La llei de la consulta popular d'Ibarretxe entra en vigor el mateix dia que el govern espanyol presenta un recurs al TC

Ibarretxe 150708 CATr

Click To Play

El Butlletí Oficial del País Basc ha publicat aquest dimarts la llei per fer una consulta sobre el diàleg per la pau i la normalització el pròxim 25 d'octubre, fet que comporta la seva entrada en vigor. La publicació de la llei coincideix amb la presentació aquest matí del recurs del govern espanyol contra la llei davant el Tribunal Constitucional.

El recurs contra la consulta popular, presentat per l'advocat de l'Estat, Joaquín Fuentes, inclou una "expressa invocació" a l'article 161 de la Constitució, que preveu la suspensió immediata de la llei i de tots els seus efectes jurídics durant cinc mesos, cosa que n'impediria la celebració el pròxim 25 d'octubre.

La llei va ser aprovada pel Parlament basc el 27 de juny passat.

Per la seva banda, el PP també recorrerà la llei davant el Constitucional, en el seu cas a través de la firma de 50 diputats.

La selecció catalana d'hoquei sobre patins supera Xile en el primer partit de la Copa Amèrica

L'equip de Catalunya que disputa la Copa Amèrica d'hoquei sobre patins s'ha imposat aquest dimarts a la matinada a Xile per 8 gols a 1. És la primera intervenció del combinat català en aquesta edició de la màxima competició de les que organitza la Confederació Sud-americana de Patinatge, que es disputa del 14 al 19 d'aquest mes a Buenos Aires (Argentina).

Els anotadors per part catalana han estat Roger Rocasalabas, del CP Vilanova, 1 gol; Jordi Molet, del Reus Deportiu, 3 gols, i Jepi Selva, del Noia Freixenet de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), 4 gols. Per part xilena l'autor de l'únic gol ha estat Nicolás Fernández, del Saint Mary Joseph.

Aquesta és la segona vegada que Catalunya participa a la Copa Amèrica després que la Federació Catalana de Patinatge va entrar a formar part de l'organisme federatiu sud-americà. En l'anterior edició, la del 2007, Catalunya va acabar en segona posició en perdre a la final davant d'Argentina per 2 gols a 4.

La dimissió del primer ministre torna a posar l'estat belga en crisi

Fracassa el nou intent de resoldre el conflicte entre Flandes i Valònia Bèlgica 150708 CATr

Click To Play

El primer ministre de Bèlgica, Yves Leterme, ha presentat la dimissió al rei Albert II per haver fracassat en l'intent de reformar l'administració i donar més poder a les regions de Flandes i Valònia. És la tercera vegada que Leterme presenta la dimissió i, en cas que el monarca l'accepti, caldrà iniciar tràmits per a la formació d'un nou govern. La decisió l'ha presa després de constatar el blocatge de les negociacions.

Avui s'acaba el termini que els partits flamencs havien donat als valons per a arribar a un acord sobre una reforma en profunditat de l'estat federal.

El principal punt de discussió és el districte electoral de Brussel·les-Hal-Vilvoorde, que aixeca passions tant a Valònia com a Flandes. Brussel·les-Hal-Vilvoorde és una circumscripció electoral belga formada per dinou municipis de la regió Brussel·les-capital i per trenta-cinc municipis de la regió de Flandes. Però en sis d'aquests municipis de la regió flamenca, tots limítrofs amb la regió de Brussel·les-capital, una bona part de la població és francòfona i pot votar candidats francòfons que es presenten a la regió bilingüe de Brussel·les-capital. Això és un fet excepcional a Bèlgica, perquè els pactes d'estat entre valons i flamencs estableixen que cada regió sols pot votar membres de la seva comunitat, tret de Brussel·les, que és bilingüe.

Els flamencs, doncs, volen partir el districte electoral, perquè els votants francòfons de Flandes no puguin votar diputats francòfons, de la mateixa manera que els flamencs de Valònia no poden elegir diputats flamencs.

Els partits valons no hi estan d'acord i proposen que els sis municipis on una bona part de la població és francòfona passin a ser oficialment bilingües, com la regió de Brussel·les-capital, i addueixen que són els flamencs de la regió Brussel·les-capital els privilegiats, perquè tenen la llengua oficialment reconeguda, quan és una zona de clara majoria francòfona.

L’Europarlament tindrà web oficial en català a l’octubre

Estrasburg nega que la traducció no oficial que va fer un informàtic lleidatà hagi accelerat el portal en llengua catalana La tossuderia del jove informàtic lleidatà que va copiar i traduir al català la web del Parlament Europeu sense permís donarà aviat els seus fruits. L’Eurocambra està enllestint la seva pàgina oficial en llengua catalana i l’estrenarà aquest octubre, segons ha pogut saber l’AVUI, després que l’eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras, que a Estrasburg és el vicepresident responsable de comunicació, hagi cedit a la pressió i ho hagi autoritzat.

