La Cameta Coixa 2010

Totes les fotos de Vicent, la Pepa i la Geno, clicant aquí

i aquí, les de la UEC de Tortosa

i les de Koanito

Blog de la Cameta coixa

Quin Calvari...: 2ª Cursa de Muntanya "La Cameta Coixa"

Primers resultats: El sí a la independència torna a arrasar en les consultes del 28F

Un cop coneguda la dada de participació i a l'espera de saber-se els resultats de l'escrutini de les consultes d'aquest 28F, les comissions organitzadores comencen a fer públics els resultats després de fer el recompte. Tal i com ja va passar a Arenys de Munt i en les consultes del 13D les persones que han exercit avui el seu dret de vot han tornat a votar massivament per la independència de Catalunya. Els vots negatius, per ara, no depassen en cap cas el 8% i, en canvi, el sí supera en la majoria dels casos el 90%. Tot i que encara no es disposa dels resultats a les ciutats més poblades, sí que hi ha dades de poblacions com Alella, Campdevànol, Carme, Moià o Sant Quirze del Vallès. Ara mateix, segons dades de la Coordinadora els resultats generals se situen en 38.695 vots pel sí (92.2%), 1.990 pel no (4.7%), 1.142 blancs (2.7%) i 141 nuls (0.3%).

Més de 60.000 persones voten en les consultes sobiranistes

Les consultes sobiranistes d'avui han obtingut un 21% de participació i més de 60.000 persones han votat en els vuitanta municipis que hi participaven. El portaveu de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, no ha volgut comparar aquests resultats amb les consultes del 13-D, en què gairebé va haver-hi un 30% de participació. «No podem parlar d'increments ni de descensos, perquè les votacions s'han fet en poblacions diferents», ha dit Bertran, que ha afegit: «Entre les consultes d'Arenys, les del 13 de desembre i les d'avui més d'un 25% del cens hi ha donat suport. Cap partit polític obté aquests números al Parlament de Catalunya. Això vol dir que l'autodeterminació seria el primer partit del país. CiU obté un 17,58% dels vots sobre el cens i el PSC, un 14,59%». Bertran també ha destacat que les consultes d'avui han de ser un «pont» per arribar al 25 d'abril, quan un milió de persones estaran convocades a les urnes. També ha recordat que hi ha hagut molts intents per acabar amb aquesta onada de consultes, que han acabat fracassant. Pel que fa als resultats, el municipi amb més participació ha estat La Nou de Berguedà amb un 56,48%. També s'ha de remarcar el 55,47% de la Torre de Fontaubella (Priorat) o el 51,59% de Parlavà. (Baix Empordà). Pel que fa als municipis més grans, La Bisbal d'Empordà ha estat el que ha obtingut els millors resultats amb un 26,45%, mentre que Palafrugell s'ha quedat només amb un 11,49%. A la Garrotxa, s'ha obtingut un 33,78% i al Solsonès, un 30,54%.

Joan Puigcercós: "Les consultes són l'expressió positiva de la ciutadania. No són una reacció contra res"

El president d’ERC, Joan Puigcercós, ha acompanyat aquest matí a l’alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Solé, a dipositar el seu vot al col·legi situat al Casino del municipi vallesà, en la que és la segona volta de les consultes sobre la independència de Catalunya.

Per a Puigcercós, però, aquest cop l'Estat ha après que posar pals a les rodes a aquests moviments ciutadans no només no serveix de res sinó que mobilitza el vot més radical.

"Avui, les consultes són l'expressió positiva de la ciutadania. No són una reacció contra res", ha remarcat el president d'ERC, tot i que no cal relaxar-se.

A més, segons Puigcercós, aquestes consultes posen les bases per a la consulta definitiva i ha valorat molt positivament que la hagi estat la ciutadania la que s'hagi organitzat per fer-ho.

“El país està fent passes de gegant per aconseguir que algun dia els seus ciutadans puguin dir que volen un estat propi”, ha afirmat el líder republicà.

En aquest sentit, Puigcercós ha animat a "seguir remant" per aconseguir que Catalunya tingui un Estat propi, independentment de l'actitud de l'Estat espanyol.

Puigcercós ha insistit que les consultes sobiranistes comporten un acte cívic, lliure i democràtic que demostra que "no hi ha cap trauma" en la reclamació de la independència.

Finalment, ha convidat a votar a aquells que no hi estiguin d’acord: “Aquells que no vulguin un estat propi també poden votar" ha reblat Puigcercós.

