Uriel Bertran i López Tena presentaran la seva proposta, que ja té el suport de més de 4.000 persones, el dillluns 24 de maig

Tot i la sorpresa en veure que tres persones ja han registrat una Iniciativa Popular per convocar un referèndum d'independència, la proposta presentada el passat divendres per Alfons López Tena i Uriel Bertran seguirà endavant amb la seva proposta que registrarà al Parlament el proper dilluns, 24 de maig. Només cinc dies després de l'obertura de la recollida d'adhesions a la comissió promotora -un cop presentat l'informe jurídic que avala la viabilitat de la proposta- ja hi ha més de 4.000 persones disposades a recollir les 220.000 signatures necessàries perquè la IP prosperi. Durant la setmana vinent, sobretot el cap de setmana, s'habilitaran punts de recollida de signatures arreu del Principat.

Tresserras reclama els darrers papers de Salamanca

El conseller afirma que la paciència s'acaba El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, ha demanat que es tornin els últims lligalls catalans dipositats a l'Arxiu de Salamanca perquè "en aquests moments la paciència està arribant al límit".

Tresserras reclama que s'acabin de validar "ja" aquests documents que ja s'havien determinat com a retornables a Catalunya perquè s'està "fora de terminis". Segons fonts del Ministeri de Cultura, els papers havien d'arribar a Catalunya "a finals d'abril". Es tracta d'una partida de 900 arxius amb més de mig milió de pàgines, que després de la seva digitalització sortiran de l'Arxiu de Salamanca amb destinació a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

"És un procés extremadament lent; caldria més diligència", estima el conseller, que ha reblat que l'empresa que digitalitza els documents tenia contracte fins a finals de març i se li ha hagut d'allargar perquè encara hi ha documents per arribar. Del primer paquet que va tornar se n'ha digitalitzat el 85 per cent. El desembre de 2008 va arribar a Catalunya el primer centenar dels documents pertanyents a particulars requisats durant el Franquisme, majoritàriament pertanyents al polític, periodista i escriptor Antoni Rovira i Virgili i a col·lectius com la CNT Barcelona, entre d'altres.

El TC es reunirà dimecres per debatre la sentència més restrictiva redactada fins ara

L'alarma del Tribunal Constitucional s'ha tornat a encendre. Quan es compleix tot just un mes de l'últim ple, en el qual va ser incapaç de dictar sentència contra l'Estatut, l'alt tribunal ha convocat una nova sessió per dimecres en què debatrà un altre esborrany, obra del ponent conservador Guillermo Jiménez, que no està clar que s'arribi a votar. Es tracta d'un text molt més dur que els de la progressista Elisa Pérez Vera i que, segons algunes fonts, declararia inconstitucionals una vintena de preceptes, entre els quals hi ha la definició de nació, els símbols nacionals i l'organització territorial en vegueries. A sis mesos per les eleccions i enmig d'una ofensiva catalana per renovar i reformar el TC, govern i partits ja han demanat que no hi hagi sentència.

Avui: El TC es mou i torna a posar en estat d’alerta els partits

Raimon torna a Xàtiva després de vuit anys

Raimon-He mirat aquesta terra

Feia vuit anys que Raimon no actuava a la seva vila natal, Xàtiva. Avui ho fa per partida doble, en dos recitals antològics al Gran Teatre: el primer, a dos quarts de vuit del vespre, i el segon, a les onze de la nit. I a més a més, demà oferirà un tercer concert que serà enregistrat per TV3.

Quan els responsables de programació de TV3 van expressar la seva intenció d'enregistrar algun dels dos concerts d'avui, es van trobar que ja no hi havia espais, i és per aquest motiu que Raimon va accedir a fer un tercer concert. Serà a dos quarts de vuit del vespre, també al Gran Teatre de Xàtiva. El recital antològic de Raimon inclou cançons seves i també poemes musicals d'Ausiàs March, Jaume Roig, Salvador Espriu i Pere Quart, entre altres. A més, és probable que avanci algunes cançons del seu proper disc, 'Punxa de temps', que sortirà a la llum d'ací a poc temps.

Raimon va començar a cantar en públic l'any 1961. Dos anys abans havia compost 'Al vent', que es publicaria en disc el 1963 i que esdevindria l'himne de tota una generació i el símbol de la Nova Cançó. Des d'aleshores, ha dedicat tota la seva vida a fer i cantar unes cançons que ha portat per mig món.

