Uriel Bertran, Héctor López Bofill i Diego Arcos s'autoinculpen dels actes contra el Rei i es posen a disposició de Marlaska.

La monarquia és una institució "imposada pel franquisme". Graset 250907 CATr

Click To Play

El Diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran, juntament amb l'escriptor i professor de Dret Constitucional Héctor López Bofill, i el dirigent associatiu del Casal Argentí de Barcelona Diego Arcos, ambdós col·laboradors de l'in.directe!cat, han presentat a un quart de dues d'aquest dimarts un escrit davant els Mossos d'Esquadra en què s'autoinculpen d'haver participat en actes de rebuig a la monarquia espanyola, fent referència als fets ocorreguts a Girona amb la crema de retrats dels Reis. Per tot, es posen a disposició de l'Audiència Nacional i del jutge Grande-Marlaska perquè se'ls imputi igual que al centenar de ciutadans que s'ha ordenat investigar per aquest fet per un delicte d'injúries a la Corona. Tots tres, que diuen actuar a títol personal, reclamen el dret a la llibertat d'expressió i titllen la monarquia d'institució 'imposada pel franquisme' que no té 'cap legitimitat democràtica'.

Els botiflers de 'La Vanguardia' censuren la "charlatanería" de Joel Joan i López Tena.

'La Vanguardia' ha condemnat l'actitud mantinguda per l'actor Joel Joan durant els actes de la Diada. El diari dirigit per José Antich ha publicat un editorial en la qual denuncia "algunos personajes pintorescos: aquel celebrado actor que no consigue diferenciar los ingeniosos balbuceos de su personaje televisivo de la lamentable charlatanería de sus mítines", en referència a Joel Joan; "o aquel destemplado jurista que ha conseguido notoriedad denunciando a un Estado de cuyo aparato participa", en referència a López Tena.

L'editorial de 'La Vanguardia' manifesta que "de un tiempo a esta parte, proliferan las manifestaciones de un soberanismo de corte maniqueo, con frecuencia maleducado e hiriente, que envenena las relaciones de Catalunya con el resto de España estableciendo una relación de vasos comunicantes con el españolismo catalanofóbico, su gran beneficiado. La comprensión o el silencio que han rodeado la quema de fotos del Rey en Girona y la conversión del engreído treintañero incendiario en mártir de una supuesta España represora son el último capítulo de un bochornoso serial ideológico. Protagonistas de tal serial son las plataformas independentistas - que obtienen un tratamiento periodístico muy por encima de su representatividad- y algunos personajes pintorescos: aquel celebrado actor que no consigue diferenciar los ingeniosos balbuceos de su personaje televisivo de la lamentable charlatanería de sus mítines; o aquel destemplado jurista que ha conseguido notoriedad denunciando a un Estado de cuyo aparato participa".

A criteri de la capçalera de Godó "se trata de un soberanismo de vuelo gallináceo, tan estridente como irreflexivo, fundado en los tópicos de la visión romántica de la historia. Su relato es sentimental y sus acusaciones no alcanzan sólo al Estado, a los políticos españoles o a España en general, sino también a políticos y miembros relevantes de la sociedad civil catalana, acusados de connivencia culpable y de cobardía, cuando no de traición. Esta visión de las cosas se divulga con sospechosa redundancia, a veces en tono sarcástico e insidioso, a través de unos medios públicos que deberían respetar escrupulosamente todas las sensibilidades ciudadanas".

"Este soberanismo visceral acostumbra a reclamar del Estado español, con grandes aspavientos, el pleno reconocimiento de la pluralidad interna, pero es incapaz de reconocer, siquiera de respetar, la enorme pluralidad que anida en la compleja y cambiante sociedad catalana. La desacomplejada parcialidad con que desde los medios públicos se comentan los acontecimientos deportivos es el ejemplo más popular de la falta de respeto a la pluralidad catalana. La visión despectiva de las selecciones españolas o el tradicional barcelonismo de estos medios, ya de entrada discutible (según las estadísticas, un 40% de los catalanes son forofos de otros equipos), ha derivado en los últimos años en inaceptables formas de antimadridismo. No vale la excusa de que en algunos medios públicos de Madrid se cometen los mismos errores. Los extremismos extremismos se necesitan y alimentan mutuamente, pero Catalunya –que ha salido muy fatigada del reciente cambio estatutario– necesita cordura, seriedad e inteligencia para poder plantear sus justas reivindicaciones y debe exponer sus necesidades armándose de razón, no de excesos. Nada puede perjudicarla más que aparecer identificada con posiciones infantiles, extremistas", afegeix 'La Vanguardia'.