No serà una còpia idèntica de la web principal de l’Eurocambra traduïda al català, com el clandestí europarl.cat que va llançar Miquel Català, veí de 27 anys de la Granja d’Escarp (Segrià), que va provocar la irritació dels responsables del Parlament Europeu. Estrasburg va advertir a l’informàtic que el que fa és il·legal i el va convidar a tancar el portal o a deixar ben clar que no és la web oficial de la institució. Català va negar-se a desendollar la web –encara oberta– mentre l’Eurocambra estudia si el denuncia, i va rebre el suport dels eurodiputats catalans. L’adreça, per confirmar, serà www.europarl.europa.eu/barcelona/.

Antoni Castells: "Entre Catalunya i el PSOE, el PSC sempre escollirà Catalunya"

El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, va tornar ahir a reivindicar "veu pròpia" dels socialistes catalans al Congrés i va destacar la necessitat que tenen els executius de governar "des de la centralitat" fugint així de la "radicalització" de forces polítiques minoritàries.

En un conferència al Cercle d'Economia davant de l'empresariat català, Castells va assegurar que el PSC ha de ser un partit "plural" i, al mateix temps, treballar per deixar clar a tots els ciutadans el missatge que, "entre Catalunya i el PSOE, el PSC sempre escollirà Catalunya".

Aquestes declaracions es produeixen dies abans que comenci el congrés del PSC, en què precisament, es debatran esmenes a favor i en contra sobre el grup propi dels socialistes catalans al Congrés independent del grup del PSOE.

La reivindicació de la "veu pròpia" del PSC a Madrid ja l'ha expressat diverses vegades el mateix Castells, que és considerat com un dels representants de l'anomenada 'ala catalanista' del PSC. Precisament, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, també ha manifestat aquesta reivindicació històrica de part de la militància socialista catalana diverses vegades durant les últimes setmanes.

Indústria prohibirà a les operadores d'Internet aplicar ofertes de banda ampla quan no puguin satisfer el 80% de la velocitat promesa

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, ha anunciat aquest dilluns la seva intenció d'incloure a la Carta de Drets de l'Usuari de Telecomunicacions la prohibició als operadors d'aplicar ofertes d'accés a banda ampla si no poden garantir que l'usuari obtindrà el 80% de la velocitat publicitada.

Les companyies hauran de revisar cada línia i informar a l'usuari de la velocitat màxima que poden oferir-li.

La iniciativa té com a objectiu posar punt i final a la proliferació d'ofertes d'altes velocitats que després no se satisfan.

14 de juliol, amb enveja sana: Visca la República (francesa) !!!

La Marsellesa va ser una cançó que va ser un referent de molts sectors de la societat catalana durant els segle XIX i XX. El crit a la llibertat i a qualsevol mena d´opressió era vàlid per moltes forces polítiques. Viquipèdia: La Marsellesa

ERC insta CiU a ''fer pinya'' davant el procés de negociació del model de finançament

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Ridao, ha demanat a Convergència i Unió (CiU) que faci "pinya" en relació amb la negociació sobre el model de finançament, i ha instat la federació nacionalista a no "repetir errors del passat", en referència a la negociació bilateral que el líder convergent, Artur Mas, va mantenir amb el govern espanyol l'any 2001. Ridao ha demanat també a CiU un posicionament clar davant un possible "col·lapse" dels processos de negociació del finançament i l'Estatut, donada la manca de definició d'un "horitzó nacional clar" dels convergents constatada en el seu 15è congrés celebrat el cap de setmana, segons Ridao.

El secretari general d'ERC s'ha referit al congrés dels convergents d'aquest passat cap de setmana, que ha servit per constatar la "cessió de l'espai sobiranista a Esquerra". Segons Ridao, aquest congrés ha estat una síntesi entre la "pragmàtica indefinició del pujolisme i posicions pròximes al dret a decidir amb petites gotes de sobiransime".

Ridao ha compartit, però, la constatació del "fracàs de la via autonomista" així com el "col·lapse de la via estatutària", però davant aquesta situació retreu a CiU no haver optat per "l'única solució possible", la construcció d'un "estat propi". "Convergència Democràtica no ha fet el pas perquè l'ombra d'Unió és molt allargada", ha opinat Ridao, que també ha atribuït la negativa de Convergència a situar dins els seus objectius la consecució d'un estat propi a "condicionants del passat" i a "sectors interns" de la formació política.