La PDE omplirà uns 50 autobusos i ja suma 70 adhesions per a la manifestació de Barcelona

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) calcula que podrà omplir entre 40 i 50 autobusos per a la manifestació que es farà a Barcelona el 30 de maig amb l'objectiu de reclamar el cabal mediambiental. A més, ja ha aconseguit el suport d'unes 70 entitats ecologistes i moviments socials d'arreu de Catalunya. La PDE va vendre força tiquets durant la fira Expoebre de Tortosa, en què el col·lectiu tenia un estand propi. Tot seguit, ha continuat la venda de bitllets al mercat de Tortosa, a un preu de 15 euros. «Durant els propers tres dissabtes farem tres festes reivindicatives al mercat, amb música i animació, per acabar d'engrescar la gent», va anunciar ahir un dels portaveus de la PDE, Joan Antoni Panisello. Els autobusos deixaran els manifestants just a la plaça Urquinaona, que serà el punt de sortida de la manifestació a la capital catalana. La protesta coincidirà amb la cursa popular d'El Corte Inglés, però podrà recórrer Via Laietana i acabar a la plaça de la Catedral. De fet, aquesta setmana s'han acabat de solucionar alguns dels punts que la PDE tenia pendents. Així, l'Espai Obert de Barcelona va ser aquest dimarts l'escenari d'una reunió en què la PDE va consensuar la capçalera, el recorregut, els lemes, el manifest unitari i els parlaments de la manifestació amb els altres col·lectius ecologistes i moviments socials que donaran suport a la convocatòria. «La manifestació serà exclusivament en defensa del cabal mediambiental de l'Ebre», va precisar. Panisello també va explicar que la PDE ja ha reclamat el suport de la Federació d'Associacions de Veïns de Tortosa, la Cambra de Comerç, l'associació d'empresaris (Aece) i del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre. La setmana que ve es reunirà amb els sindicats majoritaris.

Garzón abandona l'Audiència Nacional amb llàgrimes als ulls i entre aplaudiments

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, suspès avui en les seves funcions pel Consell General de Poder Judicial (CGPJ), ha abandonat la seu de tribunal amb llàgrimes als ulls i entre els aplaudiments dels funcionaris del seu jutjat, que l'han acomiadat visiblement emocionats i alguns, fins i tot, plorant. Garzón, que s'ha estimat més no fer cap manifestació, ha sortit de l'Audiència Nacional passades les 14h hores i s'ha aturat un instant abans d'agafar el seu vehicle oficial per acomiadar-se de la trentena de treballadors del Jutjat Central d'Instrucció número 5 que l'escortaven a les escales del tribunal amb un cartell en què es podia llegir "Torquemada viu". Després, el jutge ha abraçat els funcionaris que se li han acostat, el jutge degà de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, el magistrat instructor Fernando Andreu i la fiscal Dolors Delgado, que també es trobaven visiblement emocionats. Tot seguit, ha pujat al seu cotxe i ha començat a plorar. Davant de les portes del tribunal també s'hi ha concentrat una trentena de persones que portaven banderes republicanes i caretes amb la imatge del jutge i que han acomiadat el magistrat amb crits de "Garzón amic, el poble és amb tu". Uns minuts abans havien corejat proclames com "Volem Justícia", "Envejosos, envejosos" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes". El País: El Poder Judicial suspende a Baltasar Garzón por investigar los crímenes del franquismo

L'Acte d'Estat de Mollerussa omple de gom a gom el teatre L'Amistat

L'Ateneu Popular Plana d'Urgell va organitzar ahir el segon Acte d'Estat que es va definir com a ‘unitari, transversal i solemne’. Van tenir lloc els parlaments de la represaliada i exdirigent de Maulets, Núria Cadenes; el sociòleg i escriptor Salvador Cardús; el jurista i membre del Consell Nacional de CDC Alfons López Tena; el President del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, mitjançant una videoconferència; l'eurodiputat d'Esquerra, Oriol Junqueras; i l'històric militant republicà lleidatà Víctor Torres. A més, es va retre homenatge a Màrius Torres en l’any del centenari del seu naixement amb l'actuació de la cantautora Meritxell Gené que va interpretar alguns poemes musicats del poeta lleidatà. L’acte va servir també per reconèixer la tasca de les més de 50 comissions ciutadanes de les comarques de Ponent que fins a dia d’avui han organitzat consultes populars.

