STEs, STEPV i STEI-I han exigit que es valorin els programes d'immersió lingüística i que l'executiu espanyol treballi per a conservar el català a l'escola. N'han fet una especial reivindicació des del País Valencià i les Balears.

A les Illes asseguren que volen promoure que la legislació permeti als estudiants saber català`. En aquest sentit, proposen que el 100% d eles matèries s'imparteixin en balear, car ara són la meitat i el castellà 'ja està garantit'. Afegeixen que ningú no ha de veure com una agressió, car només volen que el català sigui obligatori com ho és la llengua castellana.

Des del País Valencià, el STEPV creu que cal donar resposta al procés d'imposició del castellà, ja que el 25% dels alumnes rep ensenyament en català i només en l'assignatura de valencià. Afegiren que cal més implicació del sector públic, car a les scoles privades el 100% de l'ensenyament és en castellà.

Des de Catalunya, USTEC-STEs denuncia el clima d'animadversió que hi ha contra els petits avenços que fa la llengua catalana.

Per aconseguir els objectius, han fet un manifest contrari a les agressions a la llengua i demanen que s'hi sumin altres sectors socials. Denuncien que el català és una llengua minoritzada i es mostren preocupats pels manifestos i inicatives que han sorgit contra la nostra llengua.

La Comissió Europea preveu que l'Estat espanyol entri en recessió econòmica aquest trimestre. Agarreu-vos fort !!!

Negre, negre, negre !!! Qui ho pagarà tot això ? La Comissió Europea ha advertit que l'Estat espanyol patirà un creixement negatiu del seu PIB en els últims dos trimestres de 2008 (-0,1% i -0,3% respectivament), fet que situarà el creixement interanual en l'1,4% el 2008. La inflació interanual es preveu que se situï en el 4,5%, set dècimes més que el que va vaticinar a l'abril.

Per altra banda, l'alentiment econòmic a la Unió Europea serà més pronunciat del que s'esperava. Segons les previsions, el creixement econòmic assolirà enguany l'1,4% a la Unió Europea (1,3% a la zona euro), cosa que suposa aproximadament quatre dècimes menys que la previsió d'abril passat.

Els principals riscos d'alentiment detectats en les previsions de primavera s'han materialitzat amb l'aprofundiment de la crisi financera, l'augment de preus dels productes de primera necessitat i l'extensió de la crisi immobiliària a diversos Estats.