Els militants d'ERC aproven una esmena d'EI que obliga a la separació de càrrecs de partit i de govern

Els militants d'ERC han aprovat aquest dissabte una esmena presentada per Esquerra Independentista (EI) que obliga incloure a la ponència oficial la separació de càrrecs de partit i de govern. Aquesta esmena ha estat aprovada per 1.288 vots a favor, 871 en contra i 186 en blanc. Aquesta esmena aposta per 'separar estrictament els lideratges de partit dels càrrecs de govern' amb l'objectiu 'd'actuar coherentment' i perquè 'aquesta coherència es mostri de forma nítida i a través de companyes i companys que no entrin en contradiccions ni duplicitats'. També s'ha aprovat una altra esmena en la qual es 'potenciarà' i 'concretarà' el caràcter assembleari del partit. D'aquesta manera, el president del partit, Joan Puigcercós, podria ser candidat a la presidència de la Generalitat, però hauria de deixar el seu càrrec orgànic dins d'ERC si decidís tornar a formar part del Govern de la Generalitat. Durant la campanya interna republicana, Puigcercós va manifestar la seva intenció de no tornar a formar part d'un govern si no era per ser-ne el president. Carod-Rovira 140608 CATr

Click To Play

Tampoc es podria repetir la situació dels últims anys de Josep-Lluís Carod-Rovira, que al mateix temps que ha estat president d'ERC també ha ocupat el càrrec de vicepresident del Govern. Carretero 140608 CATr

Click To Play

Amb la clara voluntat de no escenificar una oposició interna, Carretero ha defensat la seva ponència alternativa, però no l'ha sotmés a votació, com estava previst. Era un gest de complicitat i una mostra que no exerciran una oposició interna dura, que podria desgastar Puigcercós. El resultat, en altres paraules, d'una llarga setmana de negociacions bilaterals entre els reagrupats i l'entorn del nou president, que ha incorporat algunes de les seves propostes al full de ruta oficial. Però no les suficients, segons RCat, perquè els reagrupats entrin a la direcció. Uriel Bertran 140608 CATr

Click To Play

D'altra banda, el congrés ha aprovat una segona esmena del corrent d'Uriel Bertran que aposta per potenciar i concretar 'el caràcter assembleari del seu funcionament, element distintiu' del partit. L'esmena, que s'haurà d'incloure a la ponència oficial, ha estat aprovada per 1.319 vots a favor, 890 en contra i 179 vots en blanc.

L'esmena demana aprofundir 'en els mecanismes republicans de democràcia participativa i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els caps de llista electorals en l'àmbit nacional i en l'àmbit de les diferents circumscripcions electorals', així com 'limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns en les grans decisions de país'. Entre aquestes 'grans decisions' se citen explícitament la 'política de pactes' o la 'posició política sobre referèndums'.

Unes 2.000 persones es manifesten a Girona per demanar el retorn del cabal del Ter i posar fi a ''l'agonia del riu''

Ter 140608 CATinfo

Click To Play

Unes 2.000 persones s'han manifestat aquest dissabte pels carrers del centre de Girona per demanar el retorn de l'aigua del Ter i exigir el compliment estricte de la Llei del Ter de 1959 per acabar així amb ''l'agonia'' d'un riu que veu transvasada un 75% de la seva aigua des de l'embassament del Pasteral cap a les comarques barcelonines.

Projecte Rius 140608 CATinfo

Click To Play

Amb sortida de la plaça Catalunya, la concentració ha estat encapçalada per una gran pancarta amb el lema 'Prou! Volem l'aigua al Ter' portada per diversos representants d'ajuntaments, associacions empresarials i entitats ecologistes. La manifestació ha finalitzat amb la lectura del manifest 'Què hi passa al Ter?' a càrrec de l'actor Joan Massot-Kleiner.

Entre els assistents a la manifestació, hi havia els alcaldes de Torroella de Montgrí, Joan Margall; l'alcaldessa de Verges, Marta Payaró; els diputats de CiU i PP, Xavi Dilmé i Josep Enric Millo; la regidora del PP de l'Ajuntament de Girona, Concepció Veray, entre d'altres.

Ibarretxe: el camí per a decidir el nostre futur no té marxa enrere

Ibarretxe 140608 CATinfo

Click To Play

El lehendakari Juan José Ibarretxe ha assegurat que "el camí per a decidir el nostre propi futur no té marxa enrere" perquè "estem davant un projecte de gran calat".

Ibarretxe ha realitzat aquestes declaracions en l'acte celebrat aquesta tarda pel PNB davant prop de 14.000 persones en el pavelló Bizkaia Arena de Bilbao Exhibition Centre, a Barakaldo, per al procès "Think gaur Euskadi 2020", on es definiran les línies polítiques d'aquest partit a mitjà i llarg termini.

El lehendakari ha assenyalat que "el dret a decidir, l'existència del poble basc són dues bases que estan calades fins al moll dels ossos cada dia més entre nosaltres, i per això la societat observa amb absoluta normalitat, sense dramatisme, que vagi a ser preguntada i contestar a aquestes preguntes".

No obstant això, ha assegurat que "són els partits polítics els que observen amb dramatisme i nerviosisme" aquesta consulta i, per això, ha demanat als presents que llegeixin les preguntes i que "per sobre del debat polític i mediàtic", decideixin i no deixin que ningú decideixi per ells.

Ha demanat que "ningú observi en termes electorals" la consulta, perquè "estem plantejant les bases polítiques per a una generació i en aquesta generació hi haurà moltes eleccions".

Ha insistit que la consulta "és una iniciativa de calat" i de "llarg termini", que "està assentada sobre el principi cada vegada més compartit en la societat basca que som nosaltres els que tenim la clau per a dir-li a ETA que s'ha acabat la violència per a sempre" i "per a dir-li als partits polítics que s'asseguin i arribin a acords".