Tres mil manifestants protesten a Aiora contra el cementiri nuclear

La plataforma contra el cementiri nuclear de Zarra ha aplegat avui a migdia uns tres mil manifestants a Aiora (Vall de Cofrents) per tal de mostrar 'l'oposició comarcal a la instal·lació [del cementiri nuclear] que ha sol·licitat el batlle de Zarra'. Cal recordar que Zarra és una de les dues poblacions del país (juntament amb Ascó) que aspiren a acollir el magatzem de residus nuclears. Tot i que l'ajuntament va aprovar la candidatura, molts veïns no hi estan d'acord, i per això surten avui en una marxa que té el suport de la plataforma Tanquem Cofrents.

A la marxa, que ha sortit de l'ajuntament i s'ha acabat a la plaça Major, els participants han esgrimit pancartes on es podia llegir 'la Vall no es ven' i han arribat a tallar la N-330.

La plataforma considera que el cementiri nuclear 'és una instal·lació extremadament perillosa' perquè diu que concentrarà grans quantitats de residus radioactius. 'es tracta de les substàncies més perilloses conegudes, actives durant milers d'anys', alerta en un comunicat, en què també adverteix que 'ningú no pot garantir que no passara absolutament res'.

Tanquem Cofrents, que és formada per Greenpeace, Intersindical Valenciana, Ecologistes en Acció, Compromís pel territori i Xúquer Viu, entre més, diu que no hi ha cap solució definitiva ni tampoc prou segura per als residus nuclear i es queixa que 'la instal·lació del cementiri a la comarca complica les possibilitats de desenvolupament sostenible de la zona'. A més, es queixen que 'la decisió de l'Ajuntament de Zarra s'ha fet sense consultar el municipi, sense debat ni informació i amb desconeixement de gran part de la població'.

Per tot plegat, també demanen que hi hagi més informació, que s'obri un debat 'objectiu i plural' i que 'no s'hipotequi el futur d'aquesta comarca d'interior per un benefici econòmic limitat a curt termini que perjudicarà tothom'. LaVanguardia: Miles de personas recorren Guadalajara en protesta por la instalación del almacén en la comunidad

Catalunya recela de la Llei de llengües d'Aragó

Les Corts d'Aragó va aprovar al desembre la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües o modalitats lingüístiques pròpies. Una llei molt esperada però que és vista des de Catalunya com una "oportunitat perduda", tot i admetre alguns avenços positius.

La Llei de llengües reconeix l'existència del català a la Franja de Ponent, estableix alguns àmbits de protecció, però no fa el pas de l'oficialitat. Acadèmics, el govern i entitats culturals posen en dubte que la normativa sigui útil per a l'objectiu de protegir la llengua catalana perquè no estableix obligacions. Tots ells constaten que a la Franja el català és viu a l'esfera privada, però no té presència a la pública.

"Aragó és una comunitat autònoma en la qual, juntament amb el castellà, llengua majoritària i oficial en tot el seu territori, es parlen en determinades zones altres llengües, l'aragonès i el català, les tres amb les seves modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó". Així comença el preàmbul de la llei aprovada, que veu el català i l'aragonès com un "ric llegat" i per això es considera que les dues llengües requereixen "d'accions decidides" per a "protegir-les, dignificar-les i normalitzar-les socialment, facilitant així la seva protecció i promoció".

Així, la llei reconeix la "pluralitat lingüística" i en propicia la "conservació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió", però tanca la porta a l'oficialitat de català i aragonès, que qualifica com a "llengües pròpies originals i històriques". La llei deixa clar que l'única llengua oficial és el castellà.

Barça 2 - Màlaga 1

Puyal 270210

El Barça continua guanyant i avui també ha millorat la imatge. A la primera part el conjunt català ho ha intentat de totes les maneres possibles, però la pilota -com resa el tòpic- no volia entrar. El Màlaga estava molt ben posat i els de Guardiola han jugat amb paciència. El gol s'ha fet esperar. Ha estat de Pedro al minut 68. El canari, que ja havia fet un excel·lent primera meitat, ha engaltat un cacau des de la frontal que ha superat Munúa. Però quan faltaven deu minuts per acabar, el Camp Nou s'ha quedat mut. Valdo ha empatat superant Valdés en un u contra u. Malgrat tot, ha aparegut Xavi per servir una fantàstica passada a Alves. El brasiler, que ha rebut dins de l'àrea, ha deixat enrere per a Messi, que només ha acompanyat la pilota a la xarxa. Finalment, ja en temps afegit, Rubinos Pérez ha anul·lat un gol a Ibrahimovic per una dubtosa falta en atac. Gran i treballada victòria blaugrana que, amb el triomf del Madrid a Tenerife, deixa el Barça líder amb la mateixa diferència que la setmana passada -2 punts- respecte els blancs. Això sí, amb una jornada menys. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Compte enrere per al 28-F