López Tena compara Espanya amb Sèrbia

El vocal del Poder Judicial i promotor del Cercle Sobiranista, Alfons López Tena, ha comparat Espanya amb Sèrbia en un article d'opinió a Público. Lopez Tena recorda que "el 1986 l'Acadèmia Sèrbia de les Arts i les Ciències denunciava que els únics que no tenien dret a usar la seva llengua eren els serbis que vivien en territoris bilingües, reclamava la primacía de la llengua sèrbia com llengua comuna de tots els iugoslaus, atacava als ‘particularistas’ com antidemocráticos, i protestava davant l'opresión econòmica de Sèrbia per Eslovènia i Croàcia".

El també vicepresident d'Òmnium Cultural recorda que es "va desencadenar un procés d'imposició de la majoria sèrbia sobre les minories nacionals que va incloure la limitació i recuperació de les competències ‘autonòmiques’, la supressió de l'autonomia, el blindatge de la supremacía sèrbia, condemnes judicials als desafectos, agressions verbals i físiques, i, quan les nacions minoritàries van optar per la independència, l'atac militar. Ja veiem com ha conclòs: Sèrbia no ha pogut impedir cap independència, s'ha estancat econòmicament, està aïllada internacionalment, i es debat entre la misèria moral i la pobresa".

"Alguns espanyols estan iniciant aquest camí i de l'actitud agressiva i els insults han passat a les amenaces i els incidents violents 'rojigualdos'. Són un tigre de paper, només aconseguiran el col·lapse de la seva nació. Estem a la Unió Europea i no poden utilitzar ni la violència militar ni cops d'Estat o legislatius, Espanya té massa que perdre i no pot guanyar, ni per les bones ni per les dolentes, contra la voluntat democràtica de les minories nacionals. Ho van fer amb Primo de Rivera i Franco, ara no poden", conclou.

La Comissió de la Dignitat estrena web

S'hi exposa un recull de documents relacionats amb la lluita de l'organització La Comissió de la Dignitat ha obert una nova web per aplegar-hi tota la informació sobre la reclamació dels papers que els franquistes robaren a institucions i particulars del nostre país. La web també publica notícies sobre el procés de reclamació i restitució dels documents i sobre l'entitat. Per Pep Cruanyes, portaveu de l'organització, 'la web vol ser una eina per a facilitar, tant com sigui possible, l'accés a la informació de l'entitat'.

A la secció de documents, hi ha tots els testimonis escrits de la feina de la comissió, des de la primeria a l'actualitat: des de l'acord del Parlament de sol·licitar la devolució dels papers, fins a la llei del retorn, aprovada el 2005 pel congrés espanyol, passant per la carta a la comissària europea de Cultura, Viviane Reding, una altra al ministre espanyol, José César Molina, i molts més.

A la web, també s'hi explica la història d'El més petit de tots', un símbol dels republicans catalans que van lluitar contra els feixistes, i que la Comissió ha fet seu. Cruanyes ha dit a VilaWeb que, si el govern espanyol no accelerava la devolució dels documents que encara restaven en mans de l'estat, interposaria una demanda judicial.

eMaragall demana 'calma' i 'generositat' (quina barra !!!) als mestres respecte a la llei d'educació

Ha enviat una carta als més de seixanta mil docents dels centres públics catalans eMaragall 140708 CATr

Click To Play

El conseller eMaragall vol que l'avantprojecte de la llei d'educació s'aprovi sense entrebancs. Per aquest motiu ha escrit una carta als mestres i professors de les escoles públiques catalanes demanant-los 'calma i generositat' respecte a la nova normativa. N'ha enviat més de seixanta mil on hi explica els eixos bàsics de la llei i els objectius que la Generalitat vol assolir. Alhora demana consens per tirar endavant la normativa.

En la carta, el conseller assegura que 'ha arribat l'hora de decidir i d'emprendre un camí clar i definit per a l'educació de Catalunya' i demana als professors i mestres que siguin generosos per aconseguir el consens que en faci possible l'aprovació.

eMaragall diu als docents que és conscient de la pressió a la qual se'ls ha sotmès pel paper que l'escola té a la societat. Per això, els adverteix que 'la conjuntura no pot convertir-se en brúixola de l'educació'. Finalment, el conseller també parla de la necessitat de recuperar conceptes com l'autoritat, el respecte i la cultura de l'esforç.