Desenes de personalitats clau del país demanen una candidatura unitària independentista

Una seixantena de personalitats molt rellevants del país, entre ells diverses medalles d'Or de la Generalitat, com Moisès Broggi o Montserrat Carulla, Creus de Sant Jordi com Heribert Barrera o l'expresident del FC Barcelona Agustí Montal, així com els premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Solà i Antoni Badia i Margarit, Raimon Panikkar o l'exsocialista Xavier Rubert de Ventós han promogut un manifest que demana la unitat de l'independentisme per 'treballar units' al Parlament 'amb l'objectiu prioritari de constituir un Estat català'. Els prohoms signants del manifest creuen que la celebració d'una 'conferència unitària per a la independència' podria ser el camí per la candidatura de consens.

De la mateixa manera, defensen que 'la independència és l’única solució que permet resoldre de manera definitiva el problema històric entre Catalunya i Espanya'. Avui: Crides a la unitat que no sumen ni reagrupen

Servei militar? No, gràcies

Ara fa deu anys d'una decisió que va marcar un abans i un després per a molta gent del nostre país. El 2000 el govern espanyol va suprimir el servei militar obligatori, sota la pressió d'insubmisos i d'objectors de consciència. El parlament català ha commemorat l'aniversari avui al vespre, just un dia abans del Congrés Internacional 10 Anys sense Mili, preparat pel Moviment per la Pau i per l’Oficina Europea de l’Objecció de Consciència. El propòsit del congrés és de recordar el gran moviment social i polític que va fer possible la fi del servei militar al nostre país, tret de Catalunya Nord i d'Andorra. A Catalunya Nord el servei militar francès, que es remunta a la Revolució, sols 'es va suspendre' el 2001; però la llei preveu que es pugui implantar en temps de guerra o d'emergència. A part, el jovent de setze-divuit anys ha de seguir obligatòriament una jornada anual de preparació per a la defensa i de ciutadania. Quant a Andorra, és un dels pocs estats del món sense exèrcit.

A Europa, d'exèrcit professional, n'hi ha a poc menys de la meitat dels països. A tots els altres, el servei militar hi és obligatori. Deu països del centre del continent i d'Escàndinavia (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega, Suècia, Suïssa, etc.), reconeixen l'objecció de consciència; en una dotzena més (Estònia, Finlàndia, Grècia, Polònia, Rússia, Ucraïna...) hi ha una opció substitutòria que l'Oficina Europea de l'Objecció de Consciència considera discriminatòria. A l'Azerbaitjan, a Bielorússia, Turquia i a la República Turca del Nord de Xipre, l'objecció no és ni reconeguda per la llei.

A escala planetària, la supressió del servei militar obligatori és una realitat a dues terceres parts dels països que tenen exèrcit. Als estats que el mantenen, el període de servei sol ser llarg, de dotze mesos a divuit o més.

La web de la xarxa Internacional de Resistents a la Guerra segueix l'actualitat i l'evolució del servei militar al món, i manté un banc de dades amb informació de la situació de cada país.

El bloc d'Ernest Benach: La lliçó que ens va deixar la supressió de la ‘mili’

Els sindicats convoquen vaga al sector públic el 2 de juny

La federació de serveis públics de la UGT (FSP-UGT) ha convocat aquest dijous una jornada de vaga el 2 de juny contra la retallada salarial anunciada pel president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, als treballadors de la funció pública. CCOO, per la seva banda, decidia aquesta mateixa tarda promoure l'aturada dels seus afiliats de la funció pública i sospesa la possibilitat de convocar una aturada general.

Els sindicats CCOO i UGT s'oposen al pla pel procediment que ha dut a terme Zapatero, ja que entenen que ha decidit unilateralment. Així, creuen que el diàleg social s'ha trencat perquè hi ha hagut "un incompliment fragant de l'acord que es va signar fa poc, juntament amb la patronal, quan ja es coneixia l'impacte de la crisi econòmica". A més, pensen que les mesures "xoquen frontalment amb el Pacte de Toledo". D'altra banda, també rebutgen el contingut d'aquest pla perquè "és molt simple pensar que aquestes mesures sobre els funcionaris arreglin el país". VilaWeb: UGT i CCOO convoquen vaga de funcionaris el 2 de juny

directe.cat: Vaga de funcionaris el 2 de juny

Puigcercós creu que Espanya "malgasta" els recursos que rep en concepte de solidaritat

El líder d'ERC, Joan Puigcercós, ha dit que no és estrany que la UE s'acarnissi contra Espanya imposant-li mesures d'ajust molt dures per reduir el seu dèficit, perquè "malgasta" els recursos que rep en concepte de solidaritat, cosa que "els catalans sabem molt bé".