Estopa s'entrega a 18.000 fans al Sant Jordi

Els germans David i José Muñoz, Estopa, es van entregar als 18.000 espectadors que es van embriagar d'emoció amb el concert que van oferir ahir a la nit al Palau Sant Jordi de Barcelona per presentar el seu últim disc, Allenrok.

Els Estopa van saltar a l'escenari al so de Cuando amanezca, reclamats per un Sant Jordi abarrotat que va penjar el cartell de complet i va demanar amb ímpetu la seva presència corejant el seu nom quan van ser les deu en punt de la nit, hora prevista per a l'inici de l'espectacle.

David Muñoz va agrair al públic català la seva assistència i va confessar: "Cada vegada estem més acollonits, perquè cada vegada som més conscients de l'important que és que sigueu aquí".

En una perfecta coordinació entre cantants i públic, Estopa i els 18.000 espectadors van cantar a duo les 24 cançons que van formar el repertori, entre les quals hi havia els 12 temes d'Allenrok. El públic no va deixar de cantar ni un segon i, en algun moment, va arribar a sobrepassar les veus del duo de Cornellà de Llobregat.

Video: Estopa se entrega a 18.000 fieles embriagados de la emoción (LV)

"Hi haurà votacions conjuntes, segur"

Els tres candidats a la secretaria general que no van ser elegits dissabte –Rafel Niubò (Esquerra Futur), Rut Carandell (Reagrupament.cat) i Uriel Bertran (Esquerra Independentista)– han donat a conèixer conjuntament un comunicat en què reclamen a Puigcercós que respecti la pluralitat i que tingui present que sumen un 63%, davant del 37% de la candidatura de Puigcercós.

També reclamen que aquesta pluralitat d'opcions quedi reflectida tant a la mesa del congrés com en la renovació del consell nacional, si bé els tres sectors continuen negociant amb Puigcercós i el seu equip el contingut de les esmenes parcials i la composició de l'executiva.

En aquest sentit, el líder de Reagrupament ha assegurat: "Hi haurà votacions conjuntes, segur. Nosaltres tampoc estem d'acord amb l'esmena que pretén impedir que Josep-Lluís Carod-Rovira es pugui presentar com a candidat a les pròximes eleccions". "El sector Puigcercós vol un govern monocolor amb cireretes dels altres grups, i això no ho permetrem. Nosaltres no serem a la nova executiva, perquè no estem d'acord amb la seva estratègia i defensarem la nostra ponència alternativa al congrés d'aquest cap de setmana", ha afegit Carretero.

En qualsevol cas, tots els grups tenen la voluntat que el consell nacional reflecteixi els percentatges que ha obtingut cadascuna de les candidatures.

Video: Carandell, Niubò i Bertran demanen conjuntament que el consell nacional que es votarà demà reflecteixi el resultat electoral. Volen que la mesa del congrés també ho reflecteixi i que la presidència sigui consensuada.

VilaWeb/ElPunt: Reagrupament, ERC Futur i Esquerra Independentista reclamen pluralitat en la direcció d'Esquerra

elPeriódico: Els tres sectors minoritaris d'ERC pressionen Puigcercós i li recorden que sumen el 63%

Gent d'Esquerra veu com un "moviment tàctic de pressió" el comunicat conjunt de les altres candidatures

L'entorn del nou president d'ERC, Joan Puigcercós, considera que el document conjunt que han presentat les candidatures ERCFutur, RCat i EI és un "moviment tàctic de pressió" davant les negociacions paral·leles entre tots els sectors del partit sobre la ponència estratègica i la nova executiva republicana. "Gent d'Esquerra (candidatura de Puigcercós i Ridao) ja va dir en campanya i ha mantingut sempre, que la seva voluntat és integrar i sumar totes les sensibilitats en una direcció plural del partit", han indicat fonts pròximes a Puigcercós, al temps que han insistit: "Sempre hem mantingut que volem a l'executiva els millors de cada candidatura".

A més, han criticat que les altres candidatures hagin assegurat que el Consell Nacional no ha actuat de forma democràtica en els últims anys, sinó com a instrument de control de l'aparell del partit i han recordat que els representants del Consell s'escullen "reglamentàriament com s'ha fet sempre".

Astem salvats !!!

Enguany s'obrirà a la navegació un tram de 17 km entre Móra d'Ebre i Ascó

L'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) ha adjudicat per un import de 538.837 euros, a l'empresa COPISA Proyectos y Mantenimientos Industriales, el contracte de serveis per a l'execució del manteniment de la navegabilitat del riu Ebre, entre Ascó i Amposta. Les tasques de manteniment abastaran un total de 109 km de l'Ebre i permetran que enguany s'òbriga a la navegació, per primer cop, el tram entre Móra d'Ebre i Ascó (de 17 Km). Les tasques de manteniment, que s'executen cada any, tenen com a objectiu, segons l'ens intercomarcal, "assegurar la navegabilitat del riu Ebre en unes condicions òptimes de seguretat".

L'empresa adjudicatària, COPISA Proyectos y Mantenimientos Industriales, s'encarregarà d'habilitar la senyalització per a les embarcacions i d'eliminar els obstacles que dificultin la navegació, com ara la les plantes aquàtiques del canal navegable i de les façanes fluvials de les poblacions riberenques.

Igualment, detalla la nota feta pública per l'organisme, es faran tasques de conservació i reparació dels 21 embarcadors existents i s'oferiran serveis de descontaminació del musclo zebrat per a les embarcacions, així com de vigilància i ajut a la navegació. La temporada de navegació al riu Ebre es tancarà el 2 de novembre.

Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta...

