lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 d’agost, 2008

La directora general del Medi Natural qualifica el Parc Natural de la Serra del Montsant com un exemple per altres parcs de Catalunya

La directora general del Medi Natural, Núria Buenaventura, ha qualificat aquest dissabte al matí el Parc Natural de la Serra del Montsant com 'un exemple a seguir per a altres parcs de Catalunya'. Segons la directora, la feina de recuperació patrimonial, cultural i natural duta a terme avala la bona gestió del seu equip directiu. Al mateix temps, ha animat a seguir treballant en els nous emplaçaments com són la nova seu principal i la recuperació d'un antic molí d'oli on es pretén instal·lar el Centre d'Interpretació de l'Oli, i del Mas Roger que, un cop rehabilitat, acollirà el Centre d'Educació Ambiental del Parc.

22 d’agost, 2008

Carod espera que si el PSC vota a favor dels pressupostos sigui perquè hi ha un finançament "just" per a Catalunya

Carod-Rovira 220808 CATr El vicepresident del govern i president en funcions de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, espera que si el PSC vota a favor dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) sigui perquè incorporen un finançament "just" per a Catalunya.

Carod ha respost així al ministre de Treball, Celestino Corbacho, que va assegurar que els 25 diputats del PSC donaran suport als PGE i que no es plantegen crear cap crisi ni al govern ni al PSOE pel debat del finançament autonòmic.

En declaracions a Catalunya Ràdio, ha recordat que el secretari general adjunt del grup socialista al Congrés, Daniel Fernández (PSC), ha puntualitzat les afirmacions fetes per Corbacho assegurant que "els diputats socialistes catalans votaran que sí als Pressupostos si hi ha un bon sistema de finançament". "Vull creure que serà així", ha indicat Carod.

Carod ha evitat entrar en crítiques a ICV pel seu acord amb el PSOE per retirar la compareixença del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i ha demanat no barallar-se per aquests assumptes "que no són el tema central". "Si cadascú va per la seva banda a Madrid, ens tornaran a prendre el pèl", ha advertit. "Mentre ens enfrontem els uns contra els altres, a Madrid segur que s'estan fregant les mans de satisfacció", ha dit el vicepresident del govern.

Carod-Rovira, ha insistit en la unitat dels partits catalans a l'hora d'exigir un bon acord de finançament. En aquest sentit, ha fet una crida també a la unitat de la societat catalana, en referència a les organitzacions més significatives, com les sindicals, culturals o universitats, entre d'altres.

Carod ha reconegut que "li hagués agradat", com a vicepresident, "rebre una trucada" per part d'ICV per informar-lo sobre la reunió entre Joan Saura i María Teresa Fernández de la Vega i el pacte al qual van arribar sobre la compareixença de Pedro Solbes en comptes de la de Zapatero a canvi d'arribar a l'acord de finançament en tres mesos.

El govern encara preveu un transvasament del Segre

Gabriel Borràs, director de planificació per a l'ús sostenible de l'aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA); Susana Abella, representant de la Plataforma en Defensa de l'Ebre; Lluís Sala, de la Plataforma del Ter i Joan Armengol, professor de la Universitat de Barcelona, han escenificat aquest dijous a la tarda a la Universitat Catalana d'Estiu l'enfrontament i el 'debat visceral' –en paraules de Borràs- que susciten els diversos interessos en la lluita per l'aigua. El representant de l'ACA ha reconegut que el Ter ha estat, fins ara, el 'gran sacrificat' i ha repetit que la connexió del Segre amb la conca del Llobregat 'trauria pressió' sobre aquest riu.

Gabriel Borràs s'ha expressat en termes molt contundents quan ha alertat que la passada crisi de la sequera ha estat tan sols un avís, però com passava en el 'conte del llop', al final 'el llop vindrà de debò'. Borràs ha explicat que 'evidentment' una de les solucions es troba en les dessalinitzacions de l'aigua de mar, tot i que sovint s'oblida que dur a terme aquesta alternativa per aconseguir aigua potable provocarà augmentar en un 0'6% les tones de diòxid de Carboni que des de Catalunya s'envien a l'atmosfera.

