El 69,5% dels successos notificats al CSN el 2008 han passat en centrals catalanes

Les centrals gestionades per l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV) continuen amb els pitjors indicadors de funcionament i seguretat de l'Estat espanyol. L'any passat ja van acumular la majoria dels successos notificables al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i aquest any segueixen el mateix camí. Dels 23 successos notificats per les centrals al CSN des de l'1 de gener, 16 han tingut lloc al complex atòmic de la Ribera d'Ebre i a la planta de l'Hospitalet de l'Infant. Si es compta la central de Cofrents, al País Valencià, tres de cada quatre incidències en plantes nuclears passen als Països Catalans. Aquesta estadística no inclou els successos notificats per la central de Zorita (aturada i en procés de desmantellament) ni els d'altres instal·lacions radioactives com ara els hospitals.

Un equip del CSN format per cinc inspectors de seguretat nuclear és des de dilluns a Ascó I «per fer comprovacions sobre l'incident i les actuacions subsegüents de la central», segons la màxima autoritat atòmica espanyola. Aquesta es refereix, en un comunicat fet públic ahir, a l'avaria, dissabte, d'una vàlvula que va impedir posar en marxa la central dilluns tal com estava previst. L'ANAV va aturar la planta el 10 de juny per completar la revisió radiològica de la instal·lació i netejar els punts calents amb presència de contaminació radioactiva derivada de la fuita de partícules que va tenir lloc l'hivern del 2007 i que va fer pública Greenpeace el 5 d'abril del 2008.

Fonts del CSN van explicar ahir que el nombre de partícules localitzades és, com a mínim, de 1.087, però van desvincular la visita dels inspectors d'aquesta setmana a la inspecció duta a terme a la planta la setmana passada per especialistes de protecció radiològica. En aquest sentit, van explicar que «el problema de la vàlvula ja es va detectar a l'octubre a Almaraz i llavors es va enviar una instrucció tècnica a totes les centrals perquè revisessin aquest dispositiu». Ascó I ha aprofitat l'aturada per fer les comprovacions del sistema, i «es mantindrà aturada fins que concloguin», segons el CSN.

La Coordinadora Anticementiri Nuclear acusa el CSN d'amagar més fuites a Ascó anteriors a la del novembre del 2007

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha acusat aquest dimecres, a través del seu web, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) d'ocultar informació respecte a la fuita de la central nuclear d'Ascó del 26 de novembre del 2007. La CANC es remet a l'informe que l'ens va elaborar el passat 25 de juny, com a resposta a la pregunta parlamentària del diputat d'ICV Joan Herrera sobre l'aparició de partícules radioactives a fora de l'emplaçament de la central nuclear, en el qual el CSN assegura que 'la majoria de les partícules recollides es corresponen amb la maniobra realitzada el 26 novembre'. D'aquesta resposta, el CANC dedueix que hi va haver fuites anteriors.

Núria Ventura (PSC) demana 'responsabilitats' i mesures perquè no es repeteixin incidents a la central nuclear d’Ascó

La diputada socialista Núria Ventura ha valorat 'molt positivament' que el Parlament de Catalunya aprovés aquest dimarts la compareixença de la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Carmen Martínez Ten, en la Comissió Parlamentària d'Economia, Finances i Pressupost i informi sobre la fuita radioactiva del novembre de 2007 a la central nuclear d'Ascó I. Aquesta proposta es va aprovar a instància dels tres grups parlamentaris que donen suport al Govern, que van mostrar la seva 'preocupació' pels incidents succeïts a la central nuclear, alhora que van demanar responsabilitats per la fuita. Segons la diputada, també 's'exigiran mesures perquè no es repeteixi un incident com aquest'.