Castells demana unitat pel finaçament

Castells té una "patata calenta" a les seves mans: el nou finançament. El conseller d'Economia explica que en els últims anys "s'ha trencat l'equilibri entre els ingressos i les despeses que gestionen les comunitats autònomes i l'Estat, a favor d'aquest". El polític socialista no té problemes per reconèixer que amb l'actual sistema de finançament Catalunya es veu penalitzada i situa l'objectiu en la negociació bilateral. De fet, Castells considera que no toca barallar-se amb altres comunitats per molt que es queixin, sinó tenir visió de país i exigir el que pertoca. Per això demana unitat de tots els partits.

El conseller ha criticat les declaracions de Felipe González en què deia que amb la crisi que hi havia no era un bon moment per parlar del finançament. Castells li replica que podria haver parlat fa dos o tres anys demanant un tracte just per a Catalunya. El dirigent socialista diu que se sent decebut i que González té una gran incomprensió respecte a la situació de Catalunya.

Franki: 'No em vull sentir un cap de turc, però m'han utilitzat'

'Castiguen totes les persones que ens movem, els moviments okupes, la gent que defensem la llibertat dels pobles. No em vull sentir un cap de turc, però m'han utilitzat'. Així veu la seva situació el jove terrassenc Francesc Argemí, Franki, en una entrevista, feta l'endemà d'haver obtingut el tercer grau en règim obert. Feia un mes i mig que havia entrat a la presó per ultratge a la bandera espanyola, desordre públic i atemptat a l'autoritat.

Des de dimecres, en Franki ha de dormir a la presó Model de Barcelona de diumenge a dijous: hi ha d'entrar a les vuit del vespre, i en pot sortir a les nou del matí. Ara la fiscalia ha de decidir si dóna el vist-i-plau a aquest règim obert, o si hi recorre. Fins ara, ha passat un mes i mig a la presó de Brians 2, on explica que va haver de sotmetre's a un règim que qualifica d'estrictament militar, va veure com alguns funcionaris li faltaven sovint al respecte i l'escridassaven arbitràriament i va haver de passar gairebé un mes sense poder contactar amb cap amic seu ni va tenir informació de com ho podia fer.

Tot just ara, doncs, acaba de començar a complir la condemna de dos anys i set mesos de presó. Els delictes pels quals ha estat condemnat són per uns fets ocorreguts el juliol del 2002, quan en una cercavila algú va provar de despenjar una bandera espanyola de la casa de la vila de Terrassa.

'Si no guanyem als jutjats, guanyarem al carrer'

Ell sempre ha negat que hi hagués participat i hi ha testimonis que ho corroboren. Si en Franki hagués admès la seva participació en els fets i hagués pagat la multa pel delicte d'ultratge a la bandera, tal com va fer un altre detingut per aquells fets, s'hauria pogut estalviar una part de la condemna de presó o tota. Però està convençut de la bondat de la decisió presa: 'Sempre ens hem negat a pagar la responsabilitat civil ni l'ultratge a Espanya, que em restaria uns quatre mesos de presó. Perquè sempre hem donat la cara, som conseqüents amb allò que pensem i volem ser-ho fins a les últimes conseqüències, siguin quines siguin. No volem caure en l'amenaça de 'digues això que volem que diguis perquè, si no, aniràs a la presó'. Contràriament, creiem que les injustícies s'han de denunciar. Si aquestes denúncies no les guanyem als jutjats, les guanyarem al carrer; si les dones no s'haguessin mantingut en actituds il·legals ni s'haguessin mobilitzat, ara no podrien votar; si el moviment d'objectors de consciència i d'insubmisos no s'hagués mobilitzat, encara faríem el soldat, i això mateix es pot dir del dret de l'avortament i de tot un seguit de drets que ha costat d'assolir'.

Malgrat els sofriments suportats durant aquestes setmanes de presó, en Franki considera que tant ell com els moviments socials que li han donat suport en surten enfortits: 'Sé que anem pel bon camí, sé que no els ha agradat gens, que els ha fet mal, i sé que, de tot això, tant jo com els meus companys en sortim enfortits. L'única cosa que fan empresonant-me és ampliar els marges de solidaritat, i això ha fet despertar consciències'.

'Els polítics s'han mogut pressionats per les mobilitzacions'

En Franki es confessa molt agraït a les incomptables mobilitzacions pel seu alliberament. En canvi, recela de les expressions d'institucions i partits polítics. 'Els polítics s'han mogut pressionats per la mobilització popular, perquè els col·lectius antirepressius els han forçat a moure's. Sense la campanya que hi ha hagut al carrer, els polítics no haurien mogut un dit. Perquè fins ara no n'havien mogut mai cap. Si l'Ajuntament de Terrassa creia que era desproporcionada la pena, per què no va venir el dia del judici a dir-ho? Si tant desproporcionada era, no calia que reclamés els diners per la bandera. L'Ajuntament és el responsable polític de la seva policia municipal, i va deixar que aquesta policia presentés una denúncia escandalosa'.

Franki: 'No em vull sentir un cap de turc, però m'han utilitzat'

Oriol Junqueras: Hi haurà acord a Esquerra?

Ben segur, els darrers anys no han estat pas gaire fàcils per a Esquerra Republicana. De fet, a ningú no li ha estat mai senzill conviure amb l'Estat espanyol. I menys, quan un partit polític tan ambiciós (pel que fa a la radicalitat democràtica, a la justícia social i a l'alliberament nacional) ha d'intentar gestionar una petita quota d'un poder tan escàs com el d'una comunitat autònoma espanyola qualsevol. La constatació quotidiana que som lluny d'obtenir allò que necessitem i que per dret ens correspon resulta dolorosa i frustrant.

Els tres grans sectors actuals discrepen en el terreny estratègic, en el ritme i en la gestió interna de l'organització. És a dir, en el com, en el quan i en el qui.