Segons el president d'ERC, el govern català haurà d'aprovar mesures de contenció de la despesa pública "el més aviat possible, com totes les administracions", però ha rebutjat que hagin de ser iguals a les proposades aquest dimecres pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

"No crec que hàgim de fer seguidisme de Madrid, com si fóssim un robot R2-D2", ha apuntat Puigcercós, perquè "primer qui ha de fer l'esforç de les retallades és l'Estat i les comunitats autònomes amb més dèficit, que són precisament les receptores de la nostra solidaritat i del corresponent als fons de la UE".

El president d'ERC ha volgut "fer una crida a la ciutadania catalana a mantenir la calma" perquè "la situació econòmica és difícil" i "tots hem d'afrontar-la", però Esquerra "vetllarà perquè aquesta crisi no l'acabem pagant només els catalans".

"La UE s'acarnissa contra l'alegria espanyola perquè es pregunta com és possible que els recursos que ha rebut Espanya durant molts anys no hagin estat destinats a l'economia productiva".

En aquest punt, ha posat com a exemples les comunitats autònomes que, segons ell, s'han dedicat a "dilapidar diners públics" i a "lligar gossos amb llonganisses", Andalusia i Madrid, la primera per "regalar els famosos ordinadors portàtils per a cada alumne d'escola promesos per Zapatero" i la segona "per oferir gratuïtament prestacions sanitàries fora de catàleg o per no pagar peatges a les autovies".

Segons Puigcercós, no es pot demanar sacrificis a totes les comunitats si abans no s'acaba amb el "malbaratament" de diners públics, i ha considerat que "Espanya és un llast per a Catalunya, i el que està passant dóna ales als qui pensem que, tal com estan les coses, ja va sent hora d'anar-nos-en d'Espanya".

Ausàs veuria 'pervers' que totes les comunitats haguessin de retallar igual

Jordi Ausàs ERC 130510 CATr

El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha dit que seria 'pervers' que totes les comunitats autònomes haguessin de retallar el mateix volum de dèficit. Ho ha dit perquè, al seu parer, comunitats com ara Catalunya 'han fet les coses bé', i ha recordat que de l'11,2% del dèficit del conjunt de l'estat, 'més d'un 9% correspon al govern espanyol'. Per això considera que 'no pot ser que es castigui per partida doble' aquestes comunitats ni que 'els plats trencats' d'aquesta situació 'complicada i difícil, els torni a pagar Catalunya'.

Jordi Ausàs ha explicat que el govern treballava en una reforma de l'administració pública, que considerava necessària, però també ha afegit que abans de suprimir un departament, l'estat hauria d'aprimar ministeris: 'És a l'estat, on hi ha més camp per córrer en aquest sentit i, per tant, és l'administració de l'estat, en primera instància, qui s'ha d’aprimar. És l'estat qui manté ministeris sencers sense competències. Totes són nostres i, per tant, el primer que li toca fer és desmantellar aquests ministeris, ja sigui el de Cultura, el d'Habitatge, el de Sanitat o el d'Igualtat'.

Castells apunta que la retallada del sou dels funcionaris es farà de forma proporcional al nivell salarial

Antoni Castells PSC 130510 CATr

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha apuntat que la retallada del 5% de mitjana anunciada pel govern espanyol sobre els sous dels treballadors de l'administració pública, a Catalunya serà aplicada "de manera justa" i tenint en compte les rendes, és a dir, que seran "els que més guanyen els que tinguin una major retallada".

Castells ha afegit, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio aquest dijous, que la mesura no seria ara tan dràstica si el 2009 no s'haguessin apujat els sous dels funcionaris, un fet que considera que no va tenir sentit tenint en compte la frenada en l'augment dels preus i l'augment de l'atur. Segons el titular d'Economia i Finances, probablement si aleshores s'hagués fet aquest esforç, la retallada anunciada en els sous dels funcionaris a partir del mes vinent no seria ara tan dràstica.

