lo carrer del riu

lo carrer del riu

08 de desembre, 2008

Més moral que l'Alcoià!!!

Montilla assegura que l'acord sobre finançament encara no està en la recta final El president de la Generalitat, José Montilla, considera, quan falten només tres setmanes perquè acabi el termini marcat, que l'acord sobre finançament no està encara en la recta final. Aquestes afirmacions contradiuen les veus dels qui apunten a un acord imminent en aquesta matèria.

En una conversa informal amb els periodistes a Tòquio i utilitzant una metàfora musical, Montilla ha explicat que la música de l'acord comença a afinar però no prou encara. El president català ha assegurat que no hi ha cap proposta escrita.

La manca d'acord entre el govern i l'Estat en matèria de finançament respon, segons ha explicat Montilla, a una qüestió bàsica: l'anivellament o solidaritat de Catalunya vers la resta de l'Estat. La proposta catalana plasmada a l'Estatut aposta per un anivellament de tipus parcial, que inclogui únicament sanitat, educació i serveis socials.

Segons ha apuntat Montilla, aquest punt continua essent un dels més conflictius en la negociació entre els dos governs i és un dels factors que en dificulta l'acord. La data límit per arribar a un acord és el 31 de desembre, després que el passat 9 d'agost s'incomplís el primer dels terminis, establert en l'Estatut.

La Constitució nacionalista espanyola

És habitual sentir de boca dels polítics, periodistes i intel·lectuals espanyols la frase "yo no soy nacionalista". Sol precedir o succeir, a mode d'excusatio non petita, a fervoroses declaracions d'amor a la pàtria (espanyola) o de suport a la selecció nacional (espanyola) de futbol, de bàsquet o de qualsevol altre esport. Tan assumit ho tenen que realment arriben a creure-s'ho; a pensar que els nacionalistes són únicament "aquells altres", els que reclamen pels Països Catalans la mateixa independència respecte d'Espanya que aquesta té respecte de França o la Gran Bretanya. Però, sortosament, el 6 de desembre de cada any els propis espanyols celebren una Constitució que deixa a les clares el nacionalisme intrínsec de l'Estat espanyol: basada en la "indisoluble unitat de la Nació Espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols", posa ni més ni menys que en l'exèrcit la defensa de la "integritat territorial" de la mateixa. Amb "cosmopolites" així, ningú no necessita ultranacionalistes.

La Plataforma pel Dret a Decidir, a punt per a la reunificació

Representants dels dos sectors es reuneixen aquest dimarts en el tram final d'un llarg procés de mediació que ha d'evitar l'escissió del col·lectiu amb més capacitat de convocatòria en el catalanisme dels últims anys. Els dos bàndols confien en la reconciliació per preparar conjuntament la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut.

"L'espurna la van donar la Mònica Sabata i d'altres, però per propagar el foc els partits van jugar un partit important." Jordi Pujol recorda així la manifestació de l'1 de desembre de 2007 organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), que va treure al carrer centenars de milers de catalans en plena crisi de Rodalies. L'expresident va pronunciar aquesta frase tres dies després de la protesta, en un cara a cara amb l'expresident del Parlament Heribert Barrera. Per Pujol, aquella marxa, amb la societat civil al davant i alguns partits –ERC, CiU, ICV, la CUP– afegits a la convocatòria era un motiu per a l'optimisme. Però per a la PDD, precisament pel paper dels partits en la preparació de la protesta, va ser l'entrada en un túnel del qual tot just ara se'n veu el final.

Després d'haver estat a punt de l'escissió i havent passat un llarg procés de mediació, aquest dimarts dos representants de cada sector de la plataforma es trobaran en una reunió clau per a la reunificació. Ningú vol parlar de dates, però uns i altres mostren optimisme, lluny del clima de ruptura d'aquest estiu que va arribar al boicot mutu i a la celebració d'actes per separat. Si s'arriba a aquest acord definitivament, el camí haurà estat llarg i amb molts revolts però haurà portat a una resurrecció de la PDD que semblava impossible fa uns mesos.