Benet Salellas: 'És trist que hàgim de celebrar que un judici es fa amb normalitat'

Jaume Roura i Enric Stern, acusats d'injúries a la corona espanyola per haver cremat un retrat de Juan Carlos de Borbón, foren jutjats ahir a la mateixa Audiència espanyola que, el març passat, anul·là el judici perquè no havien pogut declarar en català. El seu advocat, Benet Salellas, explica com va viure el judici d'ahir i analitza el 'ressorgiment d'una visió del dret penal molt poc respectuosa dels drets fonamentals', amb casos com el d'en Franki o el de Pepe Rubianes.

Salellas explica que els delictes d'ultratge a Espanya, a la bandera espanyola o d'injúries a la corona, formen part del codi penal des de fa molts anys, però d'ençà de la democràcia gairebé mai s'havien aplicat i encara menys s'havien dictat sentències inculpatòries com succeix ara. Per Salellas, 'cal preguntar-se i analitzar per què vivim una onada d'aplicació d'aquests delictes'.

Pel que fa a la repetició del judici, l'advocat considera que ha servit 'per no crear un precedent' de prohibició de l'ús del català a les institucions jurídiques. Tot amb tot, diu, 'és trist que hàgim de celebrar que un judici es fa en condicions normals, perquè a l'Audiència espanyola és comú que ens trobem amb limitacions constants dels nostres drets'.

Video: Entrevista amb l'advocat defensor de Jaume Roura i Enric Stern, jutjats per injúries a la corona espanyola per haver cremat públicament fotografies del rei espanyol el setembre passat a Girona.

Montilla veu "innecessari" el manifest del castellà perquè no necessita més empara institucional

El president de la Generalitat, José Montilla, ha vist avui "innecessari" el manifest promogut per un grup de pensadors i comunicadors en defensa de la primacia del castellà, ja que aquesta llengua "no necessita" més empara institucional que la que li atorga la Constitució.

"El castellà no necessita més llei, no hi ha més llei que la Constitució" que l'empari, mentre que el català encara necessita "més protecció i suport", ha assegurat.

En sessió de control al Parlament, i en resposta a una pregunta de l'encara líder del PP català, Daniel Sirera, Montilla ha demanat "poca broma" amb aquesta qüestió. "No jugarem amb foc", ha dit, i ha lamentat els atacs al català i a la "convivència" de la societat catalana que reflecteixen el manifest, segons ha dit.

"Catalunya viu i treballa en la llengua que vol, però té una llengua pròpia que la identifica, la qüestiona i la integra, que és el català", ha recordat Montilla, que ha declarat que Catalunya no seria sense la seva llengua. Ha reiterat la seva voluntat que Catalunya sigui un territori "plural i divers lingüísticament", i ha advertit als detractors de la immersió lingüística que "no se'n sortiran" amb els seus propòsits.

Marcelino Iglesias adverteix al Govern català que és delicte no complir les sentències

Iglesias-Tresserras 020708 RAC1

Click To Play

El president d'Aragó, Marcelino Iglesias, ha advertit al Govern català que obstaculitzar el compliment d'una sentència és un delicte en un Estat de Dret. Per aquest motiu, Iglesias ha fet una crida "a la responsabilitat, al sentit comú i al seny" del polítics catalans després que alguns es mostressin contraris a complir l'acord que els bisbes de Lleida i de Barbastre-Montsó van arribar amb el Nunci del Vaticà a Madrid, Manuel Monteiro de Castro. L'acord preveu que es traspassin 88 de les 113 obres d'art que fins ara s'exposen al Museu Diocesà de Lleida en el termini de 30 dies.

Les crítiques d'Iglesias van especialment adreçades al Conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras de qui Iglesias "ha lamentat la falta de col·laboració amb la Justícia". "El conseller català deu saber que el propietari de les obres és el bisbe de Barbastre-Montsó i que si manté aquesta actitud considerarem que estan aquí segrestades" ha declarat.

El president aragonès ha assenyalat que els bisbes no han de descartar l'opció de demanar al jutge l'execució de la sentència, tot i que espera que no s'hagi d'arribar a aquest extrem. Malgrat tot, Iglesias es mostra convençut que les obres estaran a Aragó "a primers d'agost".