Convergència fa l'ullet a Esquerra

Convergència ha clausurat el seu 15è congrès amb un ull posat a la Generalitat i l'altre a Esquerra. El congrés -que ha esta una bassa d'oli- ha consumat el gir sobiranista de CDC, però amb seny: el coordinador de la ponència sobre la refundació del catalanisme, Quico Homs; -i el president de la comissió Jordi Vilajoana- van fer mans i mànigues dissabte passat per a rebutjar les més de 40 esmenes de caire independentista algunes de les quals esmentaven explícitament els termes "independència" o "estat propi", que haguessin pogut espantar al sector més moderat de l'elecorat de CiU i, per descomptat, també a Unió. Al final -després d'una esmena transaccional que va tombar totes les altres- s'han acceptat expressions com "dret a l'autodeterminació", "plena sobirania" i "nació lliure". Les dues primeres presentades per la JNC -defensades "brillantement" per Laura Costa, segons fonts presents en la ponència- i la tercera pel líder Plataforma per la Sobirania, Víctor Terradellas. Àngel Colom ho resumia amb aquestes paraules als passadissos del congrés: "hem arribat fins on podíem arribar". En la seva opinió, "la Convergència d'ara no té res a veure amb la Convergència dels anys 90", ha reiterat en al·lusió a quan CDC era el rival electoral a batre.

CDC reconeix, a partir d'ara, "l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació", que "sempre aspirarà al ple reconeixement nacional de la plena i completa sobirania de Catalunya" i ha renovat també "el seu compromís perquè Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana a l'Europa del segle XXI".

ERC constitueix la mesa del consell nacional apel·lant a la «voluntat d'integració» de tots els sectors

ERC va constituir ahir la mesa del consell nacional a Sant Celoni sense que la direcció aconseguís arribar a cap acord per integrar-hi la resta de sectors. L'alcalde de Flix i senador Pere Muñoz va ser-ne elegit president i, com a tal, nou membre de l'executiva, després que els crítics de Joan Carretero i Uriel Bertran descartessin formar-ne part i l'entorn de Puigcercós no arribés a cap acord amb el de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Muñoz va garantir la seva «voluntat d'integració» i de «posada en comú de totes les sensibilitats del partit». També hi va apel·lar reiteradament el secretari general d'ERC, Joan Ridao, que es va referir als congressos regionals i comarcals que se celebraran els mesos vinents i que són clau per a tots els sectors a l'hora de conformar-hi possibles noves majories. El primer serà dissabte vinent a les Terres de l'Ebre. En l'informe de la presidència, Puigcercós va argumentar que el temps «dóna la raó» a ERC, quan va decidir forçada per les bases demanar el «no» a l'Estatut en el referèndum. En espera que els governs català i espanyol tanquin un acord sobre el nou finançament, i que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la reforma, per al líder d'ERC comença «la prova de foc» per veure si el text és útil per als catalans.

Bloc de Pere Muñoz: PRESIDENT DEL CONSELL NACIONAL D'ESQUERRA

L'onzena edició de la Móra Morisca preveu superar els 25.000 visitants de 2007

La capital de la Ribera d'Ebre acull aquest cap de setmana per onzè any consecutiu la festa de la Móra Morisca, una fira ja consolidada que rememora els segles de convivència de les cultures jueva, morisca i cristiana al municipi. Les novetats més destacables del certamen són els nous espectacles aeris de trapezi i xanques, els tallers-guarderia per als més petits i tota una sèrie d'actes previs a la festa que s'han anat desenvolupant des del mes d'abril. La Móra Morisca també aposta enguany per la gastronomia i l'apartat cultural, que oferirà exposicions entorn a la festa. L'Ajuntament de Móra d'Ebre preveu que aquest cap de setmana se superin els 25.000 visitants de la passada edició.

Déjà-vu !!!

Detecten una segona partícula radioactiva a Vandellòs 2, a la mateixa zona que la que van recollir fa dos dies La central nuclear de Vandellòs 2 ha comunicat aquest diumenge al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) la detecció i la recollida d'una nova partícula radioactiva, la segona en tres dies. Segons informa el CSN, totes dues partícules, la de divendres i la d'avui, diumenge, s'han localitzat a zones pròximes al tanc d'aigua de recàrrega.

El Consell atribueix la presència de les partícules ''amb tota probabilitat'' a una modificació de disseny que s'ha fet recentment en aquesta mateixa zona. També anuncia, el CSN, que el personal de la central continua fent les inspeccions, segons el pla previst.

Segons es va fer públic ahir, dissabte, divendres 11 de juliol, el titular de la central va recollir aproximadament un litre de terra contaminada procedent de les proximitats del ''taller calent'' de la instal·lació, que és on es manipulen peces i eines de la zona controlada.