La cultura catalana serà la convidada l'any vinent a la fira del llibre i el disc de Durango

L'organització de la fira del llibre i el disc basc de Durango, la més gran i prestigiosa del seu sector al País Basc, ha anunciat que l'any vinent la cultura catalana serà la cultura convidada. L'anunci s'ha fet aquest dilluns en el marc d'un debat en el qual ha participat l'escriptor català Quim Monzó i on també ha estat convidat el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló. Precisament, Bargalló ha valorat positivament la possibilitat de tenir presència a la fira basca perquè pot suposar un increment de les traduccions del català al basc, que fins ara es limiten pràcticament a la literatura infantil.

Les característiques de la fira, molt popular i seguida al País Basc, segons Bargalló, la converteixen en un "altaveu sòlid" per dur a terme l'objectiu de l'institut. En aquest sentit, ha dit que la fira "és una fira de vendes, de manera que és un model de fira molt interessant perquè reuneix tota la difusió de la cultura des de diversos mitjans", alhora que pot ser un esperó a més traduccions. Viquipèdia: Durango

07 de desembre, 2008

Visca la República i mori el Borbó!!!

Tardà 061208 El diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Tardà, va participar ahir en l'acte en contra de la Constitució que van organitzar les joventuts del seu partit. Les JERC van representar la mort i l’enterrament de la Constitució amb un taüt caracteritzat com la Carta Magna, que van cremar davant els assistents. Durant la seva intervenció, Tardà va qualificar d’”infàmia” el text a la vegada que va exigir el dret a la secessió i va criticar el Tribunal Constitucional. Per finalitzar va cridar “Visca la República i mori el Borbó”.

Tardà ha afirmat que les paraules de "mori el Borbó" que va pronunciar ahir "es refereixen a una crítica a la monarquia com a institució", i no "a una persona física", ha subratllat que mai ha "desitjat la mort de ningú" i ha lamentat que se'l "criminalitzi".

Tardà assegura que l'expressió "s'ha de contextualitzar en la història de Catalunya amb el que ha sigut sempre un crit que commemora la guerra de successió i els fets de 1714", en què Barcelona es va rendir a les tropes de Felip V.

"Aquesta expressió es refereix a una crítica a la monarquia com a institució, en cap cas s'ha d'interpretar dirigida a una persona física", puntualitza en un comunicat el diputat republicà. Tardà afegeix que mai ha "desitjat la mort de ningú" i que la seva "llarga experiència política, sempre en el marc dels valors democràtics i de progrés, així ho avala".

L'ACA admet que la costa de l'Ebre no té prou aigua per al seu creixement

Un territori amb un subsòl ric en aqüífers i un dels rius més cabalosos de la península, l'Ebre, però on paradoxalment molts municipis no tenen garantit l'abastament d'aigua que ha de permetre el seu creixement futur. Aquest és el panorama actual de les Terres de l'Ebre, amb casos tan flagrants com ara que dos dels polígons industrials més potents, el Catalunya Sud i el de Camposines, no tenen una concessió d'aigua suficient. Una situació injusta però que ara sembla que està en vies de solució. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha elaborat un informe que xifra en 4,5 hectòmetres cúbics anuals el dèficit hídric de les Terres de l'Ebre en l'horitzó del 2020, però que en algunes localitats és molt més imminent. És el primer pas per buscar solucions. Ja tremolo!!!

VilaWeb/ElPunt: L'ACA xifra en 4,5 hectòmetres cúbics el dèficit hídric de les Terres de l'Ebre

La CUP i Maulets rebategen la plaça Constitució de Girona amb el nom de plaça Ovidi Montllor

Ovidi Montllor La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) i l'organització juvenil Maulets han mostrat aquest dissabte el seu rebuig al 30è aniversari de la Constitució espanyola celebrant un acte reivindicatiu per reclamar que es canviï el nom de la plaça Constitució de Girona i es rebategi amb el de plaça Ovidi Montllor (Alcoi, 1942-Barcelona, 1995).

El mig centenar d'assistents han posat una placa amb el nom del cantautor valencià, membre de la Nova Cançó, en un dels monuments que integren la plaça gironina i, seguidament, han llegit un manifest en contra de la Constitució, 'que és la base de tot el sistema polític, econòmic i judicial que des de fa dècades encadena i oprimeix als Països Catalans i la seva gent'.

Ja no ens alimenten molles,
ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent,
la nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Diuen: “si no et donen, pren”. (Ovidi Montllor)

Les plataformes carreguen fort contra la massificació eòlica a la Terra Alta en un acte a Corbera

La Plataforma per la Defensa de la Terra Alta (PDTA) va manifestar-se ahir al migdia a Corbera per denunciar les obres de 15 parcs eòlics a la comarca, poc després que sis membres es tanquessin divendres al Centre d'Interpretació 115 Dies del Comebe durant 6 hores. La plataforma va manifestar que el patrimoni està amenaçat per un «infern eòlic».

