lo carrer del riu

lo carrer del riu

27 de setembre, 2008

Isabel-Clara Simó: Aguirre i les càmeres

Quan Pujol era president de Catalunya, va fer una visita a Manuel Leguina, aleshores president de la Comunidad Autónoma de Madrid. Aquest el va rebre tot afable i el va convidar a provar les famoses tapas madrilenyes i el va portar al bar més famós, el nom del qual ara mateix m'ha fugit del cap. Allà, Leguina va presentar als cambrers Pujol i hi va haver corredisses ("¡Tío, que es el Puchol! ¡Corre, ven a mirar!") i Pujol va haver de presentar Leguina als cambrers: "Aquest és el vostre president", els va dir, i tots van quedar estupefactes perquè no sabien qui era aquell Leguina. L'anècdota és autèntica -me la va contar una persona present, del seguici de Pujol-, tot i que avui sembla impossible. Ho dic perquè Esperanza Aguirre crec que és la persona que més càmeres té enfocades, i a més surt als diaris cada dia. No ha de ser fàcil, i demostra que la dona és llesta com una guineu i sap quins ressorts s'han de tocar per ser tan popular, en el seu doble sentit (¿us imagineu Zaplana, com deu enyorar els objectius de les càmeres?). I ho és no sols a Madrid, sinó a tot l'Estat; per tant, molt més que la Rita Barberà, tan famosíssima, però amb poques fotos fora del País Valencià. Ara mateix l'Aguirre és notícia perquè vol posar un home de confiança a Caja Madrid, i està pensant en aquest fitxatge tan erroni que va ser Manuel Pizarro, d'un anticatalanisme tan profund que només mirar-lo t'agafen ganes de demanar la independència. Jo, si fos dirigent d'Esquerra Republicana, el fitxaria a l'instant. Un auguri: Esperanza Aguirre serà la propera presidenta del govern espanyol; i això passarà quan la crisi, com un forat negre, s'empassi gola avall Zapatero, Solbes i Rajoy, tots en el mateix pack.

Paul Newman mor als 83 anys

L'actor, director i productor nord-americà Paul Newman ha mort aquest dissabte, als 83 anys, després que el passat gener se li detectés un càncer de pulmó.

Aquest estiu va anunciar que se n'anava a casa seva a morir tranquil. "Paul no vol morir en la fredor d'un hospital", va dir el diari britànic Daily Mail, que va confirmar que Newman va decidir passar els seus últims dies a la casa que comparteix amb la seva esposa, la també estrella del cinema Joanne Woodward.

Amb 82 anys, el maig del 2007, Newman va anunciar la seva retirada professional. "No soc capaç de seguir treballant com a actor al nivell que jo voldria", va declarar Newman en una entrevista a la cadena ABC. "Començo a perdre la memòria, la confiança i la capacitat d'inventiva per això crec que he de passar pàgina", va afegir. La seva última participació cinematogràfica va ser el 2006 a la pel·lícula Cars, on posava la veu d'un dels vehicles animats. Viquipèdia: Paul Newman

El traductor de Google inclou el català

S'hi poden fer traduccions bi-direccionals en una trentena de llengües Google Translate, el traductor de Google, ha incorporat el català entre les trenta-dues llengües disponibles actualment. Es tracta d'un traductor bi-direccional amb què es poden traduir paraules i textos sencers i mitjançant el qual també es poden traduir webs al moment. Així doncs, les webs en català es poden traduir a una trentena de llengües diferents, com l'àrab, l'anglès, el japonès o el rus, i viceversa: webs de trenta llengües diferents poden ser traduïdes al català.

Marc Belzunces ho explica al seu bloc, De l'holocè estant, on també hi diu com fer-ho per integrar el traductor a una web: només cal generar un codi des de la pàgina d'eines del traductor i inserir-lo després a la web o bloc personal.

26 de setembre, 2008

Això està a punt de petar!!! Quart incident en un mes a la central nuclear Ascó II

Ascó 260908 CATr El segon grup de la central nuclear d'Ascó ha registrat aquest divendres l'activació de l'alarma d'alta concentració de gas acrilonitril a la sala de control, si bé després no s'ha detectat la presència real d'aquest gas tòxic, segons ha informat el Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

Per causes que es desconeixen, s'ha activat l'alarma d'alta concentració de gasos tòxics a la sala de control d'Ascó II, cosa que, al seu torn, ha produït el senyal d'"aïllament de sala de control".