Finalment, el diari barceloní conclou que"es evidente que este soberanismo ruidoso y ensimismado perjudica a la causa de Catalunya, pues provoca más recelo entre los propios catalanes que seducción. ¡Flaco favor se hace a la expansión de la lengua catalana si los medios que hacen bandera de ella desprecian a tantos catalanes que sienten o piensan de otro modo! Alegrarse de la derrota de la selección de Gasol, comprender o relativizar la quema de fotografías de los Reyes, insistir desde los medios públicos en el mapa pancatalanista olvidando el masivo sentir de los valencianos o aprovechar los graves problemas infraestructurales para promocionar la enésima plataforma soberanista no resuelve nada: complica más las cosas de lo que ya están. Si el independentismo en el Govern y el nacionalismo moderado en la oposición siguen manteniendo una relación ambigua, amable o acomplejada frente a estas minorías, lo pagarán caro. En este momento grave, la sociedad catalana exige seriedad, pragmatismo y moderación. También el socialismo que lidera las principales instituciones catalanas puede pagar caro su silencio concesivo y pragmático. A Catalunya le sobra hervor, pero le faltan palabras sensatas. Falta valentía para defender el principal legado del catalanismo: la defensa de los intereses materiales y culturales de Catalunya y la voluntad de hacerlos compatibles con el progreso de España".

-Amb amics com aquests (els de La Vanguàrdia, cal aclarir-ho, no fos cas que ho tornessin a malinterpretar) no ens calen enemics.

Mas: Jo no he sigut !!!

Mas nega que pactés la destitució de Maragall El president de CiU, Artur Mas, ha negat que exigís la renúncia de Maragall a canvi de pactar l’Estatut a La Moncloa. En relació a un article de l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, Mas ha reclamat, en aquest cas, que Zapatero, Montilla i Maragall “s’aclareixin entre ells” en una qüestió que fa mesos que es discuteix sense treure'n l'entrellat. En una entrevista a Els Matins de TV3, el líder de la federació nacionalista considera que el president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha passat a ser “un decebut més amb el senyor Zapatero”. És més, el líder nacionalista s’ha sumat a aquest sentiment assegurant que “jo en tinc a cabassos de decepcions per part de Zapatero”.

Mas interpreta que Joan Laporta ha acabat tenint “la mateixa percepció que jo respecte del projecte polític de Zapatero” i ha acusat l’actual president del govern espanyol i líder del PSOE “de desnaturalitzar tot allò que toca”.

Vascos y catalanes

Felipe González, según nos recuerda Patxo Unzueta, dijo hace años que respetaría el Estatuto que los vascos hubiesen aprobado con la sola condición de respetar la Constitución. En nuestro caso no fue así: Zapatero, inquieto por la magnitud de la propuesta estatutaria catalana, pactó su recorte con los nacionalistas catalanes y con el presidente de la Generalitat. Pero añadió una condición: el presidente de la Generalitat, después de aprobado el Estatuto, tenía que dimitir. Esta condición no se la puso a Josu Jon Imaz en circunstancias parecidas. Pero Josu dimite. ¿Qué será que siempre se termina así?

Imaz había hecho una propuesta a la canadiense: Quebec sería independiente sólo si una mayoría clara lo reclamaba en referéndum. Allí se hizo y los independentistas perdieron. Asunto zanjado. En Flandes, igual. Imaz proponía, no exactamente lo mismo, pero sí algo parecido: no impedir, no imponer. Los nacionalistas vascos no imponen, sino que pactan en Euskadi un texto con las otras fuerzas, a condición de que esas fuerzas renuncien a hacer la puñeta luego en Madrid.

¿Qué ha pasado? Que el PNV ha tomado la propuesta Imaz por bandera, ha aceptado su dimisión, y se dispone a defenderla en Madrid.

Estamos expectantes. Si la tocan, ¿qué pasará? Aquí la tocaron en las Cortes, pactamos soluciones y se aprobó en referéndum. Veremos los vascos.

Pero ahora resulta que el TC puede impugnar artículos del Estatuto catalán, lo que nos pondría a los pies de los caballos frente al pueblo que refrendó lo que le propusimos que ratificara. Supongo que, por eso, los vascos se quieren asegurar de que no habrá retoques, creen que así no ha lugar a recurso. Pero ¿no puede, por ejemplo, recurrir el defensor del pueblo? ¿Cómo acabará todo esto?

Estamos expectantes.

ERC i PSOE augmenten el xec-nadó a 3.500 €

Aquest augment s'aplicarà en el cas de mares solteres, famílies nombroses o en cas de tenir fills amb problemes de discapacitat

El grup parlamentari d'ERC al Congrés ha anunciat que ha arribat a un acord amb el PSOE perquè l'ajuda de 2.500 € per nous naixements, l'anomenat xec-nadó pugi fins a 3.500 € en el cas de mares solteres, famílies nombroses o en cas de tenir fills amb alguna discapacitat.

La diputada d'ERC Georgina Oliva ha explicat que l'acord, que es concretarà aquesta tarda durant la votació d'una moció al Ple de la Cambra Baixa, preveu que totes les prestacions a les famílies, tant les estatals como les aplicades en l'àmbit autonòmic, quedin exemptes de l'impost sobre la renta, amb la finalitat de no rebaixar el poder adquisitiu de les famílies.

Si no ho dic, rabento !!!