Uns 300.000 electors podran votar demà en vuitanta municipis. I naltros, quan ? Tot és a punt en els vuitanta municipis que demà organitzaran consultes sobre la independència de Catalunya perquè els gairebé 300.000 electors cridats a les urnes puguin votar des de les nou del matí. Els actes de final de campanya van tenir lloc ahir, amb Joan Laporta, Elisenda Paluzie, Alfons López Tena i Uriel Bertran, entre altres, de protagonistes. En aquesta convocatòria, els partits polítics han estat més absents que no el 13-D. Avui, però, Artur Mas i Joan Ridao n'han parlat.

El president de CiU ha celebrat que demà la ciutadania pugui expressar la seva opinió sobre la independència i ha mostrat el 'respecte absolut' per aquesta iniciativa sorgida de la societat civil. Mas ha recordat que la federació ha donat plena llibertat d'acció als grups municipals perquè donin suport a les consultes.

Ridao apel·la al vot d'"independentistes i demòcrates" en la segona onada de consultes

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha apel·lat aquest dissabte al vot d'independentistes i demòcrates en la jornada de consultes sobre la independència que es fan aquest diumenge en una vuitantena de municipis catalans.

En una visita a Alella (Maresme) per conèixer el sistema de vot electrònic amb què s'experimentarà aquest diumenge, ha considerat que les consultes independentistes són també una manera de "recuperar autoestima col·lectiva" i demostrar que "entre el català emprenyat i fatigat, i l'optimista" que veu en l'Estatut l'únic horitzó nacional, hi ha espai pel català "lúcid i ambiciós" que vol posar el dret a decidir en l'agenda política.

Per Ridao, la segona onada de consultes d'aquest diumenge són una "demostració de civisme exemplar" a més d'un exercici del que ha anomenat "gimnàstica democràtica de primer ordre" que, a parer seu, "interessa a tothom".

Es refereix tant a "independentistes que volen ser catalans de primera i no espanyols de tercera" com a "demòcrates que tenen l'oportunitat per decidir sobre el seu futur, però també sobre coses que afecten al seu dia a dia i al benestar, com la crisi".

Consulta a ritme de jota

Xerta es convertirà demà en el primer municipi de les comarques de l’Ebre que acull un referèndum sobiranista. Alcanar i Ulldecona ja han anunciat que votaran el 25 d’abril i l’Aldea busca data Diumenge es ballaran sardanes a la plaça Major. I jotes tortosines. Xerta, primer municipi de l’Ebre que organitza una consulta popular per la independència, afronta amb il·lusió la votació de diumenge. A les Terres de l’Ebre, la urgència de projectes polèmics com el transvasament, la massificació eòlica o el magatzem nuclear mantenen en un segon pla el debat sobiranista. En els últims anys, el malestar i la decepció institucional han unit el territori i l’han dotat d’una nova identitat. Tanmateix, “l’ebrenc se sent català com el primer”, expliquen des de la comissió organitzadora de Xerta, i el sud no serà una excepció en el mapa de les consultes. Alcanar i Ulldecona en faran el 25 d’abril. Els seguiran l’Aldea i altres municipis.

Alienes a la Revolució Industrial i a les grans migracions de dècades passades, les Terres de l’Ebre són avui la reserva espiritual del català. Segons un estudi recent del govern, són el territori de Catalunya on hi ha més proporció de persones que afirmen tenir el català com a llengua habitual (un 72,8%), una majoria superior a Ponent (65,4%) o l’Alt Pirineu i Aran (60,1%). I malgrat la identificació dels ebrencs amb el principal vehicle de transmissió cultural català, l’estadística porta una altra pregunta. Per què dels 245 municipis que diumenge ja hauran votat la consulta per la independència només un, Xerta, és a les Terres de l’Ebre? L’escriptora de Xerta Francesca Aliern ho atribueix al caràcter de l’Ebre, al seu parer, una manera de ser marcada a foc pel control i la influència que durant molts anys han exercit els cacics. “Els poders polítics i econòmics de Barcelona o Madrid sempre han protegit els amos locals, perquè a canvi de petites concessions ajuden a tenir la gent dòcil i manejable. A acceptar el que sigui. Fins fa poc, això ha minvat la valentia i la capacitat d’iniciativa de la gent de l’Ebre”, opina Aliern. Les coses, però, van començar a canviar amb el transvasament impulsat pel PP, quan la percepció d’agressió externa va unir el territori i va forjar una nova identitat.