Borràs ha afirmat que 'per ara' el més 'urgent' és adequar les polítiques agrícoles i urbanístiques a la nova política de l'aigua. Això, en certa mesura, permetria deixar enrere una antiga política 'massa depredadora' que ha acabat amb la 'mort biològica' de la major part de rius catalans.

Susana Abella ha acusat els que simplifiquen la problemàtica de l'Ebre i que afirmen que 'abans' que se la quedin 'els valencians o els aragonesos' és preferible que se la quedin 'els catalans' se centren en un debat massa 'primari' que no atén a les qüestions reals que estan sobre la taula. Lluís Sala, per la seva banda, ha lamentat que aquells que es neguen al transvasament de l'Ebre i del Segre ho facin posant l'exemple de la sobreexplotació del Ter i, a sobre, hi afegeixin que pel Ter 'ja és massa tard'. El representant de la Plataforma del Ter, ha defensat que encara 'no és massa tard' pel riu gironí i ha reivindicat la reutilització de l'aigua com una de les possibles solucions, malgrat les diferents 'dificultats' que també implica.

VilaWeb/ElPunt: L'ACA manté que la interconnexió del Segre amb el Llobregat traurà pressió sobre el cabal del Ter

ERC no descarta sortir del Govern si el PSC vota uns mals pressupostos

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha assegurat a Prada que “si no es desplega l’Estatut i obtenim un bon model de finançament, se’m fa difícil pensar que ERC pugui legitimar una segona trampa”, en referència a la possibilitat que el PSC votés uns pressupostos de l’Estat que no s’ajustin a les necessitats del país. Segons Tardà, l’independentisme no ho legitimaria una situació com aquesta, i ha admès que “la no legitimació hauria de tenir una traducció política, que caldria analitzar-la profundament dins del partit”.

El portaveu d’ERC a Madrid no ha volgut posar com a única opció la sortida del Govern en cas que, com va advertir el ministre de Treball, Celestino Corbacho, el PSC acabi sotmetent-se a la voluntat del PSOE, però ha admès que “es podria donar el cas”, tot i que “també podria donar-se el cas que el govern de Catalunya no tingués prou majoria i el president de la Generalitat optés per convocar eleccions anticipades”. Tardà també ha dit que podria ser que ERC continués a l’executiu, prèvia consulta a les seves bases. “Aquestes variables existeixen, ERC està en la variable que el Govern negocia amb el govern espanyol, que té una majoria només relativa que necessita d’altres forces polítiques per aprovar els pressupostos. Per tant, som a les beceroles del que pot arribar a passar”.

Respecte a la posició d’ERC sobre el pacte de Joan Saura, Tardà no ha volgut pronunciar-se, a l’espera de la reunió que ha convocat Joan Puigcercós per divendres que ve amb els membres de l’executiva, consellers i grups parlamentaris al Parlament i a Madrid. Amb tot, ha apuntat que “el cert trencament de la unitat és més aparent que real, i mentre no hi hagi una posició col·legiada del govern, que és la que realment val, qualsevol altra declaració que sigui parcial d’un dels representants del govern, té un valor relatiu”. Joan Tardà també ha fet una crida al PSC perquè no perdi “una gran oportunitat” per consolidar el seu projecte polític: “Si el PSC no se’n surt després de vint-i-cinc anys d’estar a l’oposició, haurà demostrat que el seu projecte històric no és assumible. El PSC s’ho juga tot com a partit, perquè si no aconsegueix que l’Estatut aprovat per l’esquerra espanyola es desplegui i es compleixi, el PSC haurà fracassat en el seu projecte històric d’encaixar Catalunya amb Espanya amb un projecte federal”.

Finalment, en referència a les polèmiques declaracions de Celestino Corbacho, Tardà ha assegurat que “Montilla no ha de sortir a desautoritzar-lo perquè ell ara està al servei de la Generalitat i no del partit”, i ha destacat que aquestes declaracions poden ser fruit de “l’enfrontament soterrat entre Corbacho i Montilla”. A parer de Tardà, “sembla que el ministre de Treball hagi fet una mala passada a un sector del PSC avui dia hegemònic que representa Montilla”.

La Plataforma pel Dret de Decidir anirà a la manifestació de l’11 de setembre de Sobirania i Progrés

La presidenta de la Plataforma pel Dret de Decidir, Elisenda Romeu, ha anunciat a la UCE que el sector que encapçala dins la plataforma, ara dividida per un conflicte legal, assistirà a la manifestació que ha convocat per la Diada Sobirania i Progrés, una entitat integrada en la PDD, sota el lema Volem un estat propi.