Maragall diu que la seva dimissió va ser la "condició" de Zapatero a l'aprovació de l'Estatut. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall ha assegurat que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "va afegir una condició" després d'acordar el nou Estatut en el Congrés: "el president de la Generalitat, una vegada aprovat l'Estatut, ha de dimitir".

"Aquesta condició no li va posar a Josu Jon Imaz en circumstàncies semblants, però Josu dimiteix. Perquè serà que sempre s'acaba així?", afegeix Maragall en un article d'opinió que publica avui en el diari gratuït ADN.

Maragall es manifesta "expectant" respecte el futur del País Basc, on considera que el PNB ha "pres la proposta d'Imaz" de "no imposar", ha "acceptat la seva dimissió, i es disposa a defensar-la a Madrid".

"Els nacionalistes bascos no imposen, sinó que pacten a Euskadi un text amb les altres forces, a condició que aquestes forces renunciïn a fer la punyeta després a Madrid", resumeix l'expresident, i assenyala que, amb aquesta estratègia, "els bascos es volen assegurar que no hi haurà retocs" perquè no hi hagi recurs davant el Tribunal Constitucional (TC).

Maragall assenyala el cas català remarcant que les Corts sí "van retocar" el text de l'Estatut, que finalment va ser "pactat i aprovat en referèndum".

"Però ara resulta que el TC pot impugnar articles de l'Estatut català, cosa que ens posaria als peus dels cavalls enfront del poble que va confirmar el que li vam proposar que ratifiqués", ha assenyalat referint-se a què la modificació de l'Estatut podria comportar que hagués de ser sotmès de nou a referèndum.

Referèndums d'autodeterminació: una moda mundial

Des de fa uns mesos estem assistint a un renaixement de tot l'entorn sobiranista a Catalunya amb un objectiu comú a l'horitzó: la celebració d'un referèndum d'autodeterminació. El vicepresident del Govern i president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, pressionat pels corrents crítics que han sorgit a la formació republicana, va anunciar la seva intenció de celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya l'any 2014, data del tres-cents aniversari de la pèrdua de les llibertats catalanes.

No massa lluny d'aquí, a Euskadi, es viu un moment similar amb la intenció proclamada en diverses ocasions pel lehendakari, Juan José Ibarretxe, de celebrar un referèndum que permeti escollir els bascos si volen un Estat independent. Ara bé, no només a Catalunya i a Euskadi es parla del dret a decidir, sinó que aquesta moda arriba gairebé a tot el món.

En els darrers cinc anys, hem vist com neixien dos nous estats sobirans: Timor Oriental, que l'any 2002 va aconseguir separar-se d'Indonèsia; i Montenegro, que tot just l'any passat aconseguia la secessió definitiva de Sèrbia i eliminava el que quedava de l'antiga Iugoslàvia. Si no hi ha sorpreses, el següent nou Estat que aparegui als mapamundis serà Kossovo.

El proper mes de desembre els habitants de Kirkuk hauran d'acudir a una consulta per decidir l'estatus definitiu de la ciutat, actualment sota control del Govern de Bagdad (Iraq).

El mes de març de l'any que ve hi haurà una altre referèndum d'autodeterminació a l'Àsia. En aquest cas la cita serà a Taiwan, l'anomenada "província rebel" de la Xina. Els taiwanesos hauran de votar si estan a favor de la incorporació definitiva de l'illa a l'ONU, fet que certificaria la secessió definitiva de Taiwan respecte la Xina.

A banda d'Euskadi i Catalunya, si pensem en Europa, ràpidament ens vénen dos noms al cap quan parlem d'autodeterminació: Escòcia i Flandes.

Tot i l'oposició dels conservadors i dels laboristes, la proposta independentista ha anat guanyat adeptes a Escòcia des que disposen de Parlament propi (1999) i l'ajustada victòria a les urnes de l'SNP (47 diputats, per 46 dels laboristes) pot ser el primer pas de la independència. Salmond no amaga que vol aprofitar la seva gestió de Govern per guanyar adeptes per la causa.

La inestabilitat que viu Bèlgica, sense Govern quan han passat més de 100 dies des de la celebració de les eleccions, està donant ales als independentistes flamencs. Cada cop hi ha més població de Flandes que considera la francòfona Valònia com una càrrega econòmica per a ells i veuen Bèlgica com un Estat que els genera més càrregues que no pas beneficis. Ara mateix no són majoria, però en l'horitzó ningú descarta la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Flandes.

Finalment, hi ha el cas del Quebec. Els independentistes ja han pogut celebrar dos referèndums d'autodeterminació (1980 i 1995) i en ambdós casos la majoria de la població va optar per continuar formant part del Canadà. Ara bé, en la darrera consulta només van faltar 25.000 vots per canviar l'estatus polític del Quebec. Els resultats de les darreres eleccions quebequeses van provocar un retrocés dels independentistes, però la celebració d'una tercera consulta d'aquí uns quants anys és força probable. Canadà, però, s'hi vol oposar, conscient que probablement a la tercera anirà la vençuda.