Les massives protestes contra projectes imposats han fet córrer molta tinta els últims anys i han provocat més d’un tremolor polític. Quan no és un transvasament –se’n digui Pla Hidrològic, o interconnexió de xarxes–, és un dipòsit de gas o una central tèrmica, i quan no, un magatzem de residus nuclears, o futurs parcs d’aerogeneradors al paisatge verge de la Batalla de l’Ebre. La gent de l’Ebre sempre està distreta. “Tenim la sensació de ser sempre els últims, que només servim perquè ens donin coces. Hi ha recel amb les institucions, i en conjunt, potser, sempre tenim altres necessitats més imperioses que el debat identitari”, explica Rubén Alegria, membre de la comissió organitzadora a Xerta. El cert és, però, que en aquest poble de 1.300 habitants a la vora de l’Ebre, on es cultiva una de les millors taronges de Catalunya, la gent parla de la consulta des de fa molts mesos. La cosa es va començar a gestar al setembre i s’hauria pogut celebrar al cap de dos mesos, si no fos perquè enmig queien les festes patronals de Sant Martí (al novembre).

L’Ajuntament, governat per PSC i ERC, i amb CiU a l’oposició, va donar suport a la consulta, si bé la votació se celebrarà en un local particular, al costat mateix del consistori. Amb l’organització hi col·laboren unes 25 persones de tot l’espectre social i polític local, també del PSC. Alegria, que és electricista i regidor d’ERC, destaca precisament aquesta unitat. “Independentment del resultat, de la participació, el més positiu és que ens hem demostrat que gent molt diferent podem posar-nos d’acord per treballar junts”, explica Alegria. “Potser hem obert una nova porta a la col·laboració positiva en altres temes”, afirma esperançat

Laporta demana el sí a la independència per 'despertar' la consciència nacional

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va visitar aquest divendres Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa) per donar suport a l'acte organitzat per Òmnium Cultural per demanar el sí a la consulta independentista que se celebrarà aquest diumenge. 'El sí és un pas previ per aconseguir que Catalunya sigui reconeguda com a un estat de ple dret a nivell internacional i perquè els catalans existim amb normalitat al món' va afirmar el president del club durant el discurs que va pronunciar davant unes 200 persones. Laporta ja va participar activament en diversos actes de campanya en l'onada del 13-D.

El president del F.C. Barcelona va subratllar la importància d'aquestes consultes a Catalunya perquè permeten 'despertar la consciència nacional' i 'remoure les consciències'. 'Portem molt de temps narcotitzats i ja és hora que despertem', va dir Laporta, alhora que va defensar que cal fer-ho des del civisme i el respecte.

Durant el seu discurs, va reivindicar un estat propi de Catalunya per poder ser reconeguts de ple dret davant la comunitat internacional i sobretot per poder prosperar amb unes polítiques pròpies que permetin gestionar els propis recursos. 'És incontestable que amb un estat català que defensi els seus interessos tindrem millors hospitals, escoles, carreteres i millorarà el benestar dels catalans'. També es va referir a la lluita per la defensa dels drets de Catalunya com 'la més romàntica a la que pot aspirar un poble', tot dient que el poble català ja ha fet tots els mèrits per lluitar per la llibertat.

La jornada per al sí va començar a dos quarts de vuit del vespre i va comptar amb unes 200 persones de públic, entre els quals hi havia molts seguidors del Barça. Geganters, percussionistes, sardanistes i la música del cantautor Jordi Batista van amenitzar l'acte, que va comptar amb els parlaments del president d'Òmnium Garrotxa, Jordi Ferrer, l'historiador Jordi Bilbeny, i Elisenda Paluzié de Sobirania i Progrés, entre d'altres.