Rivera porta una samarreta de la selecció espanyola al Parlament

La Nit 010708 COMr

Click To Play

El president del grup mixt, Albert Rivera (C's), ha mostrat aquest dimecres al Parlament una samarreta de la selecció espanyola en plena sessió de control, amb els noms dels jugadors catalans gravats a la part posterior.

D'aquesta manera, Rivera ha portat l'Eurocopa a la cambra catalana, un fet que ha molestat el president de la Generalitat, José Montilla, que li ha demanat ''una mica més de seriositat''.

Rivera ha insistit en denunciar que la Generalitat subvenciona plataformes a favor de les seleccions catalanes, una política que Montilla ha assegurat que el Govern mantindrà.

Rivera ha començat la seva intervenció parlant de la ''marea roja'', ha denunciat la cobertura dels mitjans de comunicació públics i el fet que l'Ajuntament de Barcelona ''no hagi accedit a posar una pantalla'' per veure el partit. ''La Catalunya real ha sortit i ha donat suport als catalans que participen a la selecció i a la pròpia selecció'', ha afegit. En aquest punt, el líder de C's ha mostrat a l'hemicicle una samarreta de la selecció espanyola amb els noms dels jugadors catalans gravats: Puyol, Xavi, Navarro, Iniesta, Cesc, Garcia i Capdevila. En aquests moments s'ha sentit algun xiulet a la sala. ''Això representa el que volem molts ciutadans de Catalunya'', ha dit Rivera, ''els catalans participant a la selecció espanyola i liderant l'esport català i espanyol''. Rivera creu que això és ''l'esperit contrari al pacte de govern que defensa segregar aquesta selecció''. El president de la Generalitat, José Montilla, ha preguntat a Rivera si ''creu que és seriós parlar d'aquest tema en una sessió de control al Govern''. El president ha afegit que al Parlament 'hi ha diputats als que els agrada el futbol, i gent al qual no els agrada, i està bé'. A més, n'hi ha com a ell, que ''els ha agradat com a jugat la selecció espanyola, i altres no''. Montilla ha demanat a Rivera ''una mica més de seriositat''. Pel president, ''parlar de futbol està molt bé fer-ho de manera distesa i al bar, però en una sessió de control no, més serietat''.

A més, ha assegurat que donarà compliment a la previsió de l'Estatut respecte a ''donar suport a les entitats i federacions esportives catalanes en la seva presència internacional''. ''Ho farem a la nostra selecció, les seleccions catalanes'', ha afegit.

Terribas rebutja un contracte blindat tot i que el govern obre la porta a fer-ne

La directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Cullell, i els directors de TV3, Mònica Terribas, i de Catalunya Ràdio, Oleguer Sarsanedas, havien de ser els primers alts càrrecs que es beneficiessin de la decisió del govern de flexibilitzar el règim d'indemnització que es pot aplicar als contractes d'alta direcció de la Generalitat. Així ho va aprovar ahir el govern després que divendres el Diari Oficial de la Generalitat va publicar un decret en què es modifiquen els condicionants legals que fins ara limitaven aquests contractes. Però ahir Terribas va deixar clar que ha renunciat a un contracte privilegiat dins de l'administració. Així ho va comunicar al seu dia als responsables de la CCMA i ho va fer saber ahir a través del gabinet de premsa de TV3. La decisió de Terribas va provocar que des de la CCMA es matisés públicament que ara per ara ningú té aquesta mena de contracte.

Una nova sentència judicial equipara el valencià i el català

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha acceptat el recurs de la Universitat de València i de la Universitat d'Alacant contra l'ordre de la Conselleria de Cultura del 2006 que no reconeixia la titulació de filologia catalana per a acreditar el coneixement de la llengua a les oposicions als cossos de professors d'ensenyament secundari. A sobre, el tribunal ha tornat a avalar l'equiparació de les denominacions 'valencià' i 'català': estatutària l'una i acadèmica, l'altra.