El senyal d'aïllament és conseqüència de l'activació de l'alarma d'alta concentració de gasos tòxics a la sala de control, "encara que en aquest cas el senyal correspon a una detecció no real de gas acrilonitril", segons el CSN.

El senyal ha provocat, al seu torn, l'actuació del sistema de ventilació d'emergència de la sala de control.

L'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), nom que rep l'empresa titular de la planta, participada per Endesa, està treballant per normalitzar les condicions de la sala de control i per descobrir la raó de l'incident, que s'ha classificat en el nivell 0 de l'escala INES, és a dir, sense significació per a la seguretat, segons el CSN.

D'altra banda, l'ANAV va notificar ahir un altre incident a Ascó II, en declarar-se inoperable un sismògraf que permet detectar els moviments sísmics a l'àrea de la central.

També ahir, l'activació d'un transmissor de radiació sense una causa aparent va produir el tancament d'una vàlvula en el grup 1 de la nuclear d'Ascó, quan es trobava en situació de pujada de potència per connectar-se a la xarxa elèctrica després de reparar una avaria de dimecres.

L'incident d'aquest divendres és el quart que es produeix a Ascó II aquest mes de setembre. A Ascó I se n'han registrat tres.

VilaWeb/ElPunt: Endesa lamenta que la transparència perjudiqui la imatge del sector atòmic

VilaWeb/ElPunt: Dos incidents a la central d'Ascó en poques hores

Castells creu que Catalunya entrarà en recessió en els pròxims mesos

Antoni Castells 260908 CATr El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha dit que Catalunya entrarà en recessió en els pròxims mesos. En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller ha explicat que la Generalitat notarà una forta disminució dels ingressos com a conseqüència de la crisi immobiliària.

Pel que fa al finançament, Castells creu que no tindria cap justificació que govern i oposició no arribessin a un acord per defensar junts a Madrid el model adequat per a Catalunya. I ha assegurat que el govern posarà tots els mitjans perquè aquest acord sigui possible.

Per Castells el nou model de finançament aportarà nous recursos a Catalunya per sortir de la crisi i per pal·liar les situacions personals severes que provocarà la davallada econòmica.

Ser o no ser del català a la Franja

Aragó és trilingüe. A més del castellà, parlat a tot el territori, s'hi parla català a la franja oriental –de Ponent des del punt de vista català– i aragonès en gran part de la província d'Osca. Per donar cobertura legal a aquesta realitat lingüística, el vigent Estatut d'Autonomia d'Aragó mandata –en l'article 7.2 del Títol Preliminar– les Corts d'Aragó a elaborar una Llei de llengües que "estableixi les zones d'ús predominant de les llengües i modalitats pròpies d'Aragó", i que, a més, en reguli "el règim jurídic, els drets d'utilització dels habitants d'aquests territoris" i en promogui "la protecció, recuperació, ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüístic d'Aragó".

La negociació d'aquesta nova llei, després de diversos fracassos històrics, encarrila la seva recta final un cop el govern aragonès, encapçalat pel socialista i catalanoparlant Marcelino Iglesias s'ha mostrat disposat a tancar un acord que permeti l'elaboració d'una llei que compti amb el més ampli consens.

L'elaboració del nou text legislatiu però, no serà fàcil. La filtració interessada d'un esborrany de l'avantprojecte ha servit per definir els principals punts de confrontació, que són el grau de reconeixement i la denominació de les llengües. Segons el text extraoficial, el català tindria la consideració de "llengua pròpia i històrica" i se n'impulsaria l'ús a l'escola i l'administració tot i que sense declarar-ne la cooficialitat.