El silenci de l'Estat esvaeix la por dels ajuntaments catalans

La pionera consulta d’Arenys de Munt del 13 de setembre queda lluny si es fixa l’atenció en la implicació dels alcaldes i ajuntaments. La por i la prudència que va generar la intervenció de l’Estat prohibint que l’Ajuntament d’Arenys cedís locals municipals als organitzadors de la consulta i la polèmica manifestació de la Falange semblen ja oblidats.

Si en el cas d’Arenys tot van ser bastons a les rodes, en la segona cita unitària de les consultes d'aquest 28-F després del 13 de desembre, la tranquil·litat i la serenor semblen ser la tònica dominant. De fet, en el 13-D, l’Estat ja es va fer enrere a l’hora de prohibir als ajuntaments el suport a les consultes, i fins i tot la Falange va decidir desconvocar les manifestacions que havia previst en diverses localitats, com Sant Cugat del Vallès. Això ha fet que la majoria d’alcaldes i ajuntaments no hagin tingut aquest cop cap tipus de problema per cedir locals municipals i les urnes per a les votacions.

Fins i tot, en aquest 28-F, quinze alcaldes de la plataforma Decidim.cat, que integra 1.300 càrrecs electes municipals, han fet un pas més i han enviat una carta als veïns en què informen sobre la celebració de la consulta independentista i el lloc on poder exercir el dret a vot.

Avui: El silenci de l'Estat esvaeix la por dels ajuntaments

La «radicalització» de CiU estronca un govern d'unitat a la Ribera d'Ebre

El govern del PSC i ERC en el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre va iniciar, al setembre, una sèrie de converses amb el grup de CiU, a l'oposició, amb les quals es buscava fixar una política comuna en dinamització econòmica, infraestructures i polítiques socials.

Era el primer pas perquè, un cop consensuat i aprovat el pressupost per al 2010, CiU s'incorporés al govern. Així ho va explicar ahir el president del Consell Comarcal, el republicà Bernat Pellisa, que va revelar que les negociacions es van trencar quan CiU va exigir un repartiment de càrrecs abans de tancar el pressupost.

Però un altre fet que ha estroncat la formació d'un govern d'unitat ha estat la polèmica per la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, així com els canvis interns a CiU. «La gent de CiU amb la qual vam començar a treballar és la que ha perdut, i a la Ribera d'Ebre ha renascut la CiU d'abans, la dels que estan a favor de l'MTC i la dels que només volen castigar el tripartit», va lamentar.

El president riberenc va destacar la bona relació amb l'actual portaveu de CiU i alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim, però va criticar la «radicalització» imposada «pels que manen a la comarca, els alcaldes de Móra la Nova, Tivissa i Garcia». De fet, en el ple de dijous al vespre va prendre possessió com a conseller l'alcalde de Tivissa Jordi Jardí. «Són els que durant el ple van promoure una manifestació a favor del magatzem nuclear», va dir.

En el mateix ple, tots els grups van aprovar una moció, pactada amb CiU, sobre el model de creixement econòmic de la comarca. En realitat, però, va ser una moció consensuada el setembre del 2009, quan van començar les negociacions amb el PSC i ERC. «Havíem esperat a aprovar-la fins que hi hagués un acord en el pressupost, però van ser els de CiU els que es van aixecar de la taula», va dir Pellisa.

El clima enrarit per l'MTC tampoc ha ajudat, i finalment CiU va optar per presentar una moció pròpia sobre el model de comarca, però amb cap referència al cementiri nuclear, que va ser rebutjada per la resta de grups. D'altra banda, el text de la moció consensuada sobre el model de creixement de la Ribera d'Ebre inclou tres eixos que són la dinamització econòmica, les infraestructures i la societat del benestar i serveis.

En el camp de la dinamització econòmica, el consell treballarà per rebaixar el preu del quilowatt per a activitats industrials, ja que a la mateixa comarca hi ha diversos centres productors d'energia, i la reestructuració del consorci de residus, per optimitzar-ne el rendiment econòmic.

Pel que fa a les actuacions en l'eix de les infraestructures, s'instarà les administracions competents perquè milloren la xarxa de carreteres, amb el desdoblament de la carretera N-420 i la renovació de la via de tren entre Reus i Móra la Nova.