A més, el tribunal ordena a la Conselleria d'Educació que eximeixi de la prova d'acreditació de coneixements de valencià els aspirants a les oposicions que ja tinguin el títol de filologia catalana. El TSJV accepta, doncs, les mesures cautelars que la Universitat de València i la Universitat d'Alacant havien demanat: que es deixés d'aplicar l'ordre de la conselleria a l'hora de fer les proves de valencià. Sobre la base de les sentències anteriors, les universitats consideraven que la conselleria havia desobeït la justícia, i el tribunal els dóna la raó.

Aquesta és la quinzena sentència del TSJV que equipara el valencià amb el català (a més, hi ha la del Tribunal Constitucional i la del Suprem espanyols).

Alfons López Tena: Espanya trenca el pacte

El 2003 s'inicia un procés per a la pràctica totalitat de les forces polítiques catalanes, amb la voluntat de plantejar un nou pacte Catalunya-Espanya en el repartiment del poder, i l'esperança que la cultura democràtica, després de trenta anys, ho permetés fer lliurement. Fou un procés llarg i traumàtic, que culminà fa dos anys amb el referèndum ratificatori català d'un Estatut que, després del cepillado del text aprovat al nostre Parlament, ja va ser una forta renúncia, perquè s'acceptava una vegada més un pacte amb l'altra part -Espanya- que rebaixava el que havíem aprovat per una majoria parlamentària del 89%. La majoria dels catalans, a pesar nostre, vàrem acceptar les regles del joc i tots els condicionants que les van determinar, perquè era això o res.

Aquest pacte Espanya l'està trencant, fent intervenir un Tribunal Constitucional sense presumpció d'imparcialitat, que funciona en blocs polítics, i nomenat íntegrament per una de les parts, l'espanyola, sense cap intervenció de la part catalana, cosa que li treu la legitimitat de l'àrbitre equidistant. Com diuen a Espanya, "Entre los que han sido nombrados para hacer lo que se espera, y los que hacen lo que se espera para ser nombrados, casi no hace falta dar instrucciones".

No volem suplantar des d'Òmnium Cultural la funció de les nostres institucions i dels nostres partits polítics, però cal des de la societat civil fer un crit d'atenció sobre el moment que estem vivint i l'impacte i el desànim que això té en la consciència ciutadana. Catalunya som tots, i el que s'està dirimint ens afecta a tots. Tenim l'obligació moral de fer sentir la nostra veu i demanar als partits polítics catalans que responguin als compromisos que van contreure amb el poble: el reconeixement públic de la voluntat catalana i l'esforç de tots els partits per forjar una majoria social que ens permeti ser respectats democràticament per la part espanyola.

Tot fa preveure que les sentències del Tribunal Constitucional arranaran l'Estatut, bé per anul·lar preceptes declarant-los inconstitucionals, tal com demanen el Partido Popular i el Defensor del Pueblo, bé per declarar-los sense força jurídica i subordinats a la normativa espanyola, tal com ho demana l'Abogado del Estado en representació del govern espanyol. Només cal llegir els seus documents.

Un Tribunal Constitucional nomenat per les dues parts nacionals, com al Canadà, de manera pública i contrastada, com als Estats Units, i que tingués una cultura d'imparcialitat arrelada, com a Anglaterra, no seria un problema que revisés la constitucionalitat de l'Estatut. No és legítim, però, que prevalgui sobre la voluntat del poble català la decisió política d'un Tribunal Constitucional que actua com a tercera cambra, on només hi ha el PP i el PSOE.

Que el compliment de l'Estatut depengui de la voluntat unilateral dels governs espanyols, que la seva aprovació i contingut depenguin de la voluntat unilateral de les Corts espanyoles, i que quedi sotmès a un Tribunal Constitucional parcial nomenat pel PP i el PSOE, redueix el referèndum del poble de Catalunya i la voluntat del seu Parlament a una closca de cartró pedra sense autogovern real, car decidim el que decidim no val res més que allò que vulguin els partits espanyols i les institucions que per torn o conjuntament controlen, entre elles un Tribunal Constitucional que no és sinó una eina més al servei del domini nacional dels espanyols sobre els catalans.