Amb tot, Romeu ha explicat que el seu sector hauria preferit que la manifestació fos un altre dia, ja que “l’11 de setembre moltes entitats tenen compromisos locals, no és el millor dia per aconseguir una manifestació multitudinària”. El punt de sortida serà la Plaça d’Urquinaona, a les 17h. Ara caldrà veure si l’altre sector de la PDD, el dit oficial encapçalat per Mònica Sabata, se suma a la crida de Sobirania i Progrés. Els anomenats “crítics” de la PDD han fet una crida als ciutadans ha “omplir els balcons de senyeres”, i han demanat a totes les entitats del país que convoquin actes durant la Diada que els ho facin saber per penjar-los al web de la PDD. Pel que fa a l’actualitat política, Elisenda Romeu ha assegurat que “l'etapa autonomista s'ha acabat”, i ha emplaçat els catalans a “treballar tots junts cap a l'autodeterminació”.

En referència a l’enfrontament intern de la PDD, Elisenda Romeu ha declarat que “està oberta la via dels tribunals, però preferim arribar a un acord”. El conflicte té el seu origen el juny passat, quan la nova junta que va ser escollida emetia un comunicat en què no reconeixia la validesa d’una assemblea celebrada pel sector crític.

Puigcercós convoca els seus consellers després de l'afer Saura per revisar l'estratègia

La perplexitat que han generat al carrer Calàbria l’autogol de Joan Saura i el silenci de José Montilla –que estava assabentat i avalava els moviments del president d’ICV, segons els ecosocialistes– força Esquerra a moure fitxa, si més no a fixar una posició de cara a les pròximes setmanes més enllà de les declaracions crítiques amb el dirigent ecosocialista. El pacte d’ICV amb el govern de l’Estat, que s’ha interpretat com una cessió i un trencament de la unitat catalana, ha irritat els republicans –que no n’estaven assabentats– i obliga el president del partit a redefinir l’estratègia tres dies després d’amenaçar el PSC de José Montilla de forçar eleccions anticipades si el principal partit del govern no manté la fermesa. Per tot plegat, Joan Puigcercós ha convocat els membres d’ERC al govern, els diputats i els vicesecretaris a finals de la setmana que ve.

A Puigcercós no li ha agradat gens el moviment de Saura, que al seu parer resta força a la part catalana a l’hora de negociar amb l’Estat, però tampoc aprova la reacció que ha tingut el màxim responsable del seu partit al govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, a qui ha disputat recentment la presidència de la formació i amb qui, si no hi ha canvis, s’enfrontarà quan toqui decidir qui és el pròxim candidat dels independentistes a la presidència de la Generalitat.

President en funcions durant la cimera Saura-De la Vega a Vilanova, el número dos de l’executiu no s’ha estat d’expressar públicament el seu malestar amb els ecosocialistes, però no ha anat tan enllà com pretenia la cúpula, que s’hauria estimat més que Carod fes una desautorització explícita de Saura aprofitant que era la màxima institució del país. Una de les raons d’aquesta mena de crida a capítol és també, per tant, que alguns consellers s’expliquin. Prèviament hi haurà el consell de govern, que dimarts es reuneix per primera vegada després de les vacances, i on eludir la qüestió sembla impossible.

ICV admet que 'potser va ser un error' no informar ERC sobre l'acord amb el PSOE

Jordi Guillot 220808 CATr El dirigent d'ICV, Jordi Guillot, admet que 'potser va ser un error' no informar ERC sobre el pacte entre Joan Saura i la vice-presidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega. Un pacte que passa per donar a Madrid tres mesos per tenir un acord sobre finançament i substituir la compareixença de Zapatero per la del ministre d'Economia.

Després de reconèixer que potser ICV hauria d'haver informat ERC sobre el pacte, Jordi Guillot ha negat haver trencat la unitat d'acció dels partits catalans i ha insistit en que 'el gran objectiu és aconseguir un bon pacte i un bon model de finançament abans de la votació dels pressupostos' generals de l'estat espanyol. Tot i això, el pacte va generar discordances entre els partits cartalans.