Finalment, l'eix de la societat del benestar i serveis inclou la potenciació de l'àrea dels serveis socials, com a factor clau de la minimització dels efectes de la crisi a la Ribera d'Ebre. Segons va dir Pellisa, «la moció concreta quines són les accions polítiques que s'han d'emprendre a la comarca per afrontar un futur complicat, no només per la crisi econòmica, sinó també a causa de la fractura social» per la candidatura d'Ascó a l'MTC.

De fet, el mateix dijous, l'alcalde d'Ascó, Rafael Vidal (CiU), sí que va assistir al ple del Consell Comarcal, ja que al ple del mes passat no ho va fer per evitar la protesta dels contraris al magatzem nuclear. En canvi, el ple d'aquest dijous va ser seguit per una trentena de persones que van estendre pancartes a favor de l'MTC

Oriol Junqueras presenta un nou blog per ampliar la participació en la presa de decisions comunitàries

L’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha manifestat el darrer divendres a Brusel·les que creu necessari fer arribar els debats europeus a Catalunya 'perquè hem de participar més en la presa de decisions comunitàries'. Per tal d'assolir aquest objectiu, Junqueras ha llençat un blog nou per tal de comunicar l’acció parlamentària que duu a terme a l’Eurocambra, i posar a l’abast dels ciutadans els debats europeus. L’eina també permet seguir la política europea a través d’alertes dels nous posts per e-mail, així com a través del Facebook i del Twitter.

‘Al Parlament Europeu hi ha un debat ideològic molt intens, fins i tot molt més que en els parlaments nacionals o estatals, on predomina la política de declaracions i contradeclaracions. Crec que cal fer arribar els debats europeus a Catalunya, perquè hem de participar més en la presa de decisions comunitàries. A Europa, com més et mous, més comptes’, ha afirmat Junqueras.

A més, l'eurodiputat d'Esquerra pretén que el nou blog no només sigui un indret on exposar les seves idees, sinó que els internautes hi debatin obertament. Així mateix, Junqueras impulsarà la política 2.0 a través de debats públics dels documents polítics amb els internautes. junqueras.cat

Castells torna a insistir en la necessitat d'un grup propi del PSC a Madrid

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha defensat aquest divendres un front català a Madrid per defensar l'autogovern i per qüestions que afecten Catalunya i que es decideixen a la capital de l'estat espanyol. En declaracions a TV3, Castells ha reivindicat de nou un grup propi del PSC al Congrés, però també ha defensat que els diputats catalans a Madrid actuïn junts, tal i com també va reivindicar el president de CiU, Artur Mas, durant el ple monogràfic sobre la situació econòmica que va tenir lloc al Parlament el passat dimecres. Al preguntar-li si cal aquest front comú, Castells ha estat clar: 'Absolutament. Jo treballaré perquè hi sigui'.

Alfons López Tena i Uriel Bertran protagonitzen l'acte final de les consultes al castell de Cardona

El notari Alfons López Tena i el responsable de la comissió territori i campanya de participació de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència, Uriel Bertran, protagonitzaran avui l'acte de clausura de la campanya de foment del vot a les consultes de diumenge, que tindrà lloc al castell de Cardona, l'últim bastió de la resistència catalana a la Guerra de Successió. Al seu torn, el president del FC Barcelona, Joan Laporta, participarà en un acte a favor del Sí a Sant Esteve d'en Bas (La Garrotxa), juntament amb l'economista Elisenda Paluzié i el filòleg Jordi Bilbeny.

Avui: Laporta demana el sí a la independència per "despertar" la consciència nacional

La Coordinadora considera el 28-F 'un punt de no retorn' cap al referèndum nacional

La Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència ha marcat l'onada de consultes de diumenge com un punt 'de no retorn' cap al referèndum nacional i oficial que hauria de convocar el Parlament. El diputat d'ERC i responsable de la campanya per la consulta, Uriel Bertran, ha indicat que si algú pensava que el 13 de desembre era un punt i final, les consultes del 28 de febrer que tindran lloc en vuitanta municipis, 'demostren que el poble de Catalunya té ganes d'autodeterminació'. Bertran participarà amb Alfons López Tena, Anna Arqué i els responsables de Cardona Decideix en l'acte de clausura de la campanya, avui al vepre. VilaWeb: Últimes xerrades a Corçà i Cruïlles abans de la consulta sobiranista del 28F

No enviarien els tancs !!!