Huguet recomana als consumidors que apostin pels productes catalans per evitar riscos sanitaris

Davant la incertesa generada per la contaminació de productes xinesos El conseller d'Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, ha recomanat als consumidors que apostin per productes catalans, de proximitat i amb garanties sanitàries. Segons Huguet, casos com el de la llet maternitzada xinesa contaminada amb melamina han de fer reflexionar els consumidors i apostar, com es fa a Europa, pels productes locals, que a banda de les garanties sanitàries són més sostenibles perquè no es gasta tanta energia en el seu transport. El conseller ha fet aquestes manifestacions a Manresa, en el marc de la jornada de presentació del projecte 'Rebost de Productes naturals del Bages', destinat a potenciar l'oferta agroalimentària de la comarca.

Oriol Junqueras: Francesc d'Assís

El 26 de setembre de 1182, neix a Assís un noi conegut per Francesc. És fill d'una acabalada família de comerciants de teixits, però, des de ben jove, mostra una especial devoció per la "dama pobresa". De fet, després d'una primera revelació, decideix dur una vida semblant a Jesús. Es desprèn del seu patrimoni per lliurar-lo als pobres de solemnitat; es dedica a visitar hospitals i a tenir cura dels leprosos; i esdevé tot un exemple d'amor al proïsme. I, quan Déu li demana que l'ajudi en la reconstrucció de l'església de Sant Damià, Francesc no vacil·la a l'hora de vendre part del patrimoni familiar. El seu pare el deshereta. I ell reconstrueix l'església recollint almoines. Sovint, l'actitud de Francesc presenta moltes semblances amb la sensibilitat religiosa dels càtars occitans, que -en aquells mateixos anys- són exterminats per un exèrcit croat. Tant és així que el futur sant està a punt de ser condemnat per l'Església. Més enllà de l'àmbit estrictament religiós, la influència de la cultura occitana cobreix tot l'ampli ventall de la sensibilitat de l'esperit, especialment pel que fa a la poesia. No és estrany, doncs, que sant Francesc (el primer trobador conegut en llengua "italiana") sigui explícitament deutor de la tradició lírica occitana. Nosaltres encara som hereus d'aquests vincles tan fructífers entre totes aquestes terres mediterrànies. I així, per exemple, la tradició pessebrística catalana (tan ben estudiada per Josep Maria Garrut i Romà) té el seu origen en la visita a Barcelona d'aquest sant, que es va acomiadar de la nostra terra dient: "Us deixo la pau i el bé". Una expressió que sembla haver derivat fins al nostre passi-ho bé. E, se non è vero, è ben trovato... Viquipèdia: Sant Francesc d'Assís

25 de setembre, 2008

El funcionament d'Ascó i Vandellòs està «degradat», segons el CSN

Les dues centrals nuclears continuen amb indicadors deficients nuclears 250908 CATr La fuita radioactiva d'Ascó I i la falta de control de la potencial contaminació dels treballadors són les «troballes» més significatives detectades durant el segon trimestre d'enguany pel Sistema Integrat de Supervisió de Centrals (SISC). Aquest sistema, però, ha detectat altres troballes fins avui: des de l'error en una vàlvula que es va muntar a l'inrevés i que es tancava quan s'havia d'obrir fins a la localització de burilles de cigarretes amagades en zones on hi ha equips de seguretat i no es pot fumar. El SISC és un conjunt d'activitats realitzades amb una metodologia establerta que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i els titulars de les centrals utilitzen com a eina de supervisió del funcionament de las plantes atòmiques i per establir les accions correctores necessàries en funció dels resultats obtinguts cada trimestre. El ple del CSN va analitzar ahir els resultats obtinguts entre l'abril i el juny a les sis centrals de l'Estat espanyol: 49 «troballes d'inspecció» (16 de les quals, a les nuclears catalanes) categoritzades de tenir «molt baixa importància per a la seguretat» en 45 casos; de tenir una importància «entre baixa i moderada» en tres casos (dues a Ascó I i una a Vandellòs II), i de tenir una importància «substancial» en un cas (el de la fuita d'Ascó I). A més, Ascó va registrar una «troballa transversal» que afecta les dues unitats «per la gestió inadequada de la regla de manteniment». Quant als indicadors de funcionament, Vandellòs II manté el negatiu que té des del segon trimestre del 2007 perquè els generadors dièsel d'emergència han superat «el llindar de fallades i temps d'indisponibilitat» els últims tres anys. El CSN explica, però, que aquest indicador «passarà a la banda verda, quan es deixin de comptabilitzar les dues fallades de l'any 2005». La instal·lació de plataformes sense qualificació sísmica a l'edifici de contenció per inspeccionar els tendons de la cúpula d'Ascó I; les modificacions incorrectes de disseny en algunes portes que han de garantir l'estanquitat en inundacions internes; la localització de fonts radioactives fora del seu lloc habitual; la presència de vehicles aparcats a menys de sis metres d'edificis de seguretat, i la gestió inadequada de permisos de treball per activitats que poden causar un incendi són altres deficiències detectades. Ecologistes en Acció va demanar ahir al CSN i al Ministeri d'Indústria la suspensió dels permisos d'explotació de les centrals gestionades per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) pel seu «lamentable estat» i per la «incapacitat» de l'empresa per garantir la seguretat de les plantes. Els ecologistes afirmen que és un «veritable perill» que aquestes nuclears depenguin de l'ANAV i destaquen que acumulen 32 de les 52 incidències notificades enguany al CSN per totes les nuclears de l'Estat. Segons expliquen, la fuita d'oli que dimarts va aturar Ascó I «podria haver donat lloc a un sobreescalfament de la turbina i a un incendi similar al que es va registrar a Vandellòs II fa unes setmanes».