I, evidentment, aquestes són qüestions importantíssimes. Tant, que de vegades poden provocar fractures insuperables. Tot i així, en comparació amb els alts ideals que -sens dubte- tots ells comparteixen, aquestes diferències haurien de ser prou petites per esperar que intentin posar-se d'acord. De fet, és gairebé segur que tots coincideixen a intentar oferir el millor servei possible a Catalunya des del govern, i que, si no és possible realitzar-hi una tasca efectiva, cal trencar l'actual pacte amb els socialistes.

La qüestió fonamental, doncs, consisteix a consensuar un full de ruta, i uns indicadors prou clars i consistents per saber si la tasca de govern és eficient. Evidentment, l'acord no és pas obligatori, però els militants, els simpatitzants i els votants d'Esquerra Republicana tenen dret a esperar un esforç sincer a l'hora d'assolir-lo.

I, si la sinceritat d'aquest esforç no resulta prou versemblant, caldrà exigir les responsabilitats que escaiguin als dirigents d'aquests tres grans sectors del partit.

El Consell de Seguretat Nuclear s'explica però no convenç

L'esperada compareixença al Congrés de la presidenta del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va aportar ahir dades noves a un incident que es va produir fa set mesos, però no va resoldre tots els dubtes. Carmen Martínez Ten va reiterar que la fuita radioactiva no ha tingut impacte radiològic sobre les persones i el medi ambient, va defensar la gestió del CSN en tot l'episodi i va explicar que té «avançada» la proposta de sanció que proposarà a Indústria perquè el ministeri imposi una multa a la central. Les explicacions no van satisfer els ecologistes. De fet, ahir mateix Greenpeace va demanar al fiscal que cridi a declarar el CSN.

VilaWeb/ElPunt: Més partícules i contaminació radioactiva

VilaWeb/ElPunt: «A Ascó I hi ha indicis de delicte»

La Plataforma pel Dret de Decidir planteja fer una nova marxa per l’Estatut

Si Òmnium Cultural va anunciar dimarts que prepara un acte per qüestionar la legitimitat del TC per avaluar l’Estatut el proper 25 de juny, la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) no es quedarà enrere i planteja una tercera manifestació per denunciar aquesta ingerència. Fonts de la plataforma consideren que tant una sentencia a la totalitat o parcial com una sentència interpretativa que deixaria l’Estatut a mercè dels límits constitucionals serien una “nova humiliació per al país”.

Tot i que la PDD va advocar pel no a l’Estatut després de la retallada del text, les mateixes fonts assenyalen que es vol defensar la “sobirania popular”. De moment s’ha creat una comissió, però fins després de l’assemblea d’aquest diumenge, la PDD no mourà fitxa.

Un cop superat el desacord intern dels darrers mesos que ha provocat el silenci de l’entitat, la nova junta vol tornar a liderar les reclamacions de la societat civil marcant agenda política. La mobilització, que es podria fer a la tardor, mantindria l’aposta per la transversalitat per aconseguir la implicació del major nombre de partits, sindicats i associacions.

Puigcercós busca acostar tots els sectors en la negociació

El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, i el nou secretari general, Joan Ridao, han iniciat avui la segona volta del procés negociador amb els crítics de Reagrupament.cat (RCat) i Esquerra Independentista (EI) i amb els oficialistes d'ERC Futur –avalats pel vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira– amb l'objectiu d'intentar un acostament de tots els sectors sobre una única ponència que caldrà votar al congrés de dissabte.

Aquesta tarda, l'equip negociador dels nous líders republicans s'ha reunit amb representants de RCat i d'ERC Futur. Demà tenen previst fer-ho amb els d'EI. Segons han indicat fonts de l'entorn de Puigcercós, les negociacions se centren a "mirar què es pot incorporar" a la ponència oficial de l'esmena a la totalitat dels crítics de Joan Carretero (RCat), el segon candidat més votat, a més de les parcials d'ERC Futur i EI.

Puigcercós és conscient del pes electoral de Carretero, de manera que, per molt difícil que inicialment es presenti la situació, apostarà per prioritzar un eventual acord amb RCat, que condiciona la seva entrada a la nova direcció al canvi de rumb estratègic del partit.

Greenpeace afirma que el CSN ha perdut 'la seva poca credibilitat' després de la compareixença de la seva presidenta al Congrés

Greenpeace considera que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) 'ha perdut tota la seva poca credibilitat després de la compareixença aquest dimecres de la seva presidenta, Carmen Martínez Ten, al Congrés dels Diputats. Segons l'entitat, Martínez Ten 'ha acusat els grups antinuclears d'alertar la població i d'exagerar la importància de l'accident' ocorregut a la central nuclear d'Ascó, per 'desvirtuar l'atenció sobre la manca de dades que encara existeix' al voltant de l'incident de la central nuclear d'Ascó I, en un 'intent ridícul d'evitar assumir responsabilitats'. Greenpeace critica que 'encara es desconeix la xifra total de radioactivitat alliberada durant la fuita'.

La Plataforma en Defensa de l'Ebre tanca la confrontació amb el Govern

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha 'tancat' el període de conflictivitat amb el Govern pel derogat transvasament a Barcelona i li ha estès la mà per treballar conjuntament en la implementació d'una nova política de l'aigua lluny de transvasaments. Reclamen l'establiment definitiu del cabal ambiental del riu, el replantejament dels regadius i actuacions per millorar el tram final de l'Ebre. El moviment social, però, ja ha deixat clar però que no 'baixarà la guàrdia' atès que considera el transvasament a Barcelona com un projecte 'recurrent' del Govern. La PDE ha criticat també contundentment la visita sorpresa de dissabte a Tortosa del president de la Generalitat, José Montilla.