El 1895 deia el diari 'La Discusión' de l'Havana: "Existen los derechos del individuo, pero la Colonia no tiene la libre disposición de sus intereses. Se publican periódicos. Se pronuncian discursos. Se forman asociaciones, pero los presupuestos no se hacen aquí. ¿De qué sirve la libertad de hablar sin el derecho de ejecutar?". Tres anys després, Cuba era independent.

Mas vol tocar cuixa !!!

Puigcercós i Mas obren una etapa de desglaç després de dos anys sense diàleg Mas-Puigcercós 010708 CATr

Click To Play

El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, i el president de CiU, Artur Mas, han formalitzat avui l'obertura d'una nova etapa de desglaç entre les seves formacions, després de dos anys de mutus retrets i sense una interlocució fluida arran del polèmic desenllaç de la negociació de l'Estatut català.

Tant ERC com CiU han valorat com a "positiva i cordial" la reunió que els dos dirigents nacionalistes han mantingut per espai d'una hora en el despatx de Mas al parlament català i que ha servit per girar full a dos anys de distanciaments i donar pas a una etapa de diàleg permanent i possible col·laboració.

Puigcercós ha estat el més clar a l'hora de celebrar que amb aquesta trobada s'inicia una nova etapa d'"interlocució clara i normal" entre ERC i CiU, sense que les dues formacions segueixin "mirant pel retrovisor" i retraient-se mútuament la seva actuació en el passat.

Més cautelós ha estat el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, que ha estat l'encarregat d'oferir davant els mitjans la versió de Mas i que, malgrat valorar també positivament la reobertura d'"àmbits de diàleg i contactes habituals" amb ERC, ha recordat que la formació que presideix Puigcercós segueix compromesa amb la seva "sòlida aposta" pel govern tripartit amb el PSC i ICV-EUiA.

Quina barra !!! Endesa veu insuficient que la llum pugi un 11% en 6 mesos

La queixa al govern central per congelar la tarifa elèctrica o per augmentar-la només en línia amb la inflació és un clàssic en els discursos de presidents de companyies elèctriques. Tot i que enguany el govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha trencat el seu guió del primer mandat i en només sis mesos ja ha encarit la factura un 11%, el president d'Endesa, José Manuel Entrecanales, no es dóna per satisfet i manté que aquest increment que duplica la inflació "segueix sent insuficient".

A l'augment de la tarifa del 3,3% aprovat al gener avui se n'hi suma un de nou del 5,6% de mitjana. Per a la majoria de llars, però, l'increment que entra en vigor avui és del 7,3% i la factura total, per tant, s'elevarà un 11%. Segons el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, és un mal necessari per frenar el dèficit de tarifa, que s'origina perquè el cost de fer arribar la llum a les llars és superior al que les companyies en cobren a preu regulat.

El president d'Endesa, però, no comparteix la visió de Sebastián i va aprofitar la seva estrena en una junta d'accionistes de l'elèctrica per alertar que no servirà ni per delimitar el dèficit tarifari del 2008. Segons Entrecanales, l'única solució és que l'executiu assumeixi la "plena liberalització del mercat".

A diferència de les juntes dels dos últims anys, en què es debatia amb passió l'opa de Gas Natural i més tard la de l'alemanya E.ON, el fet que ara entre Acciona i la italiana Enel acumulin el 92% del capital ha convertit la cita amb els accionistes en un simple tràmit. Ahir no hi va haver ni una petició de paraula entre els assistents a la primera junta des del canvi d'amos. L'única concessió a la nostàlgia va ser la presència de Manuel Pizarro, que va seure a primera fila amb Rodolfo Martín Villa.