No obstant això, però, Castells s'ha mostrat convençut de la necessitat de la mesura. Una mesura que, a Catalunya, segons ha anunciat el conseller, s'aplicarà "de forma justa" de manera que la retallada salarial del 5% de mitjana serà proporcional al nivell salarial dels treballadors públics. La Generalitat ha de presentar en els propers dies el seu pla concret per reduir el dèficit fiscal, on es concretaran aquesta i d'altres mesures que s'aplicaran de forma "immediata".

Anna Arqué: “El seny dicta que el més fàcil és la independència”

La responsable de comunicació de les consultes per la independència, Anna Arqué, en una entrevista a l'Avui, afirma que "la fórmula autonomista ha fracassat i hi ha una eclosió d’una força transformadora que és l’independentisme". "Ara mateix, el seny dicta que el més fàcil és la independència. Altres fórmules amb Espanya són arrauxades i no creen més que conflicte", considera.

Arqué creu que "la majoria independentista ja hi és i el procés d’independència, el com, ja s’ha iniciat". En aquest sentit nega que estem davant d'una segona transició, atès que "això seria veure-ho des d’una perspectiva de l’Estat espanyol. El que estem és en un procés d’independència".

De cara a les properes eleccions, augura que "hi haurà un increment del vot independentista. I una nova oferta electoral, independentista, on milers de persones podran dipositar el seu vot". Pel que fa a Laporta, assenyala que "és una persona que estima el seu país i si es decideix a encapçalar una organització política, garantirà que tots els independentistes puguin votar independència".

Avui: “El seny dicta que el més fàcil és la independència”

La Cambra de Tarragona es desmarca del seu Consell General i qüestiona el suport de Reus a Ascó

La Cambra de Comerç de Tarragona va irrompre ahir per primer cop en el debat sobre la candidatura d'Ascó al magatzem nuclear. I ho va fer per torpedinar el suport explícit atorgat al municipi riberenc per la Cambra de Reus i per desmarcar-se'n, com ja va fer la setmana passada –en aquest cas amb oposició ferma– la Cambra de Tortosa. Amb el seu gest, però, Tarragona també es quedava al marge de l'aval que ahir va voler transmetre a Ascó el Consell General de Cambres de Catalunya, en un acte a Barcelona.

La Cambra de Tarragona no ha desaprofitat l'enfrontament entre la de Reus i la de Tortosa pel polèmic magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, i li ha faltat temps per alinear-se amb el president de l'ens cameral del Baix Ebre i el Montsià. Ahir, Tarragona va emetre un comunicat en què subratllava la seva absència de l'acte procementiri organitzat a la Llotja de Mar de Barcelona pel Consell de Cambres de Catalunya, i recordava que les cambres de Tortosa i Valls tampoc no havien pres part en «una jornada que pretenia donar una imatge que, territorialment, no és pas homogènia pel que fa a la idoneïtat d'aquesta inversió». «S'entén que la presència de la Cambra de Tarragona en aquest acte no hauria estat oportuna atès que el Parlament de Catalunya ja s'ha pronunciat [en contra] pel que fa a aquest projecte», afegia l'ens tarragoní, que qualifica de «protagonisme innecessari» el paper de la Cambra de Reus, sense citar-la.

Per la seua banda, el president de la Cambra de Tortosa va insistir en resposta a l'alcalde de Riba-roja que el cementiri nuclear no encaixa amb el model de creixement econòmic de l'Ebre.

Ridao retreu a Zapatero que no s'atreveixi a aprimar l'Estat

El portaveu d'Esquerra Republicana, Joan Ridao, ha acusat Zapatero de demostrar que "és fort amb els febles i feble amb els forts" i d'aplicar retallades socials, però sense atrevir-se a "aprimar l'Estat". Ridao ha advertit que Catalunya no podrà fer front a la retallada addicional del dèficit que inclou el nou pla.

En la seva intervenció, Ridao ha reconegut que "els sacrificis seran inevitables", però ha instat el govern espanyol a emprendre les reformes estructurals que històricament té pendents.

El portaveu republicà ha afirmat que els mercats castiguen l'Estat espanyol a causa de l'"immobilisme" del president del govern, però també per "l'obstruccionisme" i la falta de col·laboració del líder del PP, Mariano Rajoy, recordant que la reacció a la seva reunió de fa una setmana va ser l'enfonsament de les borses i la pujada dels interessos del deute, que es menjaran la pujada de l'IVA.