21 d’agost, 2008

Alternativa Verda adverteix al CSN que el subsòl d'Ascó podria estar contaminat

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) veu com se li gira feina amb la central d'Ascó, després d'haver tancat la proposta de sanció per la fuita radioactiva del novembre. Els Verds-Alternativa Verda van reclamar ahir, a través d'una carta a la directora de seguretat del CSN, una investigació «urgent» de la contaminació de les capes freàtiques, a causa dels moviments del subsòl del complex nuclear. De fet, la carta recorda que el subsòl de la central va registrar una elevació al març de l'any 1977.

VilaWeb/ElPunt: Alternativa Verda alerta el CSN de la possible contaminació radioactiva del subsòl d'Ascó

Bernat Joan: “per saber castellà no són necessàries les classes”

El filòleg Til Stegmann assegurava aquesta setmana des de la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, que no seria necessari impartir classes d’espanyol a Catalunya, i defensava que els alumnes catalans “aprenguin el castellà a través del mètode EuroCom al mateix temps que aprenen la resta de llengües d’origen llatí”. Des del mateix emplaçament, el secretari de política lingüística del govern, Bernat Joan, ha afirmat aquest dijous que la reflexió d’Stegmann és una “obvietat”, perquè “la gent sabria castellà encara que no s’ensenyés obligatòriament en el sistema educatiu de Catalunya”. Com Stegmann, Joan creu que el castellà té una presència tan gran al carrer que “s’aprendria per immersió pura”, si bé és cert que potser “el grau de qualitat lingüística baixaria una mica”.

Però el càrrec de la Generalitat va recordar que a la pràctica, la proposta d’Stegmann d’ensenyar el castellà al mateix nivell que altres llengües romàniques és inviable perquè el sistema legal actual ho impedeix. Tot i així, Bernat Joan va afirmar que amb una altra legislació corresponent a un Estat propi, “no sé fins a quin punt les classes de castellà haurien de ser obligatòries. A França no tothom ha d'aprendre castellà a les aules, i no vol dir que la gent no en pugui saber igualment”.

En aquest context, Joan va proposar d’obrir un debat sobre “quines llengües de comunicació internacional –incloent-hi el castellà- ens interessen més als catalans, quina hauríem de promoure més i com ens hem de relacionar amb el món”.

Pel que fa al paper d’ERC al govern en matèria lingüística, el secretari de política lingüística ha reconegut que el fet que hi hagi retrocessos o més decantament cap a certes posicions que no són les que defensen els republicans "pot ser motiu de greus friccions”. En referència a la tercera hora de castellà, ha remarcat: “No seria decisió meva si ERC hauria d’abandonar o no el govern per aquests motius”, ha al·legat.

Avui fa quaranta anys de la fi de la Primavera de Praga

El 21 d'agost del 1968 les tropes del Pacte de Varsòvia, a les ordres de l'URSS, van envair Txecoslovàquia per acabar amb l'oberturisme que des del 1960 alguns sectors del Partit Comunista defensaven al país i esclafar l'esperit de la Primavera de Praga, iniciat el 5 de gener d'aquell mateix any. El dirigent eslovac Alexander Dubcek havia accedit a la presidència del govern amb el ferm propòsit d'impulsar un "socialisme de rostre humà", davant la vella guàrdia estalinista, representada per personatges com el secretari general del partit, Antonin Novotny. L'oposició democràtica, formada bàsicament per intel·lectuals, escriptors, professionals i activistes pro drets humans, va recolzar el reformisme de Dubcek. La Primavera de Praga va ser una explosió de llibertat que va posar en un compromís el poder txecoslovac, va enfortir el sector reformista del sistema i va inquietar el Kremlin, que després de la revolta hongaresa del 1956 no estava disposat a deixar que un dels seus satèl·lits construís un socialisme allunyat dels cànons dictatorials del marxisme leninisme. Les reformes, que van ser aprovades en l'anomenat programa d'acció pel comitè central del partit l'abril del 1968, plantejaven el ple reconeixement de la nació eslovaca, així com lleis a favor de la creació d'uns altres partits, sempre que respectessin l'ideari comunista, el dret de vaga i sindical, la llibertat religiosa, l'alliberament dels presos polítics i reformes en l'àmbit econòmic. En poques setmanes van sorgir nombrosos grups defensors dels drets humans i la democràcia, sindicats i diaris opositors. L'URSS, que en el context de Guerra Freda que mantenia amb els Estats Units i els seus aliats occidentals travessava enormes dificultats econòmiques i polítiques, no podia tolerar cap obertura política a Txecoslovàquia. Les tropes del Pacte de Varsòvia van començar a fer maniobres militars al país centreeuropeu i els dirigents soviètics van reunir els seus homòlegs de Bulgària, Polònia, Hongria i la RDA per preparar un pla d'invasió que acabés amb la Primavera de Praga. Viquipèdia: Primavera de Praga