Grande Marlaska continua la caça de bruixes

Demana que s'identifiquin els autors de la segona crema de fotografies del rei a Girona i Molins de Rei. Van cremar una cinquantena de retrats dels monarques.

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande Marlaska ha demanat a la policia que li enviï tota la documentació de què disposin dels actes d'aquest dissabte a Girona i Molins de Rei en què es van cremar prop de mig centenar de fotografies de la família reial.

La fiscalia ja havia advertit aquest cap de setmana que mantindrà la pressió i sol·licitarà el processament dels qui protagonitzin aquest tipus d'actes perquè entén que són constitutius de delictes d'injúries a la Corona, penats amb fins a dos anys de presó.

La sol·licitud de Marlaska fa especial atenció a la identificació de les persones que van participar en els dos actes de solidaritat amb Jaume Roura, el jove de Banyoles que va testificar divendres passat davant l'Audiència Nacional per haver cremat un retrat de la família reial en una concentració a Girona amb motiu de la visita del rei a aquesta ciutat.

La Guàrdia Urbana multa Niubó per portar el 'CAT'

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha imposat una multa de 90 euros al secretari general de la Vicepresidència de la Generalitat, Rafel Niubó, per portar el CAT a les matrícules del davant i del darrera del seu cotxe particular, segons informa l'Agència Catalana de Notícies. En declaracions a l'ACN, Niubó ha anunciat que recorrerà la multa i que seguirà portant aquest distintiu, tapant l'E d'Espanya de les matrícules. Niubó ha explicat que els agents no li han posat una multa de l'Ajuntament de Barcelona, sinó del Servei Català del Trànsit, i que l'han alertat que ara serà aquest organisme qui decideixi si immobilitzen el vehicle.

La inauguració del Camp Nou (24/09/1957)

Taula rodona de culers 240907 CATr

Click To Play

Maria del Mar Bonet: El país secret

Maria del Mar Bonet-País Secret

Click To Play

Del seu darrer disc "Terra Secreta". Lletra de Robert Graves. Música de Jay Ansill i Javier Mas.

Tota dona de natura reial

té un país secret que li és més ver

que aquest pàl·lid món extern:

-A mitjanit quan el silenci l'envolta

deixa de banda agulles i llibres

i el visita d'amagat

-Aclucant els ulls, ella improvitza

una tanca amb cinc barres entre bedolls,

salta per sobre, pren possessió.

-Llavors corre, vola o bé cavalca

(un cavall al trot ve a saludar-la)

i viatja allà on vol;

-Fa créixer l'herba, fa obrir-se els lliris

de botó a flor mentre guaita,

i els peixos mengen de la seva mà.

-Ha fundat pobles, ha plantat arbredes,

ha buidat valls per rierols que corren

cap a una badia tancada.

-Mai he gosat interrogar el meu amor

sobre el governament del seu reialme,

sobre la seva geografia.

Ni l'he seguit entre aquells bedolls

encamellant-me sobre la tanca

o espiant entre la boira.

-M'ha promès, però, quan morí,

un lloc sota el seu palau privat

a una clariana del bosc,

on creixen gencianes i violes

on de vegades ens trobarem.

Amic Amat-MdM Bonet 150707 CATr.mp3

Click To Play

Terra secreta-MdM Bonet 090907 CATr.mp3

Click To Play

Terra secreta-MdM Bonet 270907 COMr.mp3

Click To Play

Sebastià Alzamora: Terra de la bellesa. (Avui)

Nova crema d'imatges del Rei a Girona i a Molins de Rei

Han llegit el manifest en què els diferents col·lectius de l'Esquerra independentista s'han queixat del 'silenci còmplice' de les institucions i partits catalans durant tot aquest conflicte.

Dos nois són denunciats a Figueres per pintades antimonàrquiques.

Unes 300 persones es van manifestar ahir a la nit a Girona i unes 100 a Molins de Rei per demanar que es respecti la llibertat d'expressió. Després de la lectura dels manifestos respectius, algunes van cremar una cinquantena de retrats dels Reis d'Espanya.

A Girona, uns 300 manifestants es van concentrar a primera hora de la nit a la plaça del Vi, per expressar la seva solidaritat amb Jaume Roura, el jove independentista de Banyoles acusat d'un delicte d'injúries a la Corona per haver cremat una foto dels Reis fa una setmana, en un acte de protesta contra la visita de Joan Carles I.

Després de la lectura d'un manifest a favor de la llibertat d'expressió i contra el Departament d'Interior de la Generalitat per haver ordenat la detenció de Roura, alguns participants van cremar unes 50 fotocòpies d'imatges del Rei, mentre els altres aplaudien.

En la manifestació es van cridar consignes contra la Monarquia, com "els catalans no tenim rei" i "jo també cremo la corona", i a favor de la independència de Catalunya. Els organitzadors van informar que dos joves independentistes acabaven de ser denunciats per la policia local de Figueres (Alt Empordà) per haver pintat en un mur: "Jo també cremo el rei".