França i Alemanya retran homenatge al president Companys

Amb motiu del 68è aniversari de la deportació i afusellament del President Lluís Companys (1934-1940), el proper dilluns 29 de setembre tindrà lloc un acte de desgreuge amb la participació dels cònsuls alemany i francès. L'homenatge al president afusellat serà a l'Auditori del Palau de la Generalitat de Barcelona, i ha estat organitzat amb la participació de la Comissió de la Dignitat i de nombroses personalitats, com els expresidents del Parlament Heribert Barrera i Joan Rigol. Seguint els darrers actes internacionals de desgreuge i agermanament davant els desastres durant la història dels diversos estats europeus, a l'acte també hi parlaran la cònsul general alemanya, Christine Gläser i el cònsul francès, Pascal Brice, ja que el president català va ser detingut per tropes alemanys ajudades pel Govern col·laboracionista de Vichy, que lliuraren Lluís Companys al règim feixista de Franco sense respectar el dret internacional d'extradicions. També han col·laborat en l'acte historiadors com ara Ferran Mascarell o Agustí Alcoberro, el director del Llull, Josep Bargalló, escriptors com Isabel-Clara Simó, l'exdeportada al camp de concentració de Ravensbrück, Neus Català, entre molts d'altres. Per part del govern català hi assistirà el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira. L'actor Jordi Dauder hi llegirà el poema Oda a Lluís Companys de Joan Brossa. En els darrers decenis, i des de la Segona Guerra Mundial, als països europeus s'han produït molts actes intrernacionals de desgreuge i agermanament pels desastres duts a terme pels respectius estats en moments en què es trobaven governats per règims autoritaris. Per aquest motiu els cònsuls dels estats alemany i francès han acceptat de participar a l'acte, ja que Lluís Companys fou detingut durant la II Guerra Mundial per les tropes alemanyes, ajudades pel col·laboracionistal govern de Vichy, que el lliuraren al règim feixista de Franco, l'any 1940, sense respectar el dret internacional pel que fa a les extradicions. Companys seria posteriorment empresonat, torturat i afusellat, sense el benefici d'un judici just, pel règim feixista espanyol. A l'acte també hi seran exposats, per primer cop, els efectes personals de Lluís Companys en el moment de la seva mort.

Neix Deumil.cat, el web de la gran manifestació per l'autodeterminació a Brussel·les

La iniciativa que vol reunir 10.000 catalans a Brussel·les manifestant-se pel dret d'autodeterminació no para de crèixer. Dimarts ja hi havia més de 400 catalans disposats a viatjar a Brussel·les el proper 7 de març per reivindicar el nostre dret a decidir, avui s'anuncia Deumil.cat, un web que, fora de la xarxa social Facebook, permet mantenir-se informat i al dia de les notícies al voltant de la gran mobilització que omplirà Brussel·les d'estelades aquesta primavera. A més els impulsors es trobaran properament a Torroella de Montgrí per tal d'anar perfilant els detalls d'aquesta marxa, que de tirar endavant promet ser històrica.