La junta va ratificar la venda d'actius a E.ON per 11.500 milions d'euros, que deixa unes plusvàlues de 4.550 milions. Entre el lot venut hi ha la central tèrmica de Tarragona.

Los agents rurals del Priorat s'abaixen los pantalons per reivindicar un millor desplegament de les bases

Los agents rurals del Priorat han volgut mostrar el seu malestar pel 'mal' desplegament de les bases comarcals, abaixant-se literalment los pantalons. Este dilluns al migdia una desena d'agents s'han tret la roba de forestal davant los mitjans de comunicació per denunciar que porten nou anys sense unes dependències 'dignes'. En la seva opinió, el Govern hi ha començat a treballar ara, però de forma lenta, 'sense escoltar ningú', i construint bases petites, poc equipades i mal ubicades. Los agents estan repetint l'abaixada de pantalons en bases representatives de cada demarcació perquè consideren que la situació ja ha arribat a un 'límit insuportable per al col·lectiu'.

Isabel-Clara Simó: 'Olé'

He recuperat d'un Sàpiens antic un article, que, signat per Enric Vila, explica l'origen de la paraula ¡olé!, que sembla pròpia del casticisme espanyol. Doncs no: ve de l'arab wa Al·là!, i vol dir "per Déu". La invasió musulmana de la Península va aportar fets molt remarcables: hi van crear una cultura esplendorosa, amb un nivell científic extraordinari (quan un rei o un noble cristià emmalaltia, recorria als metges musulmans, molt més avançats); cal destacar-hi l'àlgebra i la universitat, i també el xarop per a la tos, la guitarra (sí, sí, la guitarra), l'albercoc i la taronja. Però la més important va ser l'esperit de tolerància; entre el 750 i el 1250, a la Península van conviure, com enlloc del món, les tres religions del llibre -musulmans, jueus i cristians- i amb les mínimes tensions; els avenços de la dona cap a la igualtat van ser notables (tal és el cas, explica Enric Vila, de Wallada, una cordovesa sexualment alliberada que organitzava salons literaris) i un naixent racionalisme que a Europa encara trigaria segles, com és el cas d'Averrois. L'expressió refinada i elegant de wa Al·là ha derivat, dissortadament, en un olé ancorat en el passat.

Això ve a tomb d'uns moments en què la immigració és tractada amb cruesa sorprenent, que entra sovint en l'execrable xenofòbia. Sort en vam tenir, dels musulmans, en aquesta Península! I ve a tomb de l'Alzamiento Nacional que va tenir lloc ahir, afortunadament sobre la gespa d'un camp de futbol i no en un camp de batalla. El nacionalisme d'Estat, que he vist en altres llocs, és tan desorbitat que els modestos nacionalismes sense Estat no els arribem, en fanatisme, ni a la sola de la sabata. I a sobre els molestem a ells!

Ja hi tornem a ser: La central d'Ascó I està parada per un error en el tancament d'una vàlvula

Ascó 010708 CATr

Click To Play

La central d'Ascó I ha notificat al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) un error en el tancament d'una vàlvula, ocorregut mentre la planta estava parada per les tasques de neteja radiològica que realitzen a causa de l'emissió de partícules radioactives del mes de novembre passat.

El succés notificable, que es troba pendent de classificació en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), es va produir dissabte passat durant el procés d'alineament per a la prova preceptiva d'obertura de les vàlvules de retenció d'injecció a branques calentes del sistema primari de la planta.

Segons el CSN, durant l'esmentada prova es va produir l'obertura d'una vàlvula de seguretat del tren B del sistema d'extracció de la calor residual (RHR) en funcionament, que després no es va tancar, fet que va obligar a aïllar aquest tren i a posar en servei el tren A.

Aquestes fonts han afegit que s'ha procedit a substituir l'esmentada vàlvula i s'està en procés d'analitzar les causes de la seva disfunció.