Gairebé al mateix temps, a Molins de Rei, un centenar de persones es va concentrar a la plaça de l'ajuntament. S'hi va llegir un manifest similar al de Girona i també s'hi va cremar una fotografia de Joan Carles I, entre aplaudiments de la majoria dels participants i l'onejar de senyeres estelades.

Mor Marcel Marceau, considerat el millor mim del món

Marcel Marceau, el mim més famós del món, ha mort a França, als 84 anys. La notícia l'ha feta pública la seva família, que no ha detallat les causes de la seva mort. Les actuacions de Marceau i el seu llenguatge de gestos l'havien fet considerar com el millor mim del món.

Impulsor de l'Escola Internacional de Mimodrama de París, va rebre distincions de diferents països, entre els quals la Legió d'Honor francesa. També va ser elegit membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín.

Marcel Marceau va portar l'art del mim a cotes molt altes passejant pel món Bip, el mític personatge que va crear el 1947 i que el va fer cèlebre.

Marceal Marceau va néixer el 1923 a Estrasburg i el seu interès pel món artístic s'inicia en el cine mut de Chaplin, Buster Keaton i Harold Lloyd. Marceau originalment s'anomenava Mangel però va canviar de cognom per escapar durant la Segona Guerra Mundial de la persecució dels jueus pels nazis, que van assassinar el seu pare el 1944, deportat al camp de concentració d'Auschwitz.

Barça 2 - Sevilla 1 i sense Ronaldinho !!!

Puyal 220907

Click To Play

La grada del Camp Nou ha començat la nit xerrant de Ronaldinho i se n'ha anat a dormir amb el nom de Messi.

Hi ha partits que es guanyen gràcies als genis, com aquesta nit ha fet Leo Messi, amb dos gols i, al mateix temps, una exhibició de talent incontenible. Hi ha partits que es guanyen pel cor, com el Barça, que ha volgut dedicar el triomf a Ronaldinho.

Després de cada gol, l'argentí, el nou nen mimat del barcelonisme, ha fet el gest surfer del seu amic, absent avui per una sospitosa lesió, i ha indicat amb les dues mans obertes el 10, el número de Ronnie, una prova que no el deixaran sol. I ara, quan està qüestionat, menys que mai.

Potser no ha resultat un partit espectacular. Però sí intens. El Sevilla, per si algú ho ha oblidat, és un equipàs. Des de Palop fins a Kanouté, fet pacientment, a qui no li importa enviar la pilota a la grada per perdre temps o traçar una senzilla, però deliciosa jugada, que ha creat angoixa al Camp Nou quan Dragutinovic, un poderós defensa de gambada llarga, ha pujat per la banda esquerra, ha col.locat un centre al cap de Renato, un intel.ligent centrecampista brasiler que arriba a l'àrea amb verí, i la fusta ha ajudat Valdés. L'exquisit cop de cap de Renato ha silenciat l'estadi i ha demostrat que el Sevilla no està per a bromes. El Barça, tampoc.

Així serà el 9Camp9

L'arquitecte Norman Foster envoltarà l'estadi amb panells de colors blaugrana i de la senyera.

Joan Ridao: cap de llista d'ERC al Congrés.

Ridao assegura que ‘el futur de Catalunya no passa per un nou Estatut’ i que ‘s’ha de dirigir cap a nous horitzons’. Joan Ridao 210907 CATr

Click To Play

El portaveu parlamentari d’Esquerra i cap de llista al Congrés, Joan Ridao, ha assegurat que ‘el futur de Catalunya no passa per un nou Estatut’. Ridao ha declarat que ‘l’Estatut ja no ha d’ocupar el debat polític perquè Catalunya s’ha de dirigir cap a altres horitzons’. Pel portaveu independentista, ‘això vol dir que el futur passa per no desistir en una eventual, encara que provable, reforma constitucional que permetés el reconeixement de la sobirania de Catalunya o dels mecanismes per poder obtenir-la’, referint-se als referèndums, ‘però sobretot passa per tenir una majoria social que faci possible el dret a decidir i posteriorment, un pacte amb l’Estat amb la tutela de les institucions internacionals’. Mentrestant, Ridao ha apostat per ‘no sacralitzar el marc legal i assolir els objectius polítics amb una sòlida majoria social al darrere’.

Joan Ridao ha assegurat que, ‘òbviament, l’Estatut de 2006 és millor que el de 1979’, i que ‘l’intent era obligat, però vist el desenllaç, el procés no va valer la pena’. Ridao ha declarat que ‘provablement hauria estat millor reformar primer la Constitució Espanyola’, com proposa actualment l’expresident Maragall, però ha assegurat ‘que vista l’actitud dels partits estatals, és més fàcil que Catalunya tingui un Estat propi que Espanya sigui un estat federal’.

Fent un balanç d’allò positiu i negatiu del debat estatutari, el cap de llista d’Esquerra al Congrés ha considerat positiu ‘haver sacsejat el debat territorial i millorat alguns aspectes d’autogovern’. ‘La part negativa’, segons Ridao, ‘és que han quedat al descobert els límits del marc constitucional per aquells que defensem el reconeixement d’espais de sobirania’.