La proposta d'omplir Brussel·les de catalans reivindicant el dret d'autodeterminació va sorgir com a resposta a l'article "Perplex, jo?" d'Enric Canela i als comentaris de Francesc JP i de Manel Picó, al Bloc Gran del Sobiranisme, i es defineix com una iniciativa transversal i no vinculada a cap partit polític.

Solbes no presentarà una nova proposta de finançament però «corregirà» la inicial

El govern espanyol no retirarà la seva proposta de bases per a la reforma del finançament dels territoris, però reprendrà les negociacions bilaterals amb l'objectiu de «corregir-la». El vicepresident econòmic, Pedro Solbes, va aclarir ahir al Congrés que quan va anunciar que tornaria a la «casella zero» en la negociació no va moure ni un mil·límetre el seu calendari inicial, que ja preveia impulsar les converses amb els territoris després de l'estiu. En resposta a una pregunta d'ERC, el ministre d'Economia també va negar que la crisi econòmica s'hagi convertit en un «pretext» per rebaixar el model, com ho va denunciar el secretari general dels republicans i portaveu al Congrés, Joan Ridao, que li va exigir novament més recursos per als territoris i que l'Estat s'aprimi.

De quin costat estàs?

Godó enterra l'edició catalana de 'La Vanguardia' El director de comunicació de La Vanguardia, Màrius Carol, va anunciar ara fa gairebé un any que el grup Godó s'estava plantejant fent una edició en català com ja fa el seu rival, El Periódico, des de fa anys. Carol va fer l'anunci en l'acte de presentació del conveni entre el Grup Godó i la Facultat de Comunicació Blanquerna que va afegir solemnitat a l'anunci. A més, assegurava que, a diferència del rotatiu del grup Zeta, que té un 40% dels seus lectors en català i un 60% en castellà, “amb tota seguretat aquesta proporció, en el cas d’una doble edició a La Vanguardia, es decantaria en favor de la catalana”. Però de l'edició catalana de La Vanguardia no s'ha sabut res més des de llavors malgrat que el grup compta ara amb una nova rotativa des del febrer del 2007. De fet, el director adjunt, Jordi Juan, en una entrevista al portal Comunicació 21 en ple mes d'agost, refredava les expectatives en afirmar que "en un futur és possible que es pogués plantejar. Ara per ara, amb la crisi econòmica no és el millor moment per fer una inversió d’aquest tipus" i que "plantejar una edició en català es basaria en una traducció, perquè l’espai d’un nou diari amb perfil propi ja l’ocupa l’Avui".

24 de setembre, 2008

Barça 3 - Betis 2

Puyal 240908 Una primera part magnífica, plena de virtuts i de detalls; i una segona en què el Betis ha equilibrat la demostració dels primers 45 minuts. El Barça ha patit per aconseguir la seva segona victòria consecutiva de la temporada, que no ha assegurat fins al minut 80, amb un gol d'Eidur Gudjohnsen. Guardiola s'ha apuntat a les rotacions. S'han quedat fora dos fixos: el central Carles Puyol i el migcentre defensiu Sergi Busquets, han entrat Martín Càceres i Touré Yayá. L'equip no semblava notar-ho. Ha estat un Barça bipolar, a l'estil doctor Jekyll i Míster Hyde. Superb en el començament, desconegut així que els de Paco Chaparro han decidit anar-se'n cap endavant. En el primer temps, el Barça ha marcat dos gols; en el segon, el Betis ha igualat i ha vist com l'àrbitre no ha assenyalat com a penal una jugada de Cáceres sobre Sergio García. Al final, Gudjohnsen, que ha entrat al minut 71, l'ha encertat al caçar un centre d'Alves per batre Casto i donar la victòria al seu equip, un triomf que ha merescut de sobres en el primer temps, però que se li ha complicat en el segon. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Memòries antinuclears

Un ex-regidor de l'Ajuntament d'Ascó recorda en un llibre la lluita de fa trenta anys contra la instal·lació de les dues centrals al municipi Antonio Ribes va néixer a Ascó el 1934, on va fer d'electricista, de missatger i d'obrer de la construcció. Del 1979 al 1983 va ser regidor, i el 1985 se’n va anar a viure a Malgrat de Mar. 'Memòries d'un regidor de l'Ajuntament d'Ascó' va rebre el Premi Romà Planas i Miró de Memòries Populars 2007, atorgat per l'Ajuntament de la Roca del Vallès.