Esquerra ha reclamat a Zapatero l'aplicació d'un nou pla de lluita contra el frau fiscal, recordant que el 23% del PIB està concentrat en l'economia submergida, i també ha exigit "més mà dura" perquè els bancs facilitin crèdit i no tendir a la privatització de les caixes.

Pel que fa a la reducció de 1.200 milions d'euros en la despesa de les autonomies i els ajuntaments, Ridao ha advertit que Catalunya "no podrà pagar els plats trencats", i ha recordat que la Generalitat té la meitat de funcionaris que Andalusia o Madrid i pateix la forta "pressió" de la nova immigració.

Ridao ha retret que el govern de l'Estat mantingui 17 ministeris i tres vicepresidències quan, ha dit, suprimint-ne alguns podria estalviar fins a 5.500 milions. També ha reclamat conèixer els plans de l'executiu pel que fa a l'eix mediterrani.

Herrera acusa Zapatero de ser "insensible" per fer pagar els més dèbils

El portaveu d'ICV al Congrés, Joan Herrera, ha acusat aquest dimecres José Luis Rodríguez Zapatero de ser "insensible" vers "els més dèbils", que són els que acabaran pagant "l'ajustament dur" anunciat pel president del govern espanyol.

Segons Herrera, el president espanyol ha adquirit la "lògica dels mercats" i impulsa una retallada que "no és equitativa" perquè afecta treballadors, assalariats i pensionistes, però no estableix mesures de control als bancs, no grava les rendes altes ni imposa una fiscalitat més justa. "No toca els causants de la crisi ni suprimeix els xiringuitos financers, i això és absolutament insòlit en un govern que es reclama d'esquerres", ha afegit.

El portaveu d'ICV ha lamentat que "venim d'una època en què ens deien que feia falta reformar la lògica dels mercats, però els mercats han acabat reformant l'Estat, les polítiques i el govern espanyol".

Herrera ha retret a Zapatero els motius pels quals, en lloc de limitar els drets de dependents, funcionaris i pensionistes, no posa en marxa una fiscalitat "justa, progressiva i verda" o recupera l'impost de patrimoni.

El portaveu d'ICV ha acabat afirmant que Zapatero no pren les mesures necessàries "perquè potser posaria nerviosos els mercats o perquè no s'hi atreveix".

Montilla defensa aplicar la retallada de Zapatero, amb els socis en contra

El president José Montilla ha defensat aquesta tarda aplicar a Catalunya la retallada que ha anunciat el president José Luis Rodríguez Zapatero, amb els altres dos socis del tripartit obertament en contra. Montilla ha avalat les mesures anunciades tres hores abans pel conseller Antoni Castells, mentre ERC i ICV han aprofitat la sessió de control per marcar-hi distàncies. Ara per ara està clar que les mesures d'estalvi només compten amb el suport del PSC, i amb una hostilitat frontal dels ecosocialistes.

El Govern de David Cameron podria catapultar l'independentisme a Escòcia

L'imminent acord entre liberals i conservadors per governar al Regne Unit és una notícia excel·lent pels interessos dels independentistes escocesos i gal·lesos. Segons Stewart Hosie, diputat de l'Scottish National Party (SNP), si els tories acaben liderant el nou govern britànic el suport a la independència d'Escòcia augmentarà 'molt més ràpidament'. Des del partit d'Alex Salmond rememoren el mal record que van deixar a Escòcia els governs conservadors, i consideren que el nou Govern de David Cameron no tindrà legitimitat per manar-los, ja que els conservadors només han aconseguit un diputat al territori escocès.

Flix rep 500.000 euros de l'Estat per fer un centre especialitzat en tecnologia ambiental

L'Ajuntament de Flix vol convertir el procés d'extracció dels llots tòxics del pantà en una oportunitat per diversificar l'economia del municipi i una de les seues apostes és convertir el laboratori tecnològic que hi ha al centre d'empreses La Ribera en un centre especialitzat en tecnologia ambiental. Un centre que basaria la seua recerca en l'estudi de sòls contaminats i en la gestió ambiental. De moment, el projecte ha rebut una subvenció de 500.000 euros del Ministeri d'Indústria.