Una setantena de manifestants, convocats per l'associació cultural de Corbera d'Ebre 'Kol-lectiu Organitzat per la Kar@'(KOK), van reunir-se ahir al migdia per denunciar el model avalat per la Generalitat, que pretén construir 15 centrals eòliques amb més de 180 aerogeneradors a la comarca de la Terra Alta. L'acte, organitzat per la PDTA, va transcórrer a 8 quilòmetres del nucli de Corbera, en una zona on ja s'ha creat la base del que ha de ser el molí C13, un lloc on hi ha restes i material explosiu de la Guerra Civil, i que, segons la plataforma, no podien començar-hi les obres sense el permís del Departament de Cultura.

VilaWeb/ElPunt: Les plataformes denuncien «l'infern eòlic» a la Terra Alta

Terribas reclama que es compleixi l'acord de reciprocitat

Mònica Terribas 071208 CATinfo La directora de TV3, Mònica Terribas, ha dit avui en una entrevista a Catalunya Informació que calia valorar l'esforç que feia TV3 per emetre Canal 9 a Catalunya i que potser no valia la pena si no s'estava preparat 'per assumir que les emissores es rebin a tots els territoris en igualtat de condicions'. Terribas ha reforçat la postura del president de la CCMA, Albert Sáez, qui ja havia dit que es replantejarien l'emissió de Canal 9 a Catalunya si la reciprocitat no es complia.

Terribas feia referència al tancament, el dia 28, dels repetidors de TV3 a Alginet i la Llosa de Ranes i a que, mentre que el Canal 9 ja es pot veure a Barcelona i rodalia, és molt difícil veure TV3 al País Valencià.

Gal·les

Des del punt de vista dels drets col·lectius, el País de Gal·les està fent grans avenços en dues qüestions principals: la demanda de més autogovern, d'una banda, i l'enfortiment de la seva llengua pròpia, de l'altra. El darrer gran èxit ha estat la introducció de la llengua gal·lesa al Consell de la Unió Europea, després d'una campanya liderada pels independentistes del Plaid Cymru, al Govern amb el partit laborista. Durant la darrera dècada, el Regne Unit ha començat a viure una sèrie de canvis que afecten, en diversa mesura, la seva estructura institucional i administrativa. L'anomenada 'devolution', o transferència de poders, de Londres cap a les 'home nations' perifèriques (Escòcia, Irlanda del Nord i País de Gal·les, a més d'Anglaterra) ha estat paral·lel en molts casos a l'arribada per primer cop de partits nacionalistes irlandesos, escocesos i gal·lesos als seus Governs. Només un any després de l'aprovació de l'Acta del Govern de Gal·les del 2006, el principal partit sobiranista de la nació, el Plaid Cymru (El partit de Gal·les), va obtenir els seus millors resultats dels darrers anys, tot passant de 12 a 15 escons a la cambra (d'un total de 60). Això va permetre als independentistes entrar al Govern en coalició amb els Laboristes Gal·lesos després de firmar el programa One Wales, que incloïa la previsió d'un referèndum sobre la transferència de plens poders a l'Assemblea. En aquest cas, les competències de la cambra sí que s'igualarien a les del Parlament escocès. Pel que fa a la llengua gal·lesa, pròpia al país, la seva situació és comparativament més bona que la de les altres llengües cèltiques, com el gaèlic escocès i irlandès o el bretó. Té entre 510.000 i 600.000 parlants, gaudeix de reconeixement legal i s'aprèn a les escoles. També té un fort moviment de promoció i defensa, i fa uns dies va tornar a ser notícia arran de la cooficialitat d'aquesta llengua al Consell de la Unió Europea. És la quarta llengua sense Estat en poder fer-ho, després del català, el basc i el gallec. Viquipèdia: Gal·les