Isabel-Clara Simó: El conte del llop

Quan ja ho tenia aconseguit, Joan Saura ha fet un retrocés espectacular. Arrencada de cavall i parada de rossí*, diem al País Valencià. I això que la idea era seva, d’Iniciativa: que Zapatero comparegués al Congrés. Doncs n’hi ha hagut prou que De la Vega el cridi, li faci quatre compliments, li doni un caramel i li conti el conte del llop, que se’ns menjarà a tots si badem. Saura ha estat un home feble, perquè la unitat que necessitem és la dels partits catalans per aconseguir no un somni sinó que Madrid compleixi la llei. Els periodistes parlen de gol en pròpia porteria, donat el seu passat futbolístic. Però, home, Saura, que no té memòria? Recordi el senyor Mas trencant amb la política unitària sorgida del Parlament de Catalunya perquè Zapatero li va tocar la barbeta, i en veure la seva foto, per sobre de la del tripartit, decidint amb “el primo de Zumosol”, li queia la bava. I li ha costat car; els seus electors no ho han paït, i pot ser un escull greu en la seva carrera. I, encara més: Aznar amb la Unió Europea i amb les Nacions Unides; el crida Bush i perd el cul per fer-se la foto de les Açores, una foto en què es va sentir un personatge important i que li va costar el càrrec i li va estroncar la carrera. Perquè els electors no ho van pair. I perquè, ai las!, encara està esperant el caramelet. No crec que aquesta primera fissura en la unitat catalana pel finançament sigui irreparable però fa pensar. Els electors no som ximples, i de caramelets, doncs mira, passem.

*Arrencada de matxo i parada de ruc (a les terres de l'Ebre)

La Generalitat envia sabó a les empreses amb més accidents per rentar-se les mans en seguretat

El departament de Treball de la Generalitat ha enviat 4.000 caixes que contenen un sabó i una tovallola a les empreses amb un índex de sinistralitat laboral superior a la mitjana del sector, en un missatge que insinua que aquestes companyies "se n'estan rentant les mans" en el tema dels accidents de treball.

No és la primera vegada que la consellera Mar Serna es mostra especialment bel·ligerant en el tema dels accidents laborals, com ho va demostrar en l'última inauguració de l'edició de l'any passat del saló Construmat, un dels més grans del sector de la construcció a Europa.

El missatge que acompanya el paquet va personalitzat amb la xifra del nombre de treballadors accidentats en l'empresa i afegeix: "¿I vostè se'n renta les mans?", segons han confirmat fonts de la conselleria.

Ja ho sabíem !!!

Corbacho garanteix que els diputats del PSC votaran a favor dels pressupostos de l'Estat El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, ha garantit aquest dimecres que els 25 diputats del PSC votaran a favor dels pressupostos generals de l'Estat del 2009 i que no es plantegen provocar una crisi ni al govern espanyol ni al PSOE pel debat del finançament autonòmic.

"Els diputats del PSC ni han votat mai en contra del PSOE, ni ho faran, sinó que donaran suport als pressupostos del PSOE, no perquè deguin el seu lloc a un o un altre, sinó perquè el PSC comparteix projecte, ideologia i present i futur amb el PSOE i amb el conjunt dels socialistes espanyols", ha reiterat Corbacho. El ministre ha rebutjat que el PSC "hagi tensat massa les cordes" en aquest debat.