Després de deu setmanes de confrontació i després de la derogació del transvasament per part del govern central, el passat divendres, la portaveu de la PDE, Susanna Abella, ha instat al Govern a sumar esforços amb el moviment social, com a 'socis' o 'aliats', per fomentar una nova cultura de l'aigua després d'haver donat 'un pas enrere en la gestió sostenible de l'aigua'. 'Però ha de tornar a l'estat d'abans: perquè continuar oferint aigua via transvasament i interconnexió ha calat més del que caldria', ha advertit.

Els portaveus de la PDE, però, no han estalviat crítiques a l'actuació del Govern, en particular, per haver tornat a la 'vella política del PP' –una política que, asseguren, el govern central està recuperant- apostant per transvasaments, i deixant enrere les mesures iniciades durant els últims quatre anys, així com en la manca de coordinació entre departaments durant l'episodi de sequera, especialment Agricultura i Política Territorial, als quals han acusat de no fer autocrítica.

'La confrontació per la interconnexió de xarxes està acabada, però no està acabada la defensa del riu', ha certificat Manolo Tomàs. La PDE ha recordat les assignatures pendents en aquesta matèria i la necessitat d'aprofitar aquest moment, precisament, després de la derogació, per posar les bases d'un model de gestió de l'aigua sostenible i d'acord amb la nova cultura de l'aigua.

Així, Tomàs ha citat la necessitat de fixar el cabal ambiental del tram final; la rediscussió dels projectes de regadiu previstos, 'que l'Ebre no pot suportar'; la modificació del plantejament dels canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues, que veuen com la porta de transvasaments; la necessitat de reactivar el Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre; i la preocupació per les conseqüències dels treballs de descontaminació del pantà de Flix.

Malgrat tot, consideren que la qüestió de la interconnexió, reclamada amb insistència per administracions i entitats econòmiques 'molt poderoses' de l'àrea metropolitana de Barcelona, continua sobre la taula del Govern i s'ha convertit ja en un tema 'recurrent' que, asseguren, pot tornar a aparèixer en escena en qualsevol moment. 'Continuarem sense baixar la guàrdia', ha advertit Abella.

En aquesta línia, Joan Antoni Panisello ha advertit que la PDE s'oposa frontalment al projecte de dessaladora projectat a Cunit, en considerar que podria ser utilitzat com una forma d'interconnexió de xarxes encoberta fent una 'obra menor'. Així, ha advocat que una dessaladora d'aquestes característiques hauria de permetre, juntament amb la depuració, reutilització i les aportacions dels pous, per 'descarregar' el pes que el minitransvasament té en l'abastament a Tarragona.

A la llarga, Panisello ha apostat perquè la conurbació tarragonina deixi de beure dels canals de l'Ebre, que haurien de servir per 'abastir els municipis' ebrencs així com contribuir al creixement econòmic del territori. En aquest context, ha carregat de nou contra el paper del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), un instrument 'polític molt poderós que menysprea les Terres de l'Ebre', tot qualificant d''antidemocràtic' el seu sistema intern de representació i votació.

Festa i crítiques a Montilla

Davant aquest panorama de reptes pendents i després de la derogació formal, els antitransvasament s'han proposat reconèixer de nou el paper de la societat de les Terres de l'Ebre en la retirada del projecte de transvasament, més enllà que les pluges contribuïssin també a incrementar les reserves dels embassaments. Aquest serà el motiu principal de la celebració popular convocada a la plaça del Mercat de Tortosa el dia 12 de juliol, una festa 'oberta a tothom', ha recalcat Tomàs.

D'altra banda, Tomàs ha qualificat de 'detall de molt mal gust' el fet que el president de la Generalitat, José Montilla, visités el passat dissabte, 7 de juny, Tortosa 'd'amagat', en un acte del PSC. El portaveu antitransvasament ha explicat que aquesta actitud el president i el PSC denota 'vergonya' i 'temor' d'explicar el canvi de posició respecte els transvasaments que mantenien en el passat. 'No podien donar la cara?', s'ha preguntat.

Empleats fixos i subcontractats de les nuclears fan pinya per exigir rigor i seguretat

La fuita radioactiva d'Ascó I i la gestió de l'incident han escalfat el debat entre els treballadors sobre la seva situació laboral. Ahir, després d'una assemblea dels representants de la UGT amb els treballadors subcontractats d'Ascó i Vandellòs, el sindicat va acordar crear «una mesa de diàleg oberta a altres sindicats per exposar de manera comuna les reivindicacions de tots els treballadors», segons el secretari general de la UGT de Tarragona, Jordi Salvador. «No pot ser que hi hagi dues categories de treballadors pel que fa a la salut i a la seguretat», va dir en referència als «greuges comparatius» entre la plantilla i els subcontractats.

VilaWeb/ElPunt: Els treballadors de la indústria nuclear exigeixen més cura i rigor a les centrals

VilaWeb/ElPunt: Compareixença a porta tancada de la presidenta

VilaWeb/ElPunt: >«Gairebé tot el que vol saber»

Avui: UGT demana que les persones subcontractades per les nuclears de Vandellòs i Ascò tinguin els mateixos drets que els treballadors directes

3cat24: El CSN expedientarà la central d'Ascó per incomplir els procediments de seguretat

Negociació a quatre bandes per decidir quin rumb prendrà ERC

El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, ha valorat avui al matí amb el seu equip com ha anat la primera ronda de reunions que ha mantingut amb les tres candidatures perdedores de les eleccions de dissabte. Ara en començarà una segona per concretar quins punts programàtics de Reagrupament.cat, ERC Futur i Esquerra Independentista pot incorporar a la ponència oficial d'estratègia política perquè s'avinguin a un acord. No serà fins divendres que els farà una proposta d'executiva.