La contaminació es va detectar en la càrrega d'un camió pel portal de sortida de vehicles de la central. El personal va recollir i va separar de la terra una partícula radioactiva que contenia cobalt 60 i manganès 54. Tot seguit es va verificar la neteja de la zona de procedència i de la resta de la càrrega del camió.

Ahir, dissabte, Ecologistes en Acció i Greenpeace van demanar al CSN que aclareixi ''amb celeritat'' l'origen de la partícula detectada divendres a Vandellòs 2. Les dues organitzacions van acusar el CSN d'haver actuat de forma prematura i de voler minimitzar l'abast d'aquella troballa, donat que li va adjudicar un Nivell 0 en l'escala internacional INES.

En el comunicat d'avui, el Consell confirma les dades que donaven ahir dissabte les entitats ecologistes sobre el lloc de localització de la primera partícula i la compsició de la mateixa. Ecologistes en Acció i Greenpeace retreien també al CSN que no hagués fet cap comunicat de premsa per informar de la primera troballa i es limités a ressenyar-la en la secció de successos del seu lloc web.

VilaWeb/ElPunt: Mes incidències a Vandellòs 2 i a Cofrents

VilaWeb/ElPunt: Detecten un altre punt contaminat a Vandellòs II i dedueixen que les partícules no provenen d'Ascó I

Ecologistes denuncien la detecció d'una partícula radioactiva a Vandellòs

Greenpeace i Ecologistes en Acció han denunciat avui que els arcs de detecció de la central nuclear de Vandellòs 2 van detectar ahir una partícula radioactiva a l'interior d'un camió que transportava terra procedent de l'interior de la instal·lació.

Les organitzacions ecologistes han exigit al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) que investigui "amb celeritat" l'origen d'aquesta contaminació, que ha estat avaluada amb el nivell 0, sense rellevància per a la seguretat en l'escala internacional.

Aquestes entitats han explicat que la partícula detectada conté cobalt 60 (Co-60) i manganès 54 (Mn-54), dos dels isòtops radioactius presents en la fuga que es va produir a finals de l'any passat a la central nuclear d'Ascó.

Greenpeace i Ecologistes en Acció consideren que, davant aquesta coincidència, l'incident "de cap manera" pot quedar tancat amb l'adjudicació d'un nivell 0 en l'escala internacional INES.

"És necessari que el CSN investigui i aclareixi públicament si, com sembla possible, aquesta partícula procedeix de la fuga d'Ascó 1 i, donat el cas, com hauria arribat a la central de Vandellòs 2 o si, per contra, té el seu origen en la pròpia central de Vandellòs", han dit les organitzacions ecologistes en un comunicat.

VilaWeb/ElPunt: L'ANAV detecta una altra partícula radioactiva fora d'una de les seves centrals nuclears, ara a Vandellòs

Víctor Alexandre: L’odi a Joan Laporta

La moció de censura que ha viscut recentment Joan Laporta és una il·lustrativa metàfora de Catalunya. És cert que la moció no ha triomfat i que Laporta, si vol, podrà continuar presidint el F.C. Barcelona, però les misèries humanes que l’han acompanyada són un reflex de la naturalesa autodestructiva de la personalitat catalana. El degoteig de presidents del Barça que han abandonat el club de manera traumàtica així com el menyspreu amb què la massa social acostuma a acomiadar els entrenadors i els jugadors que li han donat dies de glòria en són un bon exponent. Qui pot sentir respecte per un tarannà tan mesquí com aquest? Qui pot sentir respecte per un poble que es deleix per decapitar els seus quan destaquen? No tinguem cap dubte que si un dia el Barça deixa de ser el que és no serà pas per l’acció dels seus innombrables enemics, sinó per les pulsions d’aquells que diuen estimar-lo. Ens encanta fer-nos mal i treure’ns els ulls els uns als altres. Som un poble tan infantívol i poruc que necessitem inventar-nos guerres internes per no haver de sortir de casa i agafar el bou per les banyes. I és que estem marcats per la síndrome del feble, que, incapaç d’enfrontar-se al fort, es fa el milhomes barallant-se amb ell mateix.

Procliu a la docilitat i a l’autocompassió, el poble català se sent culpable quan provoca l’enuig d’Espanya i, en canvi, experimenta un plaer morbós cada cop que observa la caiguda d’un dels seus. No és estrany, per tant, que aquelles persones, entitats o partits polítics que promouen l’exercici desacomplexat de la catalanitat siguin els més odiats, estigmatitzats i perseguits per molts catalans. Ho és Joan Laporta pel seu independentisme –no agrada que algú amb tanta projecció internacional vagi pel món parlant dels drets nacionals de Catalunya- i ho és tot aquell que posa en evidència la pusil·lanimitat del claudicant. Tenim ales, sí, però són de gallina. Per això, quan ens enlairem, mai no passem d’un pam del terra. Amb tot, com dic, en el moment d’escriure aquestes línies la continuïtat de Joan Laporta depèn només d’ell, però allò que més desitja l’espanyolisme és que plegui.