Corbacho, que és membre del PSC i un dels 25 diputats d'aquest grup, responia d'aquesta manera a les declaracions del president del Congrés, José Bono, que ha recordat als diputats del PSC que deuen els seus escons al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, després que alguns dirigents socialistes catalans plantegessin les possibilitat de votar contra els pressupostos de 2009 si no s'arriba a un acord sobre finançament satisfactori per a Catalunya. L'anunci de Corbacho que el PSC votarà, peti qui peti, a favor dels pressupostos del PSOE és tan poc sorprenent com el contingut d'un ou Kinder que, com saben tots els nens, no n'és gens. Un sector dels socialistes catalans havia filtrat i fet córrer la idea que podien arribar a rebel·lar-se al Congrés. Ningú no s'ho havia cregut, però per alguna raó el ministre de Treball ha sentit la necessitat de deixar clara la seva posició.

Mentre es confirmava que Montilla va amanir el pacte de Vilanova entre Saura i De la Vega –per a vergonya de Joan Herrera–, Corbacho feia ahir un altre gest per exhibir la seva fidelitat a Rodríguez Zapatero. Rivalitzant amb José Bono en espanyolitat i lleialtat al carrer Ferraz, l'exalcalde de l'Hospitalet puntualitzava que el front comú pel finançament és només una "conjuntura molt respectable" i que la possibilitat de votar contra els pressupostos és una "opció partidista" (partidista d'un altre partit, esclar). Antoni Castells era un miratge. Torna l'autèntica veu del PSC: la que mana, si més no.

Sílvia Barroso: Kinder Corbacho

20 d’agost, 2008

Jo ja em perdo: ICV diu ara que si Zapatero incompleix el termini de 3 mesos, bloquejaran els pressupostos de l'Estat

El diputat d'Iniciativa per Catalunya (ICV) al Congrés, Joan Herrera, confia que el govern espanyol complirà els compromisos acordats aquest diumenge sobre el nou model de finançament però ha advertit que, en cas contrari, es manté l'amenaça de bloquejar els pròxims pressupostos generals de l'Estat.

Herrera ha justificat la seva decisió de retirar la petició de compareixença de José Luis Rodríguez Zapatero per parlar sobre la negociació del nou finançament català recordant que l'executiu espanyol ha adquirit el compromís d'arribar a un acord en el termini de tres mesos.

A més, Herrera s'ha mostrat satisfet perquè el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, comparegui la setmana que ve en substitució de Zapatero davant dels partits del Congrés per explicar la seva proposta i les línies d'acció de l'executiu.

Herrera també ha defensat la necessitat que les forces polítiques catalans continuen en un "marc unitari" per reclamar el compliment de l'Estatut en matèria de finançament i ha apuntat que aquest compromís del govern espanyol fet públic ahir dimarts ha de ser "un punt d'inflexió".

Carod: "La decisió d'un sol partit no pot condicionar el finançament"

El president en funcions de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat que la decisió d'un sol partit no pot condicionar el finançament de Catalunya, en referència a la decisió d'ICV de retirar la seva petició de la compareixença del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero al Congrés.

Carod-Rovira ha volgut diferenciar entre "els moviments que cada partit fa en funció dels seus interessos" i el finançament autonòmic ja que "no el pacta un partit, sinó un govern".

Carod-Rovira ha afegit que "amb els diners no s'hi juga" i que "una cosa tan seriosa com el finançament no pot dependre de l'acció d'un sol diputat".

Respecte al front comú català, Carod-Rovira defensa que els partits del govern català mantinguin posicions diferents en qüestions de política estatal, però insta que no hi hagi "cap fissura en l'acció conjunta per obtenir un bon finançament".

També ha declarat que els "terminis -per a l'aprovació del finançament- són relatius" i que el més important és centrar-se en el que es pacta perquè "és preferible no acceptar l'acord si aquest no és bo". Mira, Carod. Ja no hi ve d'un pam. Aprofitant la presidència en funcions de la Generalitat, fes el favor de sortir al balcó i proclamar la República Independent de Catalunya.

Saura va pactar amb De la Vega en un hotel de Vilanova

La vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, es va reunir amb el conseller Joan Saura diumenge al matí en un hotel de Vilanova i la Geltrú per evitar la compareixença de Zapatero i el pacte final es va tancar per telèfon amb Joan Herrera. De la Vega que estiuejava a l'esmentada localitat del Garraf, va trucar al conseller d’Interior per citar-lo diumenge a les dotze del migdia. La reunió va servir per posar les condicions per al pacte. De la Vega no volia la compareixença de Zapatero i va proposar Solbes com a substitut, mentre que Saura va voler fixar una nova data límit.