06 de desembre, 2008

Barça 4 - València 0

Puyal 061208 Vist el trago que ha passat el València, similar al que van patir altres poca cosa que havien desfilat per l'estadi, com deien els crítics, no estaria de més que a Madrid es preguntessin si val la pena venir al Camp Nou d'aquí a una setmana. Per incompareixença, perdrien el clàssic per 3-0. S'evitarien viure en directe el malson d'enfrontar-se al Barça. Perquè fa la sensació que baixar a la gespa i jugar un partit de futbol davant els blaugranes és un terrible malson, un turment insofrible i devastador. Arribar al Camp Nou ve a ser com entrar en una altra dimensió. Com participar, per un dia, en una altra Lliga. Com jugar a un altre esport que, encara, es diu futbol. En realitat, més que jugar, només poden mirar. I això ha fet el València. Mirar i contemplar, atònit, impotent, un Barça sideral que mou la pilota a una velocitat que mai es pot atrapar. Aquesta nit han observat la resurrecció de Thierry Henry, que va marcar el seu últim doble en el 6-0 de la campanya passada, i n'ha sumat tres en 78 minuts. Aquesta nit se n'han emportat quatre i poden sentir-se satisfets, feliços fins i tot per no repetir aquella experiència. Renan, el seu porter, ha estat el millor i Xavi ha estavellat el 12è remat blaugrana al pal a la Lliga. Han tingut la sort, a més, que Messi no volgués fer sang, com si es reservés per a la setmana que ve. Sense esforçar-se del tot, s'ha emportat una ovació de campionat. S'ha emportat una ovació i també puntades. Com Hleb, com Xavi, com qualsevol blaugrana que hagués estat substituït per Guardiola, tan gran ha estat el festival de l'equip, com la ràbia d'un València que ha xutat més tíbies i turmells que pilotes. Confirmant que aquest equip, que ja se'n va emportar sis la Lliga passada, necessita culminar la neteja que no li van deixar acabar a Koeman. Els blancs han jugat com un equip de veterans que té a l'únic juvenil en punta. Pilotes i xuts llargs a Villa perquè es busqués la vida i la solucionés als altres semblava ser la consigna, mentre la resta, arrossegant les cames, a penes no podien ni caminar. Sense forces, en alguns casos per l'edat, i en altres per incapacitat física, esgotats de perseguir els blaugranes, més frescos i amb més ganes. El Barça no ha corregut més. El que ha corregut ha estat la pilota, a una velocitat vertiginosa per a aquest València ple de pegats a la defensa --Maduro, un centrecampista, ha estat reconvertit en central-- i sense davanters que acompanyessin Villa, un nàufrag que no ha pogut amb Márquez i Puyol, sempre pendents de la seva pròpia esquena. Guardiola ha accelerat el retorn d'Abidal després de gairebé un mes i mig inactiu. Encara que li pogués faltar ritme, el francès es podia menjar sense problemes un Joaquín que al Camp Nou sempre s'amaga perquè el capità s'aparellés amb el golejador asturià. S'ha escapat una vegada sol Villa i al trepitjar el límit de l'àrea li han caigut a sobre els quatre defenses del Barça. La jugada ha revelat l'agressiva actitud local i la passivitat visitant. Alves ha arribat corrent des de l'altra àrea per a tirar-se a sobre de Villa perquè, en realitat, feia més feina d'extrem i de centrecampista que de lateral. Per aquesta ambició i aquesta agressivitat que personifica, i que ha insuflat també als seus companys, ha marcat el tercer gol, amb el València mirant, i centenars d'espectadors sense veure'l, sense haver-se assegut encara a la butaca després del descans. Alves val per dos o tres jugadors de tant que treballa, i ha deixat en evidència els rivals. A la zona ampla hi havia cinc valencianistes, però els tres del Barça --més el brasiler-- els han desarmat una vegada i una altra. Movent el cuir com els àngels, intercanviant les seves posicions, desplegant un futbol excepcional fins a esgotar-los, també, la paciència. El València ha recopilat sis targetes. Totes, per puntades. Fins i tot Bojan ha rebut una trompada de Del Horno al minut d'aparèixer. Bojan ha estat suplent perquè Guardiola ha elegit Hleb, que ha recorregut els tres llocs de l'atac. Igual que Messi. Igual que Henry, que sense jugar de davanter centre ha comprovat que pot marcar gols. No un, sinó tres. En té prou de lluitar, i xutar amb fe, tingui o no tingui forces. Ell sol li ha fet tants gols al València com els que havia encaixat l'onze d'Emery en tota la Lliga fora de casa. No havia perdut de visitant i se n'ha emportat quatre. Podien haver estat vuit. S'ha emportat una valuosa lliçó que li pot ser útil quan torni a enfrontar-se a un Barça que acumula 20 partits sense perdre. Guardiola no vol tants elogis per al seu equip. Ho té malament per impedir-ho. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos d'un partit de somni