Puigcercós creu que aquesta primera tanda ha estat molt enriquidora i creu que l'acord amb alguna de les tres candidatures és probable, sobretot per la via de transaccionar alguna de les 108 esmenes encara vigents, segons que han explicat a VilaWeb fonts pròximes a Puigcercós.

Els farà una proposta d'executiva un cop hagi arribat a un acord sòlid sobre el rumb que ha de prendre ERC en els propers quatre anys, que es plasmarà en el redactat definitiu de la ponència política que dissabte votaran els 4.000 militants que assistiran al 25è congrés nacional. Té la intenció que la majoria dels membres li siguin afins, però que també incorpori les persones més vàlides de les altres candidatures.

Vol que els experts en temes concrets que integraven donaven suport a Joan Carretero, Ernest Benach i Jaume Renyer assumeixin responsabilitats a la nova executiva amb l'objectiu d'enfortir el partit en aquell àmbit en què són especialistes.

e-notícies: Tots contra Puigcercós i Ridao

directe.cat: Reagrupament.cat i ERCfutur es reuneixen per buscar un "canvi d'estrategia" a Esquerra.

Els advocats de Franki no descarten presentar un recurs al tribunal d'Estrasburg

Franki 110608 RAC1

Click To Play

Francesc Argemí, Franki, ha informat en la seva primera roda de premsa després d'obtenir el règim obert que els advocats que porten el seu cas no descarten presentar un recurs al tribunal d'Estrasburg.

Argemí ha explicat que es tracta d'un procés complicat ja que s'han de complir diversos requisits que ara s'estan estudiant. Tot i així, Franki ha recordat que es tracta d'un tribunal no vinculant i que en cas que es pugui presentar el recurs, això no canviarà la seva condemna de 2 anys i 7 mesos de presó, posada pel Tribunal Constitucional.

Franki se sent ''provocat'' per part dels funcionaris en assegurar que l'insulten, el menyspreen i li posen impediments per rebre trucades o visites.

El jove empresonat per ultratge a la bandera espanyola, va obtenir el dimarts al matí el tercer grau penitenciari, segons fonts de la Plataforma Alerta Solidària. Des de la plataforma de suport a Franki s'ha explicat que " el tercer grau no és ni molt menys el que nosaltres demanàvem, està en semi llibertat i segueix complint la condemna. Nosaltres volem la llibertat sense condicions".

Franki ha explicat en la roda de premsa d'avui que “no s’ha fet cap excepció amb mi, han complert la llei, però la pressió que s’ha fet amb la campanya ha pogut accelerar el procés”.

Franki:'La campanya de suport ha travessat els murs de la presó'

'Els fossars republicans de València han estat condemnats a l'ostracisme'

El Fòrum per la Memòria del País Valencià presenta avui al vespre, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, el llibre 'El genocidi franquista a València. Les fosses silenciades del cementiri’, per recuperar de l'oblit una història soterrada durant dècades, segons que ha explicat Empar Salvador, coordinadora del projecte i presidenta del Fòrum per la Memòria.

'La majoria de soterrats són infants i gent gran'

Empar Salvador explica què ofereix el nou llibre: 'Recull totes les dades de la investigació portada a terme aquests últims anys. Dividida per fossars, s’hi aplega documentació de cada un, com ara plànols i noms de la gent que hi ha soterrada. A més, se’n consignen els percentatges per sexe i edat; i el fet és que la majoria de soterrats són infants i gent major. També inclou manuscrits i un estudi sobre les persones llançades al fossar sense registre: n’hi ha més de 50.000, però, de documentades, solament 25.000.'

'Calia buscar els morts desapareguts'

De l'any 1939 al 1945 milers de persones foren assassinades a València. Poca cosa se'n sabia fins que, fa uns sis anys, el Fòrum de la Memòria va començar a treballar per fer conèixer els noms d'aquelles persones: 'Jo vinc d'una família reprimida i sabia que, a València, hi havia hagut molts més morts que no els que deien', diu Salvador. 'Era una injustícia no saber qui eren ni on paraven: havien de trobar-se en alguna banda i calia buscar-los, així que vam començar la recerca'. Un llarg camí en què, de mica en mica, van anar recollint les dades que els portaren a trobar els fossars.

'Hi ha un pacte de silenci'

Dels cinc fossars trobats, únicament se'n conserva un, i l'ajuntament hi vol construir un miler de nínxols. Si finalment hi reeixís, ja no restaria cap fossar al cementiri; és per això que el Fòrum va interposar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

'Els fossars han estat destruïts perquè no hi havia cap mena de senyalització i han restat en la clandestinitat més absoluta', lamenta la presidenta de l'entitat: 'Hi ha un pacte de silenci perquè tothom, d'una manera o altra, hi està implicat: n’hi ha que callen allò que saben i n’hi ha que han destruït dades a consciència. Tot plegat és molt esgarrifós i aquests morts han estat condemnats a l'ostracisme'.

'Volem que es faci un memorial al cementiri de Paterna'

La presentació del llibre també es farà, aquests mesos vinents, a Barcelona, a Castelló, a Dénia... Mentrestant, el Fòrum continua treballant per recuperar la memòria. En aquest moment ja ha començat a parlar amb l'Ajuntament de Paterna per fer un memorial al cementiri: 'Hem demanat una subvenció i ara preparem les al·legacions per a fer-hi un memorial amb els noms de les persones soterrades. Bé, de les que tenim constància, perquè en mataren moltes més que no les que se saben.'

L'esquerra abertzale planteja una autonomia per a Euskadi i Navarra i una altra per a Iparralde

L'esquerra abertzale ha aprofitat el debat que està generant la proposta sobiranista del lehendakari Ibarretxe per llençar el seu propi projecte per Euskal Herria. A través de díptics repartits per les llars basques, l’esquerra abertzale planteja una autonomia de quatre departaments, que inclogui Euskadi i Navarra, i una altra que es constitueixi per Iparralde, el País Basc francès. A més, insta a crear "institucions nacionals que possibilitin garantir tots els drets a tots els ciutadans de tota Euskal Herria".