Dones en defensa de l'avortament, a la xarxa

L'Assemblea de Dones Autònomes per la Despenalització de l'Avortament vol tenir veu en el debat de l'avortament, un debat, considera, del qual es dóna una visió distorsionada a la majoria de mitjans. El grup ha creat un bloc, 'Avorta tu també', amb la intenció de donar informació sobre la qüestió i defensar la total llibertat de la dona d'avortar, sigui en el moment que sigui.

'El 90% dels avortaments es fan durant les primeres setmanes, la resta, es fan més tard per raons de pes', afirma una membre de l'Assemblea, que s'ha adherit a la campanya d'autoinculpacions engegada per diferents organitzacions. 'El debat actual sobre l'avortament', explica, 'no té en compte que les dones són prou intel·ligents per decidir sobre elles mateixes, sense que hi intervinguin jutges i metges'. És per això que el debat sobre el termini dins el qual es pot avortar no té sentit, defensen.

En els últims temps, una ofensiva de diferents grups de pressió contra l'avortament amenaça de liquidar els drets aconseguits en la lluita feta per les feministes els anys setanta, defensa l'Assemblea. No només al nostre país, sinó a altres estats, com a Itàlia, on el primer ministre Berlusconi ha amenaçat d'il·legalitzar-lo; a Xile, on el govern ha prohibit la pastilla post-coital, abans legal; o a països com Polònia i Irlanda, on l'avortament és encara il·legal.

'Avorta tu també'

La reina de la carretera

Aturar-se en un semàfor. Esperar que es posi verd. I sentir un so inconfusible. És la reina de la carretera, és una Harley-Davidson. Fa 105 anys i quinze mil convidats recorren Barcelona sobre dues rodes per celebrar-ho. El Barcelona Harley Days va començar dijous al recinte de la Fira, i fins diumenge acull activitats que aniran acompanyades del rugit dels motors dels milers de fidels que no s'han volgut perdre la cita.

Quan hom compra una Harley-Davidson, la hi donen 'nua'. És un diamant en brut que cal anar polint. A poc a poc, cadascú va vestint-la com més li plau, amb colors llampans o un rigorós negre, amb un nou tub de rugit més potent, amb retrovisors clàssics, amb seients personalitzats... És el que en el llenguatge del motor s'anomena 'customitzar'.

Però no només cal posar la moto de vint-i-un botons. Cal anar a conjunt amb la moto i vestir-se com cal.

La moto més 'salvatge' va néixer el 1903 de mans de S. Harley i els germans Walter i Arthur Davidson a Milwaukee (Wisconsin, EUA). Poc després començava a triomfar i quan acabà la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit nord-americà n'havia fet servir força. Avui podem trobar Harley-Davidson en una setantena de països on l'any passat es van vendre gairebé 340.000 motos.

Pujar a una Harley no vol dir córrer. La filosofia és passejar i passar-ho bé, conèixer gent i llocs, establir relacions amb nous amics que també viatgen sobre dues rodes. Però també té una connotació rebel. És una moto nascuda per ser salvatge, com el nom de la cançó que acompanyava el començament del film Easy Rider.

Maragall reclama el grup propi del PSC a Madrid

S'havia donat de baixa de la formació socialista com a desacord amb l'actual direcció, però avui Pasqual Maragall ha acceptat participar en l'acte commemoratiu de la fundació del PSC. L'expresident ha entrat a l'acte al costat del cap del govern català i primer secretari del PSC, José Montilla.

Maragall ha fet un discurs on ha demanat el grup propi del partit al Congrés dels Diputats com una "assignatura pendent". Segons l'exlíder es va renunciar al grup propi "pel cop d'estat que ara queda una mica lluny, per això s'ha de tornar a formar". També ha animat el PSC a ser el primer partit que faci eleccions primàries, segons ha dit, tal com fan els partits dels Estats Units.

L'expresident de la Generalitat i expresident del PSC, ha rebut les lloances de José Montilla que ha tret importància a que ara no sigui militant del partit socialista català. La majoria del públic ha aplaudit en to d'ovació l'assistència de l'expresident, tot i que una minoria no s'ha afegit als aplaudiments.