Reivindicació d'una nova Constitució catalana, 80 anys després de l'Havana

Prop de mig miler de persones reunides per més d'una trentena d'entitats han celebrat aquest divendres al vespre el 80è aniversari de la Constitució Provisional de la República Catalana, promulgada a l'Havana el 2 d'octubre de 1928. L'acte ha estat convocat per moltes de les organitzacions que l'11 de setembre van impulsar la manifestació per reclamar un Estat propi per a Catalunya. Aquesta vegada, l'objectiu era reivindicar una nova Constitució catalana.

Roser Gaitano, en representació de Sobirania i Progrés, ha assegurat que "no és la primera vegada que la societat civil es planta per dir prou davant l'evident esgotament de la via estatutària i autonomista". "Com a part necessària de l'Estat, avui reivindiquem una nova Constitució catalana, tot commemorant el 80è aniversari de la Constitució de l'Havana i fent volar la senyera amb l'estel blanc sobre el fons blau que aquella Constitució prenia com a oficial de la República Catalana".

El president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, ha llegit la declaració Per una nova Constitució catalana. "Vam ser pioners a Europa i al món a establir un contracte entre el rei i el poble" ha destacat.

La declaració fa constar que la Constitució de l'Havana estava inspirada i redactada pels anomenats "separatistes catalans de Cuba", i s'ha reivindicat aquest esperit. "Esperonem tots els catalans a fer seva la mateixa moral de victòria i gran visió política que van demostrar els reunits a l'Havana" ha dit Espot.

Jardí ressuscita !!!

Jordi Jardí va ser elegit vicepresident de l'associació estatal dels municipis amb energies renovables en l'assemblea constituent celebrada a Madrid En l'assemblea general constituent es va oficialitzar definitivament l'ANMER, que tindrà la seva seu a Madrid. L'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, que n'és un dels impulsors, va resultar escollit vicepresident primer de l'organisme. Tot i adquirir forma jurídica el mes de novembre, l'associació ja fa temps que treballa per tal que la direcció general del cadastre del Ministeri d'Economia i d'Hisenda reconegui les instal·lacions d'energies renovables com a béns immobles de caràcter especial (BICE). Així, els municipis afectats per aquest tipus d'instal·lacions rebrien una compensació econòmica en concepte d'IBI que els equipararia amb altres tipus de centres on es produeix energia no renovable, com les centrals nuclears i tèrmiques, entre d'altres. Els municipis associats a l'ANMER podran veure els primers resultats de les modificacions en el barem de l'IBI de l'1 de gener vinent, quan s'aplicaran els canvis establerts. A més d'aquest objectiu principal, l'organisme té la voluntat d'assolir una sèrie de propostes a partir dels 115.000 euros pressupostats per les despeses previstes pel 2009. Entre tot, es pretén aconseguir vincular un total de 500 municipis per tal d'augmentar els 85 associats actualment. Paral·lelament, es vol reclamar a l'administració una harmonització i homologació en els criteris per a la tramitació d'autoritzacions dels centres d'energies renovables. Alhora, es vol garantir la protecció dels drets dels municipis davant dels promotors que, tot i disposar d'aquest tipus d'instal·lacions, no reben cap tipus de contraprestació o és molt poc significativa.

L'obstacle és a Madrid, no a Brussel·les

L'oficialitat de la llengua catalana a la UE només depèn del govern espanyol, però ni PP ni PSOE no ho han demanat (ni ho demanaran) mai Mentre Andorra no s'adhereixi a la UE, que el català sigui o no llengua oficial seguirà depenent de la voluntat del govern espanyol, fins ara nul·la. Ni el PP ni el PSOE no han demanat mai a Brussel·les la reforma del reglament 1/58 del règim lingüístic de les institucions europees per afegir el català, el basc o el gallec a les 23 llengües oficials. D'oportunitats per fer-ho no n'han faltat: en cada ampliació cal reobrir-lo per encabir-hi la llengua del nou soci, com es va fer l'any passat, per al búlgar i el romanès.