El desplegable repartit té cinc pàgines de petita grandària i porta per títol El canvi que necessita Euskal Herria. Autonomia per a quatre territoris, més decisió", i en ell es rebutja "la negació, la partició i la imposició" per al poble basc. En aquest sentit, afirma que les constitucions espanyola i francesa, l'Estatut de Gernika i l’Amejoramiento navarrès "divideixen Euskal Herria i neguen la seva mateixa existència", a més d'impedir que pugui "decidir la seva present i el seu futur".

D'aquesta forma, apunta que "Euskal Herria no pot estructurar-se i desenvolupar-se com a nació en àmbits estratègics com la llengua, la socioeconomía, l'educació, la cultura, etc". Per això, assevera que "l'esgotament dels actuals marcs jurídico-polítics i la necessitat d'un canvi estructural és una mica del que ja ningú dubte". "El canvi que necessita Euskal Herria és un marc democràtic", apunta.

La PDE es mantindrà alerta contra la interconnexió

Més enllà de les abundants pluges caigudes al conjunt de Catalunya aquesta primavera, la PDE considera la derogació del transvasament a Barcelona com un nou èxit de la ciutadania de les Terres de l'Ebre. I per això preveu celebrar-ho amb una gran festa d'aquí a un mes, a la plaça del mercat de Tortosa. Un cop s'ha arribat a «aquest final feliç», en paraules de la portaveu Susanna Abella, el moviment demana a la classe política una «profunda reflexió» de tot el succeït en les darreres setmanes.

Tot i això, la PDE obre de nou les portes al diàleg amb el Govern català, «per continuar aprofundint en les polítiques de la Nova Cultura de l'Aigua». Unes polítiques que, segons el moviment, poden tornar a posar-se en entredit amb el pacte de l'aigua proposat ahir des del Congrés per la ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, que no es tanca als transvasaments ni a «les interconnexions de xarxes entre conques», tot i descartar de forma contundent el derogat transvasament de l'Ebre.

Així, la plataforma alerta que es mantindrà «vigilant» en la defensa del riu i del territori. Entre els fronts que centraran la seva activitat a partir d'ara hi ha la fixació del cabal mediambiental del riu Ebre, l'acceleració del Pla Integral de Protecció de Delta de l'Ebre (Pipde), la descontaminació de Flix, els treballs per a la concreció del nou pla hidrològic de la conca, la concreció de nous regadius a Catalunya (25.000 hectàrees) i Aragó (300.000), i «la construcció de canals que obren la porta a nous transvasaments, com és el cas del Xerta-Sénia cap a Castelló o el Segarra Garrigues cap a Barcelona», assegurà el portaveu Manolo Tomàs. Un altre dels fronts principals de lluita serà l'oposició a qualsevol interconnexió de xarxes, «projecte que continuen reivindicant sectors econòmics i polítics de Barcelona, com ara l'Ajuntament, la Cambra de Comerç o Foment del Treball», afirmà per la seva banda Joan Antoni Panisello.

Dessalinitzadora de Cunit

En aquest sentit, la PDE manté les seves reserves sobre la futura dessalinitzadora de Cunit, actualment en procés de licitació. Creuen que pot facilitar en el futur la interconexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el Ter-Llobregat, tot i que caldria de nou una modificació de la llei del ministransvasament. Però, per contra, si funciona com està previst inicialment, consideren que pot esdevenir «una oportunitat» per alliberar part de l'aigua de l'Ebre «que ara consumeix el CAT».

«Si el Camp de Tarragona rep aigua dessalinitzada a l'estiu i es continua apostant per la recuperació dels aqüífers, l'aigua de l'Ebre pot destinar-se a les Terres de l'Ebre, a municipis i polígons industrials que ara no tenen garantit el subministrament», va dir Panisello. Així, el moviment continua apostant per una reforma de les institucions de govern del CAT, que doni el protagonisme a les entitats ebrenques.

Zapatero: "Les balances fiscals es publicaran en dies o setmanes"

El president del govern espanyol ha apuntat aquest dimecres des del Senat que el retard en la publicació de les balances fiscals té una motivació estrictament "tècnica" i que, en tot cas, es farà efectiva en "pròximes dates" és a dir, que el retard serà "d'uns dies" o "unes setmanes".

En tot cas ha reiterat el compromís de donar-les a conèixer en breu. Zapatero també ha reiterat el compromís d'assolir un acord de finançament autonòmic i de transferir Rodalies a la Generalitat, tot i que en aquest últim aspecte ha justificat la demora pels problemes en les obres del TGV i les diverses "implicacions" del traspàs.

directe.cat: Les balances fiscals es publicaran el 15 de juliol

Pamflets a Ascó i malestar a l'Ametlla

La setmana passada uns desconeguts van llançar a Ascó pamflets amb missatges contraris a l'equip de govern. Signats pel «senyor jo», els anònims critiquen els governants que tenen «les carteres ben plenes» de diners i demanen a l'alcalde que «ajudi els que ajuden a fer poble». També criden a fer «un poble germà» i lamenten que Ascó sigui «difamat» com a municipi «radioactiu». La presència dels directius de l'ANAV en el dinar popular amb què el poble ha celebrat Santa Paulina aquest cap de setmana ha acabat d'enrarir l'ambient.

D'altra banda, l'històric militant antinuclear Santiago Vilanova va denunciar ahir que l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar s'hagi desvinculat de la presentació del llibre de Xavier Garcia sobre la primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya. Vilanova manifesta: «És lamentable i antidemocràtic que un Ajuntament al qual vam ajudar a no tenir dues centrals, ara ens giri l'esquena.» Fonts municipals van matisar que l'Ajuntament dóna suport a l'acte però que no l'organitza, i que lamenta que els organitzadors l'hagin suspès.