Succés "vergonyós"

De la seva banda, la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha qualificat de "vergonyós" el succés i ha recordat que les tres centrals nuclears de Catalunya (Ascó I i II i Vandellòs II) sumen ja 16 dels 22 successos notificables de les plantes atòmiques de tot l'Estat espanyol.

La coordinadora reclama el tancament d'aquestes centrals "abans que hi hagi un incident nuclear greu amb impactes irreversibles sobre el medi ambient i la salut de les persones".

Però, com que ha guanyat la selecció, a qui li pot importar ?

VilaWeb/ElPunt: Incidències a les tres centrals nuclears de Catalunya

directe.cat: Tanquem les nuclears demana al Parlament un debat sobre aquesta energia a Catalunya

La Veu de l'Ebre: Una anomalia en una turbobomba d'Ascó II provoca reajustament al 75% de la potència

elPeriódico: Les centrals nuclears de Vandellòs 2 i Ascó 2 comuniquen incidents el mateix dia

Joan Margarit és distingit amb el Premi Nacional de Literatura

El poeta Joan Margarit ha estat distingit amb el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya.

Margarit ha estat premiat per l'obra Casa de Misericòrdia, un llibre "lloat per la crítica per la seva connexió amb el públic de totes les edats".

Joan Margarit (Sanaüja -Segarra- 1938) és el poeta en català amb obra en curs més llegit, i entre la seva extensa bibliografia hi ha també les obres Joana i Càlcul d'estructures.

No llencis les cartes d'amor.

Elles no t'abandonaran.

Passarà el temps, s'esborrarà el desig

-aquesta fletxa d'ombra-

i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,

s'ocultaran en un mirall dins teu.

Cauran els anys i avorriràs els llibres.

Davallaràs encara,

i perdràs, fins i tot, la poesia.

El soroll fred de la ciutat als vidres

anirà esdevenint l'única música,

i les cartes d'amor que hauràs guardat

la teva última literatura. (Joan Margarit)

Viquipèdia: Joan Margarit

Terricabras i Titot, a l'acte de suport als encausats per la crema de fotos del rei espanyol

El filòsof Josep Maria Terricabras ha participat avui a la plaça del Vi de Girona en un acte de suport a Enric Stern i Jaume Roura, acusats d'injúries per haver cremar un retrat del rei espanyol i que demà tornaran a ser jutjats a l'Audiència espanyola. Al març, el mateix tribunal va anul·lar el judici perquè se'ls havia impedit de declarar en català. L'acte ha acabat amb l'actuació de Titot. L'acte ha estat organitzat per la campanya 'Jo també cremo la corona espanyola', que va néixer quan la fiscalia va decidir obrir diligències contra Roura i Stern. Antecendents

El judici que es va fer al novembre i que va condemnar els dos joves a pagar una multa de 2.730 euros va ser anul·lat al març, a petició de l'advocat Benet Salellas. Aquest argumentava que havia estat un judici sense totes les garanties perquè el jutge, José María Vázquez Honrubia, no entenia els declarants. A finals d'abril, l'Audiència espanyola va reconèixer el dret de fer-hi servir el català.

L'Estat espanyol ja és el vuitè exportador mundial d'armes

L'Estat espanyol ja és el vuitè país exportador d'armes del món, segons un informe del centre d'estudis Justícia i Pau, que assenyala que al 2006 es van dur a terme les exportacions més elevades de la història de l’Estat espanyol. L'informe, presentat en roda de premsa per la seva autora, Tica Font, i que es basa en publicacions del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, analitza les exportacions dels últims deu anys i conclou que a partir de 2001 hi ha un augment paulatí i continu de les exportacions.

Font ha assegurat que actualment aquestes exportacions, que qualifica d’’irresponsables’ per part del Govern, formen part de la política exterior d'Espanya, vulnerant el codi de conducta de la Unió Europea pel que fa a aquest tipus de negoci. Aquest codi establix que no han de vendre's armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els dret humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un nivell de benestar delicat, encara que l'informe considera que el 53% de les exportacions espanyoles d'aquesta dècada van anar a parar a aquests països.