Avui: I De la Vega va citar Saura en un hotel de Vilanova

Salvador Cot: El petit Saura

Vés a saber en quin planeta deu viure Joan Saura. Després de reclamar les càmeres de TV3 per lluir fermesa política i càrrec en funcions, ahir es va fer públic que ICV ha decidit estalviar a Zapatero el tràngol de comparèixer al Congrés per respondre dels seus incompliments amb la societat catalana. Suposo que aquesta actitud a ell li deu semblar èticament impecable, si no, no ho hauria fet. Però la ratlla política entre el bé i el mal que aplica Saura –la dels professionals dels partits– no és la mateixa que la dels ciutadans que paguen els impostos que estan en mans de Zapatero i que el PSOE distribueix arbitràriament.

No en sé el nom, però el que és segur és que el planeta on viu Saura és petit. Petit i esquifit com les ambicions del seu habitant. És possible que a ell li sembli que aquest pacte penós li allargarà el propi càrrec, almenys uns mesos més. Però, en fi, algun dia haurà de baixar del cotxe oficial i potser aleshores veurà que l’agraïment de Zapatero no va més enllà de deu minuts de conversa amb una vicepresidenta. I, qui sap, potser s’adonarà que aquest país no és tan petit com el seu planeta.

Els titulars d'Ascó I guanyen en un dia el doble de la sanció màxima que rebrien

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va garantir ahir una multa «contundent» als titulars de la central nuclear d'Ascó, per la gestió de la fuita radioactiva del novembre, i va anunciar que al setembre obrirà l'expedient sancionador. Amb tot, Sebastián no va concretar a quant ascendirà la sanció, que estarà dins d'una forquilla d'entre 9 i 22,5 milions d'euros, segons la proposta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN). El ministre no va valorar si la sanció és «ridícula», com diuen els ecologistes, tenint en compte els guanys de les empreses. Les companyies Iberdrola i Endesa han tingut uns beneficis de 1.959 milions i 6.002 milions durant el primer semestre, que suposa un benefici diari de 43,6 milions, el doble de la sanció màxima proposada pel CSN. VilaWeb/ElPunt: Els titulars de la central d'Ascó guanyen en un dia el doble de la sanció màxima per la fuita

Oriol Junqueras: LA MANDRA HISPÀNICA

Oriol Junqueras 200808 RAC1 En bona mesura, entre els segles XVI i XIX, la identitat col·lectiva castellana es va construir sobre el fonament del seu vast imperi americà. I, atès que les oligarquies castellanes van construir l'Estat espanyol, no és estrany que l'espanyolitat tingui una clara vocació imperialista. Curiosament, però, quan es conformaven les identitats nacionals contemporànies (filles de la Il·lustració i del Romanticisme), Espanya va perdre gairebé tot el seu imperi i, per tant, va haver de concentrar tota la seva vocació imperial en les dues darreres grans colònies que li quedaven: Cuba i els Països Catalans. No és estrany, doncs, que el nacionalisme espanyol contemporani nasqués precisament a l'Havana i a Barcelona, en contraposició a la cubanitat i a la catalanitat. De la mateixa manera que tampoc ens hauria de sorprendre excessivament que, des de la independència de l'illa caribenya, l'espanyolisme sigui tan profundament anticatalanista. En concret, per posar tan sols un exemple, després de 1898, els oficials de l'exèrcit espanyol repetien a tort i a dret: "Que no nos pase en Cataluña lo que nos pasó en Cuba!". Des d'aleshores, de fet, tal com malauradament constatem un cop i un altre, el pes de Catalunya en la política i en la premsa espanyoles és molt i molt superior als percentatges que representem en el conjunt de l'esforç fiscal, de la producció i de la demografia de l'Estat. Actualment, a principis del segle XXI, els Països Catalans som la darrera província d'un vell imperi que ens va incorporar tres segles enrere. Ara, doncs, la vella identitat imperial troba tota la seva raó de ser en una única colònia. No es tracta tan sols dels recursos econòmics que n'extreuen. És quelcom molt més transcendent. Tant és així que, si nosaltres desapareguéssim, ells mateixos s'haurien de reformular de cap a peus. I és evident que això els fa molta mandra.