ERC presentarà una esmena als PGE per a "blindar" la inversió a Catalunya

El secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha anunciat avui que la seva formació presentarà una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a "blindar" la inversió a Catalunya. "Nosaltres considerem que la prioritat és que ens blindin l'acord sobre infraestructures perquè no hi hagi ni el més mínim dubte", ha assenyalat.

Segons ha explicat, la prioritat per a ERC en els pròxims mesos serà alliberar els peatges, però ha considerat que "seria una injustícia", a més d'un "error", que això es fes amb "recursos propis de la Generalitat", ja que "la discriminació que pateix Catalunya quan no es pot optar per una autovia lliure de peatge i s'ha de pagar prové de la falta d'inversió del Govern espanyol".

En aquest sentit, ha assenyalat la "sensació d'indefensió que té Catalunya" quan el Govern espanyol anuncia els impostos en els quals participa l'Estat pugen, mentre que "els impostos propis de la Generalitat han baixat".

Per això, ha reclamat un sistema de negociació "de tu a tu" i ha lamentat que Catalunya estigui "a mercè" del Govern central i de veure "quan paga, com paga i, fins i tot, si paga".

En aquest sentit, Puigcercós ha recalcat que "la disposició addicional tercera de l'Estatut és molt important per a Catalunya", però cal "blindar-la". "Des d'ERC negociarem, presionarem, i farem tot el procés perquè creiem que aquesta és la forma per tenir una garantia seriosa per part del Govern espanyol", ha sentenciat.

Puigcercós ha fet aquestes declaracions durant la presentació dels nous militants del seu partit a la seu de la formació a Barcelona.

Mitrofan als jutjats !!!

Malgrat l'afer 'Jueves' acapari la majoria dels titulars als diaris, hi ha un altre revista acusada de "difamar" la imatge del Borbó que aquests dies ha arribat als jutjats. Es tracta de la denúncia de la Fiscalia al suplement humorístic 'Caduca Hoy' de Deia per una portada en què ironitzava sobre el rei d'Egspaña i l'assassinat de l'ós Mitrofan.

La història de Mitrofan és coneguda per tots: L'estiu passat, Juan Carles I va decidir anar a caçar óssos a Rússia, amb la complicitat de les autoritats siberianes, i allí va abatre un ós, al que prèviament havien sedat i emborratxat perquè no provoqués problemes. L'ós Mitrofan, que es tracta d'una espècie en perill d'extinció, ha esdevingut des de llavors un símbol de l'afició "caçadora" del Borbó, hereves d'aquell que ens el va col·locar al tro. Els monàrquics més aferrissats, però, no han dubtat a perseguir a Mitrofan, i fins i tot van eliminar l'entrada a la Viquipèdia on s'informava de l'ós rus, argumentant que era "irrellevant".

Uns dies més tard, els companys de Deia van publicar una portada on s'ironitzava sobre la valentia del Borbó davant el lamentable estat en què es trobava l'ós quan li va disparar el tret. Els monàrquics van contraatacar, i en aquest cas el jutge Grande Marlaska va acusar als responsables de la publicació, que aquests dies han declarat davant l'Audiència Nacional egspañola. Tot i això, la seva compareixença davant l'Audiència ha anat acompanyada d'una nova portada, en aquest cas igual de corrosiva que l'anterior:

En aquesta portada tot tipus d'óssos, fins i tot els mediàtics, es manifesten per defensar el record de Mitrofan, mentre que els responsables del diari avisen que el fantasma de Mitrofan serà amb ells mentre declarin davant l'Audiència. Una manera ben elegant de continuar donant guerra i ridiculitzant als inquisidors del segle XXI.

I mentrestant, per contrarestar, la reina s'abraça amb els óssos panda llogats pel govern xinès al zoològic de Madrit.

El resorgiment egspañol

L'Estatut s'ha consumat. I ho ha fet de facto, de la mà de Zapatero que de moment sembla que està decidit a complir-lo, encara que només sigui per assegurar-se una bona parròquia de cara a les eleccions egspañoles a la primarera. Però aquesta mostra de legalitat no ha fet més que exhaltar els ànims de l'Egspaña més cavernícola, i una vegada més (quantes en portem ja?) s'ha iniciat una campanya anti-nacionalista. Nacionalista català, clar... del nacionalisme egspañol no en parla ningú!

Aquests dies s'ha posat en funcionament el web Stop Nacionalistas, que carrega amb contundència cap a tot allò que soni massa català. El web, que es postula dins dels discursos del Partido Popular (PP), de Ciudadanos (C's), Foro Ermua, Convivencia Cívica Catalana (CCC) o Hazte Oir!, vol ser l'herència del StopEstatut.com (actualment fora de servei), que va celebrar diferents actes per l'estat egspañol, per reclamar la no aprovació -en cap dels casos- de l'Estatut de Catalunya. En les seves campanyes hi va participar gent tan coneguda com Ángel Acebes.