L'autora de l'estudi ha denunciat que s'exporta a països en conflicte com Colòmbia o Israel, o en un context de tensió com Filipines, Indonèsia i Sri Lanka, i a països que intervenen en conflictes, com Estats Units i Anglaterra, i que mantenen tropes d'ocupació il•legal a L'Iraq i Afganistan.

També es venen armes a països amb poc respecte pels drets humans com Indonèsia, Kenya, Singapur i Tailàndia, i als països més pobres del món com Burquina Faso, Angola, Kenya i Mauritània, i a uns altres que gasten més en armes que en sanitat i educació com Angola, Aràbia Saudita, Brasil, Jordània, Pakistan o Turquia. ... los Nadies , que cuestan menos , que la bala que los mata . (Eduardo Galeano)

El sector crític de la Plataforma pel Dret de Decidir acusa la junta de ser dirigida «per la Casa Gran del Catalanisme»

Elisenda Romeu 260608 CATr

Click To Play

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) viu els pitjors moments des de la seva creació. Dos sectors enfrontats es disputen fins a les últimes conseqüències la representació de l'organització unitària i cívica que va convocar les importants manifestacions pel dret de decidir del 18 de febrer i l'1 de desembre. La majoria de membres de l'antiga junta de la PDD, que van quedar fora de la direcció actual, van anunciar ahir que impugnaran davant dels tribunals els estatuts i la junta votats en l'última assemblea. Per dos motius: perquè creuen que és una votació «il·legal» i per haver arribat a un «conflicte polític absolut». La presidenta interina de la PDD, Elisenda Romeu, sospita que la nova junta està dirigida «per la Casa Gran del Catalanisme», que promou Convergència, i «per l'MDT». La divisió a la PDD és ara mateix total i absoluta. Uns, liderats per Elisenda Romeu, diuen: «Aquí no hi ha oficialistes i crítics. Els que som legals som nosaltres. Som membres de les entitats fundadores de la PDD i continuarem treballant pel dret de decidir amb la mateixa convicció.» Però els altres, liderats pel nou president, Jaume López, i la portaveu Mònica Sabata, responen: «Els canvis es van aprovar en assemblea i es va autoritzar els socis amb més de tres mesos a votar. No reconeixem la validesa d'aquesta nova assemblea.» Per tant, les diferències són importants, tot i que en paraules de Romeu «no són insalvables». L'escull més greu és, tal com insistien ahir la majoria dels 90 assistents a l'assemblea, el «conflicte polític» i la «relació amb els partits polítics». Romeu creu que alguns partits volen imposar el seu criteri i esdevenir «protagonistes» del moviment. «Hem de tenir-hi relació però no estar-hi sotmesos», va exigir. Aquest sector culpa d'això a «tots menys, evidentment, el PP». Tanmateix, els partidaris de Romeu centren la seva queixa en el suposat «intrusisme» de dues organitzacions tan diferents com Convergència Democràtica i l'MDT. La portaveu de la junta permanent de la PDD escollida el 15 de juny en l'assemblea, Mònica Sabata, va negar en declaracions a l'ACN qualsevol tipus de vincle amb la Casa Gran del Catalanisme.

Espanya es retira de les bitlles per no competir contra Catalunya

Espanya ha decidit no participar en el Campionat del Món de bitlles sub-23 que es celebrarà als Estats Units el proper 18 de juliol per evitar enfrontar-se a la selecció catalana, que té el vist-i-plau de la Federació Internacional de Bitlles com a entitat de ple dret, segons informa El Mundo. L'esdeveniment està reconegut pel COI. Quan l'estiu passat la Federació Internacional de Bitlles va acceptar l'ingrés de Catalunya, la Federació Espanyola de Bitlles va presentar una demanda, tot i que al final el Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) va fallar, el passat 23 d'abril, que Catalunya pot competir en els esdeveniments internacionals quan ho desitgi. I ara, qui és l'excloent?