Un 89% dels espanyols estaria en contra d'una intervenció militar a Catalunya si s'aprovés la independència El resultats de la segona part de l'enquesta presentada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) revelen que un 88,8% dels espanyols no serien partidaris d'una intervenció militar a Catalunya en el cas que s'aprovés la independència en un referèndum oficial. Tanmateix, malgrat que només un 8,8% dels enquestats veuria de bon ull l'acció de l'exèrcit, un 60% considera que es produirien incidents violents si s'anunciés la separació d'Espanya. Tot i així, un 88,9% creu que els actes de violència no tindrien cap justificació.

A Espanya, a la pregunta de "si Catalunya celebrés el referèndum i votés a favor de la independència, què creu vostè que hauria de fer el govern espanyol?", únicament un 25% consideraria oportú anul·lar l'autonomia, mentre que el 68,6% hi estaria en contra. Un 69,1% tampoc estaria d'acord a imposar sancions econòmiques contra Catalunya. El sondeig destaca una altra dada significativa: un 80,2% dels espanyols opina que els pobles del món tenen dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur. No obstant, només un 25% aprovaria oficialitzar l'ús del català com a llengua oficial i de treball a la Unió Europea.

Un 60% dels enquestats consideren que els catalans han contribuït molt al progrés d'Espanya, i un 48% creuen que una Catalunya independent mantindria bones relacions amb l'Estat espanyol.

directe.cat: Els espanyols troben bé l'autodeterminació dels pobles, però la rebutgen per a Catalunya

De la Vega afirma que la situació del català en l'ensenyament "és un tema resolt"

Si tu ho dius !!! La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha afirmat que la situació del català és "un tema resolt" en l'ordenament jurídic de l'Estat i a partir de les diverses sentències del Tribunal Constitucional i altres instàncies judicials. De la Vega ha fet aquest pronunciament en resposta a la iniciativa instada des del PP i diversos mitjans de comunicació de Madrid sobre la consideració de l'espanyol com a llengua vehicular de l'ensenyament.

La vicepresidenta de la Vega ha afirmat que no existeix conflicte jurídic a l'entorn de la llengua a l'Estat espanyol. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, De la Vega ha estat preguntada per què no es dóna a l'espanyol la consideració de llengua vehicular de l'ensenyament, en una referència directa a la condició del català en el sistema educatiu de Catalunya. Una periodista ha interrogat De la Vega arran de la divulgació de la biografia de José Montilla, en què s'afirma que la seva dona ha optat per l'escolarització dels seus fills en una escola alemanya per afavorir el coneixement d'aquesta llengua, amb l'argument que el català ja el poden aprendre a casa.

SENSE VERGONYA !!!!

El dia 7 de març ens hi juguem molt !!! Des d’un temps ençà hem anat veient com sense vergonya se’ns han anat mostrant tot un seguit de personatges i actituds que, a més a més de tristesa i preocupació, ens poden arribar a inspirar por i preocupació.

Veiem alcaldes que no han considerat oportú sortir al carrer a demanar allò que les institucions a les que representen han decidit, però en canvi no han tingut cap mania en contradir-les públicament o en privat.

Veiem polítics que tenen la poca vergonya de fer cas omís a la gent del territori que els ha triat com els seus representants prenent decisions que no han tingut la barra ni de consultar.

Veiem sindicalistes que s’apiaden d’alcaldes agosarats i en canvi no tenen en compte al poble emprenyat.

Veiem personatges que s’autoproclamen demòcrates i d’esquerres recollint signatures a favor de l’AMAC.

Veiem desenvolupadors del territori més pendents de la menjadora que no pas del poble a desenvolupar.

Veiem enquestadors que retiren, sense manies, les seves pròpies enquestes quan en veuen els resultats.

Veiem com molts juguen a nedar i guardar la roba esperant posicionar-se com a cavalls guanyadors sense haver corregut.

Estem veient poc respecte a la gent i al territori, egoisme i molt poca vergonya.

El dia 7 de març ens hi juguem molt !!!!

El dia 7 de març sense vergonya, cal que omplim els carrers de Móra perquè:

-ENS HI JUGUEM LA CREDIBILITAT DE LES INSTITUCIONS DEMOCRÀTIQUES!

-ENS HI JUGUEM LA NOSTRA DIGNITAT COM A CIUTADANS!

-ENS HI JUGUEM EL FUTUR DEL TERRITORI DEL QUAL NO ENS EN VOLEM FER PARTÍCIPS!