Montilla fa dies que li va formular la invitació a Maragall a l'acte de celebració del 30è aniversari de la formació socialista que s'ha fet a l’Auditori de Barcelona. Després de la seva absència en una commemoració anterior preparada per als militants que mantenen el carnet des del primer dia. Aquest fet va aixecar queixes dins mateix de la formació, en especial d'Antoni Castells i Ernest Maragall.

Oriol Junqueras: Els esperons d'or

Pocs dies després de l'extermini del seu exèrcit a la batalla del coll de Panissars (1285), Felip III l'Ardit mor i deixa el tron de França al seu fill, Felip IV el Bell.

L'any 1300, incapaç de derrotar els catalans al Mediterrani, aquest monarca envia un exèrcit a Flandes per assegurar-se el domini d'aquesta regió tan rica. La revolta no es fa esperar pas gaire. S'inicia amb l'extermini de la guarnició francesa de Bruges i s'estén ràpidament per les terres de parla flamenca. Les ciutats flamenques reuneixen uns 11.000 homes (fonamentalment piquers). L'11 de juliol de 1302, prop de Courtrai, ocupen una posició defensiva entre dos rius i darrere dos canals excavats a propòsit per dificultar els moviments de la cavalleria francesa. Així, els 3.000 cavallers francesos s'estavellen contra les grans llances flamenques, i el seu intent de retirar-se, tot creuant novament els canals, es converteix en un autèntic caos que la infanteria flamenca aprofita per dur a terme un veritable extermini en què s'apropia de centenars d'esperons d'or, amb els quals, els arrogants nobles de França, entraven en combat. Pocs anys després, a Grècia, els francesos tasten el mateix xarop de bastó, aquest cop receptat pels catalans. En concret, el 13 de març de 1311, a la batalla del riu Cefís, una vegada i una altra, els almogàvers havien llaurat la terra que es va convertir en un pantà gràcies a l'aigua del riu. Aquell dia, en bona mesura a causa del pes de les seves armadures, els cavallers francesos queden empantanegats en el fang i són exterminats un per un, mentre la cavalleria catalana s'abraona sobre la desconcertada infanteria enemiga.

Durant gairebé un segle, les quatre barres onejaran a l'Acròpoli d'Atenes.

Escriptors catalans, gallecs i bascos rebutgen l'intent d"exclusió" del manifest per la llengua comuna

La Federació d’Associacions d’Escriptors Galeusca -que aplega escriptors en èuscar, gallec i català- ha difós un comunicat sobre el “Manifiesto por la lengua común” en el que recorda que aquests idiomes "no són 'invents'", sinó "llengües oficials en els seus territoris" i denuncia que "la visió anul·ladora" del Manifiesto que "ens fa pensar en la similitud de tesis de l’etapa franquista; un estat, una llengua". "El Manifiesto -insisteix- parteix d’una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l’estat".

El 'contramanifest- considera també que "l’aprenentatge de les llengües, a més de la pròpia, ha de ser entès sempre en sentit positiu", recorda que "per tal de garantir aquesta utilització lliure de les llengües calen mesures sorgides d’una política lingüística adequada" i es queixa de "tots els intents d’exclusió que col·legues escriptors espanyols fan de les nostres llengües" alhora que lamenta que "en lloc de preocupar-se per la salut de l’espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els EUA, es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament discriminat".

Puigcercós rebutja Niubò com a president del consell nacional

La intenció dels president d’Esquerra Republicana, Joan Puigcercós i el seu segon, Joan Ridao, era fer bandera de la integració dels diferents sectors d’ERC en el nomenament de la mesa i el president del consell nacional, el màxim òrgan de direcció entre congressos.

Els crítics van rebutjar d’entrada formar-ne part però la inclusió del sector carodista semblava possible. Totes les pretensions es van trencar, però, quan Benach va proposar com a president Rafel Niubò, candidatura que va rebre la negativa immediata de Puigcercós. De fet, en el pacte global,que finalment no es implementar, pensat pel congrés d’ERC del passat 14 de juny, Puigcercós tenia previst oferir a Niubò la presidència del consell nacional.

Davant aquest rebuig, tot sembla indicar que, si no hi ha cap altra oferta més, Puigcercós i Ridao nomenin com a president del consell nacional una persona de la seva confiança que no generi gaire rebuig entre les altres famílies republicanes. El sector del president d’ERC té majoria a l’òrgan de direcció, pel que no li preocupa que els altres tres sectors facin un front comú en contra.