VilaWeb/ElPunt: Els detectors de radiació d'Ascó estaven mal calibrats des de feia més d'un any

EbreDigital: El CSN reconeix errades en alguns monitors de detecció radiològica de la nuclear d'Ascó

En 'Franki' surt de la presó

Francesc Argemí 'Franki', el jove empresonat per ultratge a la bandera espanyola, ha obtingut aquest dimarts al matí el tercer grau penitenciari, segons fonts de la Plataforma Alerta Solidària. 'Franki' va dur a terme els tràmits perquè li concedissin aquest tercer grau, però faltava el vist-i-plau de les Institucions Penitenciàries. Aquest matí, han canviat el règim penitenciari a 'Franki' i ha pogut sortir del centre de Can Brians-II per anar a un pis tutelat.

Segons la Plataforma de suport a 'Franki' al Vallès Occidental aquest divendres hi haurà una roda de premsa al Col·legi de Periodistes on està previst que hi assisteixi Francesc Argemí.

Cal recordar que en Franki és a la presó des de fa poc més d'un mes, condemnat per un suposat ultratge a la bandera espanyola i d'altres delictes que van fer que el Tribunal Suprem en decretés l'ingrés a la presó.

llibertatfranki.org: El Franki ha sortit en llibertat!!

Puigcercós demana a Zapatero que publiqui ja les balances fiscals, com va prometre en la investidura

El nou president d'ERC, Joan Puigcercós, ha demanat avui al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que l'Executiu publiqui les balances fiscals "sense més dilacions", i ha sospitat que, darrere de les "dificultats tècniques", hi ha un intent d'impedir que siguin utilitzades com a referent en el nou model de finançament.

Puigcercós afirma en el seu bloc que es tracta "d'una nova promesa incomplerta de Zapatero durant la seva investidura com a president espanyol, la publicació de les balances fiscals abans del 8 de juny".

"Ara ens diuen que hi ha problemes tècnics per calcular-les --afirma el líder d'ERC--. ¿No deu ser que costa calcular unes balances fiscals que siguin 'políticament correctes'? O 'políticament convenients', per a Madrid, és clar?"

"Desequilibri fiscal injustificable"

El president d'ERC creu que "els tècnics del Ministeri d'Economia deuen estar treballant sense descans" per obtenir "unes balances fiscals que dilueixin la contribució de Catalunya a la solidaritat amb l'Estat".

Tot i així, Puigcercós considera que "deu ser tècnicament impossible calcular les balances fiscals de forma que no presentin un desequilibri fiscal injustificable per part de territoris com Catalunya, les Balears o el País Valencià, i és que això obligaria a replantejar a fons el model de finançament i sortir del ja conegut café para todos".

El líder republicà recalca: "És normal, doncs, sospitar que el Govern de l'Estat retarda la publicació de les balances fiscals per tal d'impedir que siguin emprades --ni que tan sols sigui implícitament com a referent de la magnitud de la tragèdia-- en la negociació del nou model de finançament".

Joan Puigcercós: I les balances, senyor Zapatero?

Els funcionaris que vagin a les Balears a treballar hauran d'aprendre el català en dos anys

La consellera balear d'Interior, Maria Àngels Leciñena, ha anunciat un nou decret que regularà l'ús del català a l'administració autonòmica, que exigirà als funcionaris que vagin a les Balears des d'altres comunitats o que canviïn de lloc de feina dins de les Illes que aprengui la llengua en dos anys. En l'actualitat no s'exigeix el coneixement del català.

Leciñena ha explicat aquest decret en resposta a una pregunta d'Unió Mallorquina i ha puntualitzat que la nova normativa assumirà les modificacions requerides pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

La consellera ha destacat que "per primer cop" un decret relacionat amb la llengua compta amb el beneplàcit de la majoria dels sindicats: CCOO, UGT i STEI.

Isabel-Clara Simó: La llei de l'embut

Hi ha notícies que et deixen garratibat: els luxes pressupostaris de l’Instituto Cervantes, al costat del qual el Ramon Llull és d’una modèstia franciscana (el Llull té 13 milions d’euros i el Cervantes en té 90), són deguts al generós i unilateral ajut de l’Estat. Però l’Estat es desentén del Llull, perquè això de la llengua és “cosa de ellos”, ignorant les obligacions constitucionals. Quan algun escriptor, artista o pintor ha de marxar a algun país a mostrar la seva obra (cosa que qualsevol Estat del món recolza d’immediat), si aquest és català, el ric Instituto Cervantes demana els diners al modest Ramon Llull; l’aportació del Cervantes al Llull és de zero euros, i la del Llull al Cervantes és de més de 100.000 euros, ha declarat un responsable del Llull.

I és que l’Estat espanyol creu que només té obligacions amb una cultura, i es desentén de totes les altres; diu que se’n preocupi la Generalitat, que hi té les competències, com si Catalunya no formés part de l’Estat. Ara bé, també tenim les competències en ensenyament i volen imposar més hores de castellà, i si ens inviten a Frankfurt diuen que els invitats “somos todos”, car la literatura catalana no és més que un apèndix de la castellana. La resistència a entendre la pluriculturalitat no va a menys sinó a més. Es tracta d’una paradoxa molt estranya, que si no hi estiguéssim acostumats qualsevol trobaria insòlita: “vosaltres” (els catalans) sou espanyols i teniu totes les obligacions espanyoles, sobretot les contributives, però alhora “vosaltres” (els catalans) no sou espanyols com “nosaltres” i us heu d’apanyar amb els vostres propis recursos, excepte aquells que us usurpa l’Estat, que és l’amo. Ho heu entès?