El més curiós de tot plegat és que aquest web, que s'autodenomina altruïsta, no ofereix en cap cas qualsevol informació sobre qui gestiona tan altruïstament aquest projecte. Fins i tot s'han amagat de donar les dades del Whois del domini. Per tant, pensem que una vegada més el nacionalisme egspañol no s'atreveix a jugar donant la cara, ni quan -com ara- tenen totes les lleis al seu favor demostrant fins a quin punt poden ser mesquins i covards.

ERC proposa suprimir els delictes d'ultratge contra la corona

ERC va registrar ahir una proposició de llei al Congrés perquè els delictes d'ultratge contra la corona siguin derogats. Els republicans proposen suprimir els articles 490.3 i 491 del codi penal, relatius als delictes contra la reialesa, i el 543, sobre els delictes d'ultratge a Espanya. La diputada de les JERC Laia Cañigueral va qualificar aquesta demanda d'«absoluta radicalitat democràtica», ja que Esquerra defensa que la tipificació com a delictes de la crema de banderes o la sacralització de la imatge del rei i de la seva família provoca que s'imputi a «aquells que fent ús de la llibertat d'expressió fan tires còmiques sobre la imatge de l'hereu de la corona», com va passar a l'estiu amb la revista El Jueves, «o cremen la imatge del rei», com va succeir el dia 13 a Girona. I aquestes accions, al seu criteri, haurien de ser considerades simplement «com a mostres de la llibertat d'expressió contemplada com a dret fonamental en la Constitució espanyola». En la seva proposició de llei, els republicans apel·len a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que estableix que aquest dret inclou «el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió».

Concentracions arreu del país en suport a Jaume Roura.

Avui es fan una vintena de concentracions arreu del país, per donar suport a Jaume Roura, que va cremar imatges dels Borbons, i va haver de declarar ahir a l’Audiència Nacional. Així mateix, els manifestants mostraran rebuig a la monarquia espanyola, com a màxima representació de l’Estat espanyol. El portaveu d’Alerta Solidària Lluís Sales ha explicat a VilaWeb que el que li ha passat a Jaume Roura ‘li podria haver passat a qualsevol altre independentista’.

La concentració més important es preveu que sigui la de Girona, a les 20.00 a la plaça del Vi. Tot i això, també es faran manifestacions a Vic, Tarragona, Sabadell, Molins de Rei i al País Valencià.

Un acte de rebuig a la monarquia

Ahir, Jaume Roura, l’autor de la crema d’imatges dels Borbons, va explicar a VilaWeb que amb la crema d’imatges dels Borbons volia mostrar el rebuig a la monarquia i al règim espanyol que oprimeixen el poble català. Roura diu que, de moment, està tranquil, perquè li donen suport els militants de l’esquerra independentista, i també gent de molts altres àmbits. Tot i que el jutge li ha decretat la llibertat sense fiança i amb càrrecs, la fiscalia encara li manté la imputació per injúries a la corona espanyola. A més, ara la fiscalia té deu dies per sol·licitar una vista oral del cas.

Jaume Roura creu que la crema de les fotos dels monarques espanyols està emparada tant per la llibertat d’expressió com pel dret a la participació política. En aquest sentit, ha dit que a l’Estat espanyol el dret a la participació política no està garantit, perquè fins i tot el jutge li ha dit com podia protestar. En concret, el jutge li ha dit que podia rebutjar en públic la monarquia, però no pas cremant-ne fotos.

L’altre jove que va cremar la foto

Quan el jutge ha demanat a Roura qui era la persona que l’acompanyava en la crema de la foto dels Borbons, el jove ha exercit el dret de no declarar. Així les coses, com que el jutge ha tancat el procediment, ara la fiscalia no pot imputar l’altre jove.

Multa per manifestació no autoritzada

D’altra banda, la policia espanyola ha multat tres persones de la trentena que s’ha concentrat a la plaça Colón de Madrid, per donar suport a Jaume Roura. El motiu de la multa ha estat manifestació il·legal.

Roura és militant de l’organització socialista i independentista Endavant. La formació política considera que la crema de la imatge dels Borbons és legítima, perquè és l’expressió del poble en contra d’un rei hereu directe del règim franquista. Així mateix, Endavant creu que l’Audiència Nacional és hereva del tribunal d’excepció franquista TOP.

La identificació

Al jove el van identificar els mossos d’esquadra amb les imatges de vídeo de la concentració de la setmana passada en contra de la monarquia espanyola. Els manifestants protestaven a la plaça del Vi de Girona contra la presència de Juan Carlos I a la inauguració del Parc Científic de la UdG. Suposadament, Jaume Roure sortia entre els concentrats i després se'l veia amb la cara coberta quan encenia les fotografies dels Borbons.

Arran de la decisió de la fiscalia d'obrir diligències, ha nascut la Campanya ‘No al rei’.

Un altre judici pel cas ‘El Jueves’

D’altra banda, els autors de la vinyeta a ‘El Jueves’ que parodiava la monarquia se’ls jutjarà un altre cop per injúries a la corona espanyola el 13 de novembre, a l’Audiència Nacional. El dibuixant Guillermo Torres i el guionista Manel Fontdevila els poden condemnar a pagar una multa econòmica, però ara ja no a presó.