Generalitat i govern espanyol es reuneixen per validar els papers que s'han de restituir

La comissió mixta, formada per representants de la Generalitat de Catalunya i del govern espanyol, es reuneix avui al Ministeri de Cultura espanyol, per avalar els documents espoliats que s'han de restituir. El ministre César Antonio Molina va dir fa unes quantes setmanes que avui hi hauria un debat tècnic 'per a justificar si cada paper surt o no'. I la Generalitat confia que la reunió serveixi perquè torni una segona remesa de papers.

A més a més, la reunió d'avui també ha d'establir el calendari de les pròximes actuacions per a complir la llei de devolució, aprovada el 2005.

L'octubre del 2006 un grup d'experts designats per la Generalitat va identificar els documents que s'havien de tornar i que ara la comissió mixta ha de validar. Un tràmit que s'ha de complir per llei. Va costar dinou mesos desencallar el procés, perquè fins el mes passat no hi va haver la primera reunió oficial entre Generalitat i govern espanyol. D'aquella reunió, Tresserras en va sortir prou satisfet, perquè Molina s'havia compromès a convocar la comissió mixta.

La pretensió de la Generalitat és que es compleixi la llei i que tornin les mil cinc-centes caixes amb documents de particulars i ajuntaments que encara hi ha a l'Arxiu de Salamanca.

Després de la reunió, s'hauran de digitalitzar els documents abans de tornar-los a Catalunya, i se'n conservarà una còpia a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca i una altra a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Llista provisional de particulars, entitats i partits amb documentació confiscada pendent de tornar de Salamanca.

Quinze mesos de presó o multa de 2.700 euros per la crema de fotos del rei

Segon judici, mateixa condemna. La discussió sobre el dret dels acusats a declarar en català va obligar l'Audiència Nacional a repetir el judici a Jaume Roura i Enric Stern, els primers gironins acusats i jutjats per la crema de fotos del rei, però la condemna ha sigut la mateixa després de la segona vista: quinze mesos de presó o, com a alternativa, 2.700 euros de multa per cap.

El jutge considera provat, ja que ells mateixos ho admeten, que Roura i Stern van ser els dos encaputxats que van cremar fotos del rei el 13 de setembre de l'any passat, en què el monarca dels espanyols visitava Girona. I el fet que es tapessin la cara per a la protesta ha sigut vist per l'Audiència Nacional com un agreujant de disfressa que indica que els joves sabien que l'acte era "il·lícit". "En un Estat democràtic, en el qual els drets fonamentals dels ciutadans estan plenament garantits, ningú no necessita cobrir-se la cara per exercir els drets que consideren legítims", afegeix el titular del jutjat central penal de l'Audiència Nacional, José Luis de Castro Antonio.

Pel magistrat, els dos acusats van superar els límits de la llibertat d'expressió i van menysprear "la dignitat de la Corona", ja que van cremar una foto dels reis "després d'una manifestació i de posar-la cap per avall", fet que segons el jutge resta "tota espontaneïtat" a la protesta i en mostra l'ànim injuriós. "El fet que sa majestat el rei se sentís o no ofès pels actes enjudiciats és irrellevant", matisa la sentència coneguda aquest dijous.

En resposta als arguments de la defensa, que va al·legar que la llibertat d'expressió emparava Roura i Stern, De Castro recorre a una sentència de 1988 per indicar que "en cas d'invocació de la llibertat d'expressió, la concessió de l'empara depèn del fet que en la manifestació de la idea o l'opinió s'hi hagin afegit o no expressions injurioses sense interès públic i innecessàries per mostrar l'essència del pensament que es vol expressar". Com a conclusió, el jutge puntualitza que "és obvi que per manifestar el rebuig a la monarquia no és necessari menystenir i vilipendiar ses majestats els reis cremant-ne la fotografia posada de cap per avall".

L'advocat dels dos joves, Benet Salellas, estudia si presenta un recurs contra la sentència, però l'última paraula la tenen els dos implicats.

Cofrents en pre-alerta durant una hora i mitja

La central nuclear de Cofrents declarà la nit passada la pre-alerta d'emergència per l'obertura d'una vàlvula del circuit primari. Una hora i mitja més tard, després de reduir la potència del reactor, tornava a la normalitat després . Segons el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) espanyol, no causà impacte en els treballadors ni el medi ambient. L'incident es va produir ahir a quarts de deu de la nit, però fins avui no ha transcendit.

El CSN explica a través d'un comunicat que tots els sistemes de seguretat de la instal·lació van funcionar correctament i ara investigarà les causes de l'incident.

Aquest és el quart incident que hi ha a la central nuclear en les darreres setmanes. El 26 de juny, Cofrents va fer una aturada no programada per l'alta pressió del reactor. L'1 de juliol, hi hagué una variació de la potència i el dia 5 es detectà material radioactiu fora de la zona de control radiològic.