Si el gaèlic, amb només 60.000 parlants, és oficial i el català no, tot i tenir-ne deu milions, és perquè el govern de Dublín ho vol i l'espanyol no. Irlanda ho va demanar el juny del 2005, 32 anys després d'haver-se adherit a la UE, i la resta de socis ho van haver d'acceptar, mentre que l'únic que ha aconseguit Miguel Ángel Moratinos és confondre els veïns de dalt parlant-los de "la llengua que es denomina català a Catalunya i les Illes Balears i valencià a la Comunitat Valenciana".

La web de l'oficina de l'Eurocambra a Barcelona no és el portal oficial, però sí que obre una petita escletxa més per a l'ús del català a les institucions europees, molt limitat. Els consellers de la Generalitat poden parlar-lo en els consells de ministres amb comptagotes: el cafè per a tothom els obliga a esperar que la resta de comunitats desfilin per Brussel·les per poder tornar-hi a anar. I podem escriure a la Comissió, el Consell i el Parlament i rebre resposta en la nostra llengua. Però al ple d'Estrasburg, que fins fa no gaire tenia un president i un vicepresident catalans, el socialista Borrell i el popular Vidal-Quadras, seguirà estant prohibit, al·legant uns problemes tècnics i de recursos que són inexistents: el 60% dels intèrprets de castellà són catalanoparlants i podrien traduir des de la mateixa cabina. eldebat.cat: Obiols veu “imbècil” que a Europa “només s'oficialitzin les llengües amb Estat”

directe.cat: Obiols veu 'imbècil' que a Europa 'només s'oficialitzin les llengües amb Estat'

Isabel-Clara Simó: No, senyor, no

No, senyor, no: un Estat de dret, democràtic, no canvia les regles del joc davant d'un atemptat. Eliminar ANB dels ajuntaments vol dir trencar amb la sobirania popular que els ha votat. Eusko Abertzale Ekintzea en basc, ANB, és un partit històric a Euskadi, nascut d'una escissió del PNB. I té màrtirs en el seu historial, com Hermenegildo Alvariño, mort a mans de pistolers el 1933. No, senyor, no. No es pot fer que un partit, votat pels ciutadans, desaparegui perquè no agrada al poder. Ningú no il·legalitza els partits feixistes ni els impedeix presentar-se a les urnes (amb el benentès que els fatxes, malgrat el soroll que fan, són una immensa minoria). No, senyor, no, il·legalitzar partits és propi de països totalitaris. No, senyor, no. No es pot dir pobrets mossos d'esquadra que es van posar nerviosos, o que es van equivocar. Perquè l'essència de l'Estat de dret és que la llei i els seus braços armats no es poden equivocar i, si hi ha transparència, si s'equivoquen la paguen. No sé si els mossos acusats de tortures són innocents o culpables, perquè són els jutges qui ho decideixen; només sé que determinar la seva innocència a priori és propi de països totalitaris. Que hi ha una llei i que els representants de la llei són els qui primer l'han de respectar. No s'admeten errors, no, senyor, veges si no a qui confiaríem les armes per garantir la nostra seguretat. Siguin catalans o espanyols. Que els errors són humans? Sí, i la responsabilitat també. Que un detingut és antipàtic, diu bajanades o clava puntades de peu? Doncs per això calen persones entrenades, que sàpiguen com aplicar la llei sense ultrapassar-la. Pobres de nosaltres: quanta democràcia que hem d'aprendre encara!

El Govern preveu aprovar l'avantprojecte de llei de les vegueries a finals de març

La llei que ha de permetre la nova ordenació territorial de Catalunya s'aprovarà durant l'any vinent. Així ho ha assegurat aquest divendres el conseller de Governació, Jordi Ausàs, que ha fixat el pròxim mes de març com a data perquè el Govern aprovi l'avantprojecte de llei de governs locals per Consell Executiu. Ausàs, que ha fet aquestes declaracions a la fira d'Amposta, ha reiterat que la primera vegueria que es crearà serà la de l'Ebre, tot i que la constitució total no serà fins després dels pròxims comicis municipals previstos pel 2011.

El conseller ha deixat clar que el Govern ja té un esborrany de l'avantprojecte de llei que ha de permetre la creació de vegueries, i que s'està consensuant “política i territorialment”. En aquest sentit, Ausàs ha assegurat que l'avantprojecte s'aprovarà a finals de març perquè en el transcurs del 2009 es debati en el Parlament. “El 2009 és l'any en què del Parlament ha de sortir la llei que ha de permetre la creació de les vegueries”, ha manifestat.