Amb qui mos juguem los quartos ?

El Govern aprova els pressupostos del 2008 amb superàvit per quart any consecutiu.

El Govern ha decidit jugar la carta de les rebaixes fiscals com a principal ganxo dels últims pressupostos de la legislatura socialista. El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de pressupostos de l'Estat per al 2008 que, com a novetat d'última hora, incorpora una rebaixa addicional de l'IRPF per 940 milions per "afavorir les rendes més baixes", que són les que tindran "dificultats més grans" davant les recents pujades dels tipus d'interès.

Així va justificar el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, la nova sorpresa fiscal que el Govern ha introduït en el pressupost per corregir l'efecte de la inflació a la tarifa de l'IRPF (el que es coneix com a deflactació) i a apujar el 2% les quanties dels mínims personals i familiars i la deducció per rendes del treball.

Aquestes mesures d'última hora se sumen al xec nadó de 2.500 euros per naixement o adopció de fill (amb un cost pressupostari d'uns 1.000 milions) i a la nova deducció del 10% per lloguer (348 milions). En total, segons va explicar ahir Rodríguez Zapatero a RNE, la factura fiscal de les famílies baixarà en 2.290 milions l'any que ve, als quals s'ha de sumar l'aplicació definitiva de la reforma de l'IRPF que va arrencar el 2007 i la segona etapa de la rebaixa de l'impost de societats, que abaixarà el tipus del 32,5% al 30%.

Així, segons Solbes, en tota la legislatura, l'IRPF ha baixat en més de 5.400 milions i l'impost de societats, en 3.250. "En total, les rebaixes fiscals per a famílies i empreses superen els 8.600 milions al llarg de la legislatura", va resumir el vicepresident, que va rebutjar que aquestes mesures siguin "electoralistes" com diu l'oposició. "És una opció política que pretén afavorir els sectors que més ho necessiten".

Segons va reconèixer Solbes, les noves deduccions poden ajudar a concitar més suports parlamentaris --potser el de CiU-- per a un projecte pressupostari que arribarà dimarts al Parlament sense comptar encara amb suports clars. IU-ICV va insistir ahir que només recolzarà uns pressupostos "realment socials", davant del "socioelectoralisme" de Zapatero. ERC, a més a més, reclamarà el blindatge de l'acord sobre inversions a Catalunya. El PP va denunciar: "Zapatero compra vots amb els impostos que paguem tots els espanyols".

Jaume Roura, que va cremar una foto del Rei, queda en llibertat

Es confessa autor dels fets per protestar contra la Monarquia

Només 10 minuts. Va ser el temps que va durar la declaració de Jaume Roura d'ahir al jutge Santiago Pedraz per cremar una foto del Rei a Girona el dia 13. El jove va confessar ser-ne l'autor i va quedar en llibertat sense mesures cautelars. La fiscalia havia demanat una fiança de 10.000 euros i la retirada del passaport.

Roura va arribar a l'Audiència Nacional acompanyat per una trentena de simpatitzants de l'esquerra independentista catalana que van ser conduïts per la policia fins a la plaça de Colón. Allà es van esperar gairebé una hora mentre el seu company declarava en català davant el magistrat. En la seva compareixença, Roura va admetre que ell havia cremat la foto del Rei amb un altre jove a qui no va voler identificar.

LA DECLARACIÓ

El jutge Pedraz relata, a la interlocutòria de llibertat, que a les 20.15 hores del dia 13, a Girona, l'imputat i un altre individu "van sortir del grup concentrat i van col.locar una caixa de cartró negra amb fotografies invertides" dels Reis. Una persona no identificada "va impregnar amb líquid inflamable la caixa", i Roura, "amb una torxa", li va calar foc. El jove va enquadrar la seva actuació en el dret a la llibertat ideològica i a la participació política. Tot i això, la fiscal Blanca Rodríguez va demanar al jutge que l'empresonés si en 48 hores no dipositava una fiança de 10.000 euros per la gravetat dels fets i el risc de fuga. El jutge no va tenir en compte aquests arguments i va dir a la fiscalia que la pena prevista per al delicte d'injúries a la Corona és com a màxim de dos anys de presó. També va rebutjar la idea que el jove es vulgui fugar i va recordar que la llei permet jutjar l'imputat, encara que no hi sigui present, si la pena que se li reclama no supera els 24 mesos de presó.

Un portaveu del col.lectiu, Xavier Pellicer, va dir que l'actuació de Roura era "un acte de resistència civil" per protestar contra la Monarquia per ser "la continuadora de la dictadura franquista". I va convocar la societat catalana perquè avui protesti a Girona. Mentrestant, la resta de joves corejava: "Borbons als lleons".

DESPENALITZACIÓ

El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, va dir ahir que hi ha poques possibilitats que prosperi una proposta de despenalitzar les injúries al cap d'Estat, una figura que "a tot Europa està protegida per la llei".