En ple debat sobre el futur energètic i el nivell de seguretat de les centrals nuclears del nostre país (Ascó, Cofrents i Vandellòs), Viena Edicions acaba de publicar Memòries d'un regidor de l'Ajuntament d'Ascó, que analitza en primera persona la lluita contra la instal·lació de les dues centrals en aquest municipi de la Ribera d'Ebre ara fa trenta anys. Antonio Ribes Serrano, regidor de l'Ajuntament d'Ascó entre 1979 i 1983, hi repassa en to (i estil) molt personal des dels anys previs a la construcció (quan al poble es parlava de la possible instal·lació d'una fàbrica de xocolata i es començaven a comprar els primers terrenys) fins a la seva marxa d'Ascó, el 1985, just després de la posada en marxa del primer reactor. Al relat, farcit de records i converses de primera mà, hi repassa l'important moviment de resistència antinuclear que es va aixecar al poble, amb el batlle del primer ajuntament postfranquista d'Ascó, Joan Carranza, al capdavant. I hi denuncia, també, les irregularitats i el desgavell que van envoltar la construcció dels dos reactors i les pressions que, després de l'entrada en funcionament, van rebre molts dels primers opositors.

Durant els quatre anys de govern municipal (1979-1983) de l'associació de veïns, a la qual participaven activament Joan Carranza i l'autor del llibre, Antonio Ribes, es va intentar demostrar mitjançant l'encàrrec d'un informe tècnic de la perillositat de les centrals nuclears, però interessos de tota mena van causar profunds efectes polítics i socials al municipi, dividit en dos bàndols.

Sectors de CDC i ERC aposten per López Tena com a candidat de consens per a les europees

Alfons López Tena, fins aquesta setmana membre del Consejo General del Poder Judicial i figura emergent i de prestigi entre les faccions sobiranistes de CDC, les diverses plataformes de la societat civil pel dret de decidir i Esquerra Republicana, podria ser el candidat de consens en cas de fructificar una llista unitària per a les eleccions europees de la propera primavera.

La idea de la candidatura única del catalanisme a Europa la va plantejar inicialment Joan Puigcercós durant el procés congressual per a la presidència d'ERC i més concretament en les eleccions primàries que es van celebrar el passat mes de juny. Abans de l'estiu, Puigcercós va traslladar la proposta personalment a Artur Mas durant la trobada que tots dos líders van mantenir al Parlament de Catalunya i el dirigent convergent va dir al seu homòleg d'Esquerra que ja li donaria resposta. VilaWeb/ElPunt: ERC nega haver proposat a CiU que López Tena encapçali una candidatura conjunta a les europees

Detenen a Euskadi Nord el portaveu i dotze dirigents més de Batasuna

La policia francesa ha detingut avui a la matinada en unes quantes localitats d'Euskadi Nord catorze membres de Batasuna, entre els quals el seu portaveu, Xabi Larralde. Larralde havia format part de la mesa nacional de Batasuna i de la comissió negociadora encapçalada per Arnaldo Otegi durant el frustrat procés de pau. L'operació policíaca contra Batasuna, que és una organització legal a Euskadi Nord, inclou l'escorcoll de la seu del partit a Baiona.

A més de Larralde, la policia ha detingut Jean François Lefort, Maider Duhalde, Jean-Claude Agerre, Patricia Martinon, Haritza Galarraga, Giuliano Cavaterra, Frederic Carricart, Jokin Etxebarria, Antton Etxeberri, Anita Lopepe, Jon Irazola, Eñaut Elosegi i Aurore Martin, i busca Zigor Goieaskoetxea, que no era a casa seva.