Ausàs ha concretat també que la vegueria estarà constituïda “amb tots els ets i uts” després de les pròximes eleccions municipals, tot i que l'aprovació del marc legal estarà llesta “molt abans”. El conseller també ha reiterat que els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials, tal com diu l'Estatut; i que la primera vegueria que es constituirà serà la de l'Ebre. “Per moltes raons però, sobretot, perquè ens emparem en el consell intercomarcal de les Terres de l'Ebre, aprovat pel president Tarradelles”, ha explicat.

05 de desembre, 2008

Carod continua considerant vàlid el referèndum si el TC retalla l'estatut

El vice-president del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va dir ahir, a l'acte d'ERC de dos anys de govern d'entesa, que si el Tribunal Constitucional espanyol retallés l'estatut, s'hauria de tornar a donar la veu al poble català. El president del partit, Joan Puigcercós, també va dir que, ara més que mai, Esquerra havia de deixar clar que volia un estat propi perquè era l'única garantia que la gent tingués drets com tots els altres països d'Europa.

L'acte, doncs, va aplegar Carod i Puigcercós en un mateix auditori, després de les conferències que van fer l'un i l'altre per separat els dies anteriors.

Puigcercós va dir que els ciutadans de Catalunya només tindrien drets dins d'un estat català, perquè en un estat espanyol o francès aquests drets serien trepitjats. També va advocar per la Catalunya positiva, 'que mira el futur, que fa propostes agosarades i valentes'.

Al seu torn, Carod va advertir: 'No acceptarem que una dotzena de magistrats a 600 quilòmetres de distància en el tribunal més polititzant de la història d'Espanya decideixi' per Catalunya. En aquest context, va assegurar que el poble català ja havia decidit: 'Quan el poble de Catalunya parla ha de callar tothom, fins i tot dotze magistrats que no representen la voluntat democràtica.' Avui: Carod manté la consulta

Urbanisme rebutja la proposta d'Horta de prohibir parcs eòlics al seu terme municipal

La comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre va suspendre ahir la modificació puntual de les normes subsidiàries d'Horta de Sant Joan, una modificació amb què l'Ajuntament pretenia evitar la instal·lació de parcs eòlics al seu terme municipal. «No s'ajusta a la llei d'urbanisme.» Així de contundent es va pronunciar ahir el director general d'Urbanisme respecte a la modificació puntual de les normes subsidiàries que planteja l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan. La proposta del consistori va arribar ahir a la comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre amb informes desfavorables del Departament d'Economia i del de Medi Ambient. «No es pot prohibir de manera genèrica una activitat a tot el terme municipal, és necessari justificar en cada zona per què no es poden instal·lar parcs eòlics», va manifestar Solà. Amb aquesta modificació del pla urbanístic municipal, l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan pretenia complir la voluntat de la major part dels habitants del municipi, que van expressar en referèndum el seu rebuig a la instal·lació de centrals eòliques. De tota manera, la comissió d'Urbanisme no va acceptar ahir el pla especial urbanístic del parc eòlic de Pessells, en què es preveu instal·lar disset aerogeneradors a Horta de Sant Joan amb una potència de 49,67 megawatts. En aquest cas, Solà va assenyalar que s'ha rebutjat la proposta del parc eòlic d'Horta perquè la promotora no ha inclòs l'informe de sostenibilitat ambiental. Cinc membres del grup Jóvens de les Terres de l'Ebre es van encadenar ahir a la seu del Departament d'Economia a Barcelona per rebutjar la massificació eòlica a la Terra Alta. Aquest col·lectiu va voler fer una actuació directa perquè considera que ja s'han esgotat les vies legals. «S'estan construint centrals eòliques sense tenir la declaració d'utilitat pública ni el projecte executiu, a més d'ocupar finques privades sense autorització», va dir Núria Molet, portaveu dels activistes. Els Mossos d'Esquadra van tallar les cadenes i van desallotjar els manifestants de la seu d'Economia, tot i que abans van poder expressar al conseller Castells les seues reivindicacions. D'altra banda, demà, dissabte, la Plataforma en Defensa de la Terra Alta i altres col·lectius han convocat un acte de protesta a Corbera d'Ebre. Avui: Opositors als parcs eòlics es tanquen a Corbera d'Ebre exigint l'aturada de les obres de la central del municipi