-ENS HI JUGUEM QUE EL NOSTRE TERRITORI NO ESDEVINGUI, PER SEMPRE MÉS, UNA FINCA D’UNS QUANTS ADMINISTRADA PER UNS QUANTS!

-ENS HI JUGUEM EL FUTUR DE MOLTES IL·LUSIONS SACRIFICADES EN BENEFICI DES INTERESSOS DEL CAPITAL!

-ENS HI JUGUEM QUE GUANYI LA PREPOTÈNCIA, L’ENGANY I LA MISÈRIA MORAL!

EL DIA 7, SENSE VERGONYA, HEM DE DIR NO A LA POCA VERGONYA!!!!!!

Els sindicats acusen Educació d''enganyar-los" i confirmen la vaga del 17 de març

Els sindicats USTEC-STEs, CC.OO., ASPEPC-SPS, UGT i CGT han acusat el departament d'Educació d'"enganyar-los" durant el procés de negociació, perquè consideren que no ha tingut una veritable voluntat d'acceptar cap de les seves reclamacions laborals. Per aquest motiu, han confirmat la convocatòria d'una vaga unitària el 17 de març, que anirà acompanyada d'un calendari de mobilitzacions contra la política educativa del conseller eMaragall.

Les principals reclamacions sindicals són augmentar les plantilles del professorat, que es modifiqui el decret d'autonomia per evitar la "desregularització" de la funció del professorat, que es cobreixin totes les baixes des del primer dia i la jornada intensiva per al mes de juny.

Les negociacions entre els sindicats i la conselleria es van trencar dimecres. El departament defensa que han estat els sindicats els que les han trencat amb una amenaça de vaga i els sindicats asseguren que ha estat la conselleria la que s'ha "aixecat de la taula".

Els portaveus sindicals han demanat al president de la Generalitat, José Montilla, que intervingui en aquest conflicte, després que s'hagi fet palès que no és possible la interlocució amb eMaragall. També han desmentit el comunicat emès per la conselleria, que acusava als sindicats de ser els responsables de trencar les negociacions i convocar una vaga amb interessos particulars davant les eleccions sindicals que s'han de celebrar a la tardor. La portaveu d'USTEC-STEs, Rosa Cañadell, ha afirmat que el gran problema de l'educació pública té noms i cognoms, el del conseller d'Educació, i ha afirmat que la vaga convocada, la cinquena, "és conseqüència de la política educativa d'eMaragall i la llei d'Educació de Catalunya (LEC)".

"És de sentit comú que si fas una llei en contra del professorat, que és qui ha d'aplicar-la, tindràs problemes", ha declarat. També ha acusat el conseller "d'omplir-se la boca" dient que aquestes modificacions aportarien nous projectes i qualitat, i ha dit que el que està passant és tot el contrari.

Cañadel ha criticat especialment que el nou decret d'autonomia "dificulta el treball i la participació" dels professors, ja que els "margina". Ha considerat una "barbaritat" que els resultats dels mestres s'avaluïn tenint en compte els resultats escolars dels alumnes i el major paper dels equips de direcció. El portaveu d'ASPEPC-SPS, Xavier Massó, ha afirmat que el decret d'autonomia es podria resumir dient que la direcció dels centres, si el departament està d'acord, "podran fer el que vulguin". Ha considerat "inèdit" en democràcia que s'aposti per la "desregularització" i ha rebutjat completament el decret. A més, ha acusat a la conselleria de "jugar brut" i de no fer cap veritable proposta de canvi. Des de la CGT, Emili Cortavitarte, ha convidat al president de la Generalitat, José Montilla, a recuperar la carta de dimissió que ja van presentar contra eMaragall i s'ha oposat rotundament al model d'educació pública que, segons ell, vol imposar la Generalitat. La portaveu d'ensenyament de la UGT, Roser Font, ha reconegut que durant el procés negociador s'havia avançat en alguns aspectes, però ha destacat que eren coses "poc significatives". Ha dit que la pretensió és aconseguir que els centres públics i els docents "puguin exercir la docència en condicions". Font ha instat al professorat a unir-se davant d'aquesta convocatòria de vaga i ha declarat: "No només des de la queixa canviarem les coses, també des de la unitat". El portaveu de CC.OO., Àngel Garcia, ha dit que la vaga "no és un caprici" dels sindicats, sinó que és coherent amb les seves reclamacions. Ha dit a eMaragall que "ho té fàcil" si vol que la vaga es desconvoqui, ja que només ha de fer propostes clares i "serioses".