Segons algunes fonts, l'operació és fruit de dues investigacions: l'una, de la justícia espanyola, per lligams amb l'il·legalitzat Partit Comunista de les Terres Basques, i l'altra, de la justícia francesa, per uns atemptats comesos fa dos contra el complex hoteler Ostape, a Euskadi Nord, en què participava com a empresari el xef Alain Ducasse.

Espanya deixa les coses clares

Sovint ens queixem que els catalans ens emmirallem excessivament en el País Basc, la realitat del qual poc o res té a veure amb la nostra. I sens dubte la queixa té la seva raó de ser. Però, per una vegada, el que acaba de passar en relació al País Basc té un impacte directe sobre nosaltres com a nació: el Tribunal Constitucional espanyol ha prohibit la consulta que el lehendakari Ibarretxe pretenia adreçar al seu poble sobre el conflicte basc. Tot i no ser vinculant, el TC assegura que aquest detall és "completament irrellevant", que la consulta suposa una amenaça a la sobirania espanyola i que aquesta és intocable. És a dir, que ni tan sols per preguntar-se a ells mateixos el que volen tenen les mans lliures, els bascos. A més de nega'ls-hi el dret de decidir, li neguen als seus governants el dret a preguntar. Una lliçó que ens ensenya, un cop més, que Espanya no és el Regne Unit ni Canadà, i que la independència només es podrà plantejar en el marc d'una confrontació democràtica amb l'Estat. Dues coses seran imprescindibles en aquest sentit: tenir una majoria social favorable a la sobirania i disposar d'aliats internacionals. El lehendakari i el nacionalisme basc ja estan mans a l'obra en una cosa i en l'altra. El sobiranisme català treballa de valent per consolidar una majoria social a favor de la sobirania, però ha d'establir com a prioritària la tasca d'internacionalitzar el cas català. I ens corre presa, perquè Espanya ja ha deixat clar el que pensa.

Michael Moore hi torna !!!

El controvertit director de cinema nord-americà Michael Moore continua molt preocupat pel seu país. Després de dedicar demolidors films documentals al potent lobby armamentista dels EUA, a la política conservadora de l'actual president nord-americà George W. Bush o al sistema sanitari, Moore ha decidit centrar-se en la desafecció política del jovent coincidint amb aquest any electoral. Slacker Uprising, produïda per Brave New Films, és una passejada del cineasta per seixanta-dues ciutats clau nord-americanes durant les últimes eleccions presidencials, ara fa quatre anys, amb què intentava mobilitzar el vot jove (entre 18 anys i 29). Més enllà del to crític amb la política de l'actual president, en concret, i del Partit Republicà, en general, Moore incorpora un element nou en aquest documental: 'Slacker Uprising' no s'estrena als cinemes, sinó que es distribueix exclusivament per internet. Des d'avui, els ciutadans dels EUA i del Canadà ja poden descarregar gratuïtament el film.

Arriba a l'Octubre l'homenatge a Josep Vicent Marquès

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) aprofita el començament de la nova temporada per retre aquest vespre homenatge al sociòleg i escriptor Josep Vicent Marquès, que va morir el 4 de juny amb seixanta-cinc anys. A les set del vespre hi haurà una taula rodona per parlar de qui fou un notable representant intel·lectual de l'esquerra valenciana. La setmana passada ja es va fer un acte d'homenatge a Ca Revolta amb diverses actuacions.

En la taula rodona hi participaran Rafa Xambó, professor de la Universitat de València; Vicent Àlvarez, membre del consell Valencià de Cultura; Rafael Castelló, professor de la Universitat de València; el pedagog Ferran Zurriaga; l'escriptor Alfons Cervera; i Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Josep Vicent Marquès era molt conegut pels seus articles de premsa i pels seus llibres, especialment per 'País perplex', que li meresqué el Premi Octubre del 1974, 'No és natural', i 'Tots els colors del roig'. Marquès, que era professor de la Universitat de València, s'havia destacat com a militant de grups nacionalistes clandestins: Moviment Social-cristià de Catalunya, Germania Socialista, Partit Socialista Valencià. En les eleccions del 1979 fou candidat al senat espanyol per una coalició de grups de l'esquerra valencianista.